El Miauuuuuu... d'Esparreguera

 Un gatet local que al final troba la companyia d’un ratolí

La història de la façana de la casa número 36 del carrer Cavallers d’Esparreguera...

El títol d’avui no té la major transcendència. Parlar de mitxis, gatets, mininos, mixeta, de miaus… ja no té res de sorprenent. Tots potser em tingut un a casa. I prou que sabem bé com es comporten i les dèries ben estranyes que tenen aquests animalets. Quelcom de vegades entremaliats i que per altre banda també son ben afectuosos. Una bona companyia la que sovint ens donen.

La petita anècdota que compartiré a més a més d’esser molt, molt, molt pública i permanent a més d’un li farà somriure per innocent.

Tot començaria amb el pintat de la façana de la casa número 36 del carrer Cavallers d’Esparreguera. Abans conegut per el nom oficial de Laurea Miró. Un carrer cèntric i transitat que ben segur que molts recordareu per la seva festa de barri o Festa Major. Però, retornem al tema del pintat efectuat a dit lloc…

Vet aquí que a la porta de l’esquerra,  -que mes o menys podem suposar que es la sortida del garatge per les mides -,  pel seu costat sud, el costat que diguem es del carrer de la Guardiola, varen tenir la feliç idea de pintar un grat d’ornamentació. Quan els vilatans s’enfilen venint de la plaça de l’Ajuntament pel carrer Cavallers en direcció el sector que anomenem de El Castell, a l’alçada de dita casa, ens trobem mirant-nos seriosament dit gat que immòbil levita a uns dits del terra de allí mateix.

Detalls com el d’aquests gatet i ratolí criden l’atenció dels vianants que ho veuen per primera vegada...

Aquell gat poc a poc va resultar el signe distintiu o el detall personalitat de la esmentada façana pintada.

Amb el temps, també va haver de tornar a retocar el seu pintat. Donat que estant al aire lliure i al carrer, les inclemències del temps, mai perdonen...

Tanmateix, i aquí apareix la anècdota. Aquests any 2023 al nostre seriós mininus o mixeta li ha sortit un company al seu davant mateix…

Efectivament, davant per davant del dit miauuuu s’ha pintat un forat on treu el cap un simpàtic ratòlí picarol que mira al seu davant, al mitxi o gatet, com si esperes que aquest que d’un moment u altre fes un sal de trampolí abandonant el seu posat vigilant però també reposat….

El gatet seriós i vigilant pintat a la façana...

Es doncs una casa d’Esparreguera personalitzada. Amb un detall únic. Que com no, alegra el transit d’anada i tornada de tots els esparreguerins i esparreguerines que fan palès les seves caminades per aquest cèntric carrer….

Apareixerà algun nou personatge en els propers anys?. No ho sabem….

Però si que sabem que possiblement tot ajuda a fer una Esparreguera diferent, simpàtica i acollidora. Personal i també joiosa. Tot ajuda a tenir aquí Esparreguera l’apassionant mon de l’art a l’abast de tots nosaltres. De tothom. Vilatans i forasters.

Tenir una sorpresa i arrencar un somriure és sempre quelcom cosa màgica….

El ratolí que  -a partir d’ara-  l’acompanya...

Artistes i artistes associats...

Pintors amb sentit de humor a Esparreguera

 

Cartell de l'exposició conjunta del Josep Masip i Pérez, i el Josep Grau i Piñol,
per la Festa Major d'hivern d'Esparreguera del 1987.

No deixa de tenir la seva part humorística i també provocadora algunes actituds dels nostres intel·lectuals i artistes més valents, quan fan les seves presentacions al públic en general.

A mitjans del segle XX recordo haver vist com, en exposicions col·lectives, és a dir exposicions que recullen obres artístiques de varis autors, a les entrades del públic per la l’exposició, que hi ficaria el provocador “Val per mitja dotzena d’ulls”. Per desitjar-li al visitat que veies tot allò que s’exposava sense perdre el mes mínim detall.

Aquí casa nostra teníem dos artistes locals, els dos Joseps:  el Josep Masip i Pérez, i el Josep Grau i Piñol, que crearien també una d’aquestes coses humorístiques aquí Esparreguera. L’anomena’t  “Taller d’Arts Plàstiques, S.A.”.

I és aquesta la anècdota esparreguerina la que comparteixo amb tots vosaltres. Perquè de fet, mai va existir un taller S.A. (Societat Anònima), ni S.L. (Societat Limitada), ni S.C. (Societat Comendatària) ni cap altre formula jurídica del mon mercantil. Els dos artistes tenien efectivament un taller on treballaven llogat o no, però mai s’estructurarien ni agafarien cap formula jurídica d’empresa. Seria sí, una idea divertida...

Aquí us deixo un dels cartells d’aquest “Taller d’Arts Plàstiques, S.A”... , corresponent al mes de febrer de l’any 1987. De la inauguració d’un exposició als baixos de l’Ajuntament o sala municipal d’exposicions, del dia 11 de febrer. Amb motiu de la celebració de la Festa Major d’hivern d’Esparreguera. Per Santa Eulàlia, Patrona de la nostra Vila...