Les propostes que neixen al carrer.
Unes lluites compartides de Justícia Social.
Fulletons de la Campanya del 0'7 i més repartits per Esparreguera el novembre de l'any 1996.
Moltes de les propostes que s’aconsegueixen al llarg del temps sovint son sempre gracies a les iniciatives que tenen lloc a nivell de carrer i les seves mobilitzacions populars. Sovint moltes persones esperen o desitjarien que si tenen governant un determinat partit polític, la sensibilitat sobre els temes socials serà més gran i també més gran l’ajuda. Una major efectivitats vers aquells que passen alguna mena de necessitat o reivindiquen algun dret. No sempre això es cert o real. Es fa moltes vegades palès amb el pas del temps.
He obert aquest article amb humor fent paròdia del conegut anglès dit Bonn. Agent Bonn, Jaimes Bonn 007. Per parlar d’una campanya sobre solidaritat que varem tenir -ja fa anys per el nostre poble d’Esparreguera. La del 0’7....
Corrien els anys gloriosos de finals de la dècada dels anys 90s’ del segle passat, quan tindria lloc una campanya solidària per tal de demanar que l’Ajuntament d’Esparreguera destinés un 0’7 del nostre pressupost municipal a obres de caràcter solidari del mal anomenat Tercer Mon.
A Esparreguera s’havia creat i funcionava una entitat sense ànim de lucre que tenia per nom “Esparreguera Solidària”. Varen ser Ells el pal de paller amb la que s’articularia questa reivindicació a casa nostra. De fet la plataforma del “0’7 i +” havia nascut a finals de l’any 1993 tot reivindicant la implementació de la idea de la ONU de fer una aportació d’un 0’7 tots els països rics del seu PIB [Producte Interior Brut] per tenir eines per el desenvolupament i progrés dels països més pobres del Planeta.
Val a dir que aquest moviment també un dia arribaria aquí Esparreguera. I tindria lloc gràcies a una de les seves entitat: Esparreguera Solidària...
Han passat ja molts anys. Tanmateix potser, quelcom persona encara avui dia recordarà viva en la seva memòria aquella pancarta de roba ben grossa que es penjaria entremig d’un arbre i una fanal de la plaça de l’Ajuntament, amb l’escrit de: “0’7 i més”. Una pancarta ficada de cara a la Casa de la Vila. Perquè qualsevol persona -a la sortida de l’Ajuntament- la veiés. I la veiés clara i nítida. Era la reivindicació solidària de molts esparreguerins i esparreguerines. Potser que alguna persona també guardarà els modestos fulletons editats i repartits per la vila amb l’esmentada reivindicació solidària. Vull creure també que els llistats de les signatures recollides amb els noms i cognoms dels vilatans peticionaris -solidaris per a uns, revolucionaris toca-collons per altres- resta guardat en algun raconet de l’arxiu històric municipal d’Esparreguera sense escapçades ni pèrdues.
Jo aquí us compartiré amb tots vosaltres un dels repartits aquell mes de novembre de l’any 1996. Concretament aquell que conservo i que explica el “Perquè el 0’7?” tant parlar.
Aquest document és prou interessant i aclaridor de l’estat anímic i el sentiment d’aquells temps de la dècada final dels anys noranta, viscuts aquí Esparreguera.
Bàsicament te quatre apartats. En el primer ofereix dades concretes que situen el perquè d’allò que es demana aquí Esparreguera:
100.000 persones moren de fam cada dia .../...
Dos milions de nens moren cada any per manca de
vacunes.../...
1/5 part de la població disposa del 80% de la riquesa
mundial...
En el segon apartat es dedica a explicar allò que es demana per aquest moviment. Mentre que el tercer apartat implica la posició personal davant aquest drama social i econòmic i la resposta individual al problema: “I Tu què pots fer?”.
Desprès d’un recordatori a mena de conclusió final convidarien a un acte que tindria lloc el divendres 29 de novembre de 1996, a les vuit del vespre, a la plaça de l’Ajuntament. En un acte pacífic i simbòlic que consistiria en una encesa d’espelmes aportades per les persones participants.
Al final de tot alguna cosa sí que s’aconseguiria. Tanmateix menys que la meitat que es demanaria...
Efectivament l’acord del Ple de l’Ajuntament d’Esparreguera sobre la petició del 0’7% de col·laboració amb el Tercer Món va establir que:
“S’autoritza a l’Alcaldia la disposició d’un milió de pessetes de la partida 313.5/48000 Atencions Benèfiques i Socials, dotada pressupostàriament amb 10 milions de pessetes, prèvia proposició al Ple de la Corporació, pel seu repartiment a les diferents Organitzacions no Governamentals, i dins del programa de col·laboració amb el 0’7% que de forma gradual en cada pressupost s’anirà incrementant segons les possibilitats municipals.”
Realment s’aconseguiria una quantitat de diners en efectiu per ajudar al Tercer Món del 0’3% aproximadament i la “promesa” de que “segons les possibilitats municipals” s’aniria treballant per arribar al 0’7% demanat per al poble i des del carrer.
Tanmateix res de res era molt menys que aquell prop de 0’3% ficat al cove...
Avui, aquesta anècdota d’aquella campanya a favor de les necessitats del Tercer Món podria esdevenir motiu d’orgull. De haver estat la nostra estimada Esparreguera un poble de valors solidaris. Una Vila de persones de cor noble i de cor sensible a les penúries i les necessitats de l’altre. Sigui on sigui...
Que no va ser una iniciativa sortida des dels partits d’esquerra suposadament més socials? I què. Tan se val!.
Va ser un desig popular nascut de la gent del carrer. De la base. Això si que crec que compta. Per damunt de resultats i percentatges finals aconseguits esgarrapar...
No us assembla també a vosaltres?
