Dues unces de nacionalisme espanyol....

    Avui en dia ja s’ha esborrat de la memòria col·lectiva l'existència de cap nacionalisme espanyol tot i la seva omnipresència present -que és posat en un pedestal per alguns- esdevindrà com el perfecte exemple de tot allò de bo que pot haver-hi, [evitant d’anomenar-lo nacionalisme espanyol] mentre que els nacionalismes petits, els perifèrics, aquells que defensen les seves arrels, poc més que se'ls satiritza, satanítza i se'ls acusa de tots els mals presents, passats i futurs. Son fins i anomenats sense complexos de terroristes. 

    Els poders dels mitjans de comunicació han arribat a inculcar amb èxit la idea d'associar el mot nacionalisme a coses considerades totalment negatives i associades naturalment només als catalans, bascos i gallecs. Per cert, com si de nacionalisme espanyol mai no hagués existit. Ni hagués matat a ningú. Ni hagués fet cap cosa malament. Ni en el passat, ni en el present ni en el futur. Ni banderes, ni desfilades militars, ni himnes nacional, ni celebracions com el 12 d’octubre i altres, resulta que no son nacionalisme... vet aquí. 

    Com si Ells, d'això, no en tinguessin gens ni mica... 

    Ahir llegia un article que tractava del Tribunal Constitucional i la revisió de l'Estatut Catalunya i com es volien carregat del text allò de "símbols nacionals" de Catalunya, referint-se a La Senyera o a l'himne dels Segadors. 

    És ben compressible tractant-se d'un tribunal ja dividit entre juristes conservadors i progressistes. I no cal recordar la immensa majoria de quin grup és... 

    Possiblement, si parlessin de coses de Castellà no passaria res de res. Però no tractant-se del "toret i la truita de patates" semblant incomoditat deixar fora de lloc a tant acreditats juristes que sembla, estan per sobre de la llei i del poble de Catalunya. 

    Ja veurem com acaben els malabarismes jurídics per continuar mutilant el text sense donar l'aparença de seguir la dinàmica dels darrers 300 anys, i, els malabarismes també que hauran de fer polítics de nostre govern a la Generalitat per salvar la cara, davant la retallada efectuada per els seus padrins ideològics de Madrid. No deixa d'ésser curiós que de vegades, aquests sentiments tant contraposats acumulats des de segles, siguin explotats econòmicament. I aquí ve l'anecdòtica per aquesta web. 

    Si entreu al portal de internet anomenat e-bay, especialitzat en la venda d'article de segona ma, podreu trobar un cas curiós que associa la nostra ciutat d'Esparreguera amb la simbologia nacionalista espanyola 

    És venen unes escombretes de ratolí de internet que ben segur faran les delícies dels més espanyolistes. Amb el nom de la nostra ciutat. És a dir, la bandera espanyola amb el nom d'Esparreguera. 

    És tant sols qüestió de diners.... 

    Ha! L'anècdota és doble, puix l'empresa ni tant sols és del país...

    Show off your local pride with this mousepad of your favorite city!!! We have thousands of cities listed from all over the world. Use store search box on the left to find other cities. If your city is not listed in our store, please contact us as we can do custom work.

Visit our Store

    New custom made high quality mouse pad imprinted using the latest sublimation technology. It is 8 1/2" x 7" in size and 1/8 thick. It has a non skid backing to prevent slipping. It will work with any type of mouse: ball, optical, laser.

    PAYMENT OPTIONS: 

    We accept Paypal worldwide. USA customers ONLY can also pay with a Check or Money Order.

FAST SHIPPING

    Our products are shipped out WORLDWIDE within 48 business hours after receiving full funds. Most times, it will be within 24 hours. We are not responsible for custom delays or custom fees on international orders.

    Returns: If the product was damaged or in the highly unlikely event we sent you a wrong item, we will gladly exchange it for you. Returns must be sent back within 7 days and buyer is responsible for the cost of shipping the item back to us>>.

Innocentades esparreguerines

1979: L’Ajuntament d’Esparreguera construeix tres nous pàrquing gratuïts...

Innocentada del 28 de desembre de l'any 1979 a Esparreguera...

Esparreguera veu clarejant el dia un repartiment per els carrers i places de la vila, d’una nota informativa comunicant la creació de tres nous pàrquings al casc urbà. La nota informativa  esmenta que seran localitzats al Barri Font, a la carretera de Piera i en el que “fins ara eren” jardins de la Casa Marimon, situats al carrer de les Eixides.

Aquesta nota informativa que suposadament ha fet la Comissió de Governació de l’Ajuntament d’Esparreguera explica als vilatans que, a partir del proper mes de març, l’Ajuntament d’Esparreguera prohibirà totalment de aparcar als carrers de la nostra població. Per aquest motiu apareix la nova proposta municipal esmentant la creació de tres noves zones d’aparcaments municipals que  “seran en naus cobertes, contaran amb vigilància permanent i tindran un caràcter totalment gratuït”...

Aquesta Comissió Municipal de Governació acabaria el seu comunicat informatiu dient que:  “A causa del nombre no gaire gran de places per concedir, l’Ajuntament comunica a tots els interessats que passin urgentment a presentar la corresponent sol·licitud a les dependències municipals”.

Vet aquí que allò de prohibir l’aparcament als carrers de  la vila no va agradar gens ni mica, però el poder disposar d’una plaça on ficar el vehicle, sota sostre i vigilats, va agradar molt més...

I cames perquè us tenim, vet aquí el reguerol de vilatans passant per la Casa de la Vila per reservar una d’aquelles poques places disponibles...

La pega:  que era el 28 de desembre de 1979...

Diada de Sants Innocents.

Total una altre presa de pel... !!!

Com podeu veure al document que publico, si bé l’esquema de la nota informativa segueix el model, format i color de les que en aquell moment es feien i es repartien, us hauré de cridar l’atenció en el detall de fixar-vos en que l’escut municipal és imprès al reves...

 

Felicitacions Nadalenques..

Naixement instal·lat a l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera, aquest Nadal del 2009.
[Fotografia Lluis Artigas Jorba.]

    Desitgem a tots els nostres amics, lectors, simpatitzants i internautes en general, que tingueu un Bon Nadal, unes Bones Festes en família, i un pròsper Any Nou 2010…

En moments de complexitat política

Un mateix Editorial en 12 diaris catalans diferents. 

La resposta de la Societat Civil arriba a les llibreries d’Esparreguera.

    Els esparreguerins que varen anar a comprar el Diari amb la seva tradicional rutina han vist amb sorpresa com un mateix Editorial ha estat publicat en dotze diaris catalans diferents. Un fet inèdit dins la premsa catalana. Més quant cada diari te legítimament diferents punts de vista, i diferents àmbits i zona geogràfica.

    Una anècdota per explicar aquí uns anys als mes menuts de casa. Reproduiré l’Editorial tot seguit perquè el guardin íntegrament:

La dignitat de Catalunya

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
Aquest editorial que publica EL PERIÓDICO en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu.

    Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

.

L’expectació és alta.

    L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort.

    Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

    La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

    No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador.

    El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). Els pactes obliguen l’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

    Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

    Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana.

    Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Publiquen també aquest text: 

La Vanguardia, 

Avui, 

El Punt, 

Diari de Girona, 

Diari de Tarragona, 

Segre, 

La Mañana, 

Regió 7, 

El 9 Nou, 

Diari de Sabadell i 

Diari de Terrassa.