Assemblea Democràtica d'Esparreguera

1976: Okupes a La Plana d’Esparreguera

La pressa de la Bastilla ... la pressa de la Castanya...

 

Full de l'Assemblea Democràtica d'Esparreguera sobre la ocupació d'un local
a La Plana, repartit el novembre de l'any 1976.

               Esparreguera ha anat algunes vegades per endavant a les modes del país. Avui en dia es parla molt del moviment ocupa o okupa. Principalment dels estralls que tenen lloc com al Principat de Catalunya, on suposadament, diuen, està molt arrelat.

                Jo no sé si es veritat això. O si realment allò que esta molt arrelat al Principat es la multiplicació dels desnonaments judicials. Una màquia de picar carn en èpoques de crisis econòmica. Si be em declaro tot un ignorant sobre la quantitat d’aquestes dues realitats a casa nostra, lo que si se és que a l’any 1976 va haver a Esparreguera una ocupació del tot sonora i que va tenir una important repercussió en els mitjans de comunicació e informació.

                Situem-nos al mes de novembre de l’any 1976, l’Associació de Veïns de La Plana okupa per la força uns locals buits de la urbanització per transformar-la en un centre d’activitats culturals per a tot el veïnat. La perplexitat es la tònica d’aquell moment ...

                Com tot, aquesta ocupació la tenir un gènesis. Uns antecedents. Una història que abocaria a la realització d’aquella ocupació. Que intentaré breument d’explicar aquí.

                Val a dir que avui acompanya aquest article amb un full que seria repartit per els carrers d’Esparreguera aquell mateix novembre de 1976. A mena de informació per a tots aquells esparreguerins i esparreguerines que sentien en les seves oïdes tronar, però no tenien gens clar a quin lloc tronava.

                Aquell full informatiu deia que era fet per la “Assemblea Democràtica d’Esparreguera” i seria encapçalat per un “ESPARREGUERA: Vecinos de La Plana se apoderan de un local”. A continuació el full informatiu reproduïa tres retalls de premsa sobre els fets ocorreguts publicats en tres capçaleres i dates diferents.

                Així, el Mundo Diario (03 novembre de 1976) titularia aquells fets com a “Después de muchos pasos inútiles Los vecinos de <<La Plana>> ocupan unos locales” en una informació del periodista Xavier Sitjà.

                Per la seva part La Vanguardia Española (05 novembre 1976) deia en el seu titular “Esparraguera: La Asociación de Vecinos de La Plana ocupa un local de la urbanización”. En un article signat per un tal Arnau. Val a dir que Arnau també era un dels pseudònims utilitzat pel Joan Serra.

                Finalment el Avui (09 novembre 1976) i aquest sí en idioma català, donaria com a titular la notícia dient que “Esparreguera. Els veïns ocupen un local comercial. L’Associació “La Plana”, mancada d’estatge”. Aquella informació periodística aniria signada per en Josep Llopart.

                Per finalitzar s’inclouria en aquest full informatiu de l’Assemblea Democràtica d’Esparreguera un dibuix signat per un tal Bach on dos personatges es deien: “Habrá parecido la toma de la Bastilla...” i li contestaria l’altra que “Mejor aún: Ha sido la toma de la castanya”...

                De fet la ocupació per part de l’Associació de Veïns de La Plana va esdevenir per a molts una sorpresa. Donat que havia estat creada el mes de febrer d’aquell mateix any.

                Els antecedents son breus i ben clars. Segons la Llei del Sol vigent tota nova urbanització destinada a vivendes obligava a donar terreny per a ús públic i equipaments, i això no havia passat. D’aquí que donessis llargues i més llargues a les peticions veïnals. De fet La Plana tècnicament era una urbanització il·legal, donat que l’Ajuntament d’Esparreguera havia donat llicències per obres i construïr sense tenir aprovat el Pla Parcial d’aquella zona...

                Per acabar d’adobar l’ambient  d’aquell any de 1976 el Ministeri d’Obres Públiques estava treballant en el desviament de l’antiga Nacional II, que travessava el casc urbà d’Esparreguera,   i com que La Plana sobre el paper no existia  -malgrat estar edifica i amb famílies vivint-hi-  una cinquantena de cases afectades tenien que ensorrar-se.

 

                Les gestions fetes per l’associació de veïns havien aconseguit portar aigua i enllumenat públic. Però en el tema de zones verdes i equipaments segons les informacions periodístiques d’aquells moments no havien tingut cap mena d’èxit. Es queixaven de que <<...ha passat molt de temps i no arriba cap mena de resposta, que de res no hi ha valgut els suggeriments del batlle, les promeses dels promotors, la denúncia a Urbanisme...>>

                Al final s’ocuparia una botiga sense llogar i que restava deshabitada i buida feia dos anys sí o sí...

                I acte seguit, enviarien una carta al batlle d’Esparreguera Ignasi Oleart i Comellas; els Promotors de la urbanització de La Plana, i la Comissió Provincial d’Urbanisme, que deia:

<<En el dia d'avui, i tenint en compte que les diferents i llargues gestions que la Junta de la nostra Associació ha realitzat per aconseguir un local social han resultat infructíferes, reunits en assemblea, hem decidit per cinquanta vots a favor, vuit en contra i una abstenció ocupar una de les tendes, propietat dels promotors, provisionalment, fins que es trobi una solució definitiva a les nostres necessitats de local social.>>

                Val a dir que el primer acte social que es faria en la inaugurada nova seu ocupada per l’associació de veïns seria una castanyada popular. D’aquí el dibuix i els comentaris dels protagonistes que podeu trobar en aquest full informatiu repartit per el poble d’Esparreguera...

                La pressa de la Bastilla ...

                La pressa de la Castanya...

L'Associació Joves d'Esparreguera contra l'Atur

Una excursió a Montserrat

Cartell d'una excursió organitzada per l'Associació Joves d'Esparreguera contra l'Atur
per el diumenge 04 de novembre de 1984.

                L’atur, un flagell de famílies, joves i gent adulta esdevé una malaltia social de primer ordre. Tant en lo moral, com en lo psicològic i sobretot econòmic. L’aturada forçosa de llarga durada fa mal a moltes llars i moltes persones.

                Les crisis econòmiques retornen una i altre vegada deixant llargues llistes de damnificats. I aquí, la nostra volguda Esparreguera, també ha fet estralls al llarg de la història.

                Durant la darrera meitat de segle, ja varies vegades s’han organitzat a nivell local grups, associacions i col·lectiu que cerquen formules imaginatives per tal de sortir de la penúria que significa l’absència d’un treball digne i honrat, que doni la oportunitat de sortir endavant la família en temps de penúria econòmica.

                Val a dir que gairebé mai els polítics han estat a l’alçada d’allò que se’ls demanava. En cap nivell. L’atur de llarga durada, de gent gran i sobretot l’atur femení, es un tema per parlar-ne durant la campanya electoral i en el millor dels casos, allò que es rep son un grapat de engrunes de cara a la galeria.

                Recordo que en una d’aquelles èpoques de crisis que ficaria contra les cordes a moltes famílies d’Esparreguera, i també de la comarca i de tot Catalunya, es va organitzar una columna de treballadors, una Marxa del Baix Llobregat que anava de poble en poble, per demanar una ajuda o subsidi de caire extraordinari contra l'atur. 

                Aquella llarga “Marxa” la va convocar CCOO Comissions Obreres i l’únic partit polític que li va donar suport i es va fer present allí seria el desaparegut partit polític del PSUC. Partit Socialista Unificat de Catalunya. La resta ni va moure un pel ni se’ls va veure. Fossin d’esquerres (i obreristes suposadament) com de centre o de dretes.

                Al final, tot el rebombori va servir per arrancar una ajuda extraordinària de Madrid ben minsa [però absolutament necessària] d’un a tres mesos de subsidi. I prou.

                Tots em sentit la cantarella repetitiva dècada darrera dècada de que qui no treballa es perquè no vol. Que els treballadors son tots uns fluixos i que no volen doblegar l’esquena, I que els obrers prefereixen jeure mirant la Lluna abans que treballar...

                Be, l’article d’avui no va d’aquestes “veritats” tan repetides [veritats també tant falses altrament] sinó de recordar que a Esparreguera també em tingut una bossa crònica d’aturats més o menys registrats. I de que com he dit abans, al llarg del temps em tingut també varies associacions, col·lectius i grups de persones que s’han units davant d’aquest flagell social de la manca d’un lloc de treball i s’han fet visibles, organitzant coses a casa nostra.

                L’Associació Joves d’Esparreguera contra l’Atur va funcionar a la dècada dels anys vuitanta. Avui en dia, a nivell històric poc rastre varen deixar. Atur vol dir sense feina i la butxaca ben buida. I amb la butxaca buida poques coses es poden fer...

                D’aquella època guardo arxivat documents. I un d’aquesta associació, i que avui compartiré amb tots vosaltres. Es tracta d’un modest cartell escrit amb lletres on per la manca de treball organitzarien una Excursió a Montserrat per el diumenge 04 de novembre de 1984. Aquesta activitat, podeu pensar tots vosaltres que seria potser per a uns una excursió, i  potser per altres un veritable peregrinatge...

                El document ens deixaria testimoni també del recorregut que feien. Sortida a 2/4 de 7 del matí de la plaça de l’Ajuntament d’aquí Esparreguera i tornada de Montserrat a les 6 de la tarda. La ruta de la pujada seria el Camí de Sant Jeroni, i la de tornada el Camí de les Coves del Salnitre de Collbató. Tot avisant que en cas de pluja seria el diumenge següent.

                Vet aquí que, a més de l’anècdota de recordar aquesta desapareguda Associació Joves d’Esparreguera contra l’Atur i una de les seves activitats a l’any 1984; tenim una segona anècdota que a més a més es un testimoni històric. Explicaré: Entre els col·laboradors d’aquesta Excursió a Montserrat dels nostres joves, hi varen donar suport només quatre entitats: l’Ajuntament d’Esparreguera i les tres ràdios locals en aquells moments en funcionament. Es a dir, totes, totes, totes les ràdios d’Esparreguera. No havien més...

                Efectivament, els anys 1980-1981 va haver una veritable explosió dels mitjans radiofònics a Catalunya, i podem dir orgullosament que Esparreguera va tenir funcionant tres emissores simultàniament. Una com una cooperativa de comunicació, una comercial, i una municipal.

                Recordem: Ràdio Star (Comercial) que emetria en aquella època en la banda de 101,4 mhz; Ràdio Esparreguera (Municipal) que emetria en la banda de 102,5 mhz; i Ràdio R.K.1 (Comercial) que treballaria en la banda de 103,1 mhz.

                Les tres varen ser tancades o clausurades posteriorment. L’any 1985 només Ràdio Esparreguera tenia la “emissió interrompuda” mentre que les dues restants havien estat clausurades. Vet aquí que Ràdio Esparreguera jugava la partida amb un As a la màniga. Donat que la seva seu estava situada dins de l’edifici de l’Ajuntament...

                Dels Tres mosqueters de les Ones Ràdio Esparreguera seria la única supervivent que arribaria fins els nostres dies.

                Val a dir que la nostra vila havia tingut un antecedent radiofònic: “Radio Escuela del Frente de Juventudes de Esparraguera” que seria la primera estació de ràdio d’Esparreguera, per be que només funcionaria durant la Festa Major de l’any 1958. Tant Ràdio Star com Ràdio R.K.1 varen funcionar varis anys. Avui en dia crec que hauria estat molt bo de haver conservat les seves gravacions. Principalment de caire informatiu, com a fons de informació de caire històric. Però ja se sap. Tothom no veu de la mateixa manera les coses...

                 El record que ens quedaria es aquest: tres ràdios locals al costat dels nostres aturats...

                On eren les demés entitats?