Anècdotes d'una cafeteria...

La “Cafeteria Kermesse” d’Esparreguera

Vida i miracles...

II Concurs Literari Cafeteria Kermesse. Programa bases del concurs. Desembre de 1978. 
Mides 222 x 160 mm. 04 pàgines. Imprès a Minerva-Esparreguera.

III Concurs literari de la Cafeteria Kermesse d'Esparreguera, amb tema lliure i més
categories per participar. Any 1979. Bases bilingües. Mides 223 x 160 mm;
04 pàgines. Imprès a Gráficas Martorell SL.

                Una de les curiositats made in Esparreguera va ser la de poder gaudir per uns anys d’una cafeteria fora de sèrie aquí la nostra vila. Un establiment en alguns aspectes del tot pioner. I més si valorem i considerem la naturalesa d’aquell establiment: la restauració i l’oci.

                Alguns bars i cafeteries de la nostra població tirant llarg a més de la seva activitat normal de servir cafès i begudes, entrepans, i en alguns casos fins i tot dinars i sopars, com a molt, havien organitzat alguna activitat de lleure i oci com campionat d’escacs, de dards o de parxís.

                La Cafeteria Kermesse va ser una excepció durant els anys de la seva activitat entre nosaltres. Situada al carrer de Sant Antoni 56 d’Esparreguera amb sortida i entrada en aquella època per aquest carrer de Sant Antoni i el carrer Francesc Macià, havia destacat per organitzar coses per a molts inaudites recolzat l’esport esparreguerí.

                Al darrera hi havia R. González. Un home d’empenta que va fer moltes coses i ben variades. Va gestionar la cafeteria de la piscina municipal d’Esparreguera. Feia assegurances de la marca Reddis. Va muntar una autoescola que li ficaria el nom de Bugatti. I també portaria la avui desapareguda Cafeteria Kermesse.

                Perquè es una anècdota o curiositat d’Esparreguera?

                Doncs per que feia coses tant estranyes com organitzar un Concurs Literari “Cafeteria Kermesse” amb importants premis. Una experiència que es repetiria al llarg dels anys. O tenir una escuderia pròpia de Karts. Altre escuderia de Motocros. Altre equip de Hoquei. Sense deixar-nos també el seu equip de Futbol Sala en competicions. Que en aquella època seria un dels més bons de la població...

I Carrera de velocitat de Karts organitzat per l’escuderia Kermesse a Can Comelles
d’Esparreguera el 28 d’octubre de 1979.
Cartell 500 x 350 mm. Imprès a Gràfiques Martorell SL.

III Concurs Literari Cafeteria Kermesse. Desembre de 1979. 
Cartell imprès a Gràfiques Martorell SL. Mides 500 x 350 mm. 

                Per aquella cafeteria també es farien trobades culturals i de promoció de fons editorials.

                Aquí us compartiré alguns documents que guardo al meu arxiu. Per exemple les bases del II i III Concurs Literari “Cafeteria Kermesse” de l’any 1978 i 1979. Tot recordant que les bases de l’any 1978 eren castellà i que esmentaven que es podia concursar en la modalitat de poesia i prosa tant en llengua catalana com castellana. Val a dir que aquell va ser un concurs específicament destinat al tema de la ecologia [Un pioner llavors. Ja que es tardaria varies dècades en ficar-se de moda el tema de la ecologia i el canvi climàtic].

                Aquest any 1978 val a dir que la Cafeteria Kermesse seria el patrocinador. Mentre que la organització pràctica aniria a mans de la desapareguda revista esparreguerina “Cap-i-Cua”. En aquella edició també hi va col·laborar l’Ajuntament d’Esparreguera, l’Autoescola Bardes, la Galeria Art 77 del Joan Rius i Raventós; “La Caixa” i la Caixa d’Estalvis de Manresa.

                En canvi en el seu Concurs Literari de l’any 1979 tot i que el cartell i la primera pàgina de les bases seran impreses en castellà, el interior del programa de les bases serà aquesta vegada bilingüe, esmentant les categories de poesia castellana, poesia catalana, premi escolar, i premi exaltació de la naturalesa.

                Recordem també la 1a Carrera de velocitat de Karts al circuit de Can Comelles d’Esparreguera tindria lloc el 28 d’octubre de1979 organitzada per l’Escuderia Kermesse. La competició serviria també per fer la presentació oficial de l’equip de l’Escuderia Kermesse de Karts, en un acte que seria recolzat per la col·laboració de 19 entitats. Que aglutinarien empreses i entitats tan diverses com Cidesa, El Corte Inglés, la Creu Roja, la discoteca La Coloma d’Esparreguera, les Majottes d’Esparreguera entre altres...

Col·loqui sobre Motocròs a càrrec de Toni Elías Campió d’Espanya el 21 de juny de1980.
Organitzat per el Moto Cros Escuderia Kermesse. Cartell 350 x 255 mm.

                El 21 de juny de 1980 el Moto Cros Escuderia Kermesse organitzaria a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Esparreguera, que en aquella època es trobaria situada al soterrani de La Casa de la Vila, un col·loqui sobre motocròs que aniria a càrrec de Toni Elías Campió d’Espanya.

                Per la Festa Major d’Esparreguera el diumenge 13 de juliol de 1980 seria també presentat l’equip del Club Hoquei Kermesse que s’enfrontaria al Club Patin Igualada...

 

Presentació del equip Club Hoquei Kermesse el diumenge 13 de juliol de 1980.
Cartell 437 x 320 mm. Imprès  Minerva-Esparreguera.

                Altre acte si be en aquest cas es cultural, seria la presentació del nou Fons Editorial del Institut Gallach SL, que tindria lloc a les instal·lacions de la Cafeteria Kermesse al carrer Sant Antoni 56 d’Esparreguera 21 de juny de 1983.

                El mateix any 1983 l’equip de Fútbol Sala de la Cafeteria Kermesse jugaria la final del Primer Torneig d’Estiu de Fútbol Sala d’Esparreguera. Era el dissabte 30 de juliol de 1983. Tanmateix desconec el resultat final d’aquell enfrontament amb l’equip de La Plana (Esparreguera).

                Per acabar, compartiré amb vosaltres alguns dels cartells i programes editats durant la existència d’aquesta peculiar cafeteria, que tant va recolzar els esports locals i la cultura en general. Aquest documents parlen per Ells mateixos.

                Avui en dia història.

                Avui en dia una anècdota del passat d’Esparreguera...

Actes culturals a la Cafeteria Kermesse. Promoció Cultural LX Aniversari Institut Gallach S.L.
Esparreguera 21 de juny de 1983. Mides 110 x 215 mm.

Final del I Torneig d’Estiu de Fútbol Sala d’Esparreguera el dissabte 30 de juliol de 1983.  
Final entre els equips de La Plana i la cafeteria Kermesse. Cartell 330 x 217 mm.

La Cafeteria Kermese en un programa del novembre de 1979 del meu arxiu.
Recolzant l'obertura del gimnàs i arts marcials Harondo del carrer de Baix d'Esparreguera.

L'Associació Joves d'Esparreguera contra l'Atur

Una excursió a Montserrat

Cartell d'una excursió organitzada per l'Associació Joves d'Esparreguera contra l'Atur
per el diumenge 04 de novembre de 1984.

                L’atur, un flagell de famílies, joves i gent adulta esdevé una malaltia social de primer ordre. Tant en lo moral, com en lo psicològic i sobretot econòmic. L’aturada forçosa de llarga durada fa mal a moltes llars i moltes persones.

                Les crisis econòmiques retornen una i altre vegada deixant llargues llistes de damnificats. I aquí, la nostra volguda Esparreguera, també ha fet estralls al llarg de la història.

                Durant la darrera meitat de segle, ja varies vegades s’han organitzat a nivell local grups, associacions i col·lectiu que cerquen formules imaginatives per tal de sortir de la penúria que significa l’absència d’un treball digne i honrat, que doni la oportunitat de sortir endavant la família en temps de penúria econòmica.

                Val a dir que gairebé mai els polítics han estat a l’alçada d’allò que se’ls demanava. En cap nivell. L’atur de llarga durada, de gent gran i sobretot l’atur femení, es un tema per parlar-ne durant la campanya electoral i en el millor dels casos, allò que es rep son un grapat de engrunes de cara a la galeria.

                Recordo que en una d’aquelles èpoques de crisis que ficaria contra les cordes a moltes famílies d’Esparreguera, i també de la comarca i de tot Catalunya, es va organitzar una columna de treballadors, una Marxa del Baix Llobregat que anava de poble en poble, per demanar una ajuda o subsidi de caire extraordinari contra l'atur. 

                Aquella llarga “Marxa” la va convocar CCOO Comissions Obreres i l’únic partit polític que li va donar suport i es va fer present allí seria el desaparegut partit polític del PSUC. Partit Socialista Unificat de Catalunya. La resta ni va moure un pel ni se’ls va veure. Fossin d’esquerres (i obreristes suposadament) com de centre o de dretes.

                Al final, tot el rebombori va servir per arrancar una ajuda extraordinària de Madrid ben minsa [però absolutament necessària] d’un a tres mesos de subsidi. I prou.

                Tots em sentit la cantarella repetitiva dècada darrera dècada de que qui no treballa es perquè no vol. Que els treballadors son tots uns fluixos i que no volen doblegar l’esquena, I que els obrers prefereixen jeure mirant la Lluna abans que treballar...

                Be, l’article d’avui no va d’aquestes “veritats” tan repetides [veritats també tant falses altrament] sinó de recordar que a Esparreguera també em tingut una bossa crònica d’aturats més o menys registrats. I de que com he dit abans, al llarg del temps em tingut també varies associacions, col·lectius i grups de persones que s’han units davant d’aquest flagell social de la manca d’un lloc de treball i s’han fet visibles, organitzant coses a casa nostra.

                L’Associació Joves d’Esparreguera contra l’Atur va funcionar a la dècada dels anys vuitanta. Avui en dia, a nivell històric poc rastre varen deixar. Atur vol dir sense feina i la butxaca ben buida. I amb la butxaca buida poques coses es poden fer...

                D’aquella època guardo arxivat documents. I un d’aquesta associació, i que avui compartiré amb tots vosaltres. Es tracta d’un modest cartell escrit amb lletres on per la manca de treball organitzarien una Excursió a Montserrat per el diumenge 04 de novembre de 1984. Aquesta activitat, podeu pensar tots vosaltres que seria potser per a uns una excursió, i  potser per altres un veritable peregrinatge...

                El document ens deixaria testimoni també del recorregut que feien. Sortida a 2/4 de 7 del matí de la plaça de l’Ajuntament d’aquí Esparreguera i tornada de Montserrat a les 6 de la tarda. La ruta de la pujada seria el Camí de Sant Jeroni, i la de tornada el Camí de les Coves del Salnitre de Collbató. Tot avisant que en cas de pluja seria el diumenge següent.

                Vet aquí que, a més de l’anècdota de recordar aquesta desapareguda Associació Joves d’Esparreguera contra l’Atur i una de les seves activitats a l’any 1984; tenim una segona anècdota que a més a més es un testimoni històric. Explicaré: Entre els col·laboradors d’aquesta Excursió a Montserrat dels nostres joves, hi varen donar suport només quatre entitats: l’Ajuntament d’Esparreguera i les tres ràdios locals en aquells moments en funcionament. Es a dir, totes, totes, totes les ràdios d’Esparreguera. No havien més...

                Efectivament, els anys 1980-1981 va haver una veritable explosió dels mitjans radiofònics a Catalunya, i podem dir orgullosament que Esparreguera va tenir funcionant tres emissores simultàniament. Una com una cooperativa de comunicació, una comercial, i una municipal.

                Recordem: Ràdio Star (Comercial) que emetria en aquella època en la banda de 101,4 mhz; Ràdio Esparreguera (Municipal) que emetria en la banda de 102,5 mhz; i Ràdio R.K.1 (Comercial) que treballaria en la banda de 103,1 mhz.

                Les tres varen ser tancades o clausurades posteriorment. L’any 1985 només Ràdio Esparreguera tenia la “emissió interrompuda” mentre que les dues restants havien estat clausurades. Vet aquí que Ràdio Esparreguera jugava la partida amb un As a la màniga. Donat que la seva seu estava situada dins de l’edifici de l’Ajuntament...

                Dels Tres mosqueters de les Ones Ràdio Esparreguera seria la única supervivent que arribaria fins els nostres dies.

                Val a dir que la nostra vila havia tingut un antecedent radiofònic: “Radio Escuela del Frente de Juventudes de Esparraguera” que seria la primera estació de ràdio d’Esparreguera, per be que només funcionaria durant la Festa Major de l’any 1958. Tant Ràdio Star com Ràdio R.K.1 varen funcionar varis anys. Avui en dia crec que hauria estat molt bo de haver conservat les seves gravacions. Principalment de caire informatiu, com a fons de informació de caire històric. Però ja se sap. Tothom no veu de la mateixa manera les coses...

                 El record que ens quedaria es aquest: tres ràdios locals al costat dels nostres aturats...

                On eren les demés entitats?

Innocentades esparreguerines

1979: L’Ajuntament d’Esparreguera construeix tres nous pàrquing gratuïts...

Innocentada del 28 de desembre de l'any 1979 a Esparreguera...

Esparreguera veu clarejant el dia un repartiment per els carrers i places de la vila, d’una nota informativa comunicant la creació de tres nous pàrquings al casc urbà. La nota informativa  esmenta que seran localitzats al Barri Font, a la carretera de Piera i en el que “fins ara eren” jardins de la Casa Marimon, situats al carrer de les Eixides.

Aquesta nota informativa que suposadament ha fet la Comissió de Governació de l’Ajuntament d’Esparreguera explica als vilatans que, a partir del proper mes de març, l’Ajuntament d’Esparreguera prohibirà totalment de aparcar als carrers de la nostra població. Per aquest motiu apareix la nova proposta municipal esmentant la creació de tres noves zones d’aparcaments municipals que  “seran en naus cobertes, contaran amb vigilància permanent i tindran un caràcter totalment gratuït”...

Aquesta Comissió Municipal de Governació acabaria el seu comunicat informatiu dient que:  “A causa del nombre no gaire gran de places per concedir, l’Ajuntament comunica a tots els interessats que passin urgentment a presentar la corresponent sol·licitud a les dependències municipals”.

Vet aquí que allò de prohibir l’aparcament als carrers de  la vila no va agradar gens ni mica, però el poder disposar d’una plaça on ficar el vehicle, sota sostre i vigilats, va agradar molt més...

I cames perquè us tenim, vet aquí el reguerol de vilatans passant per la Casa de la Vila per reservar una d’aquelles poques places disponibles...

La pega:  que era el 28 de desembre de 1979...

Diada de Sants Innocents.

Total una altre presa de pel... !!!

Com podeu veure al document que publico, si bé l’esquema de la nota informativa segueix el model, format i color de les que en aquell moment es feien i es repartien, us hauré de cridar l’atenció en el detall de fixar-vos en que l’escut municipal és imprès al reves...

 

L’edifici de les tres histories

Un edifici esparreguerí entre dos segles de història: 

d’Ajuntament franquista a Escola de Música.

Una fotografia que vaig fer exprofès per aquest article..

    Avui recordaré quatres pinzellades d’un edifici prou conegut de la nostra vila. Situat al cèntric carrer de Cavallers d’Esparreguera. Molts pares i mares actualment hi porten els seus fills, puig en Ell tenim l'Escola de Musica d’Esparreguera.

    Un edifici singular de la nostra petita ciutat que ha acollit dins d’Ell -per diverses circumstancies- el pas de varies generacions d’esparreguerins.

    Certament amb l’actual construcció del nou edifici destinat a Escola de Musica al “Castell”, aquest equipament te els seus dies de vida contats...

    Però l’anècdota no seran les genialitats dels nostres músics locals o les seves desafinades, ni els ideals espirituals que pot tenir l’antic art de la dansa. Aquest tema el deixarem per altre moment, si us sembla.

    L’anècdota que vull recordar es lligada a aquest edifici i al dia d’avui, dissabte 24 d’abril de 2010. Te, això si, el seu origen al segle passat...

    Corrien pels carrers de la nostra la vila els aires de canvis culturals i polítics. Principalment entre determinats grups de joves de caràcter inquiet, desitjosos de fer canvis dins d’aquella vella estructura heretada d’anteriors generacions.

    Això seria al carrer. Al nostre encarcarat Ajuntament es seguia la dinàmica de sempre. Malgrat la rutina, teníem un batlle jove i això es notaria puix s’anaven fent coses i millores a la vila.

    Tot però, dins de la única estructura política existent dins del regim franquista.

    Va ser un dia 16 de maig de l’any 1972 -davant l’estat ruïnós de l’edifici que feia d’Ajuntament- el senyor batlle d’Esparreguera exposaria al Ple Municipal la necessitat d’enderrocar l’edifici i bastir-ne un de nou, pel perill que ja suposava per les cases del voltants i les persones, en el cas d’enfonsar-se l’edifici.

    Es passava a donar llur verda al projecte de la construcció d’un nou Ajuntament, encarregant-lo als Serveis Tècnics municipals.

Enderroc de l'antic Ajuntament d'Esparreguera.

    Uns mesos mes tard, en un acte informatiu celebrat el dia 28 de gener de 1973, es detallava les despeses de l’exercici anterior de l’any 1972, i s’esmentaria que les depeses de l'enderrocament del nostre vell Ajuntament -i apuntalament de les cases dels voltants- havien costat un total de 200.311 pessetes del pressupost. I que les obres per bastir el nou edifici es preveia que comencessin durant aquell 1973...

    Un fet polític important tindria lloc durant aquest trasllat i nova edificació de la nostra Casa de La Vila: El 20 de novembre de 1975 moria el dictador Francisco Franco.

    El dia 22 tenia lloc una solemne Missa Funeral celebrada a l’església parroquial de Santa Eulàlia per la mort del que havia estat el Cap de l’Estat. Tot l’Ajuntament en Ple i el Consell Local del “Movimiento”, voltats de les demés autoritats locals ocupen les primeres files. Darrera, fent un ple de gom-a-gom, la gent -ja de peu en els laterals per manca de seients buits-, s’apinyaria en viure en directe aquells moments històrics que, certament, marcarien un abans i un després.

    La premsa del moment treu edicions especials!. La radio i la televisió aboquen constantment informació sobra la figura del finit!. La exaltació del moment ens portaria a veure per televisió avies madrilenyes ploraneres recordant com el “Caudillo” va establir el sistema de pensions per a la vellesa; i altres entrevistats, ens recorden els molts anys de Pau i com -en el seu moment-, el país es lliurarien d’entrar dins de la segona Guerra Mundial...

    Les obres continuarien....

    A l’any 1976 es tenia finalment ja bastida l’estructura bàsica que comprenia el soterrani, la planta baixa i els dos pisos superiors. I es continuava aixecant l’edifici....

    Pot semblar “pitorreo” però, va estar aquest mateix any de 1976 que estant com estaven les obres del nou Ajuntament, que es va fer un acte polític de la col·locació de “la primera” pedra del nou Ajuntament.

    L’acte va estar presidit per el nostre batlle Ignasi Oleart Comellas, i d’acord amb el protocol del moment s’efectuaria la lectura solemne de l’acte per part del Cronista Oficial de la Vila en Francesc Subirana i Ollé. El grupet present no va estar massa nombrós. Autoritats polítiques, autoritats civils, membres de la policia local, i alguns funcionaris de l’ajuntament, i... poqueta cosa mes.

    El lloc de la col·locació de la primera pedra va ser el soterrani de l’edifici, a la sala destinada primerament a sala de conferencies i exposicions, i molts anys mes tard feta servir per altres coses a partir de diverses divisions. La data de la singular primera pedra -i única que Jo sàpiga-  portaria per data la de 1 de març de 1976.

    La inauguració del nou Ajuntament tindria lloc durant la Festa Major d’hivern de la nostra ciutat, un 12 de febrer de 1977. Per be que va tenir mes d’un protagonista. Puig el mateix dia que s’inauguraria el nou Ajuntament, també s’inauguraria la Plaça del Rei. Tot en una Diada en que vàrem tenir diverses personalitats voltant per Esparreguera. Una d’elles Joan Antoni Samaranch -mort fa pocs dies- el popular membre del COI, que llavors era el President de la Diputació de Barcelona. També tindríem per aquí la totalitat de batlles dels voltants, i un seguit d’actes culturals que no ve al cas recordar en aquest article

    Durant tot aquest esdevenir de l’enderrocament i aixecament de l’actual Ajuntament d’Esparreguera, els Serveis Municipals no s’aturarien. L’Ajuntament va llogar una casa pairal al actual carrer dels Cavallers, on instal·laria de manera mes o menys provisional les dependències i oficines municipals durant aquells anys de les obres.

    Com que els treballs en si durarien els darrers anys de la dictadura, i també uns anys dins d’allò que anomenem la transició democràtica, podem dir d’aquest edifici llogat, -que actualment es l’Escola de Música-, que va estar el darrer Ajuntament franquista i el primer Ajuntament democràtic d’Esparreguera....

Fulletó repartit durant el mes d'abril del 2010 a Esparreguera

    La curiositat dona encara mes suc per ficar-lo dins el mon de les anècdotes locals. Puig com sabeu tots la plataforma ciutadana “Esparreguera decideix” la convertiria avui en un dels sis col·legis electorals, on democràticament, la veu del nostre poble participa en la Consulta Popular en la que se’ns pregunta: “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”

    Potser tots els edificis de la nostra petita ciutat tenen la seva petita o gran historia. Però sens dubtes, alguns edificis en tenen mes que altres.

    Com el que avui parlo. Que ha estat seu de la política local franquista, seu de la política local durant la transició, i lloc o seu de la consulta local sobiranista. A cavall de dos segles de política i cultura aquesta anècdota serà ja una part de la nostra memòria col·lectiva...

Felicitacions Nadalenques..

Naixement instal·lat a l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera, aquest Nadal del 2009.
[Fotografia Lluis Artigas Jorba.]

    Desitgem a tots els nostres amics, lectors, simpatitzants i internautes en general, que tingueu un Bon Nadal, unes Bones Festes en família, i un pròsper Any Nou 2010…

En moments de complexitat política

Un mateix Editorial en 12 diaris catalans diferents. 

La resposta de la Societat Civil arriba a les llibreries d’Esparreguera.

    Els esparreguerins que varen anar a comprar el Diari amb la seva tradicional rutina han vist amb sorpresa com un mateix Editorial ha estat publicat en dotze diaris catalans diferents. Un fet inèdit dins la premsa catalana. Més quant cada diari te legítimament diferents punts de vista, i diferents àmbits i zona geogràfica.

    Una anècdota per explicar aquí uns anys als mes menuts de casa. Reproduiré l’Editorial tot seguit perquè el guardin íntegrament:

La dignitat de Catalunya

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
Aquest editorial que publica EL PERIÓDICO en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu.

    Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

.

L’expectació és alta.

    L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort.

    Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

    La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

    No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador.

    El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). Els pactes obliguen l’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

    Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

    Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana.

    Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Publiquen també aquest text: 

La Vanguardia, 

Avui, 

El Punt, 

Diari de Girona, 

Diari de Tarragona, 

Segre, 

La Mañana, 

Regió 7, 

El 9 Nou, 

Diari de Sabadell i 

Diari de Terrassa.

Havaneres i canons...

El canó de Palamós, 

El canó d’Esparreguera

El Canó de Palamós

El canó de Palamós
ben mirat que n’és d’hermós
ja fa temps que està callat.
Ja fa temps que mira el mar
amb el ventre rovellat.
Quatre rodes i un forat.

De la boca del canó
només surten els records
de les guerres d’aquell temps.
Quan la gent de l’Empordà,
de la Selva i el Vallès,
es mataven per no res.

Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.

Si els canons de tot el món
fossin com el vell canó
que tranquil està dormint.
blancs i negres dins el pit
portarien una flor,
la rosa de Jericó.

Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.

    Una de les coses divertides de tota ciutat és veure fer allò de projectes que mai acaben de realitzar-se o mai comencen a fer-se. Veure aprovar coses que finalment ningú viurà prou anys per veure-ho realitzat. 

    He triat expressament aquesta popular Havanera del Mestre Josep Lluís Ortega Monasterio que parla d’aquell vell canó que resta del tot mut a Palamós, com a càntic a la Pau a les nostres terres, per portar a aquestes pagines una anècdota que parla també de coses militars, de canons d’artilleria precisament.

    Eren aquells dies dels anys setanta del segle passat. Dies d’esperances i també frustracions en una dècada que avançava a una velocitat vertiginosa. El poble d’Esparreguera vivia també immers en els coneixements nacionals ,i participava també d’aquell ambient del moment.

    A Esparreguera el fotògraf de cal Puig al carrer Gran, renovava sovint la seva cartellera exposició de fotografies que, com ritual religiós, aplegava curiosos i nostàlgics d’èpoques passades.

    Aquelles vidrieres -tan concorregudes de públic- esdevenia un veritable confessionari de records i també un lloc de trobada, on reviure les nostres entitats, els nostres esports, els esdeveniments locals i les persones...

    Amb les fotografies dels comiats dels “Quintos” d’Esparreguera o d’aquells joves que complien amb els seus deures militars obligatoris, començarien les persones que visitaven l'exposició a reviure moments, anècdotes i experiències de joventut, que compartien amb altres persones allí reunides. A veure’s també. I constatar que molt sovint els nostres joves esparreguerins eren enviats a terres africanes.   [Val a dir que l'entitat "Agrupació de veterans soldats catalans a Melilla" te la seva seu al mateix lloc, el carrer Gran 35-37 d'Esparreguera, essent responsable de la mateixa en Josep Puig i Jorba.     El seu origen cal situar-lo a l'any 1947, per bé que com entitat va ser legalitzada l'any 1986].

    A la fi, sorgiria la idea de posar un canó d’artilleria en algun lloc d’Esparreguera per tal de recordar a tots aquells esparreguerins que al llarg de la història havien tingut que servir a l’exèrcit espanyol d’Àfrica.

    El projecte seria tirat endavant...

    L’alcalde Ignasi Oleart i Comelles feia lectura en el ple ordinari de l’Ajuntament d’Esparreguera del dia 24 de setembre de l’any 1974, d’un escrit signat per 28 esparreguerins -en representació d’uns 300 esparreguerins que en diferents lleves varen complir el Servei Militar en terres africanes- en el que comunicaven el seu desig: 

 "...d’instal·lar en una plaça o lloc de la població un canó com a símbol permanent de record d’Àfrica i de tot l’Exèrcit Espanyol i tanmateix fer un seguit d’actes patriòtics i populars per la seva inauguració...".

    Les gestions realitzades anaven per bon camí, puig Capitania donava plenament suport a aquets projecte, subministrant la peça d’artilleria i el transport. No obstant, en aquell darrer Ajuntament franquista del moment, no tot eren flors i violes. Les coses no anaven tant bé com es podia preveure...

    El jove Joan Serra i Alert capitanejava els regidors anomenats del “Terç Familiar” i no estaven disposats a cedir un mil·límetre a qualsevol acte militarista. Així, fidels al populisme que seguien en aquells moments, faran constar que:

 "Els Regidors del Terç Familiar Srs. Mestre, Serra i Sardá, coneixent la proposta d’uns esparreguerins sobre l’aixecament d’un monument a l’Exèrcit d’Àfrica i d’altres manifestacions vinculades amb la mateixa, manifesten la seva simpatia pels testimonis que en la mateixa es recorden, presidits por la nostàlgia d’una joventut animosa i entusiasta. No obstant creuen que la posada en marxa dels esmentat projectes no entren dins de la configuració del temps ni del moment actual...". 

 

    La seva posició seria doncs, en contra d’aquella petició.

    Amb tot, després del corresponent debat la proposta del canó d’Esparreguera seria aprovada per majoria, per be que "fent constar la seva disconformitat els esmentats regidors del “Terç familiar” per les raons de l’escrit anteriorment mencionat".

    Amb el vist i plau aconseguit, les gestions seguirien el seu curs....

    Com també seguiria el seu curs la història del país i de la vila d’Esparreguera....

    El pesat canó seria carregat cap a la Península amb destinació a la nostra vila, i un d’aquells regidors de l’Ajuntament franquista del “Tercio Familiar”, el Joan Serra i Alert, acabaria d’Alcalde independent dins de la llista socialista d’Esparreguera...

Que com acaba aquesta història?

    Doncs amb els tradicionals nassos de la gent dedicada a la política. Malgrat l’aprovació en el ple de l’Ajuntament, els nous aires instal·lats a la Casa de la Vila, evitarien la seva instal·lació...

    Avui podem parlar d’aquell canó que ningú veié. De canons que, com el d’Esparreguera, sempre esdevindran silenciosos allí on siguin instal·lats o en lloc on es projecti de fer-lo i no s’acabi finalment realitzant. En la Pau eterna...

Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.

    Qui sap. Si algun Compositor algun dia escriurà una havanera al nostre canó....

Una nova realitat local

Parets amb pintades

El clam del silenci

Detall pintada a la façana Institut El Castell d'Esparreguera

    Una nova realitat local Parets amb pintades. El clam del silenci. De tant en tant trobem alguna que altre pintada en parets de cases o edificis públics en les quals se’ns transmetien alguna queixa o petició. El Mercat Municipal, les parets de les escoles, entre altres, esdevenen les víctimes propiciatòries d’aquests escriptors de llapis gros, que de vegades, ni s’entén allò que diuen o volen dir. 

    Avui he recollit aquesta pintada que situem al carrer Barcelona d’Esparreguera. Un pintada que en aquest cas demanaria la llibertat d’un tal Franki. I ens preguntarem ... Qui caram és aquest Franki? Potser algun alumne cercabregues i sortit de voltes que l’han expulsat de l‘Institut?. Doncs es veu que no... Transcriuré allò que he trobat: 

Font: Viquipèdia [17.05.2009]. 

Francesc Argemí i Anglada. 

    Francesc Argemí i Anglada, més conegut com a Franki, és un jove de Terrassa empresonat actualment a la presó de Can Brians sota l'acusació d'ultratge a la bandera espanyola. Franki fou detingut el 28 d'abril de 2008, en aplicació de la sentència que el condemnà a 2 anys i set mesos de presó, acusat de despenjar i estripar la bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa durant una petita concentració el 2002, a més d'agredir a dos policies locals. El seu cas ha generat un gran ressò social i diversos col·lectius de diferents àmbits han donat suport explícit a l'alliberament del jove, en considerar que tant la sentència com el comportament de les diferents autoritats han estat desproporcionats.

 

    Se'n destaquen diverses accions de suport que es dugueren a terme durant els primers dies de maig de 2008, com per exemple la penjada que van protagonitzar diverses persones a la Sagrada Família, en un pont sobre la B-23, o davant la seu d'Institucions Penitenciàries (Barcelona) o la manifestació davant la seu del PSC, entre d'altres. 

    També hi ha hagut manifestacions i concentracions per exigir-ne la seva llibertat a Terrassa, Sabadell, a la UAB (Vallès Occidental), Institucions Penitenciàries, Brians 2, UB Raval, Gràcia, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), La Garriga, Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), Mataró (Maresme), València (Horta), Palma (Mallorca), Valls (Alt Camp), Vilafranca de Penedès (Alt Penedès), Igualada (Anoia), Alacant (l'Alacantí), Vic (Osona), etc. 

    També s'han presentat (normalment per part de les CUP) mocions per exigir-ne la llibertat. S'han votat a favor de manera majoritària a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Llinars del Vallès (Vallès Oriental), Tortosa (Baix Ebre), Vilanova i la Geltrú (Garraf) i no s'han aprovat però s'han discutit a Manresa (Bages). Així mateix es va fer un concert solidari a Celrà (Gironès). 

    Destaca també el fet que el Col·legi d'Advocats ha qüestionat públicament els delictes d'injúries a la corona i d'ultratge a Espanya. 

    

    El dia 10 de juny, en Franki va rebre el tercer grau penitenciari que li va permetre sortir de les presó de Can Brians-II. Amb aquest tercer grau en Franki gaudeix de llibertat durant el dia, però ha de tornar a dormir a la presó 

 

Pintada a Institut El Castell d'Esparreguera

Pintada a Institut El Castell d'Esparreguera

Font: Kaosenlared.net [10.06.2008] 

El Franki ha sortit en llibertat!! 

El Franki, Francesc Argemí, ha sortit en llibertat aquest matí de la presó Can Brians 2, després que li hagin concedit el tercer grau en règim obert. Es tracta d'una llibertat parcial i vigilada, ja que haurà de dormir algunes nits a la presó que se li assigni (amb tota probabilitat a la presó Model de Barcelona). La seva advocadessa Montserrat Salvador, ha explicat que el Franki dormirà a la presó i però durant el dia podrà reemprendre els seus estudis i la feina. 

    El Franki ha agraït les mobilitzacions per la seva llibertat. A hores d'ara es troba llibertat, però encara ha de formalitzar tràmits sobre la seva situació de captiveri. El Franki ha agraït públicament la lluita de totes les persones i col.lectius que han fet possible aquest alliberament. El Franki va ser detingut i empresonat fa un mes i mig, quan el Tribunal Suprem espanyol va denegar el recurs presentat el 2005. L'empresonament obeïa a una condemna per uns fets de l'any 2002, quan en una cercavila algú va intentar despenjar una bandera espanyola i una de la UE de la casa de la vila de Terrassa. 

    Les mobilitzacions per la seva llibertat, esdevingudes un clam contra la repressió i contra els símbols del poder (contra la bandera espanyola, l'element sagrat que va motivar la seva condemna a mans d'un ex-fiscal militar) han superat totes les expectatives i s'han covertit en les més nombroses i eficaces dels darrers anys. Les accions mediàtiques continuades han posat a la palestra la greu injustícia i les motivacions polítiques espanyolistes d'aquest empresonament. Un fet que ni la premsa del règim ha pogut ocultar com voldria. 

    Que carai, les histories passen.... però les pintades, - si més no algunes -, es queden...

Llibertat per Franki

      

Acció per a demanar la llibertat d'en Franki

Altres pintades que ha rebut el mateix Institut El Cairat d'Esparreguera...

Altres pintades que ha rebut el mateix Institut El Cairat d'Esparreguera...