Una esparreguerina s’enfronta a la campiona del món Maia Txburdanidze
Fotografia de Javier Cordero Fernández que acompanyaria el seu article: "Maia Chiburdanidze, la perla de Kutaisi" publicat a la web "Ajedrez de ataque"[17.03.2009] |
Es una història desconeguda del públic esparreguerí aquesta petita efemèrides que vincula als Campions del Món d’escacs. El desaparegut Institut d’escacs de Catalunya, i un dels tres centres comercials de El Corte Inglés de Barcelona. Fiquem abans de tot un marc explicatiu d’aquesta anècdota que ens ajudi a dibuixar el seu context. Estem a l’any 1986. La nostre anècdota la tenim que de situar en un dimarts 03 de juny. D’aquell any que possiblement molts de vosaltres recordareu perquè ens tocaria de viure el desastre nuclear més greu de tota la nostra història. El desastre va tenir lloc el 26 d’abril de 1986 a la central de Txernòbil [Chernóbil]. Un terrible fet que va encongir el cor de tota Europa. L’any 1986 seria també l’any de la celebració del Mundial de futbol a Mèxic. On com recordareu la selecció d’Argentina del Diego Maradona guanyaria la Copa del Món..
Pparlant de que era aquell avui el desaparegut Oscar dels escacs: Un premi anual de caire internacional que havia estat creat a la Catalunya de l’any 1967, i que es lliurava per votació dels periodistes especialitzats en escacs que escollien al millor Gran Mestre del Món, segons el seu criteri i votacions. Més endavant, veuríem com també es crearia l’Associació Internacional de Premsa d’Escacs (AIPE en francès) que seria creada també per el català Jordi Puig i Laborda i esdevindria el seu President.
En aquest segon període s’ampliaria la base dels votants tot incorporant-hi també entrenadors, àrbitres i altres persones amb molt de pes en els escacs professionals. Dissortadament, a l’any 1989 moria d’accident l’ànima d’aquesta iniciativa, el nostre Patriarca i fundador Jordi Puig. El projecte sobreviuria passant a mans del qui seria el seu continuador dels Oscars l’Alexandre Roshal. L’editor de la popular revista d’escacs russa “64”. Al desaparèixer finalment l’esmentada revista a l’any 2014, també desapareixeria de retruc en el panorama internacional els Oscars dels escacs...
Com a curiositat recordarem el sistema de votacions emprats: Per escollir el guanyador, cada votant votava pels 10 millors jugadors del món. El primer de cada llista aconseguia 13 punts, el segon 11 punts, el tercer 9 punts, el quart 7, el cinquè 6, el sisè 5 i així reduint la puntuació fins al desè, a qui s'assignava 1 punt. Després se sumaven les puntuacions per a cada jugador i guanyava qui obtenia major puntuació.
Aquests guardons varen lliurar-se des de l’any 1967 amb el Bent Larsen (de Dinamarca) fins l’any 2014 amb Fabiano Caruana (d’Itàlia) com a guardonats masculins. I de 1982 amb la Nona Gaprindaixvili (de la Unió Soviètica) fins l’any 2014 amb la Hou Yifan (de la República Popular de la Xina) com a guardonades femenines. Val a dir que la nostra Maia Txburdanidze seria guardonada els anys 1984, 1985, 1986 i 1987. (Cal dir també que posteriorment es crearien els Oscars espanyols, i el Oscars catalans).
Em parlat del Jordi Puig i Laborda (Barcelona, 1928 — Barcelona, 1989) amb el tema dels Oscars fundats per Ell. Tanmateix el nostre estimat personatge era molt polifacètic: periodista, promotor i àrbitre d’escacs (Torneig Internacional de Palma de Mallorca, el Internacional Femení de Platja d’Aro, i campionats de la selecció catalana), és dipositari d’una biografia molt més que nodrida. I que en aquest cas, també el vincula doblement al tema de que estem tractant en aquest article.
Va ser director de la revista “Butlletí d’escacs” que editava la Federació Catalana d’Escacs (aportant una qualitat fins llavors mai vista) ja que va actualitzar i modernitzar aquella publicació. Altra de les efemèrides de la seva vida seria la fundació del avui desaparegut “Institut d’Escacs de Catalunya“ i que esdevindria sense cap mena de dubtes, en el seu moment, una entitat tècnica i divulgadora de primer nivell. Pionera al País. Cal dir que va rebé la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs l’any 1974.
L’anomenat “Institut d’Escacs de Catalunya” creada a finals de l’any 1975 va tenir varies seus. Sempre molt modestes. Nascut al carrer de Trafalgar, després es traslladaria a la Ronda de Sant Pere, acabant al final -per tal de reduir les despeses- al carrer Aragó 259, principal B, de la mateixa ciutat de Barcelona. Malgrat les penúries d’aquesta darrera etapa encara l’IEC va iniciar la publicació de la seva revista anomenada "Els escacs". De la qual se'n van editar només 4 números. La història de l’IEC aniria sempre unida als noms de Jordi Puig, Jaume Palau (qui traspassaria l’any 2000) i el Josep Garcia i Riera vice-president i director tècnic de l'IEC.
Inicialment l'Institut d’Escacs de Catalunya havia nascut com un òrgan de col·laboració amb la FCE, amb tres grans departaments: el centre d'activitats, l'escola d'escacs i el centre d'informació. Tenien les coses molt clares, i anaven de fet tres passes per endavant de la Federació. Per la qual cosa, al final, i mirat des de fora com a esportistes amb llicència federativa, veiem créixer una certa gelosia que feia preveure que la cosa no acabaria bé...
Després la Federació li aniria retallant les ales poc a poc. Va començar per retirar-li la gestió del Butlletí i també de les avaluacions de l'Elo. Amb els problemes econòmics que va suposar aquestes retallades... El tema d’aquell darrer període el trobem tractar de puntetes al llibre editat per la Federació Catalana d’Escacs a l’any 2001 “75 Anys d’Història 1925-2000”. On diplomàticament i cara a preservar una bona imatge s’escriuria que “Finalment per un conflicte de competències i vinculació econòmica entre la Federació i l'Institut aquest últim va anar perdent protagonisme fins a la seva desaparició definitiva”.
Com recordaria en Roger Salvo i García en el seu article “Recordant l'Institut d'Escacs de Catalunya” publicat el 03 de juny del 2018: “El seu naixement va coincidir amb el 50è aniversari de la Federació Catalana d'Escacs (FCE), durant la presidència d'en Pere Casajuana (1974-1978)”, l’esmentat autor ressalta alguns dels objectius fonamentals de l’IEC dient: “L'establiment de canals d'informació per a jugadors i clubs; l’estímul i promoció de noves activitats esca quístiques al territori català; cooperació tècnica amb el Butlletí d'Escacs (l'edició del qual va assumir durant una època, amb una qualitat magnífica); funcionament d'una biblioteca d'escacs i arxiu de partides a l'abast; formació d’àrbitres, monitors i entrenadors; cursets d’iniciació i avançats; implantació d’un sistema d’avaluació de jugadors (Elo català); i promoció de competicions nacionals i internacionals”.
Son clarificadores les paraules del historiador Roger Salvo quan
esmenta en el seu documentat article el treball que desenvolupava aquesta
entitat avui desapareguda, tot dient entre altres coses que: “...Recordem
que va ser impulsor, entre altres, de l'avaluació catalana, va regular i
establir les bases del departament de monitors de la FCE, va crear una
biblioteca d'escacs, va crear una base de partides de jugadors catalans (avui
això sembla el més habitual, però en aquells temps era una tasca de “picar pedra”),
va impulsar cursos de tota mena des de per a segona i tercera categoria fins
per a entrenadors, va desenvolupar la formació dels àrbitres, va potenciar
tornejos per a què els jugadors catalans poguessin assolir Elo Internacional,
etc. etc.”
En aquests punt en que estem parlant de la tasca que feia l’IEC connectarem amb les simultànies organitzades a Barcelona dels Oscars d’escacs que organitzava l’Institut d’Escacs de Catalunya i de la nostra esparreguerina. Un acte que tindria lloc al centre comercial inaugurat l’any 1974 de El Corte Inglés Diagonal. Publicaré i transcriuré una carta del meu arxiu i que publicaré acompanyat aquest article, datada a 26 de maig de 1986 i que signaria en Jordi Puig i Laborda en nom de l’IEC dient que:
“Ens plau fer-li saber que el proper dimarts, 3 de juny,
tindrà lloc a Barcelona, a l’establiment “Diagonal” de el Corte Inglés (Avda. Diagonal, 617, 1a planta) (Boutique Homes),
com entitat patrocinadora, el lliurament dels Òscars Mundial, Espanyol i Català
dels escacs de 1985.
Aquest acte anirà precedit per sengles exhibicions, que començaran a
2/4 de 4 de la tarda, a càrrec dels guanyadors dels
XIX Òscar Mundial Absolut, i
IV Òscar Mundial Femení
Els respectius campions del món,
Garry Kaspàrov, i
Maia Txiburdanidze
El primer farà una exhibició amb 7 taulers simultanis amb rellotge
contra una selecció de joves jugadors catalans.
La segona farà una exhibició paral·lela contra 15 taulers, d’acord
amb l’ordre d’inscripció de les jugadores i jugadors que s’hi vulguin
enfrontar.
Si aquest és el cas de vostè o d’algun jugador o jugadora del club
de la seva Presidència, la inscripció gratuïta
-i preferentment per als socis de l’Institut d’Escacs de Catalunya- s’ha de fer, ni que sigui telefònicament a la
Secretaria d’aquest Institut.
S’admetran participants en el moment de començar la sessió de joc.
Si no s’hagués cobert la inscripció per endavant.
L’acte del lliurament dels trofeus es farà un cop acabades les
sessions de partides simultànies indicades, que s’estima serà vers 2/4 de 9 del
vespre.
Esperem la seva participació o presència, així com la del major
nombre de socis d’aquest club. Ben cordialment el saluda JORDI PUIG. President”
![]() |
Carta de l'Institut d'Escacs de Catalunya del 26 maig 1986 [Arxiu de l'autor] |
Article de Joan Segura i Vila a “El Mundo Deportivo” dimecres 26 de febrer de 1986. [Font: Hemeroteca] |
Tres mesos abans però, ja es parlava del tema dels Oscars i els seus
guanyadors que vindrien a Barcelona. En Joan Segura i Vila publicava a “El
Mundo Deportivo” del dimecres 26 de febrer de 1986 pàgina 48, l’article
“Kasparov, “Oscar Mundial de Ajedrez 1985” on, de fet ,també parlaria dels
“Oscars” femenins, els espanyols i els catalans al públic en general...
I efectivament, els Campions del Món visitarien Barcelona. I a les seves simultànies trobarem representació esparreguerina. Val a dir que les fotografies publicades amb blanc i negre, les de l’època, no li feien justícia a la Maia. A les seves simultànies. Només varen participar dues femines dins de la representació catalana presentada. I les dues estarien assegudes una al costat de l’altra. Així, la Paquita Artigas Jorba d’Esparreguera tindria al seu costa a la coneguda Beatriu Alfonso i Nogué. Qui seria Mestre d’Escacs (WFM), i poc despès a l’any 1990 Campiona d’Espanya. Al llarg de la seva curta vida (morí amb 51 anys el desembre de 2019) seria tres vegades la Campiona de Catalunya entre altres èxits esportiu d’alta competició. En aquells moments, si la memòria no falla, era jugadora federada del Club Escacs La Colmena de Santa Coloma de Gramenet.
En aquesta “Diada” teníem allí reunits escaquistes com el Gabriel
Castellet i Giralt del Club Escacs Cerdanyola Vallès; el Jaume
Grau i Garsaboll també del Club Escacs Cerdanyola Vallès; el Jordi
Llonch i Mir del Club Escacs Amistat de Premià de Mar; el Jordi
Estrada i Viñeglas igualment del Club Escacs Amistat de Premià de
Mar; el Máximo Núñez i Portabales del Club Escacs La Lira de Barcelona;
el Josep Maria Martínez del Club Escacs Collblanc de l’Hospitalet
de Llobregat; l’Oscar De la Riva del Club Escacs Foment Martinenc
de Barcelona; el Santiago Paluzie del Club Escacs Sant Josep de
Badalona; el Josep María Sáenz del desaparegut Club Escacs Barcinona
de Barcelona; o el Jordi Viñas, del també desaparegut Club Escacs Xec
de Terrassa.
Conservo al meu arxiu el llistat complert de tots els participants i resultats. Que ara us compartiré amb tots vosaltres i que anomenaré els taulers de l’01 al 15 en sentit horari. A partir d’on es trobaria situada la pissarra informativa. Per si quelcom dia veieu apareixen fotografies sobre aquesta diada, i que amb les dades històriques que publico facilitaran ben segur la identificació d’aquells participants i els seus resultats individuals a les simultànies de la Maia Txiburdanidze, també escrit com a Maia Chiburdanizde:
01.- Santiago Paluzie (Perd)
02.- Gabriel Castellet (Empata)
03.- Jaume Grau (Empata)
04.- Josep Batallí (Guanya)
05.- Beatriu Alonso (Perd)
06.- Paquita Artigas
Jorba (Perd)
07.- Oscar De la Riva (Perd)
08.- Jordi Llonch (Empata)
09.- Jordi Estrada (Perd)
10.- Manuel Gauri (Perd)
11.- Jordi Saenz (Empata)
12.- Josep Maria Saez (Empata)
13.- Máximo Núñez (Perd)
14.- Josep Maria
Martínez (Perd)
15.- Jordi Viñas (Perd)
Val a dir que aquell dia, com a públic assistent hi serien presents
altres dos esparreguerins. El Lluis Artigas Jorba, també com la Paquita
del Club Escacs Societat El Casino de Sant Andreu de la Barca, i el Josep
Alert i Fosalba, del Club Escacs La Passió, d’Esparreguera.
També es va produir una segona anècdota aquell dia. I es que la Paquita
Artigas, malgrat no haver estat possible de puntuar, li va fer els honors a la
Campiona del Món. La mirada que es varen creuar amb certa simpatia nomes ho
varen poder veure les poques persones que estarien a prop d’Elles dues. Vet
aquí que la Maia Chiburdanizde va jugar al
tauler defensat per l’esparreguerina el peó de rei. Amb els moviments
d’obertura 1.e4 e5; 2.Cf3 Cf6 quedaria plantejada l’anomenada “Defensa Russa”
també dita “Defensa Petrov” perquè la va popularitzar n’Aleksandr
Petrov, un jugador d’escacs rus de mitjans del segle XIX. Tenint en
compte la nacionalitat de la Maia Chiburdanizde que va néixer al Caucas
a Kutaisi, i que en aquell moment Unió Sovietica [Vet aquí que el 25 de
desembre de 1991 va néixer l’Estat sobirà de Geòrgia] triar aquesta obertura i no altre, tenia el
seu gra de pebre. Tant podia interpretar-se com un acte simpàtic i de
reconeixement, com un acte de provocació en tota regla...!!. Mai o sabrem.
L’esdeveniment va sortir també reflectit l’endemà en un article de Joan Segura i Vila a “El Mundo Deportivo” del dimecres 4 de juny de 1986 pàgina 49, sota la capçalera que deia “Kasparov y Chiburdanizde recibieron los “Oscars” de El Corte Inglés. DOBLE CORONACIÓN”, acompanyat de dues fotografies de l’Eduard Omedes i Regàs i G. Gómez.
![]() |
Article de Joan Segura i Vila a “El Mundo Deportivo” dimecres 04 de juny de 1986. [Arxiu de l'autor] |
Per acabar en cal fer una pinzellada de l’esparreguerina participant en aquest acte. La Paquita Artigas Jorba va arribar al mon dels escacs tard, després de tenir problemes de salut, i esportivament parlant la seva vida també va ser curta.
Compartiré aquí una part de la seva “carrera esportiva” afegint-hi dades publicades a l’article: “Editorial” de “La Creueta. Portavoz bilingüe del Club Ajedrez “AAVV” La Plana-Esparreguera”, número 09, Esparreguera 20 de juliol de 1991, pàgines 04 i 05, presenta unes dades biogràfiques no exhaustives:
(15.02.1981) Participaria en el 1er. Torneig Social del Club Escacs
La Passió. D’aquest torneig per el sistema lliga que tenia que jugar 120
partides, només es varen jugar un total de 39.
(01.05.1981) Participaria en el Torneig Gegant per equips
de Martorell.
(24.05.1981) Simultànies Sr. Salvador Armengol
i Navarro (2155 CE Martorell). La Paquita Artigas i Jorba empataria
[j.12, +11, -0, =1]
(12.07.1981) Participaria en el Triangular per equips
Festa Major d’Esparreguera. Jugaria contra el Mestre Català Antoni Joanpera
i Morales (2265 CE Olesa) i Campió Juvenil de Catalunya la temporada 1980/1981 .
(06.09.1981) Forma part de l’equip d’Esparreguera enviat al Matx
contra el CE Societat El Casino de Sant Andreu de la Barca.
(23.05.1982) Forma part
de l’equip d’Esparreguera enviat al Matx contra el CE Gelida.
(03.12.1983 al 14.04.1984) Participa com a convidada del 1er.
Torneig Social del CE Societat El Casino de Sant Andreu de la Barca.
Quedaria en 8è lloc de 18 participants [j.17, +10, =0, -6).
(03.05.1983) Participa en el IX Torneig Gegant per equips
de Martorell.
(26.11.1983) Participa al I Gran Premi Gros per equips
del Club Escacs Societat El Casino de Sant Andreu de la Barca.
(03.12.1983 al 14.04.1984) Participa en el XI Torneig Social del
Club Escacs Societat El Casino, de Sant Andreu de la Barca. Acabaria en
el lloc 8è de 18 participants, a la
classificació final.
(01.05.1984) Participa en el X Torneig
Gegant per equips de Martorell.
(08.09.1984) Participa en el Torneig d’escacs de la 2a. Setmana
de l’Esport i Joventut d’Esparreguera. Organitzat per el club local
federat de La Passió.
(09.09.1984) Participaria en les Simultànies del Sr. Joan
Miquel Ollé i González del CE Martorell a deu
taulers, a la plaça de Santa Eulàlia d’Esparreguera. [J.10; +9; =1; -0].
(10.09.1983) Participa en el torneig d’escacs de la 1a Setmana de
l’Esport i Joventut d’Esparreguera, que organitza el club d’escacs
federat “Barri Font Escacs Club” d’Esparreguera.
![]() |
La Paquita Artigas Jorba al Torneig d'escacs de la Festa Major del Barri Font (Esparreguera) celebrat al local de l'Associació de Veïns, el diumenge 30 de setembre de 1984. [Arxiu de l'autor] |
(30.09.1984) Participa en el Torneig d’escacs Festa Major del Barri Font. Quedaria finalista (3er. Lloc de la classificació).
(01.12.1984) Participa al II Torneig Gegant per equips organitzat
per el Club Escacs Societat El Casino, de Sant Andreu de la Barca, que
s’organitza amb vuit equips i coincidint amb la VI Setmana de la Cultura
Catalana.
(07.07.1985) Participa en el 1er. Torneig d’escacs per Entitats
“Trofeu del Mil·lenari” per equips, que organitza l’Associació de Veïns
Zona Esportiva d’Esparreguera. Aquesta competició va tenir varies dates segons
la categoria dels equips, infantil, juvenil, sènior... La gran final dels
equips juvenils i sèniors seria el 07 de juliol de 1985.
(01.05.1985) Participa en el XI Torneig Gegant per equips
de Martorell.
(04.02.1985) Participa en el II Trofeu Santa Eulàlia
d’Esparreguera organitzat per el Club Escacs La Passió.
(setembre 1985) Participa en el torneig d'escacs organitzat amb motiu de la celebració "III Festa Gran de La Plana" d'Esparreguera.
Donada la reiterada negativa en tramitar-li la llicència federativa tot
pagant ella mateixa les despeses, s’exiliaria a un club forani. Fitxa per el Club
Escacs Societat El Casino, on la varen rebre amb els braços oberts. Estaria
en aquesta entitat fins la seva dissolució. Passant posteriorment a integrar-se
al Club Escacs Martorell. Fins que el Club Escacs “AAVV” La
Plana-Esparreguera es crearia l’any 1988. Integrant-se en el nou club, del qual
també seria per un curt període membre de la Junta Directiva. Al entrar el nou
Club a la Federació Catalana d’Escacs, deixaria el Martorell i pagaria la seva
llicència federativa per aquest Club. Retornant plenament, a la seva estimada
Esparreguera.
(14.09.1985-02.12.1985) Participaria en el III Torneig Open de
Martorell. Va estar el seu primer torneig oficial i homologat per la
Federació Catalana d’Escacs. Es retiraria sense acabar la competició, acabant
dins d’un grup de 6 esportistes empatats en la posició final 40-46, d’un total
de 66 participants.
(1985/1986) Participaria en el Campionat de Catalunya per equips.
La primera vegada que jugava en aquesta competició per equips, també oficial i
homologada per la Federació Catalana d’Escacs.
(23.11.1985) Participaria defensant el tercer tauler en el Torneig
Gegant per equips organitzat per el Club Escacs Societat El Casino, de
Sant Andreu de la Barca. Hi participaren un total de 8 equips.
(gener 1986) Participaria en el Torneig Social del Club Escacs Societat El Casino,
de Sant Andreu de la Barca. Que començaria al mes de gener i duraria varis
mesos. Acabaria en el lloc 6è de la Classificació Final.
(23.04.1986) Participaria en les simultànies a Martorell del llavors
Mestre Internacional Xilè Javier Benito Campos Moreno Elo 2415. Qui
jugaria a 24 taulers (J.24; +20; -1; =3). Un temps després aconseguiria el tito
de Gran Mestre lliurat per la FIDE.
(13.09.1986 al 08.11.1986) Participaria en el IV Open de
Martorell, prova oficial i homologada per la Federació Catalana
d’Escacs. No va haver participació de ningú d’Esparreguera a excepció d’Ella i
el Lluís, que ho va fer sota bandera del CE Societat El Casino. Ella va
aconseguir el 50% de la puntuació possible.
(14.07.1986) Participa en les simultànies del Pere
Jaen i Ferrer (J.11; +6; =1; -4). Vestíbul del Teatre de La Passió,
Esparreguera.
(03.06.1987) Participa a les Simultànies a Barcelona de la Campiona del
Món Maia Chiburdanizde (J.15; +9; =5; -1).
(24.04.1987 al 20.06.1987) Participa en el IV Torneig Open de
l’U.G.A. La desapareguda Unió Gracienca d’Escacs de Barcelona. Al
torneig juguen barrejades totes les categories federatives. Acabaria
classificada en el lloc 29 d’un total de 86 participants.
(21.11.1987) Participaria defensant el Primer tauler de l’equip “B” al V
Torneig Gegant per equips, organitzat per el Club Escacs
Societat El Casino, de Sant Andreu de la Barca. Amb la participació de 7 equips
en total. Una activitat organitzada dins la programació d’actes de la IX
Setmana de Cultura d’aquella població.
(30.05.1988) Participa en el III Torneig de Festa Major
d’Esparreguera, a la categoria sènior. Acabaria en el 3er lloc de la
classificació. El torneig tindria cinc rondes jugant una a la setmana.
(03.09.1988) Participa en el Triangular de Festa Major
d’Esparreguera per equips, organitzat per el Club Escacs “AAVV” La
Plana-Esparreguera. Aconsegueix de batre al primer tauler del Club Escacs La
Passió, l’Alex Sulleva i Baiget, llavors amb un ELO 2180.
(28.01.1989 al 18.03.1989) Participaria en el VIII Torneig B.A.B.
de Manresa. Torneig oficial i homologat per la Federació Catalana d’Escacs, de
les comarques del Bages, Anoia i Berguedà, que organitza el Club Escacs
Catalònia.
(1990) Participa en les fases prèvies del Campionat Social
del Club Escacs Martorell.
(11.09.1990) Participa a les Simultànies organitzades per el Club
Escacs “AAVV” La Plana-Esparreguera a mans de Maurice Perraout i Bessat
del Club Escacs Foment de Piera.
Un llistat incomplerts en el que, per exemple, no apareixen les seves
participacions en campionats locals organitzats per les festes major de La
Plana o el Barri Font
(02.07.1991) L’esparreguerina Paquita Artigas i Jorba morí a
l’Hospital Comarcal de Martorell. Les seves exèquies tindrien lloc a l’església
parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera. Essent soterrada amb els seus
avantpassat, al cementiri municipal d’Esparreguera.
Molt esquemàticament podem afirmar que la seva vida dins del mon dels
escacs ocuparia una dècada (1981-1991). I que com a esportista federada només
sis anys (1985-1991). (E.P.D.)





