Amenaces de bomba a Esparreguera durant la festa Major de l’any 1979
 |
Joan Manuel Serrat portada de la revista Nuevo Fotogramas aquell any 1979... |
Esparreguera sempre ha estat una població bastant tranquil·la i sense gaires ensurts. Però l’any 1979 es va haver de tragar una de les brometes dels radicals d’extrema dreta locals. Primerament però hauríem de posar el context que es vivia en aquella època. La Dictadura del Generalíssim havia tocat la seva fi teòrica, que no practica, i havíem entrat en la mal anomenada Transició Democràtica. Dels tres Sistemas totalitaris europeus dos finalment havien estat asseguts davant un tribunal per pagar els seus crims. Aquí en canvi mai es va demanar comptes de les seves víctimes a ningú. I tot el aparell de l’Estat tant administratiu, com judicial o militar va continuar exercint en el seu lloc intocable. Seria la anomenada amnistia.
Esparreguera sempre havia estat un poble que votava majorment les dretes. Aquí intencionadament deixo de parlar d’altres dades de les tres dictadura que sons: la del general Miguel Primo de Rivera (1923-1930), la del general Damáso Berenguer (Tres mesos 1930-1931) i la del general Francisco Franco (1939-1975).
Recordem aquí el fet que també va ser un any d’eleccions locals a l’Ajuntament d’Esparreguera el 03 d’abril de 1979. En aquestes eleccions locals apareixerien candidatures no lligades al esperit de la dictadura i el seu “partit únic”. Candidatures com la de la “Agrupación de electores Independientes de Esparraguera” encapçalada pel Francisco Galvan i Rojas, el Nicolas Vara i González, i el Francisco Baya i Vázquez; la “Coalició Convergència i Unió” que encapçalarien el Juli Aparici i Gil, el Carles Canals i Torelló i el Joan Sallent i Cortada; el “Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)” encapçalada per el Joan Serra i Alert, el Josep Ràfols i Esteve i el Josep Maria Llopart i Corsà; “Esquerra Republicana amb Front Nacional de Catalunya” en una candidatura encapçalada per el Francesc Fons i Ribera, el Francisco Closas i Roig, i l’Agustín Murà i Bayona; i el “Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)” amb l’Antonio Sans i Miret, el Eleuterio Navarro i Herrerias, i l’Antonio Gaston i Obiols com a caps de llista. Vet aquí que finalment seria el nou alcalde el Joan Serra i Alert de la candidatura socialista. Val a dir que ja havia estat a l’ajuntament franquista entrant por “el tercio familiar” en un grup de persones joves marcades per els valors democràtics. Com a càrrec a la Casa de la Vila havia estat el “Concejal Delegado del Cementerio Municipal...” i ara arribaria a la trona local. Cal dir també que als fulls de votació i figuraria al llistat com a tots els demes companys de partit. Però els primers anys, tot i estar dins la candidatura dels socialistes, a la propaganda electoral hi figuraria com “independent”. Fins que amb el pas dels anys -i les reeleccions- ingressaria de ple dret al partit.
Si la memòria no em falla el Joan Serra i Alert entraria com a Batlle d’Esparreguera un 19 d’abril de 1979. A les portes de la nostra Festa Major d’estiu.
El nou equip de govern municipal deixaria darrer el vell i tradicional format del programa de Festa Major i llençaria un de nou més àgil i entusiasta. Un canvi radical. I aquí vindria la topada de la amenaça de bomba....
Per aquella Festa Major s’havia previst la vinguda per primera vegada del famós cantant Joan Manel Serrat a Esparreguera, en un concert programat al teatre de La Passió per el divendres 06 de juliol de 1979 a dos quarts d¡onze de la nit. Venia el Joan Manuel Serrat amb la seva Orquestra.
Fins aquí tot normal. Però hi haurien amenaces de bomba al teatre esparreguerí apareixent un xou de Cal Déu. Com tots podeu imaginar-vos...
Amb la pèrdua de poder e influència, tant els feixistes locals, com els d’extrema dreta, i dretes tradicionals, compartien un mateix punt en comú: L’ancestral odi vers la llengua pròpia de Catalunya.
Canvi de seients a l’Ajuntament, propaganda d’actes de la Festa Major en català; vinguda a Esparreguera de cantants de referència, els hi resultaria veritablement una declaració de guerra. Així que aquests element en la seva creuada contra la història i la evolució cap a la modernitat,.... amenaça de bomba... per fastiguejar.
A més aconseguiren certa notorietat informativa en recollir aquest succés la premsa. Al desaparegut mitjà informatiu “El Correo Catalán” del dia 11 de juliol de 1979, publicaven a la seva pàgina 13 en la llengua de castellà:
“Esparreguera: Amenaza a un recital de Serrat.
Varias llamadas anònimas anunciando la colocación de una bomba en el teatro de La Passió, con el propósito de boicotear un recital de Joan Manuel Serrat se han producido durante la Festa Major que finalizó ayer martes. Esto, y la aparición de octavillas protestando porque el programa de actos estaba escrito en catalán, han sido los únicos problemas que han enturbiado en cierto modo la Festa Major”.
Val a dir que aquestes amenaces de bomba varen ser bastant habituals en aquella època. Per qual cosa ja d’entrada eren del tot creïbles. Casos com la amenaça de bomba en col·legis de Biscaia [10 de gener 1979]; en un ambulatori de El Escorial [22 d’agost 1979]; les falses amenaces de bomba als Jutjats de la plaça Castilla i l’Aeroport de Barajas a Madrid [l’agost del 1979]; conviurien amb altres actes que no resultarien falses alarmes. Com l’atac amb bomba contra el Bar Lacalle de Pamplona-Iruña [27 de març de 1979], la col·locació d’una bomba dins del Bar Mohicano [05 d’abril de 1979] o les tres bombes en tres llocs diferents de Madrid (Chamartín, Atocha, i Barajas) el 28 de juliol de 1979...
Joan Manuel Serrat per ser que venia per primera vegada a Esparreguera no guardaria un bon record de la seva estada aquí...
1979 un anys d’amenaces, també aquí a casa nostra....
