dilluns, de novembre 16, 2015

Recollida de signatures a Esparreguera

Volem la ràdio i la televisió catalanes ... ara!




Fulls repartits el setembre de l'any 1980 a Esparreguera, amb motiu de la
campanya de recollida de signatures a favor de la ràdio i televisió en català.


Moltes vegades donem carta de normalitat a la realitat que estem vivint en el nostre dia-a-dia com si aquesta sempre la haguéssim tingut, sempre hagués existit i sempre haguéssim disposat de ella. En molts casos això no és cert.

                Ens hem acostumat als constants i sistemàtics atacs a la llengua catalana com si aquests interès en exterminar-la –sense que es noti si es possible-  i liquidar-la per asfixia, fos una cosa lògica i habitual.

Que avui tinguem premsa i mitjans de comunicació, o s’editin llibres, ha estat el fruit de la lluita d’anteriors generacions nostres, que han preservat la seva supervivència, la de la llengua catalana, en molts moments de persecució.

Avui recordaré la campanya que va tenir lloc a Esparreguera l’any 1980 per tal d’aconseguir una ràdio i televisió normalitzada i en llengua catalana.

La campanya no va néixer a Esparreguera. Sinó que va néixer d’una crida del Parlament de Catalunya en la que deia a la ciutadania catalana:

<< Els signants d’aquesta crida, conscients de la importància vital que tenen la ràdio i la televisió en català per a la recuperació de la nostra llengua, i ens atorguen en virtut dels drets que ens atorguen l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Constitució espanyola, la Declaració dels Drets Humans i la nostra condició de contribuents a l’Erari públic

 a)   Exigim que es doni compliment a la disposició transitòria vuitena de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble, aprovat a les Corts i sancionat pel Cap de l’Estat espanyol.

            b)      També exigim que els programes siguin pensats i fets a Catalunya, en català i amb el control del Parlament de Catalunya. Que tinguem programació a totes les hores d’emissió de TVE, i que a més del que es preveu en la disposició transitòria vuitena, es passi la nostra programació en hores de màxima audiència per la primera cadena VHF, que és l’única que abasta tot el territori autònom (en altres paraules, tocar un dels dos botonets i que la televisió ens parli en la nostra llengua).

            c)       Volem que el Parlament de Catalunya legisli un Reglament especial pel qual s’hagin de regir totes les ràdios i les televisions actuals i futures dintre el territori autònom, que la Generalitat haurà de regular, a part de crear la seva pròpia televisió, com està legislat a la Constitució i a l’Estatut.

            d)      Demanem que la Generalitat iniciï contactes amb el Consell Interinsular i amb el Consell del País Valencià per tal de coordinar esforços de cara el futur, pel que fa a la ràdio i a la televisió.>>

La campanya assenyalaria també que “Sense la ràdio i la televisió no refarem el país”...

A l’Esparreguera de l’any 1980 ens cal preguntar-nos per la posició política que prendria les nostres autoritats davant aquesta campanya. I, efectivament, l’Ajuntament de la Vila d’Esparreguera acordaria adherir-se i amb motiu de la celebració de l’11 de setembre de 1980 adreçaria una carta a la població on deia textualment:


<<Esparreguera, 11 de Setembre de 1980.

Benvolgut esparreguerí:

        La catalanització de la ràdio i  televisió ens ha de preocupar a tots, perquè és vital per a la recuperació de la nostra llengua.

        La campanya de recollida de signatures sota el manifest que acompanyem, cal que sigui abonada per tot el poble català.

        Si tots aportem el nostre gra de sorra a aquesta campanya, a més de conscienciar la gent del nostre país i demostrar amb fets tangibles (milers de firmes recollides arreu de Catalunya), la nostra ferma i irrenunciable voluntat de ser, ens pot fer fer un pas de gegant

   En el nostre camí de recuperació nacional i normalització.

  Quantes més signatures, més força tindrà la campanya i per tant, preguem a tothom que signi, sigui quina sigui la seva condició, pensament o parla, ja que ens mou a tots la mateixa voluntat:  REFER EL PAÍS.

        Rebeu una sentida i fervent salutació en aquesta Diada Nacional de Catalunya.

        Sempre al vostre servei.

        Ajuntament d’Esparreguera.>>


I efectivament, aquell 11 de setembre de l’any 1980 a Esparreguera varen haver-hi dos punts de recollides de signatures. Al matí al carrer Gran; i per la tarda al Teatre de La Passió...


        L’anècdota d’aquí, a més del fet de recordar que allò que tenim ara i actualment, que no es va regalar, sinó va haver de lluitar per aconseguir-lo, es també el fet de que es parla del “V.H.F”. Cosa que als més joves el hi podria avui en dia sonar a xinès o marcià.


        Cal recordar que durant molts anys varem tenir televisió en blanc i negre i es disposava d’un únic canal de televisió...


        Al cartell d’aquell petició de signatures a Esparreguera hi podeu veure un televisió que tindria dins de la seva pantalla el eslògan de la campanya Volem la ràdio i la televisió catalanes ... ara! -1980-”, i en la part superior dreta sobre negre apareix les inicials V.H.F...


Fent una mica de història cal dir que la primera emissió en proves de la televisió a Espanya, de vint minuts de durada, tindria lloc l’any 1948 durant la Fira de Mostres de Barcelona. A partir del gener de 1951 tindrien lloc les primeres emissions experimentals de la Televisió de Ràdio Nacional d’Espanya. Ja l’any 1953 la programació ja comença a emetre dos dies a la setmana durant dues o tres hores. El 28 d’octubre de 1956 coincidint amb l’aniversari de la creació de la Falange Espanyola comencen les emissions regulars de la Televisió Espanyola. Es la època de la TVE-1. L’únic canal en funcionament tot i que no te encara no tindria cobertura nacional i poques son les famílies que poden permetre’s del luxe de comprar un televisor...


Amb els anys arribaria un segon canal també amb blanc i negre anomenat UHF, que seria el germen de la TV-2 o canal 2. L’any 1974 arribaria finalment el color per el sistema PAL. I no seria fins el 1989 que arribarien els canals de televisió privats...


Reprenent el fil del article cal dir que s’està parlant del canal que s’anomena popularment i al carrer de varies maneres: La Primera; La 1; VHF; TVE 1; Televisió Espanyola, Primera Cadena..


Deixaré també aquí els períodes de cada denominació oficial:


TVE                        (Anys 1956-1965)

TVE-VHF                (Anys 1965-1966)

Primera Cadena    (Anys 1966-1975)

TVE 1                      (Anys 1975-1991)

La Primera             (Anys 1991-2007)


La aspiració seria doncs, de incloure el idioma català en la televisió de major cobertura física i major audiència...





dimecres, de juny 17, 2015

Un esparreguerí vuit anys al llibre dels records "Guinness"…

Llongueras l’Esparreguerí de soca-rel i perruquer de vocació 




    Nascut l'any 1936 el Lluís Llongueras i Batlle és un esparreguerí que ha aconseguit amb el seu esforç conquerir els cims més alts de la fama i passar per mèrits propis a la història com un fill d’Esparreguera de més renom universal. 

    Home polifacètic, inquiet, innovador, pioner en el mon de la creació dins de la seva difícil professió, ha estat i és, el perruquer marcat per la genialitat i també l’èxit. Les seves mans i les seves idees han meravellat a varies generacions. Empresari amb visió de futur, Escultor que oferir el seu univers amb les mans. El pintor que fa vibrar els pinzells amb la seva tècnica i els seus colors. I tantes coses més: l'escriptor polivalent; el periodista de l'esperança... i una infinitat més. 

    Conegut internacionalment, el seu nom i les seves mans s'han alternat amb la gent més famosa i VIP del nostre globus. Polítics, reis, magnats, nobles, cineastes, actors de prestigi, artistes…. Famosos i “requetefamosos”, l'han admirat, envejat, cercat... 


Top Hair International by Llongueras 


    Tot i això, el motiu d'aquest article no gira per la seva obra innovadora dins de l'art del pentinat. Sinó més aviat per la curiositat de la seva entrada al llibre dels Records. Més popularment conegut com a "Guinness". 

    Tot va començar com un projecte entre dues persones poc comunes, a qui els unia una estreta amistat: el Lluís Llongueras i el genial pintor Salvador Dalí. Una amistat que produiria un curiós projecte en comú: que el nostre internacional esparreguerí fes una gegantina perruca que servís de cortina en una habitació que el pintor Salvador Dalí dedicava a Mae West al seu Teatre Museu Dalí de Figueres, a Girona, Catalunya. 

    Lluny d'espantar-se per semblant idea, en Llongueras es va ficar fil a la agulla i es posaria a treballar. Més de mil hores que li costaria la realització de la colossal perruca segons diuen els seus cronistes… 


 Lluis Llongueras, el mag de la bellesa  


    Però, una vegada realitzat semblant projecte, la inusual perruca no només gaudiria de l'honor de quedar exposada permanentment al Museu Dalí, -un museu que, recordem-ho, ha rebut més de 10 milions de visitants en els últims 25 anys d'existència- sinó que a més a més, la singular obra del Lluís LLongueras entraria a la història a través del conegut Llibre dels Records Guinness de l'any 1992 per ser la perruca més gran del món. 

    Amb el pas del temps i dels anys, la referida obra va anar envellir. No va poder superar el seu deteriorament. Instal·lada l'any 1976 com a part del muntatge escultòric permanent realitzat per Salvador Dalí i l'arquitecte Óscar Tusquets, amb unes mides de 4'40 x 3'46 metres, transcorreguts ja 25 anys, s'havia convertit en una velleta. Es va fer aconsellable la seva substitució per una de totalment nova. 

    Aquest darrer exemplar s'estrenaria l'11 de gener del 2000 mantenint les característiques de la seva antecessora tot i ser de material acrílic… 

    El rècord que ostentava el nostre Lluís Longueras per la seva perruca a Figueras, segons ha esmentat algun articulista, es perdria durant el mes de març de l’any 2000 a mans d'una perruqueria de la població d'Arenys de Mar anomenada Mar French Moda. Avui aquesta curiositat o anècdota és Patrimoni també de la nostra memòria col·lectiva. 

    Al Lluis Llongueras, se'l pot entendre o no. Aplaudir o criticar. Però les seves creacions mai han deixat indiferent a ningú. 

    I és que hi ha esparreguerins que no tenen ni "un pèl" de babau….




Un problema mai solucionat del tot

Esparreguera declara la guerra a la brutícia  Una de les campanyes de neteja de l'Ajuntament d'Esparreguera. Font: arxiu autor     N...