diumenge, de desembre 14, 2025

L’Oscar dels escacs

 Una esparreguerina s’enfronta a la campiona del món Maia Txburdanidze




Fotografia de Javier Cordero Fernández 
que acompanyaria el seu article:
 "
Maia Chiburdanidze, la perla de Kutaisi"
publicat 
 a la web "Ajedrez de ataque"[17.03.2009]


Es una història desconeguda del públic esparreguerí aquesta petita efemèrides que vincula als Campions del Món d’escacs. El desaparegut Institut d’escacs de Catalunya, i un dels tres centres comercials de El Corte Inglés de Barcelona. Fiquem abans de tot un marc explicatiu d’aquesta anècdota que ens ajudi a dibuixar el seu context. Estem a l’any 1986. La nostre anècdota la tenim que de situar en un dimarts 03 de juny. D’aquell any que possiblement molts de vosaltres recordareu perquè ens tocaria de viure el desastre nuclear més greu de tota la nostra història. El desastre va tenir lloc el 26 d’abril de 1986 a la central de Txernòbil [Chernóbil]. Un terrible fet  que va encongir el cor de tota Europa. L’any 1986 seria també l’any de la celebració del Mundial de futbol a Mèxic. On com recordareu la selecció d’Argentina del Diego Maradona guanyaria la Copa del Món.. 

Pparlant de que era aquell avui el desaparegut Oscar dels escacs: Un premi anual de caire internacional que havia estat creat a la Catalunya de l’any 1967, i que es  lliurava per votació dels periodistes especialitzats en escacs que escollien al millor Gran Mestre del Món, segons el seu criteri i votacions. Més endavant, veuríem com també es crearia l’Associació Internacional de Premsa d’Escacs (AIPE en francès) que seria creada també per el català Jordi Puig i Laborda i esdevindria el seu President.

En aquest segon període s’ampliaria la base dels votants tot incorporant-hi també entrenadors, àrbitres i altres persones amb molt de pes en els escacs professionals. Dissortadament, a l’any 1989 moria d’accident l’ànima d’aquesta iniciativa, el nostre Patriarca i fundador Jordi Puig. El projecte sobreviuria passant a mans del qui seria el seu continuador dels Oscars l’Alexandre Roshal. L’editor de la popular revista d’escacs russa “64”. Al desaparèixer finalment l’esmentada revista a l’any 2014, també desapareixeria de retruc en el panorama internacional els Oscars dels escacs... 

Com a curiositat recordarem el sistema de votacions emprats:  Per escollir el guanyador, cada votant votava pels 10 millors jugadors del món. El primer de cada llista aconseguia 13 punts, el segon 11 punts, el tercer 9 punts, el quart 7, el cinquè 6, el sisè 5 i així reduint la puntuació fins al desè, a qui s'assignava 1 punt. Després se sumaven les puntuacions per a cada jugador i guanyava qui obtenia major puntuació.

Aquests guardons varen lliurar-se des de l’any 1967 amb el Bent Larsen (de Dinamarca) fins l’any 2014 amb Fabiano Caruana (d’Itàlia) com a guardonats masculins. I de 1982 amb la Nona Gaprindaixvili (de la Unió Soviètica) fins l’any 2014 amb la Hou Yifan (de la República Popular de la Xina) com a guardonades femenines. Val a dir que la nostra Maia Txburdanidze seria guardonada els anys 1984, 1985, 1986 i 1987. (Cal dir també que posteriorment es crearien els Oscars espanyols, i el Oscars catalans).

Em parlat del Jordi Puig i Laborda (Barcelona, 1928 — Barcelona, 1989) amb el tema dels Oscars fundats per Ell. Tanmateix el nostre estimat personatge era molt polifacètic: periodista,  promotor i àrbitre d’escacs (Torneig Internacional de Palma de Mallorca, el Internacional Femení de Platja d’Aro, i campionats de la selecció catalana), és dipositari d’una biografia molt més que nodrida. I que en aquest cas, també el vincula doblement al tema de que estem tractant en aquest article. 

Va ser director de la revista “Butlletí d’escacs” que editava la Federació Catalana d’Escacs (aportant una qualitat fins llavors mai vista) ja que va actualitzar i modernitzar aquella publicació. Altra de les efemèrides de la seva vida seria la fundació del avui desaparegut “Institut d’Escacs de Catalunya“ i que esdevindria sense cap mena de dubtes, en el seu moment, una entitat tècnica i divulgadora de primer nivell. Pionera al País. Cal dir que va rebé la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs l’any 1974. 

L’anomenat “Institut d’Escacs de Catalunya” creada a finals de l’any 1975 va tenir varies seus. Sempre molt modestes. Nascut al carrer de Trafalgar, després es traslladaria a la Ronda de Sant Pere, acabant al final   -per tal de reduir les despeses-   al carrer Aragó 259, principal B, de la mateixa ciutat de Barcelona. Malgrat les penúries d’aquesta darrera etapa encara l’IEC va iniciar la publicació de la seva revista anomenada "Els escacs". De la qual se'n van editar només 4 números. La història de l’IEC aniria sempre unida als noms de Jordi Puig, Jaume Palau (qui traspassaria l’any 2000) i el Josep Garcia i Riera vice-president i director tècnic de l'IEC.

Inicialment l'Institut d’Escacs de Catalunya havia nascut com un òrgan de col·laboració amb la FCE, amb tres grans departaments: el centre d'activitats, l'escola d'escacs i el centre d'informació. Tenien les coses molt clares, i anaven de fet tres passes per endavant de la Federació. Per la qual cosa, al final, i mirat des de fora com a esportistes amb llicència federativa, veiem créixer una certa gelosia que feia preveure que la cosa no acabaria bé... 

Després la Federació li aniria retallant les ales poc a poc. Va començar per retirar-li la gestió del Butlletí i també de les avaluacions de l'Elo. Amb els problemes econòmics que va suposar aquestes retallades... El tema d’aquell darrer període el trobem tractar de puntetes al llibre editat per la Federació Catalana d’Escacs a l’any 2001 “75 Anys d’Història 1925-2000”. On diplomàticament i cara a preservar una bona imatge s’escriuria que “Finalment per un conflicte de competències i vinculació econòmica entre la Federació i l'Institut aquest últim va anar perdent protagonisme fins a la seva desaparició definitiva”.

Com recordaria en Roger Salvo i García en el seu article “Recordant l'Institut d'Escacs de Catalunya”  publicat el 03 de juny del 2018:  “El seu naixement va coincidir amb el 50è aniversari de la Federació Catalana d'Escacs (FCE), durant la presidència d'en Pere Casajuana (1974-1978)”, l’esmentat autor ressalta alguns dels objectius fonamentals de l’IEC dient:  “L'establiment de canals d'informació per a jugadors i clubs; l’estímul i promoció de noves activitats esca quístiques al territori català; cooperació tècnica amb el Butlletí d'Escacs (l'edició del qual va assumir durant una època, amb una qualitat magnífica); funcionament d'una biblioteca d'escacs i arxiu de partides a l'abast; formació d’àrbitres, monitors i entrenadors; cursets d’iniciació i avançats; implantació d’un sistema d’avaluació de jugadors (Elo català); i promoció de competicions nacionals i internacionals”.

Son clarificadores les paraules del historiador Roger Salvo quan esmenta en el seu documentat article el treball que desenvolupava aquesta entitat avui desapareguda, tot dient entre altres coses que: “...Recordem que va ser impulsor, entre altres, de l'avaluació catalana, va regular i establir les bases del departament de monitors de la FCE, va crear una biblioteca d'escacs, va crear una base de partides de jugadors catalans (avui això sembla el més habitual, però en aquells temps era una tasca de “picar pedra”), va impulsar cursos de tota mena des de per a segona i tercera categoria fins per a entrenadors, va desenvolupar la formació dels àrbitres, va potenciar tornejos per a què els jugadors catalans poguessin assolir Elo Internacional, etc. etc.” 

En aquests punt en que estem parlant de la tasca que feia l’IEC connectarem amb les simultànies organitzades a Barcelona dels Oscars d’escacs que organitzava l’Institut d’Escacs de Catalunya i de la nostra esparreguerina. Un acte que tindria lloc al centre comercial inaugurat l’any 1974 de El Corte Inglés Diagonal. Publicaré i transcriuré una carta del meu arxiu i que publicaré acompanyat aquest article, datada a 26 de maig de 1986 i que signaria en Jordi Puig i Laborda en nom de l’IEC dient que: 

“Ens plau fer-li saber que el proper dimarts, 3 de juny, tindrà lloc a Barcelona, a l’establiment “Diagonal” de   el Corte Inglés (Avda. Diagonal, 617, 1a planta) (Boutique Homes), com entitat patrocinadora, el lliurament dels Òscars Mundial, Espanyol i Català dels escacs de 1985.

Aquest acte anirà precedit per sengles exhibicions, que començaran a 2/4 de 4 de la tarda, a càrrec dels guanyadors dels

                            XIX Òscar Mundial Absolut, i

                            IV Òscar Mundial Femení

Els respectius campions del món,

                            Garry Kaspàrov, i

                            Maia Txiburdanidze

El primer farà una exhibició amb 7 taulers simultanis amb rellotge contra una selecció de joves jugadors catalans.

La segona farà una exhibició paral·lela contra 15 taulers, d’acord amb l’ordre d’inscripció de les jugadores i jugadors que s’hi vulguin enfrontar.

Si aquest és el cas de vostè o d’algun jugador o jugadora del club de la seva Presidència, la inscripció gratuïta  -i preferentment per als socis de l’Institut d’Escacs de Catalunya-  s’ha de fer, ni que sigui telefònicament a la Secretaria d’aquest Institut.

S’admetran participants en el moment de començar la sessió de joc. Si no s’hagués cobert la inscripció per endavant.

L’acte del lliurament dels trofeus es farà un cop acabades les sessions de partides simultànies indicades, que s’estima serà vers 2/4 de 9 del vespre.

Esperem la seva participació o presència, així com la del major nombre de socis d’aquest club. Ben cordialment el saluda JORDI PUIG. President”

 


Carta de l'Institut d'Escacs de Catalunya del 26 maig 1986
[Arxiu de l'autor]


Article de 
Joan Segura i Vila a “El Mundo Deportivo” dimecres 26 de febrer de 1986.
[Font: Hemeroteca]


Tres mesos abans però, ja es parlava del tema dels Oscars i els seus guanyadors que vindrien a Barcelona. En Joan Segura i Vila publicava a “El Mundo Deportivo” del dimecres 26 de febrer de 1986 pàgina 48, l’article “Kasparov, “Oscar Mundial de Ajedrez 1985” on, de fet ,també parlaria dels “Oscars” femenins, els espanyols i els catalans al públic en general...

I efectivament, els Campions del Món visitarien Barcelona. I a les seves simultànies trobarem representació esparreguerina. Val a dir que les fotografies publicades amb blanc i negre, les de l’època, no li feien justícia a la Maia.  A les seves simultànies. Només varen participar dues femines dins de la representació catalana presentada. I les dues estarien assegudes una al costat de l’altra. Així, la Paquita Artigas Jorba d’Esparreguera tindria al seu costa a la coneguda Beatriu Alfonso i Nogué. Qui seria Mestre d’Escacs (WFM), i poc despès a l’any 1990 Campiona d’Espanya. Al llarg de la seva curta vida (morí amb 51 anys el desembre de 2019) seria tres vegades la Campiona de Catalunya entre altres èxits esportiu d’alta competició. En aquells moments, si la memòria no falla, era jugadora federada del Club Escacs La Colmena de Santa Coloma de Gramenet.

En aquesta “Diada” teníem allí reunits escaquistes com el Gabriel Castellet i Giralt del Club Escacs Cerdanyola Vallès; el Jaume Grau i Garsaboll també del Club Escacs Cerdanyola Vallès; el Jordi Llonch i Mir del Club Escacs Amistat de Premià de Mar; el Jordi Estrada i Viñeglas igualment del Club Escacs Amistat de Premià de Mar; el Máximo Núñez i Portabales del Club Escacs La Lira de Barcelona; el Josep Maria Martínez del Club Escacs Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat; l’Oscar De la Riva del Club Escacs Foment Martinenc de Barcelona; el Santiago Paluzie del Club Escacs Sant Josep de Badalona; el Josep María Sáenz del desaparegut Club Escacs Barcinona de Barcelona; o el Jordi Viñas, del també desaparegut Club Escacs Xec de Terrassa.

Conservo al meu arxiu el llistat complert de tots els participants i resultats. Que ara us compartiré amb tots vosaltres i que anomenaré els taulers de l’01 al 15 en sentit horari. A partir d’on es trobaria situada la pissarra informativa. Per si quelcom dia veieu apareixen fotografies sobre aquesta diada, i que amb les dades històriques que publico facilitaran ben segur la identificació d’aquells participants i els seus resultats individuals a les simultànies de la Maia Txiburdanidze, també escrit com a Maia Chiburdanizde:

 

01.-        Santiago Paluzie  (Perd)

02.-        Gabriel Castellet  (Empata)

03.-        Jaume Grau  (Empata)

04.-        Josep Batallí  (Guanya)

05.-        Beatriu Alonso  (Perd)

06.-        Paquita Artigas Jorba  (Perd)       

07.-        Oscar De la Riva  (Perd)

08.-        Jordi Llonch  (Empata)

09.-        Jordi Estrada  (Perd)

10.-        Manuel Gauri  (Perd)

11.-        Jordi Saenz  (Empata)

12.-        Josep Maria Saez  (Empata)

13.-        Máximo Núñez  (Perd)

14.-        Josep Maria Martínez  (Perd)

15.-        Jordi Viñas  (Perd)

 

Val a dir que aquell dia, com a públic assistent hi serien presents altres dos esparreguerins. El Lluis Artigas Jorba, també com la Paquita del Club Escacs Societat El Casino de Sant Andreu de la Barca, i el Josep Alert i Fosalba, del Club Escacs La Passió, d’Esparreguera.

També es va produir una segona anècdota aquell dia. I es que la Paquita Artigas, malgrat no haver estat possible de puntuar, li va fer els honors a la Campiona del Món. La mirada que es varen creuar amb certa simpatia nomes ho varen poder veure les poques persones que estarien a prop d’Elles dues. Vet aquí que la Maia Chiburdanizde va jugar al tauler defensat per l’esparreguerina el peó de rei. Amb els moviments d’obertura 1.e4 e5; 2.Cf3 Cf6 quedaria plantejada l’anomenada “Defensa Russa” també dita “Defensa Petrov” perquè la va popularitzar n’Aleksandr Petrov, un jugador d’escacs rus de mitjans del segle XIX. Tenint en compte la nacionalitat de la Maia Chiburdanizde que va néixer al Caucas a Kutaisi, i que en aquell moment Unió Sovietica [Vet aquí que el 25 de desembre de 1991 va néixer l’Estat sobirà de Geòrgia]    triar aquesta obertura i no altre, tenia el seu gra de pebre. Tant podia interpretar-se com un acte simpàtic i de reconeixement, com un acte de provocació en tota regla...!!. Mai o sabrem.

L’esdeveniment va sortir també reflectit l’endemà en un article de Joan Segura i Vila a “El Mundo Deportivo” del dimecres 4 de juny de 1986 pàgina 49, sota la capçalera que deia “Kasparov y Chiburdanizde recibieron los “Oscars” de El Corte Inglés. DOBLE CORONACIÓN”, acompanyat de dues fotografies de l’Eduard Omedes i Regàs i G. Gómez.



Article de 
Joan Segura i Vila a “El Mundo Deportivo”  dimecres 04 de juny de 1986.
[Arxiu de l'autor] 


Per acabar en cal fer una pinzellada de l’esparreguerina participant en aquest acte. La Paquita Artigas Jorba va arribar al mon dels escacs tard, després de tenir problemes de salut, i esportivament parlant la seva vida també va ser curta.

Compartiré aquí una part de la seva “carrera esportiva” afegint-hi dades publicades a l’article: “Editorial” de “La Creueta. Portavoz bilingüe del Club Ajedrez “AAVV” La Plana-Esparreguera”, número 09, Esparreguera 20 de juliol de 1991, pàgines 04 i 05, presenta unes dades biogràfiques no exhaustives:

(15.02.1981) Participaria en el 1er. Torneig Social del Club Escacs La Passió. D’aquest torneig per el sistema lliga que tenia que jugar 120 partides, només es varen jugar un total de 39.

(01.05.1981) Participaria en el Torneig Gegant per equips de Martorell.

(24.05.1981) Simultànies Sr. Salvador Armengol i Navarro (2155 CE Martorell). La Paquita Artigas i Jorba empataria [j.12, +11, -0, =1]

(12.07.1981) Participaria en el Triangular per equips Festa Major d’Esparreguera. Jugaria contra el Mestre Català Antoni Joanpera i Morales (2265 CE Olesa) i Campió Juvenil de Catalunya la temporada 1980/1981 .

(06.09.1981) Forma part de l’equip d’Esparreguera enviat al Matx contra el CE Societat El Casino de Sant Andreu de la Barca.

(23.05.1982)  Forma part de l’equip d’Esparreguera enviat al Matx contra el CE Gelida.

(03.12.1983 al 14.04.1984) Participa com a convidada del 1er. Torneig Social del CE Societat El Casino de Sant Andreu de la Barca. Quedaria en 8è lloc de 18 participants [j.17, +10, =0, -6).

(03.05.1983) Participa en el IX Torneig Gegant per equips de Martorell.

(26.11.1983) Participa al I Gran Premi Gros per equips del Club Escacs Societat El Casino de Sant Andreu de la Barca.

(03.12.1983 al 14.04.1984) Participa en el XI Torneig Social del Club Escacs Societat El Casino, de Sant Andreu de la Barca. Acabaria en el lloc 8è  de 18 participants, a la classificació final.

(01.05.1984) Participa en el X Torneig Gegant per equips de Martorell.

(08.09.1984) Participa en el Torneig d’escacs de la 2a. Setmana de l’Esport i Joventut d’Esparreguera. Organitzat per el club local federat de La Passió.

(09.09.1984) Participaria en les Simultànies del Sr. Joan Miquel Ollé i González del CE Martorell a deu taulers, a la plaça de Santa Eulàlia d’Esparreguera. [J.10; +9; =1; -0].

(10.09.1983) Participa en el torneig d’escacs de la 1a Setmana de l’Esport i Joventut d’Esparreguera, que organitza el club d’escacs federat “Barri Font Escacs Club” d’Esparreguera.



Portada del programa d'actes per la Festa Major del Barri Font (Esparreguera),
on com cada any, tenia lloc un torneig d'escacs al local de l'Associació de Veïns..
(L'any 1983 el diumenge 25de setembre; l'any 1984 el diumenge 30 de setembre;
 l'any 1985 dissabte 21 de setembre; l'any 1986 el diumenge 21 de setembre; 1987 canviaren
les dates de les seves Festes. Es farien unes simultànies a l'aire lliure el diumenge 19 de juliol...) 
 [Arxiu de l'autor]



La Paquita Artigas Jorba al Torneig d'escacs de la Festa Major del Barri Font (Esparreguera)
celebrat al local de l'Associació de Veïns, el diumenge 30 de setembre de 1984.
[Arxiu de l'autor]


(30.09.1984)  Participa en el Torneig d’escacs Festa Major del Barri Font. Quedaria finalista (3er. Lloc de la classificació).

(01.12.1984) Participa al II Torneig Gegant per equips organitzat per el Club Escacs Societat El Casino, de Sant Andreu de la Barca, que s’organitza amb vuit equips i coincidint amb la VI Setmana de la Cultura Catalana.

(07.07.1985) Participa en el 1er. Torneig d’escacs per Entitats “Trofeu del Mil·lenari per equips, que organitza l’Associació de Veïns Zona Esportiva d’Esparreguera. Aquesta competició va tenir varies dates segons la categoria dels equips, infantil, juvenil, sènior... La gran final dels equips juvenils i sèniors seria el 07 de juliol de 1985.

(01.05.1985) Participa en el XI Torneig Gegant per equips de Martorell.

(04.02.1985) Participa en el II Trofeu Santa Eulàlia d’Esparreguera organitzat per el Club Escacs La Passió.

(setembre 1985) Participa en el torneig d'escacs organitzat amb motiu de la celebració "III Festa Gran de La Plana" d'Esparreguera.

Donada la reiterada negativa en tramitar-li la llicència federativa tot pagant ella mateixa les despeses, s’exiliaria a un club forani. Fitxa per el Club Escacs Societat El Casino, on la varen rebre amb els braços oberts. Estaria en aquesta entitat fins la seva dissolució. Passant posteriorment a integrar-se al Club Escacs Martorell. Fins que el Club Escacs “AAVV” La Plana-Esparreguera es crearia l’any 1988. Integrant-se en el nou club, del qual també seria per un curt període membre de la Junta Directiva. Al entrar el nou Club a la Federació Catalana d’Escacs, deixaria el Martorell i pagaria la seva llicència federativa per aquest Club. Retornant plenament, a la seva estimada Esparreguera.

(14.09.1985-02.12.1985) Participaria en el III Torneig Open de Martorell. Va estar el seu primer torneig oficial i homologat per la Federació Catalana d’Escacs. Es retiraria sense acabar la competició, acabant dins d’un grup de 6 esportistes empatats en la posició final 40-46, d’un total de 66 participants.

(1985/1986) Participaria en el Campionat de Catalunya per equips. La primera vegada que jugava en aquesta competició per equips, també oficial i homologada per la Federació Catalana d’Escacs.



 El dissabte 23 de novembre de 1985 tenia lloc a la Societat Casino el tradicional
 Torneig Gegant d'Escacs per equips, que s'organitzaria com un acte de la "VII Setmana de
Cultura
" de Sant Andreu de la Barca. Participarien dos equips locals i els enviats per els
clubs d'escacs Gambit de Dama (Pallejà); Ullastrell; Unió Casal Gelidenc (Gelida); Molí
Nou de Ciutat Cooperativa (Sant Boi de Llobregat); La Passió (Esparreguera); i Vallirana.


(23.11.1985) Participaria defensant el tercer tauler en el Torneig Gegant per equips organitzat per el Club Escacs Societat El Casino, de Sant Andreu de la Barca. Hi participaren un total de 8 equips.

(gener 1986) Participaria en el Torneig Social  del Club Escacs Societat El Casino, de Sant Andreu de la Barca. Que començaria al mes de gener i duraria varis mesos. Acabaria en el lloc 6è de la Classificació Final.

(23.04.1986) Participaria en les simultànies a Martorell del llavors Mestre Internacional Xilè Javier Benito Campos Moreno Elo 2415. Qui jugaria a 24 taulers (J.24; +20; -1; =3). Un temps després aconseguiria el tito de Gran Mestre lliurat per la FIDE.

(13.09.1986 al 08.11.1986) Participaria en el IV Open de Martorell, prova oficial i homologada per la Federació Catalana d’Escacs. No va haver participació de ningú d’Esparreguera a excepció d’Ella i el Lluís, que ho va fer sota bandera del CE Societat El Casino. Ella va aconseguir el 50% de la puntuació possible.

(14.07.1986) Participa en les simultànies del Pere Jaen i Ferrer (J.11; +6; =1; -4). Vestíbul del Teatre de La Passió, Esparreguera.

(03.06.1987) Participa a les Simultànies a Barcelona de la Campiona del Món Maia Chiburdanizde (J.15; +9; =5; -1).

(24.04.1987 al 20.06.1987) Participa en el IV Torneig Open de l’U.G.A. La desapareguda Unió Gracienca d’Escacs de Barcelona. Al torneig juguen barrejades totes les categories federatives. Acabaria classificada en el lloc 29 d’un total de 86 participants.



Programa d'actes de la IX Setmana de Cultura, de Sant Andreu de la Barca. El dissabte 21 de
novembre tindria lloc a la Societat Casino el "Vè Torneig Gegant d'Escacs" amb la
participació de dos equips locals, i els equips enviat per els clubs  Ullastrell, Vallirana,
Corbera de Llobregat, Olesa de Montserrat, Martorell i Capellades...


(21.11.1987) Participaria defensant el Primer tauler de l’equip “B” al V Torneig Gegant per equips, organitzat per el Club Escacs Societat El Casino, de Sant Andreu de la Barca. Amb la participació de 7 equips en total. Una activitat organitzada dins la programació d’actes de la IX Setmana de Cultura d’aquella població.

(30.05.1988) Participa en el III Torneig de Festa Major d’Esparreguera, a la categoria sènior. Acabaria en el 3er lloc de la classificació. El torneig tindria cinc rondes jugant una a la setmana.

(03.09.1988) Participa en el Triangular de Festa Major d’Esparreguera per equips, organitzat per el Club Escacs “AAVV” La Plana-Esparreguera. Aconsegueix de batre al primer tauler del Club Escacs La Passió, l’Alex Sulleva i Baiget, llavors amb un  ELO 2180.

(28.01.1989 al 18.03.1989) Participaria en el VIII Torneig B.A.B. de Manresa. Torneig oficial i homologat per la Federació Catalana d’Escacs, de les comarques del Bages, Anoia i Berguedà, que organitza el Club Escacs Catalònia.

(1990) Participa en les fases prèvies del Campionat Social del Club Escacs Martorell.

(11.09.1990) Participa a les Simultànies organitzades per el Club Escacs “AAVV” La Plana-Esparreguera a mans de Maurice Perraout i Bessat del Club Escacs Foment de Piera.

Un llistat incomplerts en el que, per exemple, no apareixen les seves participacions en campionats locals organitzats per les festes major de La Plana o el Barri Font

(02.07.1991) L’esparreguerina Paquita Artigas i Jorba morí a l’Hospital Comarcal de Martorell. Les seves exèquies tindrien lloc a l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera. Essent soterrada amb els seus avantpassat, al cementiri municipal d’Esparreguera.

Molt esquemàticament podem afirmar que la seva vida dins del mon dels escacs ocuparia una dècada (1981-1991). I que com a esportista federada només sis anys (1985-1991). (E.P.D.)




dissabte, d’agost 03, 2024

Un problema mai solucionat del tot

Esparreguera declara la guerra a la brutícia 







Una de les campanyes de neteja de l'Ajuntament d'Esparreguera.
Font: arxiu autor


    No deixa d’esser divertit -menys per la persona interessada- que Esparreguera haguí estat per el sol fet d’intentar solucionar un problema de neteja vial, notícia als quatre vents del planeta. De fet, el tema de la neteja a la nostra població és un dels que podríem anomenar clàssics i també intemporals. Si xafardegem per les xarxes socials aquest tema de la manca de neteja, i manteniment de parcs i jardins, i altres espais públics, veiem que és un tema repetitiu. Potser la novetat d’avui dia seria les queixes també dels serveis generals, i especialment les relacionades amb la piscina municipal. Cosa comprensible, per les calors que esta fent darrerament. Però aquest es altre tema. 

    Tampoc parlaré aquí del fet que a Esparreguera l’any 2019 és crees una associació batejada coma a “Esparreguera Neta” com eina veïnal per canalitzar -en part- el descontentament crònic dels nostres veïns. Fins i tot un article publicat a “La Bústia” amb data de 11 de desembre d’aquell anys és faria ressò del “...descontentament que s'ha generat al municipi per la manca de neteja a la via pública ...”

    Tot plegat reviu una problemàtica que malgrat esforços i bones intencions encara resta per solucionar del tot. 
    Fem un pas enrere i retrocedim vuit anys per començar el nostre particular safari amb un article de la periodista Sandra Pérez, publicat a El Punt Avui [05.10.2011] i que batejaria L’alcalde treu l’escombra al carrer”. Deixeu-me que en faci la seva transcripció íntegra perquè ens ficarà en el context del seu moment, d’aquell ja allunyat any 2011. 
    En ell podem llegir:  

    "L'alcalde d'Esparreguera, el convergent Joan-Paül Udina, ha emès un ban municipal en el qual fa una crida als veïns perquè escombrin “periòdicament” el tros de vorera de davant de casa i que, a més, reguin “amb aigua neta” les jardineres i arbres propers. “Volem recuperar un costum que a Esparreguera ja existia i que, per exemple, practicava la meva àvia”, explica Udina abans d'aclarir el context de la proposta: “A Esparreguera, un municipi de 22.000 habitants, tenim un problema de falta de recursos econòmics. Tant la plantilla de la brigada de neteja com la de jardineria són curtes i no les podem ampliar. Per això, hem apostat per demanar la col·laboració ciutadana en una època de l'any com la tardor.” Deixa clar: “És voluntari. No obliguem a ningú.” 

    Udina, al capdavant d'una coalició formada per CiU, AM-ERC, Gent d'Esparreguera i AIESPA, pensa utilitzar el ban per acostar-se a la població les vegades que sigui necessari. Considera que “és un element de comunicació oficial entre l'alcalde i els ciutadans” que utilitza una fórmula que li agrada: “Faig saber...” L'anunci ja es troba als taulers oficials de l'Ajuntament, a la web municipal i s'ha repartit als comerços. Com ja recull el ban, l'objectiu final de la proposta és “generar un clima de civisme, convivència, qualitat de vida i respecte per l'espai públic per tal de millorar l'estat de neteja de la via pública”. 

    De moment, segons Udina, ja hi ha alguns veïns que han fet seva la proposta, sobretot al nucli antic de la població. Espera que la imatge es repeteixi en les zones on hi ha blocs de pisos i pensa que per “sentit comú” ningú s'oposarà a una crida a la “complicitat i l'ajuda del ciutadà” en una època de crisi. 

    El ban, el primer que ha signat el nou alcalde, inclou un tercer punt relacionat amb l'ordre i la neteja a Esparreguera. Es demana als veïns que, si reguen, no facin abocaments ni esquitxades sobre la via pública i compleixin, així, l'ordenança municipal de civisme."

    El problemes dels nostres carrers i places en que gairebé tothom voldria de tenir molt nets i amb una ornamentació vegetal adient, que dones la benvinguda només ficant els nostres peus a la via publica és un bon desig. Com el de convertir Esparreguera en una joia visuals en un espai singular. Malgrat que aquest desig de tothom potser és del tot irreal e impossible d’aconseguir. 

    Una realitat, que per treure-li ferro a la situació, avui la recordaré i la compartiré amb tots vosaltres com si no fos una deficiència, i sí una anècdota vilatana nostra. 

    Efectivament, al llarg de les dècades l’ajuntament ha invertit en la compra de la nova maquinaria de neteja de la via publica i a fet diverses campanyes de sensibilització per mirar de corregir aquesta herència vitalícia que es la manca de bellesa i netedat de l’espai públic. No entrarem en detalls de valorar l’èxit de les mesures que s’han fet ni tampoc l’impacta de les campanyes efectuades. Ens quedarem en la part divertida de la notícia per a tothom, exceptuant aquell que rep les garrotades. Que no li trobarà ni una xàldiga de gràcia al nostre affer local... 

    Mai la merda de la nostra població havia viatjat i a arribat tant lluny. Fins i tot travessaria l’oceà Atlàntic i seria notícia a la Amèrica Llatina!!! 



Altre cartell de les campanyes de neteja del'Ajuntament
d'Esparreguera.  
Font: arxiu autor

    A títol d’exemple un article publicat a l’Uruguai amb llengua castellana que deia: Alcalde obliga a vecinos a barrer la vereda [Montevideo Portal, Uruguai, 11.10.2011] La diana seria l’Alcalde sense dubtes. Però el rere fons no podem qüestionar-lo: la manca de neteja. 

    Com va néixer aquest rebombori? 
    Bé, alguna cosa s’havia de fer per tal de corregir aquest problema que perjudicaria a tota la població. I permeteu-me de fer aquí una petita cronològica dels fets. Començaria recordant que l’Alcalde Udina no ho va tenir fàcil en cap moment. La situació econòmica heretada de l’anterior govern socialista calia sumar-hi la feblesa política, ja que només comptaria amb quatre regidors de la seva formació política. Havent de cercar pactes i aliances dins d’un Consistori molt fragmentat. 
    Al final l’equip de govern el formarien quatre partits: Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Gent d'Esparreguera (Gd'E), i Alternativa Independent d'Esparreguera (AIESPA).  Això volia dir una despesa de moltes hores i energies invertides en escoltar, consensuar i aprovar gairebé cada pas que es feia. Estem doncs, en una dinàmica de lentitud i sobreesforç. 

    Dins d’aquest context recordem l’entrevista publicada a la revista local “Setsetset” que es publicaria dins del número 20 agost-setembre de 2011. Una entrevista feta per l’Oriol Esteve i Mach “Loiro” que portaria per nom: 100 dies d’alcaldia de Joan-Paül Udina. L’entrevista feia un recorregut per allò que s’havia fet i allò que es preveia de fer en un futur immediat. Recordem una part d’aquest treball de l’Oriol

[Alcalde] ... el Consistori no està sanejat.../...l’Ajuntament no pot crear noves despeses perquè els diners que té estan compromesos a factures d’anys anteriors... 

[Entrevistador] Quin es el deute de l’Ajuntament? 
[Alcalde] Actualment és de 15 milions d’euros a llarg termini. A més, Esparreguera ha de tornar un milió d’euros a l’Estat, però no ens podem negar a pagar... 

[Entrevistador] Abans de les eleccions municipals la sensació era que els carrers eren bruts i que els serveis de neteja funcionaven a ralentí... A dia d’avui aquesta sensació encara és persistent. Quan canviarà aquesta situació? 
[Alcalde] No és fàcil que canviï. Esparreguera té una brigada municipal de neteja amb no gaires efectius per cobrir tot el poble, a més entre aquests treballadors hi ha un grau d’absentisme laboral que arriba als 25%. Aquesta situació fa que sigui insuficient per mantenir el poble net. Això també passa amb l’ajardinament, ja que just abans de les eleccions es va manar fer moltes coses noves de jardineria sense la previsió que s’havien de mantenir. Ara tenim el problema que no podem conservar-ho tot i en algunes zones hi ha la sensació de deixadesa perquè les plantes s’estan morint. Jo entenc que la gent tingui aquesta sensació, però ara per ara no tenim prou recursos per fer-hi front ni per exterioritzar aquest servei. Us puc avançar que faré un ban a la població demanant que si volen col·laborar amb el Consistori, cada ciutadà es faci càrrec, quan pugui, de netejar el tros de vorera davant de casa seva i si a més hi té una jardinera o un arbre, que els regui. Penso que és un esforç mínim al centre del poble, però pot ser més complicat en el cas de blocs de pisos, tot i que ja es feia abans. Això no vol dir que l’Ajuntament ho deixi de fer, però aconseguirem que els arbres que ara semblen assedegats no ho estiguin tant. Pot semblar una solució de poble petit, però no en tenim cap altra... 

    Dit i fet. L’Alcalde Udina seria fidel als seus compromisos i publicaria un Ban de l’Ajuntament d’Esparreguera demanant ajuda als veïns i veïnes d’Esparreguera. A la gent del seu poble. La mesura va esdevenir una caixa de ressonància mediàtica que traspassaria les fronteres del nostre municipi. 
    Una dinamita sensacionalista fàcil de fer servir per els seus adversaris polítics i també per les persones bel·ligerants que s’apunten a qualsevol guerra sigui feta per el motiu que sigui. 

    I sí, la noticia apareixeria en els mitjans de comunicació locals, nacionals e internacionals. I també per les plataformes de internet... 
    Val a dir que amb el pas dels anys, en molt llocs ja no apareixen aquestes referències, o els canvis de disseny de webs i plataformes, de vegades, han destruït els links. Com també es cert el cas que, en actualitzar els Portals, es deixen “vives” les notícies publicades més recentment per tal d’aconseguir una major eficiència de càrrega de les dades, i en conseqüència, en alguns llocs, allò que podríem dir les noticies històriques, desapareixen... 

    Tanmateix aquí us compartiré alguns titular d’aquest affèr local publicats en una forquilla del 8 al 13 d’octubre de l’any 2011:






"Acuciado por la crisis financiera que sacude a España, el alcalde de una pequeña ciudad decidió ahorrar dinero exigiendo a los ciudadanos que barran el tramo de vereda ante su casa. En caso de haber allí un árbol, también deberán encargarse del riego". 


Vecinos de Esparreguera limpian calles para ahorrar [Las Províncias, 13.10.2011] 

Un alcalde catalán pide a los vecinos barrer su trozo de ... [Público TV] 




    Finalment, deixeu-me continuar amb aquesta anècdota de la notícia sobre la neteja que donaria la volta al món, amb l’encapçalament del present article o us deia que és “un problema mai solucionat del tot”. 

    Efectivament, al llarg dels anys, l’Ajuntament d’Esparreguera a mans dels socialistes del PSC també va fer campanya per tal de mantenir els nostres carrers i places en millor estat de presentació. El que explícitament vol dir que es reconeixia aquests problema i s’intentava de gestionar quelcom solució al mateix. Unes campanyes, que tanmateix no s’utilitzarien com a arma política contra cap alcalde ni l’equip de govern aquelles vegades. Avui en dia els esparreguerins i esparreguerines prou que es recorden de la campanya de neteja de l’alcalde Udina, i paradoxalment, ja no tenen memòria d’aquests problema municipal en altres èpoques. 

    Així que, intencionadament esdevindré un periodista dolentot i us deixaré constància d’aquells fets ja històrics... 

Campanya No permeti que el seu gos embruti els carrers.” Per una Esparreguera neta. 
Campanya Tornem a agafar l’escombra.” Per una Esparreguera neta. 

    I dins d’aquesta dinàmica de deixar més bufona la població, diverses vegades [molt poques la veritat sia dita...] l’Ajuntament d’Esparreguera també ha fet campanya per la conservació i l’embelliment de les façanes.
    Aquí us deixo la de l’any 1982: Campanya ciutadana “Per una Esparreguera més neta”

    Com es fa palès, això de demanar als veïns d’agafar l’escombra per netejar el carrer no va ser invent de l’Alcalde Udina. Ja s’havia demanat anteriorment per l’Ajuntament d’Esparreguera sense cap mena de rebombori mediàtic ni atac visceral o campanya de descrèdit. Cadascú és lliure de poder treure les seves pròpies conclusions.




Campanya de l'any 1982 "Per una Esparreguera més neta"
Font: arxiu autor.





dissabte, de juliol 15, 2023

El Miauuuuuu... d'Esparreguera

 Un gatet local que al final troba la companyia d’un ratolí



La història de la façana de la casa número 36 del carrer Cavallers d’Esparreguera...

El títol d’avui no té la major transcendència. Parlar de mitxis, gatets, mininos, mixeta, de miaus… ja no té res de sorprenent. Tots potser em tingut un a casa. I prou que sabem bé com es comporten i les dèries ben estranyes que tenen aquests animalets. Quelcom de vegades entremaliats i que per altre banda també son ben afectuosos. Una bona companyia la que sovint ens donen.

La petita anècdota que compartiré a més a més d’esser molt, molt, molt pública i permanent a més d’un li farà somriure per innocent.

Tot començaria amb el pintat de la façana de la casa número 36 del carrer Cavallers d’Esparreguera. Abans conegut per el nom oficial de Laurea Miró. Un carrer cèntric i transitat que ben segur que molts recordareu per la seva festa de barri o Festa Major. Però, retornem al tema del pintat efectuat a dit lloc…

Vet aquí que a la porta de l’esquerra,  -que mes o menys podem suposar que es la sortida del garatge per les mides -,  pel seu costat sud, el costat que diguem es del carrer de la Guardiola, varen tenir la feliç idea de pintar un grat d’ornamentació. Quan els vilatans s’enfilen venint de la plaça de l’Ajuntament pel carrer Cavallers en direcció el sector que anomenem de El Castell, a l’alçada de dita casa, ens trobem mirant-nos seriosament dit gat que immòbil levita a uns dits del terra de allí mateix.


Detalls com el d’aquests gatet ratolí criden l’atenció dels vianants que ho veuen per primera vegada...


Aquell gat poc a poc va resultar el signe distintiu o el detall personalitat de la esmentada façana pintada.

Amb el temps, també va haver de tornar a retocar el seu pintat. Donat que estant al aire lliure i al carrer, les inclemències del temps, mai perdonen...

Tanmateix, i aquí apareix la anècdota. Aquests any 2023 al nostre seriós mininus o mixeta li ha sortit un company al seu davant mateix…

Efectivament, davant per davant del dit miauuuu s’ha pintat un forat on treu el cap un simpàtic ratòlí picarol que mira al seu davant, al mitxi o gatet, com si esperes que aquest que d’un moment u altre fes un sal de trampolí abandonant el seu posat vigilant però també reposat….


El gatet seriós i vigilant pintat a la façana...


Es doncs una casa d’Esparreguera personalitzada. Amb un detall únic. Que com no, alegra el transit d’anada i tornada de tots els esparreguerins i esparreguerines que fan palès les seves caminades per aquest cèntric carrer….

Apareixerà algun nou personatge en els propers anys?. No ho sabem….

Però si que sabem que possiblement tot ajuda a fer una Esparreguera diferent, simpàtica i acollidora. Personal i també joiosa. Tot ajuda a tenir aquí Esparreguera l’apassionant mon de l’art a l’abast de tots nosaltres. De tothom. Vilatans i forasters.

Tenir una sorpresa i arrencar un somriure és sempre quelcom cosa màgica….


El ratolí que  -a partir d’ara-  l’acompanya...




dimecres, de juny 08, 2022

Esports a Esparreguera

Les Guasilonas...

El fútbol sala femení de casa nostre…

 



Cartell de l'any 1990 del Fútbol Sala Femení Guasilonas Esparreguera

De vegades triar el nom d’un projecte de futur costa bastant i pot marcar l’èxit o fracàs d’aquell projecte. Per a un restaurant un comerç, un nom divertit i guspira pot ser una publicitat valuosa per aquell establiment i esdevenir un focus d’atracció de potencials clients.

En altres casos, sense potser tant de marketing comercial, triar un bon nom és tota una declaració de principis. La síntesis d’una idea o un projecte de futur.

Per estrany que podes semblar triar un nom amb personalitat també ho podem trobar en el mon dels esports. I en els esports de grup o d’equips. La qual cosa ja demana a més de saber triar uns noms que a la orella li sonin bé, siguin agradable al ulls, i tingui una espurna de enginys i personalitat, no és gens fàcil, però si que es possible.

A Esparreguera em tingut també alguna experiència en aquest sentit. L’anècdota la trobarem al Fútbol Femení d’Esparreguera amb la creació de l’equip amb el nom de las Guasilonas…

Guasilonas, de “Guasa” de fer broma sanament, era tota una declaració de principis d’aquest equip de futbol sala femení d’Esparreguera.

Vet aquí que elles també tenien un escut  o anagrama distintiu propi i feien coses amb aquella alegria que les caracteritzava, pròpia de la joventuts, les ganes de fer coses, i sobretot passar-s’ho lo millor possible.

Per a molt potser qualificarien el nom triat de ximpleria. Per altres una anècdota que vaticinaven que duraria ben poc.  Però, de totes maneres, un nom únic per a una colla de noies pioneres d’Esparreguera, que amb humor i treball esportiu, a més de dir-se las Guasilonas, representaven en cadascun dels encontres en les que participarien el bon nom de la nostra població i de la gents que hi vivia. Valorem potser per sobre d’èxits i resultats allò que varen significar aquestes pioneres en el seu moment.

Aquí us comparteixo un cartell editat l’any 1990 que Jo guardo i que seria imprès a la impremta Kerpe de Vilafranca del Penedès en el que el Futbol Sala Femení d’Esparreguera [les Guasilonas] amb uns trofeus cedits per l’Ajuntament d’Esparreguera i la col·laboració de la Caixa Penedès organitzaria  el 1er Trofeu Vila d’Esparreguera.

Les nostres noies anaven ben fortes i valentes. A les cinc i mitja de la tarda a les instal·lacions municipals el Fútbol Sala Femení Guasilonas Esparreguera s’enfrontaria  -en un encontre que qualificaria d’èpic-   al Futbol Club Barcelona ni més ni menys. Es tenir les coses ben ficades. Aquí animalets petitons res de res. Caça Major...

Guasa, guasa la que vulgueu. Però a la pista... llenya i de la bona....



Crida atenció l'escut esportiu que tenien el Fútbol Sala Femení Guasilonas Esparreguera ja l'any 1990...




Internet web https://europeinyourlife.com en una captura efectuada el 08 juny de 2022...



Captura Internet de la web https://entitats.cat efectuada el 08 de juny del 2022




L’Oscar dels escacs

  Una esparreguerina s’enfronta a la campiona del món Maia Txburdanidze Fotografia de  Javier Cordero Fernández  que acompanyaria el seu ar...