divendres, d’agost 09, 2013

EL COL·LECTIU ESPARREGUERÍ DE RECERQUES [CER]

Dates que belluguen i el projecte 
La Nostra Història” sobre Esparreguera... 



Portada Guia d'Entitats de l'any 2006
    
Un no pot deixar de sorprendre de l'habitual caos que envolten les coses de la nostra localitat. Per poc suspicaç que un sigui, per molt despistat que es vulgui ser, per molt intranscendent que s'aconsegueixi ser amb un mateix... en revisar la nostra història col·lectiva apareixen coses que no quadren de tota mena: Tornejos esportius que d'un any a l'altre se salten la numeració a la seva edició; inauguracions i re-inauguracions que inexplicablement es repeteixen... concursos... i tantes altres coses més... 

    En aquest run-run quotidià afegiu-hi les dates que sovint poques vegades coincideixen. En fi, una aventura per a tots els gustos... 

    Amb motiu de la Fira d'Entitats d'Esparreguera d'aquest any 2006, va caure a les meves mans una Guia d'Entitats locals editada per l’Ajuntament d’Esparreguera en la que trobaria a la seva pàgina 23 dades sobre el versàtil i entusiasta Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, avui dia sota direcció d'Oriol Achón Casas i la Montserrat Llopart Corsà

Dossier Informatiu d'Entitats del 1996
    La esmentada guia ens comparteix i assabenta dels objectius de tant noble entitat: L'estudi, la investigació i la divulgació dels valors culturals del nostre terme municipal, particularment al camp de l'arqueologia, la bibliografia i el patrimoni artístic, fomentant el coneixement de la nostra història en totes les variants. 

    La guia també ens informa que es va fundar aquesta entitat el setembre de l'any 1994 com a fruit de les inquietuds històriques, culturals i artístiques d'un conjunt de persones de la nostra localitat. Tota aquesta informació facilitada per l’Ajuntament d’Esparreguera, es manté en les guies d’altres anys, poc o menys seguint un mateix redactat. Així si reculem a la guia de l’any 2004 –dos anys abans- veurem els mateixos objectius si no fa no fa, i la data de la seva fundació el setembre de l’any 1994. 

    La data de la seva fundació no és coincident amb altres fons informatives. Així si consultem per exemple altre document també editat per l’Ajuntament d’Esparreguera, a l’any 1996 i agafem el seu “Dossier Informatiu d'entitats” i ens situem a la seva pàgina 49, trobarem que el “Col·lectiu Esparreguerí de Recerques ” es va fundar l'any 1995. 

    Reconec que Jo no tinc la data exacta de la seva fundació per oferir-vos. I el primer pensament seria de que es tracta d’una errada de impremta. Tanmateix i deixant la documentació informativa oficial, he de dir que també conservo documents de l'any 1991, [ni del 1995, ni del 1996..] on ja apareix ja el nom i també l'anagrama d'aquesta entitat. Ara ja tenim sobre el paper negre sobre blanc tres anyades... 

    Un d'aquest document seria una carta rebuda per el Lluis Artigas Jorba que era datada a 17 de juny de l'any 1991. En la que ja trobem la capçalera del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques i que deia:

“Apreciat convilatà: 
      Creiem que per la teva trajectòria cultural a la Vila et pots interessar el projecte de configurar una exhaustiva història d'Esparreguera, anomenada “La nostra Història”. L'esborrany de l'obra esmentada es presentarà al concurs que promou la Fundació Enciclopèdia Catalana, “Concurs de premis a la Creació i a la Investigació”. 
    És per aquest motiu que se't convoca a una reunió el dijous 20 de juny a les 20'30 a la Biblioteca Popular. 
       Esperem la vostra assistència i participació en la confecció de l'obra. 
                                                                                                                      Josep Paulo Sàbat.” 

    He de dir que Jo assistiria a aquesta convocatòria que no sé si seria correcte dir que la feia el Josep Paulo, el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, o els dos conjuntament. 
Una invitació rebuda en un moment molt delicat, en un moment clarament poc adient, donat que tenia ingressada greu la meva Mare a l’Hospital Comarcal de Martorell. 

    Aquesta reunió tindria lloc a la Biblioteca Popular Beat Domènec Castellet d'Esparreguera. Hi varen assistir només un total de dotze persones. Que seguint les agulles del rellotge seuríem al voltant de la taula seriem: 

1.- Josep Paulo i Sàbat, escriptor, articulista, conferenciant, historiador. Que va ser qui va presidir l'acte i era el signant de la convocatòria d’aquesta reunió. 
2.- La senyoreta Carol, aleshores la xicota del meu amic Alex Moll. 
3.- Una noia que no coneixia i desconec el seu nom i cognom. 
4.- El senyor Pere Julià i Subirana, expresident de l'Associació de Veïns de la Zona Esportiva d'Esparreguera, investigador. 
5.- El Lluis Artigas Jorba
6.- Josep Puig i Jorba, comerciant, col·leccionista, investigador i escriptor. 
7.- El Lluís Ferrer, dibuixant, col·laborador de varies revistes locals, grafista del carrer Gran de la nostra localitat, i que havia tingut una Agència de Publicitat. Era el corresponsal del Diari de l’Anoia. 
8.- Mariona Masferrer i Ferrer, bibliotecària. 
9.- Josep Mestres, propietari d'un taller mecànic del carrer Feliu Monner, col·leccionista i amant de la història local. 
10.- El senyor Paulo i Sàbat, comerciant i llibreter del carrer Gran cantonada carrer Taquígraf Garriga, i germà de qui presidia aquest acte. 
11.- Maria Rosa Codina i Companys, estudiant d'història; i finalment 
12.- Lluís Moreno i Campon, Llicenciat en Història Contemporània. 

Carta invitació a la reunió. Arxiu Lluis Artigas


    Varem parlar de les necessitats culturals de la nostra localitat. De la conveniència de recollir, recopilar, estudiar i classificar el nostre patrimoni històric i arqueològic; per evitar-ne la seva pèrdua definitiva, i també de la conveniència de donar-la a conèixer a les noves generacions. 

    Durant aquesta intensa reunió seria presentat presentaria també el projecte d'una obra ambiciosa  -potser massa ambiciosa, pecant del tot irreal en aquells moments-  que pretenia aglutinar tot el saber sobre la nostra localitat en deu volums, i que s'havien de publicar a raó d'un any, des del 1991 fins al 2000. Es tractava, doncs, de formar un equip multidisciplinari que emprengués aquest projecte. 

    El projecte que es presentava ja comptaria amb un esborrany elaborat, un esquelet o fulla de ruta del que hauria d’ésser. Ja que havia de presentar-se a la Fundació Enciclopèdia Catalana com una obra concursant en uns premis de recerca. Un esborrany que presentaria el contingut d’aquesta voluminosa obra formada per 10 volums, i que hauria de portar per nom “La Nostra Història”.

    Val a dir també que segons el projecte inicial cadascun d’aquests volums anuals, estava dividit en quatre apartats: 

 1.- Un, dedicat als segles anteriors o passats. 
 2.- Un segon apartat es dedicava a recordar el nostre segle durant períodes de deu anys. 
 3.- Al tercer capítol, es feia crònica de l'any anterior. 
 4.- Finalment, l'últim apartat es dedicava a recollir la història dels nuclis històrics disseminats per tot el terme municipal. El que podríem anomenar cases de camp o cases de pagès. 


    Us recordaré tot seguit aquí l'estructura o contingut segons el projecte inicial d’aquesta obra [que Jo m’atreviria a dir-li com a menys Enciclopèdia...] “La nostra història” volum per volum: 

Volum 1 
Arqueologia segles IX i X. De l'any 800 al 1000. 
El nostre segle: Anys 1900 al 1910 
Crònica de l'any 1990 
El terme municipal pam a pam: Can Tobella; La Puda 
Data d'edició estimada: Juliol de 1991 

Volum 2 
Segle XI. Anys 1000 al 1100 
El nostre segle: anys 1910 al 1920 
Crònica de l'any 1991 
El terme municipal pam a pam: Els Estrucs; Can Paloma 
Data estimada d'edició: 1992 

Volum 3 
Segle XII Anys 1100 al 1200 
El nostre segle: anys 1920 al 1930 
Crònica de l'any 1992 
El terme municipal pam a pam: Can Castells; Can Vinyals; Font Rosada. 
Data d'edició estimada: 1993 

Volum 4 
Segle XIII Anys 1200 al 1300. 
El nostre segle: anys 1930-1940. 
Crònica de l'any 1993 
El terme municipal pam a pam: Can Sedó; Cordelles; Masies de la Costa. 
Data d'edició estimada: 1994. 

Volum 5 
Segle XIV Anys 1300 al 1400. 
El nostre segle: anys 1940-1950. 
Crònica de l'any 1994 
El terme municipal pam a pam: Can Claramunt; Maset; Can Cortadelles; Ca N’Estruch 
Data estimada d'edició: 1995 

Volum 6 
Segle XV. Anys 1400-1500. 
El nostre segle: anys 1950 al 1960. 
Crònica de l’any 1995. 
El terme municipal pam a pam: Can Llimona; L’Olana; Can Rial; La Casa Nova. 
Data d'edició estimada: 1996 

Volum 7 
Segle XVI. Anys del 1500 al 1600 
El nostre segle: anys 1960-1970. 
El terme municipal pam a pam: Can Parent; Can Batlle; Can Treco; Can Cardús; Mas d'en Gall. 
Data estimada d'edició: 1997 

Volum 8 
Segle XVII. Anys del 1600 al 1700 
El nostre segle: anys 1970-1980. 
Crònica de l’any 1997. 
El terme municipal pam a pam: la Vinya Vella; Can Golart; Can Rubió; Can Àngel; Can Roca. 
Data d'edició estimada: 1998. 

Volum 9 
Segle XVIII. Anys del 1700 al 1800. 
El nostre segle: anys del 1980 al 1990. 
Crònica de l’any 1998. 
El terme municipal pam a pam: Can Comelles; Can Sant Joan; El Batlló. 
Data d'edició estimada: 1999. 

Volum 10 
Segle XIX. Anys del 1800 al 1900. 
El nostre segle: anys del 1990 al 2000. 
Crònica de l’any 1999. 
El terme municipal pam a pam: El nucli urbà. 
Data d'edició estimada: 2000. 

    Com tots podeu veure era un projecte ambiciós per a un equip tan reduït de persones - només dotze- i un temps potser massa limitat. A més, en un mes per molt motivats que estiguéssim, era tècnicament impossible treure'n el primer volum. La reunió tenia lloc el 20 de juny, i la sortida programada era per al juliol del mateix any!!!!. 

    Per la meva part, les circumstàncies familiars m'impedien de col·laborar en engegar aquest projecte local. Per molt altruista i molt entusiasme que pogués tenir tenia problemes al meu davant. De fet, la meva mare moriria aquell mateix mes de juliol. 

    Va ser, doncs, un de tants projectes que s'esvairien a l'aire, com una suau tempesta d'estiu que malgrat la seva càrrega elèctrica i la pluja deixada. Que no aconseguiria de fer florir cap brot ni planta verda... 

    Avui només en queda el record. I aquests documents del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques de l'any 1991 dins una de les pagines de la meva vida. Una anècdota, si voleu, que situa una mica més allunyada la data de creació d'aquesta lloable entitat. El perquè de les dates divergents que apareixen a les publicacions oficials que conformen la nostra història i memòria col·lectiva?. Qui sap. Potser la seva creació seria en una data més antiga que el 1991, i posteriorment, en altre any que pot ser el 1994 o 1995, aquest col·lectiu agafaria una forma associativa més estructurada i amb millor cobertura jurídica. 

    L’anècdota doncs? Que malgrat les dates, siguin unes o altres, aquesta entitat esparreguerina fa un treball constant i desinteressat, digne de les millors consideracions i lloances...




dissabte, d’agost 03, 2013

Havaneres i canons...

El canó de Palamós, 
El canó d’Esparreguera





El Canó de Palamós

El canó de Palamós
ben mirat que n’és d’hermós
ja fa temps que està callat.
Ja fa temps que mira el mar
amb el ventre rovellat.
Quatre rodes i un forat.

De la boca del canó
només surten els records
de les guerres d’aquell temps.
Quan la gent de l’Empordà,
de la Selva i el Vallès,
es mataven per no res.

Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.

Si els canons de tot el món
fossin com el vell canó
que tranquil està dormint.
blancs i negres dins el pit
portarien una flor,
la rosa de Jericó.

Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.





    Una de les coses divertides de tota ciutat és veure fer allò de projectes que mai acaben de realitzar-se o mai comencen a fer-se. Veure aprovar coses que finalment ningú viurà prou anys per veure-ho realitzat. 


    He triat expressament aquesta popular Havanera del Mestre Josep Lluís Ortega Monasterio que parla d’aquell vell canó que resta del tot mut a Palamós, com a càntic a la Pau a les nostres terres, per portar a aquestes pagines una anècdota que parla també de coses militars, de canons d’artilleria precisament.


    Eren aquells dies dels anys setanta del segle passat. Dies d’esperances i també frustracions en una dècada que avançava a una velocitat vertiginosa. El poble d’Esparreguera vivia també immers en els coneixements nacionals ,i participava també d’aquell ambient del moment.


    A Esparreguera el fotògraf de cal Puig al carrer Gran, renovava sovint la seva cartellera exposició de fotografies que, com ritual religiós, aplegava curiosos i nostàlgics d’èpoques passades.

    Aquelles vidrieres -tan concorregudes de públic- esdevenia un veritable confessionari de records i també un lloc de trobada, on reviure les nostres entitats, els nostres esports, els esdeveniments locals i les persones...

    Amb les fotografies dels comiats dels “Quintos” d’Esparreguera o d’aquells joves que complien amb els seus deures militars obligatoris, començarien les persones que visitaven l'exposició a reviure moments, anècdotes i experiències de joventut, que compartien amb altres persones allí reunides. A veure’s també. I constatar que molt sovint els nostres joves esparreguerins eren enviats a terres africanes.   [Val a dir que l'entitat "Agrupació de veterans soldats catalans a Melilla" te la seva seu al mateix lloc, el carrer Gran 35-37 d'Esparreguera, essent responsable de la mateixa en Josep Puig i Jorba.     El seu origen cal situar-lo a l'any 1947, per bé que com entitat va ser legalitzada l'any 1986].


    A la fi, sorgiria la idea de posar un canó d’artilleria en algun lloc d’Esparreguera per tal de recordar a tots aquells esparreguerins que al llarg de la història havien tingut que servir a l’exèrcit espanyol d’Àfrica.


    El projecte seria tirat endavant...


    L’alcalde Ignasi Oleart i Comelles feia lectura en el ple ordinari de l’Ajuntament d’Esparreguera del dia 24 de setembre de l’any 1974, d’un escrit signat per 28 esparreguerins -en representació d’uns 300 esparreguerins que en diferents lleves varen complir el Servei Militar en terres africanes- en el que comunicaven el seu desig: 


 "...d’instal·lar en una plaça o lloc de la població un canó com a símbol permanent de record d’Àfrica i de tot l’Exèrcit Espanyol i tanmateix fer un seguit d’actes patriòtics i populars per la seva inauguració...".


    Les gestions realitzades anaven per bon camí, puig Capitania donava plenament suport a aquets projecte, subministrant la peça d’artilleria i el transport. No obstant, en aquell darrer Ajuntament franquista del moment, no tot eren flors i violes. Les coses no anaven tant bé com es podia preveure...


    El jove Joan Serra i Alert capitanejava els regidors anomenats del “Terç Familiar” i no estaven disposats a cedir un mil·límetre a qualsevol acte militarista. Així, fidels al populisme que seguien en aquells moments, faran constar que:


 "Els Regidors del Terç Familiar Srs. Mestre, Serra i Sardá, coneixent la proposta d’uns esparreguerins sobre l’aixecament d’un monument a l’Exèrcit d’Àfrica i d’altres manifestacions vinculades amb la mateixa, manifesten la seva simpatia pels testimonis que en la mateixa es recorden, presidits por la nostàlgia d’una joventut animosa i entusiasta. No obstant creuen que la posada en marxa dels esmentat projectes no entren dins de la configuració del temps ni del moment actual...". 

 

    La seva posició seria doncs, en contra d’aquella petició.


    Amb tot, després del corresponent debat la proposta del canó d’Esparreguera seria aprovada per majoria, per be que "fent constar la seva disconformitat els esmentats regidors del “Terç familiar” per les raons de l’escrit anteriorment mencionat".


    Amb el vist i plau aconseguit, les gestions seguirien el seu curs....


    Com també seguiria el seu curs la història del país i de la vila d’Esparreguera....


    El pesat canó seria carregat cap a la Península amb destinació a la nostra vila, i un d’aquells regidors de l’Ajuntament franquista del “Tercio Familiar”, el Joan Serra i Alert, acabaria d’Alcalde independent dins de la llista socialista d’Esparreguera...



Que com acaba aquesta història?


    Doncs amb els tradicionals nassos de la gent dedicada a la política. Malgrat l’aprovació en el ple de l’Ajuntament, els nous aires instal·lats a la Casa de la Vila, evitarien la seva instal·lació...


    Avui podem parlar d’aquell canó que ningú veié. De canons que, com el d’Esparreguera, sempre esdevindran silenciosos allí on siguin instal·lats o en lloc on es projecti de fer-lo i no s’acabi finalment realitzant. En la Pau eterna...



Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.



    Qui sap. Si algun Compositor algun dia escriurà una havanera al nostre canó....





Un problema mai solucionat del tot

Esparreguera declara la guerra a la brutícia  Una de les campanyes de neteja de l'Ajuntament d'Esparreguera. Font: arxiu autor     N...