Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esparreguera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esparreguera. Mostrar tots els missatges

dimarts, d’abril 27, 2010

L’edifici de les tres histories

Un edifici esparreguerí entre dos segles de història: 
d’Ajuntament franquista a Escola de Música.



Una fotografia que vaig fer exprofès per aquest article..

    Avui recordaré quatres pinzellades d’un edifici prou conegut de la nostra vila. Situat al cèntric carrer de Cavallers d’Esparreguera. Molts pares i mares actualment hi porten els seus fills, puig en Ell tenim l'Escola de Musica d’Esparreguera.

    Un edifici singular de la nostra petita ciutat que ha acollit dins d’Ell -per diverses circumstancies- el pas de varies generacions d’esparreguerins.

    Certament amb l’actual construcció del nou edifici destinat a Escola de Musica al “Castell”, aquest equipament te els seus dies de vida contats...

    Però l’anècdota no seran les genialitats dels nostres músics locals o les seves desafinades, ni els ideals espirituals que pot tenir l’antic art de la dansa. Aquest tema el deixarem per altre moment, si us sembla.

    L’anècdota que vull recordar es lligada a aquest edifici i al dia d’avui, dissabte 24 d’abril de 2010. Te, això si, el seu origen al segle passat...

    Corrien pels carrers de la nostra la vila els aires de canvis culturals i polítics. Principalment entre determinats grups de joves de caràcter inquiet, desitjosos de fer canvis dins d’aquella vella estructura heretada d’anteriors generacions.

    Això seria al carrer. Al nostre encarcarat Ajuntament es seguia la dinàmica de sempre. Malgrat la rutina, teníem un batlle jove i això es notaria puix s’anaven fent coses i millores a la vila.

    Tot però, dins de la única estructura política existent dins del regim franquista.

    Va ser un dia 16 de maig de l’any 1972 -davant l’estat ruïnós de l’edifici que feia d’Ajuntament- el senyor batlle d’Esparreguera exposaria al Ple Municipal la necessitat d’enderrocar l’edifici i bastir-ne un de nou, pel perill que ja suposava per les cases del voltants i les persones, en el cas d’enfonsar-se l’edifici.

    Es passava a donar llur verda al projecte de la construcció d’un nou Ajuntament, encarregant-lo als Serveis Tècnics municipals.


Enderroc de l'antic Ajuntament d'Esparreguera.


    Uns mesos mes tard, en un acte informatiu celebrat el dia 28 de gener de 1973, es detallava les despeses de l’exercici anterior de l’any 1972, i s’esmentaria que les depeses de l'enderrocament del nostre vell Ajuntament -i apuntalament de les cases dels voltants- havien costat un total de 200.311 pessetes del pressupost. I que les obres per bastir el nou edifici es preveia que comencessin durant aquell 1973...

    Un fet polític important tindria lloc durant aquest trasllat i nova edificació de la nostra Casa de La Vila: El 20 de novembre de 1975 moria el dictador Francisco Franco.

    El dia 22 tenia lloc una solemne Missa Funeral celebrada a l’església parroquial de Santa Eulàlia per la mort del que havia estat el Cap de l’Estat. Tot l’Ajuntament en Ple i el Consell Local del “Movimiento”, voltats de les demés autoritats locals ocupen les primeres files. Darrera, fent un ple de gom-a-gom, la gent -ja de peu en els laterals per manca de seients buits-, s’apinyaria en viure en directe aquells moments històrics que, certament, marcarien un abans i un després.

    La premsa del moment treu edicions especials!. La radio i la televisió aboquen constantment informació sobra la figura del finit!. La exaltació del moment ens portaria a veure per televisió avies madrilenyes ploraneres recordant com el “Caudillo” va establir el sistema de pensions per a la vellesa; i altres entrevistats, ens recorden els molts anys de Pau i com -en el seu moment-, el país es lliurarien d’entrar dins de la segona Guerra Mundial...

    Les obres continuarien....

    A l’any 1976 es tenia finalment ja bastida l’estructura bàsica que comprenia el soterrani, la planta baixa i els dos pisos superiors. I es continuava aixecant l’edifici....

    Pot semblar “pitorreo” però, va estar aquest mateix any de 1976 que estant com estaven les obres del nou Ajuntament, que es va fer un acte polític de la col·locació de “la primera” pedra del nou Ajuntament.

    L’acte va estar presidit per el nostre batlle Ignasi Oleart Comellas, i d’acord amb el protocol del moment s’efectuaria la lectura solemne de l’acte per part del Cronista Oficial de la Vila en Francesc Subirana i Ollé. El grupet present no va estar massa nombrós. Autoritats polítiques, autoritats civils, membres de la policia local, i alguns funcionaris de l’ajuntament, i... poqueta cosa mes.

    El lloc de la col·locació de la primera pedra va ser el soterrani de l’edifici, a la sala destinada primerament a sala de conferencies i exposicions, i molts anys mes tard feta servir per altres coses a partir de diverses divisions. La data de la singular primera pedra -i única que Jo sàpiga-  portaria per data la de 1 de març de 1976.

    La inauguració del nou Ajuntament tindria lloc durant la Festa Major d’hivern de la nostra ciutat, un 12 de febrer de 1977. Per be que va tenir mes d’un protagonista. Puig el mateix dia que s’inauguraria el nou Ajuntament, també s’inauguraria la Plaça del Rei. Tot en una Diada en que vàrem tenir diverses personalitats voltant per Esparreguera. Una d’elles Joan Antoni Samaranch -mort fa pocs dies- el popular membre del COI, que llavors era el President de la Diputació de Barcelona. També tindríem per aquí la totalitat de batlles dels voltants, i un seguit d’actes culturals que no ve al cas recordar en aquest article

    Durant tot aquest esdevenir de l’enderrocament i aixecament de l’actual Ajuntament d’Esparreguera, els Serveis Municipals no s’aturarien. L’Ajuntament va llogar una casa pairal al actual carrer dels Cavallers, on instal·laria de manera mes o menys provisional les dependències i oficines municipals durant aquells anys de les obres.

    Com que els treballs en si durarien els darrers anys de la dictadura, i també uns anys dins d’allò que anomenem la transició democràtica, podem dir d’aquest edifici llogat, -que actualment es l’Escola de Música-, que va estar el darrer Ajuntament franquista i el primer Ajuntament democràtic d’Esparreguera....


Fulletó repartit durant el mes d'abril del 2010 a Esparreguera


    La curiositat dona encara mes suc per ficar-lo dins el mon de les anècdotes locals. Puig com sabeu tots la plataforma ciutadana “Esparreguera decideix” la convertiria avui en un dels sis col·legis electorals, on democràticament, la veu del nostre poble participa en la Consulta Popular en la que se’ns pregunta: “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”

    Potser tots els edificis de la nostra petita ciutat tenen la seva petita o gran historia. Però sens dubtes, alguns edificis en tenen mes que altres.

    Com el que avui parlo. Que ha estat seu de la política local franquista, seu de la política local durant la transició, i lloc o seu de la consulta local sobiranista. A cavall de dos segles de política i cultura aquesta anècdota serà ja una part de la nostra memòria col·lectiva...




divendres, de desembre 25, 2009

Felicitacions Nadalenques..


Naixement instal·lat a l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera, aquest Nadal del 2009.
[Fotografia Lluis Artigas Jorba.]


    Desitgem a tots els nostres amics, lectors, simpatitzants i internautes en general, que tingueu un Bon Nadal, unes Bones Festes en família, i un pròsper Any Nou 2010…




dimecres, de desembre 24, 2008

Felicitacions als nostres lectors...

Es desitja a tots els nostres lectors
unes bones festes de Nadal i de cap d'any,
i que l'Any Nou 2009
resulti ple d'Amor, Pau i Prosperitat.

dimarts, de juny 17, 2008

Un esparreguerí vuit anys al llibre dels records "Guinness"…

Llongueras l’Esparreguerí de soca-rel i perruquer de vocació 




    Nascut l'any 1936 el Lluís Llongueras i Batlle és un esparreguerí que ha aconseguit amb el seu esforç conquerir els cims més alts de la fama i passar per mèrits propis a la història com un fill d’Esparreguera de més renom universal. 

    Home polifacètic, inquiet, innovador, pioner en el mon de la creació dins de la seva difícil professió, ha estat i és, el perruquer marcat per la genialitat i també l’èxit. Les seves mans i les seves idees han meravellat a varies generacions. Empresari amb visió de futur, Escultor que oferir el seu univers amb les mans. El pintor que fa vibrar els pinzells amb la seva tècnica i els seus colors. I tantes coses més: l'escriptor polivalent; el periodista de l'esperança... i una infinitat més. 

    Conegut internacionalment, el seu nom i les seves mans s'han alternat amb la gent més famosa i VIP del nostre globus. Polítics, reis, magnats, nobles, cineastes, actors de prestigi, artistes…. Famosos i “requetefamosos”, l'han admirat, envejat, cercat... 


Top Hair International by Llongueras 


    Tot i això, el motiu d'aquest article no gira per la seva obra innovadora dins de l'art del pentinat. Sinó més aviat per la curiositat de la seva entrada al llibre dels Records. Més popularment conegut com a "Guinness". 

    Tot va començar com un projecte entre dues persones poc comunes, a qui els unia una estreta amistat: el Lluís Llongueras i el genial pintor Salvador Dalí. Una amistat que produiria un curiós projecte en comú: que el nostre internacional esparreguerí fes una gegantina perruca que servís de cortina en una habitació que el pintor Salvador Dalí dedicava a Mae West al seu Teatre Museu Dalí de Figueres, a Girona, Catalunya. 

    Lluny d'espantar-se per semblant idea, en Llongueras es va ficar fil a la agulla i es posaria a treballar. Més de mil hores que li costaria la realització de la colossal perruca segons diuen els seus cronistes… 


 Lluis Llongueras, el mag de la bellesa  


    Però, una vegada realitzat semblant projecte, la inusual perruca no només gaudiria de l'honor de quedar exposada permanentment al Museu Dalí, -un museu que, recordem-ho, ha rebut més de 10 milions de visitants en els últims 25 anys d'existència- sinó que a més a més, la singular obra del Lluís LLongueras entraria a la història a través del conegut Llibre dels Records Guinness de l'any 1992 per ser la perruca més gran del món. 

    Amb el pas del temps i dels anys, la referida obra va anar envellir. No va poder superar el seu deteriorament. Instal·lada l'any 1976 com a part del muntatge escultòric permanent realitzat per Salvador Dalí i l'arquitecte Óscar Tusquets, amb unes mides de 4'40 x 3'46 metres, transcorreguts ja 25 anys, s'havia convertit en una velleta. Es va fer aconsellable la seva substitució per una de totalment nova. 

    Aquest darrer exemplar s'estrenaria l'11 de gener del 2000 mantenint les característiques de la seva antecessora tot i ser de material acrílic… 

    El rècord que ostentava el nostre Lluís Longueras per la seva perruca a Figueras, segons ha esmentat algun articulista, es perdria durant el mes de març de l’any 2000 a mans d'una perruqueria de la població d'Arenys de Mar anomenada Mar French Moda. Avui aquesta curiositat o anècdota és Patrimoni també de la nostra memòria col·lectiva. 

    Al Lluis Llongueras, se'l pot entendre o no. Aplaudir o criticar. Però les seves creacions mai han deixat indiferent a ningú. 

    I és que hi ha esparreguerins que no tenen ni "un pèl" de babau….




El Miauuuuuu... d'Esparreguera

  Un gatet local que al final troba la companyia d’un ratolí La història de la façana de la casa número 36 del carrer Cavallers d’Esparregu...