Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esparreguera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esparreguera. Mostrar tots els missatges

dissabte, d’agost 03, 2024

Un problema mai solucionat del tot

Esparreguera declara la guerra a la brutícia 







Una de les campanyes de neteja de l'Ajuntament d'Esparreguera.
Font: arxiu autor


    No deixa d’esser divertit -menys per la persona interessada- que Esparreguera haguí estat per el sol fet d’intentar solucionar un problema de neteja vial, notícia als quatre vents del planeta. De fet, el tema de la neteja a la nostra població és un dels que podríem anomenar clàssics i també intemporals. Si xafardegem per les xarxes socials aquest tema de la manca de neteja, i manteniment de parcs i jardins, i altres espais públics, veiem que és un tema repetitiu. Potser la novetat d’avui dia seria les queixes també dels serveis generals, i especialment les relacionades amb la piscina municipal. Cosa comprensible, per les calors que esta fent darrerament. Però aquest es altre tema. 

    Tampoc parlaré aquí del fet que a Esparreguera l’any 2019 és crees una associació batejada coma a “Esparreguera Neta” com eina veïnal per canalitzar -en part- el descontentament crònic dels nostres veïns. Fins i tot un article publicat a “La Bústia” amb data de 11 de desembre d’aquell anys és faria ressò del “...descontentament que s'ha generat al municipi per la manca de neteja a la via pública ...”

    Tot plegat reviu una problemàtica que malgrat esforços i bones intencions encara resta per solucionar del tot. 
    Fem un pas enrere i retrocedim vuit anys per començar el nostre particular safari amb un article de la periodista Sandra Pérez, publicat a El Punt Avui [05.10.2011] i que batejaria L’alcalde treu l’escombra al carrer”. Deixeu-me que en faci la seva transcripció íntegra perquè ens ficarà en el context del seu moment, d’aquell ja allunyat any 2011. 
    En ell podem llegir:  

    "L'alcalde d'Esparreguera, el convergent Joan-Paül Udina, ha emès un ban municipal en el qual fa una crida als veïns perquè escombrin “periòdicament” el tros de vorera de davant de casa i que, a més, reguin “amb aigua neta” les jardineres i arbres propers. “Volem recuperar un costum que a Esparreguera ja existia i que, per exemple, practicava la meva àvia”, explica Udina abans d'aclarir el context de la proposta: “A Esparreguera, un municipi de 22.000 habitants, tenim un problema de falta de recursos econòmics. Tant la plantilla de la brigada de neteja com la de jardineria són curtes i no les podem ampliar. Per això, hem apostat per demanar la col·laboració ciutadana en una època de l'any com la tardor.” Deixa clar: “És voluntari. No obliguem a ningú.” 

    Udina, al capdavant d'una coalició formada per CiU, AM-ERC, Gent d'Esparreguera i AIESPA, pensa utilitzar el ban per acostar-se a la població les vegades que sigui necessari. Considera que “és un element de comunicació oficial entre l'alcalde i els ciutadans” que utilitza una fórmula que li agrada: “Faig saber...” L'anunci ja es troba als taulers oficials de l'Ajuntament, a la web municipal i s'ha repartit als comerços. Com ja recull el ban, l'objectiu final de la proposta és “generar un clima de civisme, convivència, qualitat de vida i respecte per l'espai públic per tal de millorar l'estat de neteja de la via pública”. 

    De moment, segons Udina, ja hi ha alguns veïns que han fet seva la proposta, sobretot al nucli antic de la població. Espera que la imatge es repeteixi en les zones on hi ha blocs de pisos i pensa que per “sentit comú” ningú s'oposarà a una crida a la “complicitat i l'ajuda del ciutadà” en una època de crisi. 

    El ban, el primer que ha signat el nou alcalde, inclou un tercer punt relacionat amb l'ordre i la neteja a Esparreguera. Es demana als veïns que, si reguen, no facin abocaments ni esquitxades sobre la via pública i compleixin, així, l'ordenança municipal de civisme."

    El problemes dels nostres carrers i places en que gairebé tothom voldria de tenir molt nets i amb una ornamentació vegetal adient, que dones la benvinguda només ficant els nostres peus a la via publica és un bon desig. Com el de convertir Esparreguera en una joia visuals en un espai singular. Malgrat que aquest desig de tothom potser és del tot irreal e impossible d’aconseguir. 

    Una realitat, que per treure-li ferro a la situació, avui la recordaré i la compartiré amb tots vosaltres com si no fos una deficiència, i sí una anècdota vilatana nostra. 

    Efectivament, al llarg de les dècades l’ajuntament ha invertit en la compra de la nova maquinaria de neteja de la via publica i a fet diverses campanyes de sensibilització per mirar de corregir aquesta herència vitalícia que es la manca de bellesa i netedat de l’espai públic. No entrarem en detalls de valorar l’èxit de les mesures que s’han fet ni tampoc l’impacta de les campanyes efectuades. Ens quedarem en la part divertida de la notícia per a tothom, exceptuant aquell que rep les garrotades. Que no li trobarà ni una xàldiga de gràcia al nostre affer local... 

    Mai la merda de la nostra població havia viatjat i a arribat tant lluny. Fins i tot travessaria l’oceà Atlàntic i seria notícia a la Amèrica Llatina!!! 



Altre cartell de les campanyes de neteja del'Ajuntament
d'Esparreguera.  
Font: arxiu autor

    A títol d’exemple un article publicat a l’Uruguai amb llengua castellana que deia: Alcalde obliga a vecinos a barrer la vereda [Montevideo Portal, Uruguai, 11.10.2011] La diana seria l’Alcalde sense dubtes. Però el rere fons no podem qüestionar-lo: la manca de neteja. 

    Com va néixer aquest rebombori? 
    Bé, alguna cosa s’havia de fer per tal de corregir aquest problema que perjudicaria a tota la població. I permeteu-me de fer aquí una petita cronològica dels fets. Començaria recordant que l’Alcalde Udina no ho va tenir fàcil en cap moment. La situació econòmica heretada de l’anterior govern socialista calia sumar-hi la feblesa política, ja que només comptaria amb quatre regidors de la seva formació política. Havent de cercar pactes i aliances dins d’un Consistori molt fragmentat. 
    Al final l’equip de govern el formarien quatre partits: Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Gent d'Esparreguera (Gd'E), i Alternativa Independent d'Esparreguera (AIESPA).  Això volia dir una despesa de moltes hores i energies invertides en escoltar, consensuar i aprovar gairebé cada pas que es feia. Estem doncs, en una dinàmica de lentitud i sobreesforç. 

    Dins d’aquest context recordem l’entrevista publicada a la revista local “Setsetset” que es publicaria dins del número 20 agost-setembre de 2011. Una entrevista feta per l’Oriol Esteve i Mach “Loiro” que portaria per nom: 100 dies d’alcaldia de Joan-Paül Udina. L’entrevista feia un recorregut per allò que s’havia fet i allò que es preveia de fer en un futur immediat. Recordem una part d’aquest treball de l’Oriol

[Alcalde] ... el Consistori no està sanejat.../...l’Ajuntament no pot crear noves despeses perquè els diners que té estan compromesos a factures d’anys anteriors... 

[Entrevistador] Quin es el deute de l’Ajuntament? 
[Alcalde] Actualment és de 15 milions d’euros a llarg termini. A més, Esparreguera ha de tornar un milió d’euros a l’Estat, però no ens podem negar a pagar... 

[Entrevistador] Abans de les eleccions municipals la sensació era que els carrers eren bruts i que els serveis de neteja funcionaven a ralentí... A dia d’avui aquesta sensació encara és persistent. Quan canviarà aquesta situació? 
[Alcalde] No és fàcil que canviï. Esparreguera té una brigada municipal de neteja amb no gaires efectius per cobrir tot el poble, a més entre aquests treballadors hi ha un grau d’absentisme laboral que arriba als 25%. Aquesta situació fa que sigui insuficient per mantenir el poble net. Això també passa amb l’ajardinament, ja que just abans de les eleccions es va manar fer moltes coses noves de jardineria sense la previsió que s’havien de mantenir. Ara tenim el problema que no podem conservar-ho tot i en algunes zones hi ha la sensació de deixadesa perquè les plantes s’estan morint. Jo entenc que la gent tingui aquesta sensació, però ara per ara no tenim prou recursos per fer-hi front ni per exterioritzar aquest servei. Us puc avançar que faré un ban a la població demanant que si volen col·laborar amb el Consistori, cada ciutadà es faci càrrec, quan pugui, de netejar el tros de vorera davant de casa seva i si a més hi té una jardinera o un arbre, que els regui. Penso que és un esforç mínim al centre del poble, però pot ser més complicat en el cas de blocs de pisos, tot i que ja es feia abans. Això no vol dir que l’Ajuntament ho deixi de fer, però aconseguirem que els arbres que ara semblen assedegats no ho estiguin tant. Pot semblar una solució de poble petit, però no en tenim cap altra... 

    Dit i fet. L’Alcalde Udina seria fidel als seus compromisos i publicaria un Ban de l’Ajuntament d’Esparreguera demanant ajuda als veïns i veïnes d’Esparreguera. A la gent del seu poble. La mesura va esdevenir una caixa de ressonància mediàtica que traspassaria les fronteres del nostre municipi. 
    Una dinamita sensacionalista fàcil de fer servir per els seus adversaris polítics i també per les persones bel·ligerants que s’apunten a qualsevol guerra sigui feta per el motiu que sigui. 

    I sí, la noticia apareixeria en els mitjans de comunicació locals, nacionals e internacionals. I també per les plataformes de internet... 
    Val a dir que amb el pas dels anys, en molt llocs ja no apareixen aquestes referències, o els canvis de disseny de webs i plataformes, de vegades, han destruït els links. Com també es cert el cas que, en actualitzar els Portals, es deixen “vives” les notícies publicades més recentment per tal d’aconseguir una major eficiència de càrrega de les dades, i en conseqüència, en alguns llocs, allò que podríem dir les noticies històriques, desapareixen... 

    Tanmateix aquí us compartiré alguns titular d’aquest affèr local publicats en una forquilla del 8 al 13 d’octubre de l’any 2011:






"Acuciado por la crisis financiera que sacude a España, el alcalde de una pequeña ciudad decidió ahorrar dinero exigiendo a los ciudadanos que barran el tramo de vereda ante su casa. En caso de haber allí un árbol, también deberán encargarse del riego". 


Vecinos de Esparreguera limpian calles para ahorrar [Las Províncias, 13.10.2011] 

Un alcalde catalán pide a los vecinos barrer su trozo de ... [Público TV] 




    Finalment, deixeu-me continuar amb aquesta anècdota de la notícia sobre la neteja que donaria la volta al món, amb l’encapçalament del present article o us deia que és “un problema mai solucionat del tot”. 

    Efectivament, al llarg dels anys, l’Ajuntament d’Esparreguera a mans dels socialistes del PSC també va fer campanya per tal de mantenir els nostres carrers i places en millor estat de presentació. El que explícitament vol dir que es reconeixia aquests problema i s’intentava de gestionar quelcom solució al mateix. Unes campanyes, que tanmateix no s’utilitzarien com a arma política contra cap alcalde ni l’equip de govern aquelles vegades. Avui en dia els esparreguerins i esparreguerines prou que es recorden de la campanya de neteja de l’alcalde Udina, i paradoxalment, ja no tenen memòria d’aquests problema municipal en altres èpoques. 

    Així que, intencionadament esdevindré un periodista dolentot i us deixaré constància d’aquells fets ja històrics... 

Campanya No permeti que el seu gos embruti els carrers.” Per una Esparreguera neta. 
Campanya Tornem a agafar l’escombra.” Per una Esparreguera neta. 

    I dins d’aquesta dinàmica de deixar més bufona la població, diverses vegades [molt poques la veritat sia dita...] l’Ajuntament d’Esparreguera també ha fet campanya per la conservació i l’embelliment de les façanes.
    Aquí us deixo la de l’any 1982: Campanya ciutadana “Per una Esparreguera més neta”

    Com es fa palès, això de demanar als veïns d’agafar l’escombra per netejar el carrer no va ser invent de l’Alcalde Udina. Ja s’havia demanat anteriorment per l’Ajuntament d’Esparreguera sense cap mena de rebombori mediàtic ni atac visceral o campanya de descrèdit. Cadascú és lliure de poder treure les seves pròpies conclusions.




Campanya de l'any 1982 "Per una Esparreguera més neta"
Font: arxiu autor.





dimecres, de juny 17, 2015

Un esparreguerí vuit anys al llibre dels records "Guinness"…

Llongueras l’Esparreguerí de soca-rel i perruquer de vocació 




    Nascut l'any 1936 el Lluís Llongueras i Batlle és un esparreguerí que ha aconseguit amb el seu esforç conquerir els cims més alts de la fama i passar per mèrits propis a la història com un fill d’Esparreguera de més renom universal. 

    Home polifacètic, inquiet, innovador, pioner en el mon de la creació dins de la seva difícil professió, ha estat i és, el perruquer marcat per la genialitat i també l’èxit. Les seves mans i les seves idees han meravellat a varies generacions. Empresari amb visió de futur, Escultor que oferir el seu univers amb les mans. El pintor que fa vibrar els pinzells amb la seva tècnica i els seus colors. I tantes coses més: l'escriptor polivalent; el periodista de l'esperança... i una infinitat més. 

    Conegut internacionalment, el seu nom i les seves mans s'han alternat amb la gent més famosa i VIP del nostre globus. Polítics, reis, magnats, nobles, cineastes, actors de prestigi, artistes…. Famosos i “requetefamosos”, l'han admirat, envejat, cercat... 


Top Hair International by Llongueras 


    Tot i això, el motiu d'aquest article no gira per la seva obra innovadora dins de l'art del pentinat. Sinó més aviat per la curiositat de la seva entrada al llibre dels Records. Més popularment conegut com a "Guinness". 

    Tot va començar com un projecte entre dues persones poc comunes, a qui els unia una estreta amistat: el Lluís Llongueras i el genial pintor Salvador Dalí. Una amistat que produiria un curiós projecte en comú: que el nostre internacional esparreguerí fes una gegantina perruca que servís de cortina en una habitació que el pintor Salvador Dalí dedicava a Mae West al seu Teatre Museu Dalí de Figueres, a Girona, Catalunya. 

    Lluny d'espantar-se per semblant idea, en Llongueras es va ficar fil a la agulla i es posaria a treballar. Més de mil hores que li costaria la realització de la colossal perruca segons diuen els seus cronistes… 


 Lluis Llongueras, el mag de la bellesa  


    Però, una vegada realitzat semblant projecte, la inusual perruca no només gaudiria de l'honor de quedar exposada permanentment al Museu Dalí, -un museu que, recordem-ho, ha rebut més de 10 milions de visitants en els últims 25 anys d'existència- sinó que a més a més, la singular obra del Lluís LLongueras entraria a la història a través del conegut Llibre dels Records Guinness de l'any 1992 per ser la perruca més gran del món. 

    Amb el pas del temps i dels anys, la referida obra va anar envellir. No va poder superar el seu deteriorament. Instal·lada l'any 1976 com a part del muntatge escultòric permanent realitzat per Salvador Dalí i l'arquitecte Óscar Tusquets, amb unes mides de 4'40 x 3'46 metres, transcorreguts ja 25 anys, s'havia convertit en una velleta. Es va fer aconsellable la seva substitució per una de totalment nova. 

    Aquest darrer exemplar s'estrenaria l'11 de gener del 2000 mantenint les característiques de la seva antecessora tot i ser de material acrílic… 

    El rècord que ostentava el nostre Lluís Longueras per la seva perruca a Figueras, segons ha esmentat algun articulista, es perdria durant el mes de març de l’any 2000 a mans d'una perruqueria de la població d'Arenys de Mar anomenada Mar French Moda. Avui aquesta curiositat o anècdota és Patrimoni també de la nostra memòria col·lectiva. 

    Al Lluis Llongueras, se'l pot entendre o no. Aplaudir o criticar. Però les seves creacions mai han deixat indiferent a ningú. 

    I és que hi ha esparreguerins que no tenen ni "un pèl" de babau….




diumenge, d’abril 27, 2014

L’edifici de les tres histories

Un edifici esparreguerí entre dos segles de història: 
d’Ajuntament franquista a Escola de Música.



Una fotografia que vaig fer exprofès per aquest article..

    Avui recordaré quatres pinzellades d’un edifici prou conegut de la nostra vila. Situat al cèntric carrer de Cavallers d’Esparreguera. Molts pares i mares actualment hi porten els seus fills, puig en Ell tenim l'Escola de Musica d’Esparreguera.

    Un edifici singular de la nostra petita ciutat que ha acollit dins d’Ell -per diverses circumstancies- el pas de varies generacions d’esparreguerins.

    Certament amb l’actual construcció del nou edifici destinat a Escola de Musica al “Castell”, aquest equipament te els seus dies de vida contats...

    Però l’anècdota no seran les genialitats dels nostres músics locals o les seves desafinades, ni els ideals espirituals que pot tenir l’antic art de la dansa. Aquest tema el deixarem per altre moment, si us sembla.

    L’anècdota que vull recordar es lligada a aquest edifici i al dia d’avui, dissabte 24 d’abril de 2010. Te, això si, el seu origen al segle passat...

    Corrien pels carrers de la nostra la vila els aires de canvis culturals i polítics. Principalment entre determinats grups de joves de caràcter inquiet, desitjosos de fer canvis dins d’aquella vella estructura heretada d’anteriors generacions.

    Això seria al carrer. Al nostre encarcarat Ajuntament es seguia la dinàmica de sempre. Malgrat la rutina, teníem un batlle jove i això es notaria puix s’anaven fent coses i millores a la vila.

    Tot però, dins de la única estructura política existent dins del regim franquista.

    Va ser un dia 16 de maig de l’any 1972 -davant l’estat ruïnós de l’edifici que feia d’Ajuntament- el senyor batlle d’Esparreguera exposaria al Ple Municipal la necessitat d’enderrocar l’edifici i bastir-ne un de nou, pel perill que ja suposava per les cases del voltants i les persones, en el cas d’enfonsar-se l’edifici.

    Es passava a donar llur verda al projecte de la construcció d’un nou Ajuntament, encarregant-lo als Serveis Tècnics municipals.


Enderroc de l'antic Ajuntament d'Esparreguera.


    Uns mesos mes tard, en un acte informatiu celebrat el dia 28 de gener de 1973, es detallava les despeses de l’exercici anterior de l’any 1972, i s’esmentaria que les depeses de l'enderrocament del nostre vell Ajuntament -i apuntalament de les cases dels voltants- havien costat un total de 200.311 pessetes del pressupost. I que les obres per bastir el nou edifici es preveia que comencessin durant aquell 1973...

    Un fet polític important tindria lloc durant aquest trasllat i nova edificació de la nostra Casa de La Vila: El 20 de novembre de 1975 moria el dictador Francisco Franco.

    El dia 22 tenia lloc una solemne Missa Funeral celebrada a l’església parroquial de Santa Eulàlia per la mort del que havia estat el Cap de l’Estat. Tot l’Ajuntament en Ple i el Consell Local del “Movimiento”, voltats de les demés autoritats locals ocupen les primeres files. Darrera, fent un ple de gom-a-gom, la gent -ja de peu en els laterals per manca de seients buits-, s’apinyaria en viure en directe aquells moments històrics que, certament, marcarien un abans i un després.

    La premsa del moment treu edicions especials!. La radio i la televisió aboquen constantment informació sobra la figura del finit!. La exaltació del moment ens portaria a veure per televisió avies madrilenyes ploraneres recordant com el “Caudillo” va establir el sistema de pensions per a la vellesa; i altres entrevistats, ens recorden els molts anys de Pau i com -en el seu moment-, el país es lliurarien d’entrar dins de la segona Guerra Mundial...

    Les obres continuarien....

    A l’any 1976 es tenia finalment ja bastida l’estructura bàsica que comprenia el soterrani, la planta baixa i els dos pisos superiors. I es continuava aixecant l’edifici....

    Pot semblar “pitorreo” però, va estar aquest mateix any de 1976 que estant com estaven les obres del nou Ajuntament, que es va fer un acte polític de la col·locació de “la primera” pedra del nou Ajuntament.

    L’acte va estar presidit per el nostre batlle Ignasi Oleart Comellas, i d’acord amb el protocol del moment s’efectuaria la lectura solemne de l’acte per part del Cronista Oficial de la Vila en Francesc Subirana i Ollé. El grupet present no va estar massa nombrós. Autoritats polítiques, autoritats civils, membres de la policia local, i alguns funcionaris de l’ajuntament, i... poqueta cosa mes.

    El lloc de la col·locació de la primera pedra va ser el soterrani de l’edifici, a la sala destinada primerament a sala de conferencies i exposicions, i molts anys mes tard feta servir per altres coses a partir de diverses divisions. La data de la singular primera pedra -i única que Jo sàpiga-  portaria per data la de 1 de març de 1976.

    La inauguració del nou Ajuntament tindria lloc durant la Festa Major d’hivern de la nostra ciutat, un 12 de febrer de 1977. Per be que va tenir mes d’un protagonista. Puig el mateix dia que s’inauguraria el nou Ajuntament, també s’inauguraria la Plaça del Rei. Tot en una Diada en que vàrem tenir diverses personalitats voltant per Esparreguera. Una d’elles Joan Antoni Samaranch -mort fa pocs dies- el popular membre del COI, que llavors era el President de la Diputació de Barcelona. També tindríem per aquí la totalitat de batlles dels voltants, i un seguit d’actes culturals que no ve al cas recordar en aquest article

    Durant tot aquest esdevenir de l’enderrocament i aixecament de l’actual Ajuntament d’Esparreguera, els Serveis Municipals no s’aturarien. L’Ajuntament va llogar una casa pairal al actual carrer dels Cavallers, on instal·laria de manera mes o menys provisional les dependències i oficines municipals durant aquells anys de les obres.

    Com que els treballs en si durarien els darrers anys de la dictadura, i també uns anys dins d’allò que anomenem la transició democràtica, podem dir d’aquest edifici llogat, -que actualment es l’Escola de Música-, que va estar el darrer Ajuntament franquista i el primer Ajuntament democràtic d’Esparreguera....


Fulletó repartit durant el mes d'abril del 2010 a Esparreguera


    La curiositat dona encara mes suc per ficar-lo dins el mon de les anècdotes locals. Puig com sabeu tots la plataforma ciutadana “Esparreguera decideix” la convertiria avui en un dels sis col·legis electorals, on democràticament, la veu del nostre poble participa en la Consulta Popular en la que se’ns pregunta: “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”

    Potser tots els edificis de la nostra petita ciutat tenen la seva petita o gran historia. Però sens dubtes, alguns edificis en tenen mes que altres.

    Com el que avui parlo. Que ha estat seu de la política local franquista, seu de la política local durant la transició, i lloc o seu de la consulta local sobiranista. A cavall de dos segles de política i cultura aquesta anècdota serà ja una part de la nostra memòria col·lectiva...




divendres, de desembre 25, 2009

Felicitacions Nadalenques..


Naixement instal·lat a l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera, aquest Nadal del 2009.
[Fotografia Lluis Artigas Jorba.]


    Desitgem a tots els nostres amics, lectors, simpatitzants i internautes en general, que tingueu un Bon Nadal, unes Bones Festes en família, i un pròsper Any Nou 2010…




Un problema mai solucionat del tot

Esparreguera declara la guerra a la brutícia  Una de les campanyes de neteja de l'Ajuntament d'Esparreguera. Font: arxiu autor     N...