Els concursos de Pintura Ràpida d'Esparreguera...

Un clàssic de la Festa Majors d’estiu

    Per la Festa Major d’estiu d’Esparreguera teníem la celebració del concurs de pintura ràpida d’Esparreguera i posterior exposició. El concurs començava ben d’hora amb el ritual de segellar les teles o suport hom l’artista tenia que treballar posteriorment. Aquesta inscripció i tradicional segellat de teles dels pintors que participaven a les diferents categories tenia lloc a la Biblioteca Popular Beat Domènec Castellet, situada a la plaça de Santa Eulàlia. Bé d'hora. A les 9 del matí. Donant-se per iniciat tot seguit el concurs. 

    Els carrers i places s’omplien de raconets amb cavallets i artistes que a corre-cuita treballaven la seva obra, amb diverses tècniques, materials i estils. Si, feia festa anar fent recorregut i anant descobrint aquells homes i dones que anaven mirant i transferint la seva personal visió de la realitat que veien... 

    Com a atenció als participants forasters -alguns venien de ben lluny- a l'hora de segellar les teles i com a suport dels organitzadors a les arts plàstiques, rebien un entrepà i una beguda perquè esmorzessin mentre pintaven. Les obres s'havien de lliurar-se als organitzadors abans de les 13 hores, ja que es procedia a la deliberació del Jurat per assignar els premis de les diverses categories. Normalment la general, la categoria local i els dos grups de la categoria infantil. 

    Sí, amb un cert romanticisme per les èpoques ja passades sovint recordarem els nostres carrers, carrerons i places com s'omplien d'ansiosos artistes forasters que, carregats amb els seus estris, es movien constantment a la cerca de l'enquadrament encertat o cercant la inspiració, que poguessin captar en la seva obra. 

    Aconseguit localitzat el lloc prometedor, obrien els seus cavallets i caixes de pintures, i començarien a tota velocitat afer feina... Esbossaven, treballaven les ombres, variaven els colors.. El públic que passejava sempre s'aturava per veure aquells artistes que amb la velocitat del llamp movien els seus pinzells, i omplien les teles de tota mena de formes i colors... per posteriorment presentar la seva obra a concurs abans que tanquessin.... 

    A les portes de la Biblioteca, esperarien impacients el veredicte del Jurat artistes participants i publico en general -que si no es feia esperar- normalment tenia lloc a les 14 hores. Els uns esperant el reconeixement de la seva obra i el premi, i els altres poder gaudir de totes les obres presentades i que conformarien l’exposició. Després de la sàvia sentència, la multitud concentrada assaltava l'edifici i es dirigia tota la tropa a la Sala d'Exposicions de la Biblioteca. On els organitzadors i autoritats locals presents feien el solemne lliurament dels premis als artistes guardonats. I donaven per oberta al públic l'exposició de totes les obres artístiques allà dipositades. Era l'exposició de pintura de la Festa Major d’Esparreguera. Una exposició que restaria oberta al nostre públic de deu a quinze dies. No cal dir que tractant-se d'aquestes festes, la sala estaria molt freqüentada per naturals i visitants forasters... 

    Amb el pas dels anys els premis varen anar millorant econòmicament. Apareixent també els anomenats “accèssit” o reconeixement inferior immediata als premis convocats. I també els premis de caràcter especial per fomentar algun aspecte concret. Com seria de fet el tema de l'església romànica de Santa Maria del Puig o aquell altre premi especial destinada a premiar l'obra millor realitzada en tècnica d'aquarel·la... 

    A la dècada dels anys vuitanta es va canviar d'organitzadors i també de la seu on tenia lloc aquest concurs. En desaparèixer l'Associació de Pares de Família passaria a mans de l'Associació de Jubilats i Pensionistes d’Esparreguera i, el segellat de teles -com també l'exposició- tindria lloc a la seva seu, el anomenat “L'Esplai” que en aquells moments era situat al carrer Gran número 78 d'Esparreguera. 

    De fet, aquí trobarem la petita anècdota que recull aquest article: a les bases del concurs i cartells publicitaris de l'esdeveniment es feia constar que el Concurs de Pintura Ràpida l'organitzava “L'Esplai”. No obstant, -i com havia de ser les actes del concurs portarien el capçalera oficial dels seus organitzadors reals. 

    Ens trobaríem doncs, amb la utilització popular del nom del local, més que del nom dels “llogaters”. 

    Em permeto de compartir i transcriure una d’aquelles actes tal com es redactaria en el seu moment: 

“ XVè. Concurs de Pintura Ràpida 

Acta de Fallo del Jurat 

    Reunits els a baix signats a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament i pertanyents als diferents estaments de l’Art, és constitueix Jurat Qualificador del XVè. Concurs de Pintura Ràpida i emeten unànimement el següent veredicte: 

Classificació general: 

1er. Premi Núm. 55     Josep ROIG AGUILO 

2n.  Premi Núm. 43     Josep CAMACHO BAEZA 

3r.   Premi Núm. 15     Montserrat OLIVA SEGURA 

Classificació local: 

1er. Premi Núm. 27     Josep GRAU PIÑOL 

2n.  Premi Núm. 21     Lluís ARTIGAS JORBA 

3r.   Premi Núm. 18     Joaquim CUSCO 

Premi Especial Santa Maria del Puig: 

Núm. 16                        Josep M. QUADRES VICARRA 

Premi Especial Aquarel·la: 

Núm. 27                         Dídac REIS 

Accèssit de 2.000 pessetes: 

Núm. 44                         Francesc GÜRLL MELA 

Premi categoria infantil: 

Fins els 10 anys 

1er. Premi Núm. 8        Jaume PARIS PRATS 

2n.  Premi Núm. 3        Jordi MORATO GARRIGA

de 10 A 14 anys 

1er.   Premi Núm. 25    Marc MONES CERA 

          2n.    Premi Núm.   2    Judit MORATO GARRIGA 

JURAT: 

Raimon LLORT i GASET 

Evarist BENITEZ 

Enric TORRES i MASIP 

Francesca GUITART i COMAPOSADA 

Isidre MONÈS i PONS 

Esparreguera 10 de Juliol de 1983” 

    Al document figuraran també les signatures de Raimon Llort, en qualitat de Director de l'Escola de Belles Arts; la d’Evarist Benítez com a Professor de la mateixa escola; la d'Enric Torres com a Director Artístic de Publicitat, la de Francesc Guitart en la seva qualitat de Artista-Pintor i la d'Isidre Monés com a Artista Il·lustrador. 

    El tema ens donaria per a una segona anècdota força irònica: Podríem dir que els Pares de Família -amb el pas dels anys- es van fer grans. Fins el punt de que un dia esdevenen jubilats i cal esperar que també feliços pensionistes... i perquè no, membres de l'Associació de Jubilats i Pensionistes…. 

    Tot i això, però, han seguit malgrat l’edat al peu del canó, perquè la nostra estimada Esparreguera continués gaudint d'aquesta interessant activitat cultural i artística per la Festa Major: la pintura ràpida...

L’edifici de les tres histories

Un edifici esparreguerí entre dos segles de història: 

d’Ajuntament franquista a Escola de Música.

Una fotografia que vaig fer exprofès per aquest article..

    Avui recordaré quatres pinzellades d’un edifici prou conegut de la nostra vila. Situat al cèntric carrer de Cavallers d’Esparreguera. Molts pares i mares actualment hi porten els seus fills, puig en Ell tenim l'Escola de Musica d’Esparreguera.

    Un edifici singular de la nostra petita ciutat que ha acollit dins d’Ell -per diverses circumstancies- el pas de varies generacions d’esparreguerins.

    Certament amb l’actual construcció del nou edifici destinat a Escola de Musica al “Castell”, aquest equipament te els seus dies de vida contats...

    Però l’anècdota no seran les genialitats dels nostres músics locals o les seves desafinades, ni els ideals espirituals que pot tenir l’antic art de la dansa. Aquest tema el deixarem per altre moment, si us sembla.

    L’anècdota que vull recordar es lligada a aquest edifici i al dia d’avui, dissabte 24 d’abril de 2010. Te, això si, el seu origen al segle passat...

    Corrien pels carrers de la nostra la vila els aires de canvis culturals i polítics. Principalment entre determinats grups de joves de caràcter inquiet, desitjosos de fer canvis dins d’aquella vella estructura heretada d’anteriors generacions.

    Això seria al carrer. Al nostre encarcarat Ajuntament es seguia la dinàmica de sempre. Malgrat la rutina, teníem un batlle jove i això es notaria puix s’anaven fent coses i millores a la vila.

    Tot però, dins de la única estructura política existent dins del regim franquista.

    Va ser un dia 16 de maig de l’any 1972 -davant l’estat ruïnós de l’edifici que feia d’Ajuntament- el senyor batlle d’Esparreguera exposaria al Ple Municipal la necessitat d’enderrocar l’edifici i bastir-ne un de nou, pel perill que ja suposava per les cases del voltants i les persones, en el cas d’enfonsar-se l’edifici.

    Es passava a donar llur verda al projecte de la construcció d’un nou Ajuntament, encarregant-lo als Serveis Tècnics municipals.

Enderroc de l'antic Ajuntament d'Esparreguera.

    Uns mesos mes tard, en un acte informatiu celebrat el dia 28 de gener de 1973, es detallava les despeses de l’exercici anterior de l’any 1972, i s’esmentaria que les depeses de l'enderrocament del nostre vell Ajuntament -i apuntalament de les cases dels voltants- havien costat un total de 200.311 pessetes del pressupost. I que les obres per bastir el nou edifici es preveia que comencessin durant aquell 1973...

    Un fet polític important tindria lloc durant aquest trasllat i nova edificació de la nostra Casa de La Vila: El 20 de novembre de 1975 moria el dictador Francisco Franco.

    El dia 22 tenia lloc una solemne Missa Funeral celebrada a l’església parroquial de Santa Eulàlia per la mort del que havia estat el Cap de l’Estat. Tot l’Ajuntament en Ple i el Consell Local del “Movimiento”, voltats de les demés autoritats locals ocupen les primeres files. Darrera, fent un ple de gom-a-gom, la gent -ja de peu en els laterals per manca de seients buits-, s’apinyaria en viure en directe aquells moments històrics que, certament, marcarien un abans i un després.

    La premsa del moment treu edicions especials!. La radio i la televisió aboquen constantment informació sobra la figura del finit!. La exaltació del moment ens portaria a veure per televisió avies madrilenyes ploraneres recordant com el “Caudillo” va establir el sistema de pensions per a la vellesa; i altres entrevistats, ens recorden els molts anys de Pau i com -en el seu moment-, el país es lliurarien d’entrar dins de la segona Guerra Mundial...

    Les obres continuarien....

    A l’any 1976 es tenia finalment ja bastida l’estructura bàsica que comprenia el soterrani, la planta baixa i els dos pisos superiors. I es continuava aixecant l’edifici....

    Pot semblar “pitorreo” però, va estar aquest mateix any de 1976 que estant com estaven les obres del nou Ajuntament, que es va fer un acte polític de la col·locació de “la primera” pedra del nou Ajuntament.

    L’acte va estar presidit per el nostre batlle Ignasi Oleart Comellas, i d’acord amb el protocol del moment s’efectuaria la lectura solemne de l’acte per part del Cronista Oficial de la Vila en Francesc Subirana i Ollé. El grupet present no va estar massa nombrós. Autoritats polítiques, autoritats civils, membres de la policia local, i alguns funcionaris de l’ajuntament, i... poqueta cosa mes.

    El lloc de la col·locació de la primera pedra va ser el soterrani de l’edifici, a la sala destinada primerament a sala de conferencies i exposicions, i molts anys mes tard feta servir per altres coses a partir de diverses divisions. La data de la singular primera pedra -i única que Jo sàpiga-  portaria per data la de 1 de març de 1976.

    La inauguració del nou Ajuntament tindria lloc durant la Festa Major d’hivern de la nostra ciutat, un 12 de febrer de 1977. Per be que va tenir mes d’un protagonista. Puig el mateix dia que s’inauguraria el nou Ajuntament, també s’inauguraria la Plaça del Rei. Tot en una Diada en que vàrem tenir diverses personalitats voltant per Esparreguera. Una d’elles Joan Antoni Samaranch -mort fa pocs dies- el popular membre del COI, que llavors era el President de la Diputació de Barcelona. També tindríem per aquí la totalitat de batlles dels voltants, i un seguit d’actes culturals que no ve al cas recordar en aquest article

    Durant tot aquest esdevenir de l’enderrocament i aixecament de l’actual Ajuntament d’Esparreguera, els Serveis Municipals no s’aturarien. L’Ajuntament va llogar una casa pairal al actual carrer dels Cavallers, on instal·laria de manera mes o menys provisional les dependències i oficines municipals durant aquells anys de les obres.

    Com que els treballs en si durarien els darrers anys de la dictadura, i també uns anys dins d’allò que anomenem la transició democràtica, podem dir d’aquest edifici llogat, -que actualment es l’Escola de Música-, que va estar el darrer Ajuntament franquista i el primer Ajuntament democràtic d’Esparreguera....

Fulletó repartit durant el mes d'abril del 2010 a Esparreguera

    La curiositat dona encara mes suc per ficar-lo dins el mon de les anècdotes locals. Puig com sabeu tots la plataforma ciutadana “Esparreguera decideix” la convertiria avui en un dels sis col·legis electorals, on democràticament, la veu del nostre poble participa en la Consulta Popular en la que se’ns pregunta: “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”

    Potser tots els edificis de la nostra petita ciutat tenen la seva petita o gran historia. Però sens dubtes, alguns edificis en tenen mes que altres.

    Com el que avui parlo. Que ha estat seu de la política local franquista, seu de la política local durant la transició, i lloc o seu de la consulta local sobiranista. A cavall de dos segles de política i cultura aquesta anècdota serà ja una part de la nostra memòria col·lectiva...

Anècdotes d'una cafeteria...

La “Cafeteria Kermesse” d’Esparreguera

Vida i miracles...

II Concurs Literari Cafeteria Kermesse. Programa bases del concurs. Desembre de 1978. 
Mides 222 x 160 mm. 04 pàgines. Imprès a Minerva-Esparreguera.

III Concurs literari de la Cafeteria Kermesse d'Esparreguera, amb tema lliure i més
categories per participar. Any 1979. Bases bilingües. Mides 223 x 160 mm;
04 pàgines. Imprès a Gráficas Martorell SL.

                Una de les curiositats made in Esparreguera va ser la de poder gaudir per uns anys d’una cafeteria fora de sèrie aquí la nostra vila. Un establiment en alguns aspectes del tot pioner. I més si valorem i considerem la naturalesa d’aquell establiment: la restauració i l’oci.

                Alguns bars i cafeteries de la nostra població tirant llarg a més de la seva activitat normal de servir cafès i begudes, entrepans, i en alguns casos fins i tot dinars i sopars, com a molt, havien organitzat alguna activitat de lleure i oci com campionat d’escacs, de dards o de parxís.

                La Cafeteria Kermesse va ser una excepció durant els anys de la seva activitat entre nosaltres. Situada al carrer de Sant Antoni 56 d’Esparreguera amb sortida i entrada en aquella època per aquest carrer de Sant Antoni i el carrer Francesc Macià, havia destacat per organitzar coses per a molts inaudites recolzat l’esport esparreguerí.

                Al darrera hi havia R. González. Un home d’empenta que va fer moltes coses i ben variades. Va gestionar la cafeteria de la piscina municipal d’Esparreguera. Feia assegurances de la marca Reddis. Va muntar una autoescola que li ficaria el nom de Bugatti. I també portaria la avui desapareguda Cafeteria Kermesse.

                Perquè es una anècdota o curiositat d’Esparreguera?

                Doncs per que feia coses tant estranyes com organitzar un Concurs Literari “Cafeteria Kermesse” amb importants premis. Una experiència que es repetiria al llarg dels anys. O tenir una escuderia pròpia de Karts. Altre escuderia de Motocros. Altre equip de Hoquei. Sense deixar-nos també el seu equip de Futbol Sala en competicions. Que en aquella època seria un dels més bons de la població...

I Carrera de velocitat de Karts organitzat per l’escuderia Kermesse a Can Comelles
d’Esparreguera el 28 d’octubre de 1979.
Cartell 500 x 350 mm. Imprès a Gràfiques Martorell SL.

III Concurs Literari Cafeteria Kermesse. Desembre de 1979. 
Cartell imprès a Gràfiques Martorell SL. Mides 500 x 350 mm. 

                Per aquella cafeteria també es farien trobades culturals i de promoció de fons editorials.

                Aquí us compartiré alguns documents que guardo al meu arxiu. Per exemple les bases del II i III Concurs Literari “Cafeteria Kermesse” de l’any 1978 i 1979. Tot recordant que les bases de l’any 1978 eren castellà i que esmentaven que es podia concursar en la modalitat de poesia i prosa tant en llengua catalana com castellana. Val a dir que aquell va ser un concurs específicament destinat al tema de la ecologia [Un pioner llavors. Ja que es tardaria varies dècades en ficar-se de moda el tema de la ecologia i el canvi climàtic].

                Aquest any 1978 val a dir que la Cafeteria Kermesse seria el patrocinador. Mentre que la organització pràctica aniria a mans de la desapareguda revista esparreguerina “Cap-i-Cua”. En aquella edició també hi va col·laborar l’Ajuntament d’Esparreguera, l’Autoescola Bardes, la Galeria Art 77 del Joan Rius i Raventós; “La Caixa” i la Caixa d’Estalvis de Manresa.

                En canvi en el seu Concurs Literari de l’any 1979 tot i que el cartell i la primera pàgina de les bases seran impreses en castellà, el interior del programa de les bases serà aquesta vegada bilingüe, esmentant les categories de poesia castellana, poesia catalana, premi escolar, i premi exaltació de la naturalesa.

                Recordem també la 1a Carrera de velocitat de Karts al circuit de Can Comelles d’Esparreguera tindria lloc el 28 d’octubre de1979 organitzada per l’Escuderia Kermesse. La competició serviria també per fer la presentació oficial de l’equip de l’Escuderia Kermesse de Karts, en un acte que seria recolzat per la col·laboració de 19 entitats. Que aglutinarien empreses i entitats tan diverses com Cidesa, El Corte Inglés, la Creu Roja, la discoteca La Coloma d’Esparreguera, les Majottes d’Esparreguera entre altres...

Col·loqui sobre Motocròs a càrrec de Toni Elías Campió d’Espanya el 21 de juny de1980.
Organitzat per el Moto Cros Escuderia Kermesse. Cartell 350 x 255 mm.

                El 21 de juny de 1980 el Moto Cros Escuderia Kermesse organitzaria a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Esparreguera, que en aquella època es trobaria situada al soterrani de La Casa de la Vila, un col·loqui sobre motocròs que aniria a càrrec de Toni Elías Campió d’Espanya.

                Per la Festa Major d’Esparreguera el diumenge 13 de juliol de 1980 seria també presentat l’equip del Club Hoquei Kermesse que s’enfrontaria al Club Patin Igualada...

 

Presentació del equip Club Hoquei Kermesse el diumenge 13 de juliol de 1980.
Cartell 437 x 320 mm. Imprès  Minerva-Esparreguera.

                Altre acte si be en aquest cas es cultural, seria la presentació del nou Fons Editorial del Institut Gallach SL, que tindria lloc a les instal·lacions de la Cafeteria Kermesse al carrer Sant Antoni 56 d’Esparreguera 21 de juny de 1983.

                El mateix any 1983 l’equip de Fútbol Sala de la Cafeteria Kermesse jugaria la final del Primer Torneig d’Estiu de Fútbol Sala d’Esparreguera. Era el dissabte 30 de juliol de 1983. Tanmateix desconec el resultat final d’aquell enfrontament amb l’equip de La Plana (Esparreguera).

                Per acabar, compartiré amb vosaltres alguns dels cartells i programes editats durant la existència d’aquesta peculiar cafeteria, que tant va recolzar els esports locals i la cultura en general. Aquest documents parlen per Ells mateixos.

                Avui en dia història.

                Avui en dia una anècdota del passat d’Esparreguera...

Actes culturals a la Cafeteria Kermesse. Promoció Cultural LX Aniversari Institut Gallach S.L.
Esparreguera 21 de juny de 1983. Mides 110 x 215 mm.

Final del I Torneig d’Estiu de Fútbol Sala d’Esparreguera el dissabte 30 de juliol de 1983.  
Final entre els equips de La Plana i la cafeteria Kermesse. Cartell 330 x 217 mm.

La Cafeteria Kermese en un programa del novembre de 1979 del meu arxiu.
Recolzant l'obertura del gimnàs i arts marcials Harondo del carrer de Baix d'Esparreguera.

EL COL·LECTIU ESPARREGUERÍ DE RECERQUES [CER]

Dates que belluguen i el projecte 

“La Nostra Història” sobre Esparreguera... 

Portada Guia d'Entitats de l'any 2006

    Un no pot deixar de sorprendre de l'habitual caos que envolten les coses de la nostra localitat. Per poc suspicaç que un sigui, per molt despistat que es vulgui ser, per molt intranscendent que s'aconsegueixi ser amb un mateix... en revisar la nostra història col·lectiva apareixen coses que no quadren de tota mena: Tornejos esportius que d'un any a l'altre se salten la numeració a la seva edició; inauguracions i re-inauguracions que inexplicablement es repeteixen... concursos... i tantes altres coses més... 

    En aquest run-run quotidià afegiu-hi les dates que sovint poques vegades coincideixen. En fi, una aventura per a tots els gustos... 

    Amb motiu de la Fira d'Entitats d'Esparreguera d'aquest any 2006, va caure a les meves mans una Guia d'Entitats locals editada per l’Ajuntament d’Esparreguera en la que trobaria a la seva pàgina 23 dades sobre el versàtil i entusiasta Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, avui dia sota direcció d'Oriol Achón Casas i la Montserrat Llopart Corsà. 

Dossier Informatiu d'Entitats del 1996

    La esmentada guia ens comparteix i assabenta dels objectius de tant noble entitat: L'estudi, la investigació i la divulgació dels valors culturals del nostre terme municipal, particularment al camp de l'arqueologia, la bibliografia i el patrimoni artístic, fomentant el coneixement de la nostra història en totes les variants. 

    La guia també ens informa que es va fundar aquesta entitat el setembre de l'any 1994 com a fruit de les inquietuds històriques, culturals i artístiques d'un conjunt de persones de la nostra localitat. Tota aquesta informació facilitada per l’Ajuntament d’Esparreguera, es manté en les guies d’altres anys, poc o menys seguint un mateix redactat. Així si reculem a la guia de l’any 2004 –dos anys abans- veurem els mateixos objectius si no fa no fa, i la data de la seva fundació el setembre de l’any 1994. 

    La data de la seva fundació no és coincident amb altres fons informatives. Així si consultem per exemple altre document també editat per l’Ajuntament d’Esparreguera, a l’any 1996 i agafem el seu “Dossier Informatiu d'entitats” i ens situem a la seva pàgina 49, trobarem que el “Col·lectiu Esparreguerí de Recerques ” es va fundar l'any 1995. 

    Reconec que Jo no tinc la data exacta de la seva fundació per oferir-vos. I el primer pensament seria de que es tracta d’una errada de impremta. Tanmateix i deixant la documentació informativa oficial, he de dir que també conservo documents de l'any 1991, [ni del 1995, ni del 1996..] on ja apareix ja el nom i també l'anagrama d'aquesta entitat. Ara ja tenim sobre el paper negre sobre blanc tres anyades... 

    Un d'aquest document seria una carta rebuda per el Lluis Artigas Jorba que era datada a 17 de juny de l'any 1991. En la que ja trobem la capçalera del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques i que deia:

“Apreciat convilatà: 

      Creiem que per la teva trajectòria cultural a la Vila et pots interessar el projecte de configurar una exhaustiva història d'Esparreguera, anomenada “La nostra Història”. L'esborrany de l'obra esmentada es presentarà al concurs que promou la Fundació Enciclopèdia Catalana, “Concurs de premis a la Creació i a la Investigació”. 

    És per aquest motiu que se't convoca a una reunió el dijous 20 de juny a les 20'30 a la Biblioteca Popular. 

       Esperem la vostra assistència i participació en la confecció de l'obra. 

                                                                                                                      Josep Paulo Sàbat.” 

    He de dir que Jo assistiria a aquesta convocatòria que no sé si seria correcte dir que la feia el Josep Paulo, el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, o els dos conjuntament. 

Una invitació rebuda en un moment molt delicat, en un moment clarament poc adient, donat que tenia ingressada greu la meva Mare a l’Hospital Comarcal de Martorell. 

    Aquesta reunió tindria lloc a la Biblioteca Popular Beat Domènec Castellet d'Esparreguera. Hi varen assistir només un total de dotze persones. Que seguint les agulles del rellotge seuríem al voltant de la taula seriem: 

1.- Josep Paulo i Sàbat, escriptor, articulista, conferenciant, historiador. Que va ser qui va presidir l'acte i era el signant de la convocatòria d’aquesta reunió. 

2.- La senyoreta Carol, aleshores la xicota del meu amic Alex Moll. 

3.- Una noia que no coneixia i desconec el seu nom i cognom. 

4.- El senyor Pere Julià i Subirana, expresident de l'Associació de Veïns de la Zona Esportiva d'Esparreguera, investigador. 

5.- El Lluis Artigas Jorba. 

6.- Josep Puig i Jorba, comerciant, col·leccionista, investigador i escriptor. 

7.- El Lluís Ferrer, dibuixant, col·laborador de varies revistes locals, grafista del carrer Gran de la nostra localitat, i que havia tingut una Agència de Publicitat. Era el corresponsal del Diari de l’Anoia. 

8.- Mariona Masferrer i Ferrer, bibliotecària. 

9.- Josep Mestres, propietari d'un taller mecànic del carrer Feliu Monner, col·leccionista i amant de la història local. 

10.- El senyor Paulo i Sàbat, comerciant i llibreter del carrer Gran cantonada carrer Taquígraf Garriga, i germà de qui presidia aquest acte. 

11.- Maria Rosa Codina i Companys, estudiant d'història; i finalment 

12.- Lluís Moreno i Campon, Llicenciat en Història Contemporània. 

Carta invitació a la reunió. Arxiu Lluis Artigas

    Varem parlar de les necessitats culturals de la nostra localitat. De la conveniència de recollir, recopilar, estudiar i classificar el nostre patrimoni històric i arqueològic; per evitar-ne la seva pèrdua definitiva, i també de la conveniència de donar-la a conèixer a les noves generacions. 

    Durant aquesta intensa reunió seria presentat presentaria també el projecte d'una obra ambiciosa  -potser massa ambiciosa, pecant del tot irreal en aquells moments-  que pretenia aglutinar tot el saber sobre la nostra localitat en deu volums, i que s'havien de publicar a raó d'un any, des del 1991 fins al 2000. Es tractava, doncs, de formar un equip multidisciplinari que emprengués aquest projecte. 

    El projecte que es presentava ja comptaria amb un esborrany elaborat, un esquelet o fulla de ruta del que hauria d’ésser. Ja que havia de presentar-se a la Fundació Enciclopèdia Catalana com una obra concursant en uns premis de recerca. Un esborrany que presentaria el contingut d’aquesta voluminosa obra formada per 10 volums, i que hauria de portar per nom “La Nostra Història”.

    Val a dir també que segons el projecte inicial cadascun d’aquests volums anuals, estava dividit en quatre apartats: 

 1.- Un, dedicat als segles anteriors o passats. 

 2.- Un segon apartat es dedicava a recordar el nostre segle durant períodes de deu anys. 

 3.- Al tercer capítol, es feia crònica de l'any anterior. 

 4.- Finalment, l'últim apartat es dedicava a recollir la història dels nuclis històrics disseminats per tot el terme municipal. El que podríem anomenar cases de camp o cases de pagès. 

    Us recordaré tot seguit aquí l'estructura o contingut segons el projecte inicial d’aquesta obra [que Jo m’atreviria a dir-li com a menys Enciclopèdia...] “La nostra història” volum per volum: 

Volum 1 

Arqueologia segles IX i X. De l'any 800 al 1000. 

El nostre segle: Anys 1900 al 1910 

Crònica de l'any 1990 

El terme municipal pam a pam: Can Tobella; La Puda 

Data d'edició estimada: Juliol de 1991 

Volum 2 

Segle XI. Anys 1000 al 1100 

El nostre segle: anys 1910 al 1920 

Crònica de l'any 1991 

El terme municipal pam a pam: Els Estrucs; Can Paloma 

Data estimada d'edició: 1992 

Volum 3 

Segle XII Anys 1100 al 1200 

El nostre segle: anys 1920 al 1930 

Crònica de l'any 1992 

El terme municipal pam a pam: Can Castells; Can Vinyals; Font Rosada. 

Data d'edició estimada: 1993 

Volum 4 

Segle XIII Anys 1200 al 1300. 

El nostre segle: anys 1930-1940. 

Crònica de l'any 1993 

El terme municipal pam a pam: Can Sedó; Cordelles; Masies de la Costa. 

Data d'edició estimada: 1994. 

Volum 5 

Segle XIV Anys 1300 al 1400. 

El nostre segle: anys 1940-1950. 

Crònica de l'any 1994 

El terme municipal pam a pam: Can Claramunt; Maset; Can Cortadelles; Ca N’Estruch 

Data estimada d'edició: 1995 

Volum 6 

Segle XV. Anys 1400-1500. 

El nostre segle: anys 1950 al 1960. 

Crònica de l’any 1995. 

El terme municipal pam a pam: Can Llimona; L’Olana; Can Rial; La Casa Nova. 

Data d'edició estimada: 1996 

Volum 7 

Segle XVI. Anys del 1500 al 1600 

El nostre segle: anys 1960-1970. 

El terme municipal pam a pam: Can Parent; Can Batlle; Can Treco; Can Cardús; Mas d'en Gall. 

Data estimada d'edició: 1997 

Volum 8 

Segle XVII. Anys del 1600 al 1700 

El nostre segle: anys 1970-1980. 

Crònica de l’any 1997. 

El terme municipal pam a pam: la Vinya Vella; Can Golart; Can Rubió; Can Àngel; Can Roca. 

Data d'edició estimada: 1998. 

Volum 9 

Segle XVIII. Anys del 1700 al 1800. 

El nostre segle: anys del 1980 al 1990. 

Crònica de l’any 1998. 

El terme municipal pam a pam: Can Comelles; Can Sant Joan; El Batlló. 

Data d'edició estimada: 1999. 

Volum 10 

Segle XIX. Anys del 1800 al 1900. 

El nostre segle: anys del 1990 al 2000. 

Crònica de l’any 1999. 

El terme municipal pam a pam: El nucli urbà. 

Data d'edició estimada: 2000. 

    Com tots podeu veure era un projecte ambiciós per a un equip tan reduït de persones - només dotze- i un temps potser massa limitat. A més, en un mes per molt motivats que estiguéssim, era tècnicament impossible treure'n el primer volum. La reunió tenia lloc el 20 de juny, i la sortida programada era per al juliol del mateix any!!!!. 

    Per la meva part, les circumstàncies familiars m'impedien de col·laborar en engegar aquest projecte local. Per molt altruista i molt entusiasme que pogués tenir tenia problemes al meu davant. De fet, la meva mare moriria aquell mateix mes de juliol. 

    Va ser, doncs, un de tants projectes que s'esvairien a l'aire, com una suau tempesta d'estiu que malgrat la seva càrrega elèctrica i la pluja deixada. Que no aconseguiria de fer florir cap brot ni planta verda... 

    Avui només en queda el record. I aquests documents del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques de l'any 1991 dins una de les pagines de la meva vida. Una anècdota, si voleu, que situa una mica més allunyada la data de creació d'aquesta lloable entitat. El perquè de les dates divergents que apareixen a les publicacions oficials que conformen la nostra història i memòria col·lectiva?. Qui sap. Potser la seva creació seria en una data més antiga que el 1991, i posteriorment, en altre any que pot ser el 1994 o 1995, aquest col·lectiu agafaria una forma associativa més estructurada i amb millor cobertura jurídica. 

    L’anècdota doncs? Que malgrat les dates, siguin unes o altres, aquesta entitat esparreguerina fa un treball constant i desinteressat, digne de les millors consideracions i lloances...

Havaneres i canons...

El canó de Palamós, 

El canó d’Esparreguera

El Canó de Palamós

El canó de Palamós
ben mirat que n’és d’hermós
ja fa temps que està callat.
Ja fa temps que mira el mar
amb el ventre rovellat.
Quatre rodes i un forat.

De la boca del canó
només surten els records
de les guerres d’aquell temps.
Quan la gent de l’Empordà,
de la Selva i el Vallès,
es mataven per no res.

Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.

Si els canons de tot el món
fossin com el vell canó
que tranquil està dormint.
blancs i negres dins el pit
portarien una flor,
la rosa de Jericó.

Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.

    Una de les coses divertides de tota ciutat és veure fer allò de projectes que mai acaben de realitzar-se o mai comencen a fer-se. Veure aprovar coses que finalment ningú viurà prou anys per veure-ho realitzat. 

    He triat expressament aquesta popular Havanera del Mestre Josep Lluís Ortega Monasterio que parla d’aquell vell canó que resta del tot mut a Palamós, com a càntic a la Pau a les nostres terres, per portar a aquestes pagines una anècdota que parla també de coses militars, de canons d’artilleria precisament.

    Eren aquells dies dels anys setanta del segle passat. Dies d’esperances i també frustracions en una dècada que avançava a una velocitat vertiginosa. El poble d’Esparreguera vivia també immers en els coneixements nacionals ,i participava també d’aquell ambient del moment.

    A Esparreguera el fotògraf de cal Puig al carrer Gran, renovava sovint la seva cartellera exposició de fotografies que, com ritual religiós, aplegava curiosos i nostàlgics d’èpoques passades.

    Aquelles vidrieres -tan concorregudes de públic- esdevenia un veritable confessionari de records i també un lloc de trobada, on reviure les nostres entitats, els nostres esports, els esdeveniments locals i les persones...

    Amb les fotografies dels comiats dels “Quintos” d’Esparreguera o d’aquells joves que complien amb els seus deures militars obligatoris, començarien les persones que visitaven l'exposició a reviure moments, anècdotes i experiències de joventut, que compartien amb altres persones allí reunides. A veure’s també. I constatar que molt sovint els nostres joves esparreguerins eren enviats a terres africanes.   [Val a dir que l'entitat "Agrupació de veterans soldats catalans a Melilla" te la seva seu al mateix lloc, el carrer Gran 35-37 d'Esparreguera, essent responsable de la mateixa en Josep Puig i Jorba.     El seu origen cal situar-lo a l'any 1947, per bé que com entitat va ser legalitzada l'any 1986].

    A la fi, sorgiria la idea de posar un canó d’artilleria en algun lloc d’Esparreguera per tal de recordar a tots aquells esparreguerins que al llarg de la història havien tingut que servir a l’exèrcit espanyol d’Àfrica.

    El projecte seria tirat endavant...

    L’alcalde Ignasi Oleart i Comelles feia lectura en el ple ordinari de l’Ajuntament d’Esparreguera del dia 24 de setembre de l’any 1974, d’un escrit signat per 28 esparreguerins -en representació d’uns 300 esparreguerins que en diferents lleves varen complir el Servei Militar en terres africanes- en el que comunicaven el seu desig: 

 "...d’instal·lar en una plaça o lloc de la població un canó com a símbol permanent de record d’Àfrica i de tot l’Exèrcit Espanyol i tanmateix fer un seguit d’actes patriòtics i populars per la seva inauguració...".

    Les gestions realitzades anaven per bon camí, puig Capitania donava plenament suport a aquets projecte, subministrant la peça d’artilleria i el transport. No obstant, en aquell darrer Ajuntament franquista del moment, no tot eren flors i violes. Les coses no anaven tant bé com es podia preveure...

    El jove Joan Serra i Alert capitanejava els regidors anomenats del “Terç Familiar” i no estaven disposats a cedir un mil·límetre a qualsevol acte militarista. Així, fidels al populisme que seguien en aquells moments, faran constar que:

 "Els Regidors del Terç Familiar Srs. Mestre, Serra i Sardá, coneixent la proposta d’uns esparreguerins sobre l’aixecament d’un monument a l’Exèrcit d’Àfrica i d’altres manifestacions vinculades amb la mateixa, manifesten la seva simpatia pels testimonis que en la mateixa es recorden, presidits por la nostàlgia d’una joventut animosa i entusiasta. No obstant creuen que la posada en marxa dels esmentat projectes no entren dins de la configuració del temps ni del moment actual...". 

 

    La seva posició seria doncs, en contra d’aquella petició.

    Amb tot, després del corresponent debat la proposta del canó d’Esparreguera seria aprovada per majoria, per be que "fent constar la seva disconformitat els esmentats regidors del “Terç familiar” per les raons de l’escrit anteriorment mencionat".

    Amb el vist i plau aconseguit, les gestions seguirien el seu curs....

    Com també seguiria el seu curs la història del país i de la vila d’Esparreguera....

    El pesat canó seria carregat cap a la Península amb destinació a la nostra vila, i un d’aquells regidors de l’Ajuntament franquista del “Tercio Familiar”, el Joan Serra i Alert, acabaria d’Alcalde independent dins de la llista socialista d’Esparreguera...

Que com acaba aquesta història?

    Doncs amb els tradicionals nassos de la gent dedicada a la política. Malgrat l’aprovació en el ple de l’Ajuntament, els nous aires instal·lats a la Casa de la Vila, evitarien la seva instal·lació...

    Avui podem parlar d’aquell canó que ningú veié. De canons que, com el d’Esparreguera, sempre esdevindran silenciosos allí on siguin instal·lats o en lloc on es projecti de fer-lo i no s’acabi finalment realitzant. En la Pau eterna...

Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.

    Qui sap. Si algun Compositor algun dia escriurà una havanera al nostre canó....

Escriptors, dibuixants i humoristes (1a. part)

Portada Butlletí d'Escacs núm. 59. Abril 1992.

    Poc o res és conegut a casa nostra en aquests moments les anomenades “arts menors” del mon de les arts plàstiques, que fan alguns esparreguerins de sang i alguns esparreguerins de cor. 

    Parlar d'arts a Esparreguera sovint ens evoca inevitablement a tenir que parlar del seu teatre. De l’art del teatre. Tota mena o gènere de teatre: el sacre, humor, la comèdia, la tragèdia... I també perquè no, en un àmbit més d’artesans locals tocaria de parlar dels ceramistes i els artistes consagrats a l'antic i noble ofici del fang en totes les seves variants creatives. Doncs tenim la sort de que és ben coneguda també la ceràmica d'Esparreguera a escala internacional... 

    Tot i això Esparreguera és una població molt rica en tot tipus de manifestacions culturals i artístiques. 

    Recordarem aquí, primerament i com anècdota, al fill d’Esparreguera Lluis Artigas Jorba, en la seva poc coneguda faceta d'artista d’arts menors a la nostra localitat Si bé es cert que en cercles íntims si que es coneix malgrat que sigui un cercle evidentment minoritari. 

    No toca ara per ara de parlar d’altres aspectes seus, com serien els seus primers passos en el món de la pintura, als certàmens de “pintura ràpida” i concursos; o de la seva faceta de cartellista publicitari. Tampoc de la seva afició al col·leccionisme, als escacs, o la història local. Sinó de la seva faceta com il·lustrador de la premsa especialitzada d’àmbit català. 

    Efectivament, el nostre esparreguerí ha estat durant forces anys un col·laborador de la revista especialitzada de Catalunya “Butlletí d’Escacs” com a dibuixant i també articulista de la mateixa. 

    Eren els seus dibuixos un humor visual amb una espurna de sagacitat, on es combinaria allò visual amb un text que cercava la doble intencionalitat o doble sentit. El Lluis Artigas Jorba publicava per a uns lectors que per avançada sabien veure allò que no es deia.... 

   Un humor a l'estil anglès del Penyal de Gibraltar.... 

    No obstant això, cal dir el poc encert que sempre van tenir els responsables gràfics de la publicació. Ja que mai van tenir el sentit comú de separar allò que era l'acudit gràfic o il·lustració, del text retolat que acompanyava el dibuix original. I que hauria de haver sortit en lletres de motlle... Una lamentable fallada que, no obstant la seva repetició, no li restaria gens ni mica de singularitat al dibuix. 

    Recordarem aquí alguns dibuixos. La il·lustració publicada al número 59, al Butlletí d’Escacs corresponent al mes d'abril del 1992. Seria, però, una col·laboració gràfica bastant anterior. De l'any 1987. Que per diverses circumstàncies no apareixeria abans publicat a la revista. A la vinyeta que s'hi acompanya podem veure una d'aquestes il·lustracions. 

    Observem tres personatges que se situarien en un hipotètic gimnàs. En ell podem veure el home de gimnàs ben entrenat, que ens recorda als homes de complexió forta, els “fortaxons” ... que reposa uns instants assegut després d'una forta sessió d'entrenament, aixecant “peses” o “peces de pes” que ha deixat a prop seu. 

    El nostre personatge, ja reposadament, presta atenció als seus dos companys que estan disputant una partida d'escacs de caràcter amistós [tanmateix observarem que allí no apareixen a taula cap rellotge de competició].

    Amb bon humor, un dels dos contendents es dirigeix al “musculat” que els està mirant amb molta atenció... i  -potser, com aquell que no entén res de totes aquelles peces d'escacs que es desplacen sobre el tauler quadriculat dels nostres dos amics somrients- humorísticament, tot assenyalant-li una peça que representa una torre d'escacs, exclama: "Nosaltres també som aixecadors de peces..."; o, el que seria en traducció literal a la llengua de Miguel de Cervantes: “Nosaltres també som aixecadors de peses...”. 

    La il·lustració de l’esparreguerí trauria tot el suc possible a les possibilitats que el llenguatge li oferia... La traducció permetria jugar tant com l'expressió igualitària de “peces d'escacs - peces de pes del gimnàs”, com també l'equivalència contraposada i irònica de “peces d'escacs que pesen poc en comparació amb els pesos del gimnàs, que pesen molt...”. Tot deixant-ho a l'elecció del lector de la publicació... 

Dibuix de l'esparreguerí Lluis Artigas Jorba de l'any 1987. Seria publicat cinc anys després, l'any 1992...

    D'altra banda, veiem tornar a reaparèixer la figura o personatge que encarna un aficionat d'escacs, nascut del llapis del Lluis Artigas Jorba anteriorment. Un personatge conegut dels lectors amb el nom de Quimet Pelut. O, el que podríem traduir al castellà com a “Joaquín Peludo” o també com a “Joaquín El Barbas”.

    Aquesta vegada, apareix Ell plàcidament somrient i assegut. Observant als dos amics que fan petar la seva broma..... amb el seu joc de paraules...