El 007 d'Esparreguera...

Les propostes que neixen al carrer.

Unes lluites compartides de Justícia Social.

Fulletons de la Campanya del 0'7 i més repartits per Esparreguera el novembre de l'any 1996.

Moltes de les propostes que s’aconsegueixen al llarg del temps sovint son sempre gracies a les iniciatives que tenen lloc a nivell de carrer i les seves mobilitzacions populars. Sovint moltes persones esperen o desitjarien que si tenen governant un determinat partit polític, la sensibilitat sobre els temes socials serà més gran i també més gran l’ajuda. Una major efectivitats vers aquells que passen alguna mena de necessitat o reivindiquen algun dret. No sempre això es cert o real. Es fa moltes vegades palès amb el pas del temps.

He obert aquest article amb humor fent paròdia del conegut anglès dit Bonn. Agent Bonn, Jaimes Bonn 007. Per parlar d’una campanya sobre solidaritat que varem tenir -ja fa anys per el nostre poble d’Esparreguera. La del 0’7....

Corrien els anys gloriosos de finals de la dècada dels anys 90s’ del segle passat, quan tindria lloc una campanya solidària per tal de demanar que l’Ajuntament d’Esparreguera destinés un 0’7 del nostre pressupost municipal a obres de caràcter solidari del mal anomenat Tercer Mon.

A Esparreguera s’havia creat i funcionava una entitat sense ànim de lucre que tenia per nom “Esparreguera Solidària”. Varen ser Ells el pal de paller amb la que s’articularia questa reivindicació a casa nostra. De fet la plataforma del “0’7 i +”  havia nascut a finals de l’any 1993 tot reivindicant la implementació de la  idea de la ONU de fer una aportació d’un 0’7 tots els països rics del seu PIB [Producte Interior Brut] per tenir eines per el desenvolupament i progrés dels  països més pobres del Planeta.

Val a dir que aquest moviment també un dia arribaria aquí Esparreguera. I tindria lloc gràcies a una de les seves entitat: Esparreguera Solidària...

Han passat ja molts anys. Tanmateix potser, quelcom persona encara avui dia recordarà viva en la seva memòria aquella pancarta de roba ben grossa que es penjaria entremig d’un arbre i una fanal de la plaça de l’Ajuntament, amb l’escrit de: “0’7 i més”. Una pancarta ficada de cara a la Casa de la Vila. Perquè qualsevol persona  -a la sortida de l’Ajuntament-  la veiés. I la veiés clara i nítida.  Era la reivindicació solidària de molts esparreguerins i esparreguerines. Potser que alguna persona també guardarà els modestos fulletons editats i repartits per la vila amb l’esmentada reivindicació solidària. Vull creure també que els llistats de les signatures recollides amb els noms i cognoms dels vilatans peticionaris  -solidaris per a uns, revolucionaris toca-collons per altres-  resta guardat en algun raconet de l’arxiu històric municipal d’Esparreguera sense escapçades ni pèrdues.

Jo aquí us compartiré amb tots vosaltres un dels repartits aquell mes de novembre de l’any 1996. Concretament aquell que conservo i que explica el “Perquè el 0’7?” tant parlar.

Aquest document és prou interessant i aclaridor de l’estat anímic i el sentiment d’aquells temps de la dècada final dels anys noranta, viscuts aquí Esparreguera.

Bàsicament te quatre apartats. En el primer ofereix dades concretes que situen el perquè d’allò que es demana aquí Esparreguera:

100.000 persones moren de fam cada dia .../...

Dos milions de nens moren cada any per manca de vacunes.../...

1/5 part de la població disposa del 80% de la riquesa mundial...

En el segon apartat es dedica a explicar allò que es demana per aquest moviment. Mentre que el tercer apartat implica la posició personal davant aquest drama social i econòmic i la resposta individual al problema: “I Tu què pots fer?”.

Desprès d’un recordatori a mena de conclusió final convidarien a un acte que tindria lloc el divendres 29 de novembre de 1996, a les vuit del vespre, a la plaça de l’Ajuntament. En un acte pacífic i simbòlic que consistiria en una encesa d’espelmes aportades per les persones participants.

Al final de tot alguna cosa sí que s’aconseguiria. Tanmateix menys que la meitat que es demanaria...

Efectivament l’acord del Ple de l’Ajuntament d’Esparreguera sobre la petició del 0’7% de col·laboració amb el Tercer Món va establir que:

“S’autoritza a l’Alcaldia la disposició d’un milió de pessetes de la partida 313.5/48000 Atencions Benèfiques i Socials, dotada pressupostàriament amb 10 milions de pessetes, prèvia proposició al Ple de la Corporació, pel seu repartiment a les diferents Organitzacions no Governamentals, i dins del programa de col·laboració amb el 0’7% que de forma gradual en cada pressupost s’anirà incrementant segons les possibilitats municipals.”

Realment s’aconseguiria una quantitat de diners en efectiu per ajudar al Tercer Món del 0’3% aproximadament i la “promesa” de que “segons les possibilitats municipals” s’aniria treballant per arribar al 0’7%  demanat per al poble i des del carrer.

Tanmateix res de res era molt menys que aquell prop de 0’3% ficat al cove...

Avui, aquesta anècdota d’aquella campanya a favor de les necessitats del Tercer Món podria esdevenir motiu d’orgull. De haver estat la nostra estimada Esparreguera un poble de valors solidaris. Una Vila de persones de cor noble i de cor sensible a les penúries i les necessitats de l’altre. Sigui on sigui...

Que no va ser una iniciativa sortida des dels partits d’esquerra suposadament més socials? I què. Tan se val!.

Va ser un desig popular nascut de la gent del carrer. De la base. Això si que crec que compta. Per damunt de resultats i percentatges finals aconseguits esgarrapar...

No us assembla també a vosaltres?

 

 

Recollida de signatures a Esparreguera

Volem la ràdio i la televisió catalanes ... ara!

Fulls repartits el setembre de l'any 1980 a Esparreguera, amb motiu de la
campanya de recollida de signatures a favor de la ràdio i televisió en català.

Moltes vegades donem carta de normalitat a la realitat que estem vivint en el nostre dia-a-dia com si aquesta sempre la haguéssim tingut, sempre hagués existit i sempre haguéssim disposat de ella. En molts casos això no és cert.

                Ens hem acostumat als constants i sistemàtics atacs a la llengua catalana com si aquests interès en exterminar-la –sense que es noti si es possible-  i liquidar-la per asfixia, fos una cosa lògica i habitual.

Que avui tinguem premsa i mitjans de comunicació, o s’editin llibres, ha estat el fruit de la lluita d’anteriors generacions nostres, que han preservat la seva supervivència, la de la llengua catalana, en molts moments de persecució.

Avui recordaré la campanya que va tenir lloc a Esparreguera l’any 1980 per tal d’aconseguir una ràdio i televisió normalitzada i en llengua catalana.

La campanya no va néixer a Esparreguera. Sinó que va néixer d’una crida del Parlament de Catalunya en la que deia a la ciutadania catalana:

<< Els signants d’aquesta crida, conscients de la importància vital que tenen la ràdio i la televisió en català per a la recuperació de la nostra llengua, i ens atorguen en virtut dels drets que ens atorguen l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Constitució espanyola, la Declaració dels Drets Humans i la nostra condició de contribuents a l’Erari públic

 a)   Exigim que es doni compliment a la disposició transitòria vuitena de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat pel poble, aprovat a les Corts i sancionat pel Cap de l’Estat espanyol.

            b)      També exigim que els programes siguin pensats i fets a Catalunya, en català i amb el control del Parlament de Catalunya. Que tinguem programació a totes les hores d’emissió de TVE, i que a més del que es preveu en la disposició transitòria vuitena, es passi la nostra programació en hores de màxima audiència per la primera cadena VHF, que és l’única que abasta tot el territori autònom (en altres paraules, tocar un dels dos botonets i que la televisió ens parli en la nostra llengua).

            c)       Volem que el Parlament de Catalunya legisli un Reglament especial pel qual s’hagin de regir totes les ràdios i les televisions actuals i futures dintre el territori autònom, que la Generalitat haurà de regular, a part de crear la seva pròpia televisió, com està legislat a la Constitució i a l’Estatut.

            d)      Demanem que la Generalitat iniciï contactes amb el Consell Interinsular i amb el Consell del País Valencià per tal de coordinar esforços de cara el futur, pel que fa a la ràdio i a la televisió.>>

La campanya assenyalaria també que “Sense la ràdio i la televisió no refarem el país”...

A l’Esparreguera de l’any 1980 ens cal preguntar-nos per la posició política que prendria les nostres autoritats davant aquesta campanya. I, efectivament, l’Ajuntament de la Vila d’Esparreguera acordaria adherir-se i amb motiu de la celebració de l’11 de setembre de 1980 adreçaria una carta a la població on deia textualment:

<<Esparreguera, 11 de Setembre de 1980.

Benvolgut esparreguerí:

        La catalanització de la ràdio i  televisió ens ha de preocupar a tots, perquè és vital per a la recuperació de la nostra llengua.

        La campanya de recollida de signatures sota el manifest que acompanyem, cal que sigui abonada per tot el poble català.

        Si tots aportem el nostre gra de sorra a aquesta campanya, a més de conscienciar la gent del nostre país i demostrar amb fets tangibles (milers de firmes recollides arreu de Catalunya), la nostra ferma i irrenunciable voluntat de ser, ens pot fer fer un pas de gegant

   En el nostre camí de recuperació nacional i normalització.

  Quantes més signatures, més força tindrà la campanya i per tant, preguem a tothom que signi, sigui quina sigui la seva condició, pensament o parla, ja que ens mou a tots la mateixa voluntat:  REFER EL PAÍS.

        Rebeu una sentida i fervent salutació en aquesta Diada Nacional de Catalunya.

        Sempre al vostre servei.

        Ajuntament d’Esparreguera.>>

I efectivament, aquell 11 de setembre de l’any 1980 a Esparreguera varen haver-hi dos punts de recollides de signatures. Al matí al carrer Gran; i per la tarda al Teatre de La Passió...

        L’anècdota d’aquí, a més del fet de recordar que allò que tenim ara i actualment, que no es va regalar, sinó va haver de lluitar per aconseguir-lo, es també el fet de que es parla del “V.H.F”. Cosa que als més joves el hi podria avui en dia sonar a xinès o marcià.

        Cal recordar que durant molts anys varem tenir televisió en blanc i negre i es disposava d’un únic canal de televisió...

        Al cartell d’aquell petició de signatures a Esparreguera hi podeu veure un televisió que tindria dins de la seva pantalla el eslògan de la campanya “Volem la ràdio i la televisió catalanes ... ara! -1980-”, i en la part superior dreta sobre negre apareix les inicials V.H.F...

Fent una mica de història cal dir que la primera emissió en proves de la televisió a Espanya, de vint minuts de durada, tindria lloc l’any 1948 durant la Fira de Mostres de Barcelona. A partir del gener de 1951 tindrien lloc les primeres emissions experimentals de la Televisió de Ràdio Nacional d’Espanya. Ja l’any 1953 la programació ja comença a emetre dos dies a la setmana durant dues o tres hores. El 28 d’octubre de 1956 coincidint amb l’aniversari de la creació de la Falange Espanyola comencen les emissions regulars de la Televisió Espanyola. Es la època de la TVE-1. L’únic canal en funcionament tot i que no te encara no tindria cobertura nacional i poques son les famílies que poden permetre’s del luxe de comprar un televisor...

Amb els anys arribaria un segon canal també amb blanc i negre anomenat UHF, que seria el germen de la TV-2 o canal 2. L’any 1974 arribaria finalment el color per el sistema PAL. I no seria fins el 1989 que arribarien els canals de televisió privats...

Reprenent el fil del article cal dir que s’està parlant del canal que s’anomena popularment i al carrer de varies maneres: La Primera; La 1; VHF; TVE 1; Televisió Espanyola, Primera Cadena..

Deixaré també aquí els períodes de cada denominació oficial:

TVE                        (Anys 1956-1965)

TVE-VHF                (Anys 1965-1966)

Primera Cadena    (Anys 1966-1975)

TVE 1                      (Anys 1975-1991)

La Primera             (Anys 1991-2007)

La aspiració seria doncs, de incloure el idioma català en la televisió de major cobertura física i major audiència...

Assemblea Democràtica d'Esparreguera

1976: Okupes a La Plana d’Esparreguera

La pressa de la Bastilla ... la pressa de la Castanya...

 

Full de l'Assemblea Democràtica d'Esparreguera sobre la ocupació d'un local
a La Plana, repartit el novembre de l'any 1976.

               Esparreguera ha anat algunes vegades per endavant a les modes del país. Avui en dia es parla molt del moviment ocupa o okupa. Principalment dels estralls que tenen lloc com al Principat de Catalunya, on suposadament, diuen, està molt arrelat.

                Jo no sé si es veritat això. O si realment allò que esta molt arrelat al Principat es la multiplicació dels desnonaments judicials. Una màquia de picar carn en èpoques de crisis econòmica. Si be em declaro tot un ignorant sobre la quantitat d’aquestes dues realitats a casa nostra, lo que si se és que a l’any 1976 va haver a Esparreguera una ocupació del tot sonora i que va tenir una important repercussió en els mitjans de comunicació e informació.

                Situem-nos al mes de novembre de l’any 1976, l’Associació de Veïns de La Plana okupa per la força uns locals buits de la urbanització per transformar-la en un centre d’activitats culturals per a tot el veïnat. La perplexitat es la tònica d’aquell moment ...

                Com tot, aquesta ocupació la tenir un gènesis. Uns antecedents. Una història que abocaria a la realització d’aquella ocupació. Que intentaré breument d’explicar aquí.

                Val a dir que avui acompanya aquest article amb un full que seria repartit per els carrers d’Esparreguera aquell mateix novembre de 1976. A mena de informació per a tots aquells esparreguerins i esparreguerines que sentien en les seves oïdes tronar, però no tenien gens clar a quin lloc tronava.

                Aquell full informatiu deia que era fet per la “Assemblea Democràtica d’Esparreguera” i seria encapçalat per un “ESPARREGUERA: Vecinos de La Plana se apoderan de un local”. A continuació el full informatiu reproduïa tres retalls de premsa sobre els fets ocorreguts publicats en tres capçaleres i dates diferents.

                Així, el Mundo Diario (03 novembre de 1976) titularia aquells fets com a “Después de muchos pasos inútiles Los vecinos de <<La Plana>> ocupan unos locales” en una informació del periodista Xavier Sitjà.

                Per la seva part La Vanguardia Española (05 novembre 1976) deia en el seu titular “Esparraguera: La Asociación de Vecinos de La Plana ocupa un local de la urbanización”. En un article signat per un tal Arnau. Val a dir que Arnau també era un dels pseudònims utilitzat pel Joan Serra.

                Finalment el Avui (09 novembre 1976) i aquest sí en idioma català, donaria com a titular la notícia dient que “Esparreguera. Els veïns ocupen un local comercial. L’Associació “La Plana”, mancada d’estatge”. Aquella informació periodística aniria signada per en Josep Llopart.

                Per finalitzar s’inclouria en aquest full informatiu de l’Assemblea Democràtica d’Esparreguera un dibuix signat per un tal Bach on dos personatges es deien: “Habrá parecido la toma de la Bastilla...” i li contestaria l’altra que “Mejor aún: Ha sido la toma de la castanya”...

                De fet la ocupació per part de l’Associació de Veïns de La Plana va esdevenir per a molts una sorpresa. Donat que havia estat creada el mes de febrer d’aquell mateix any.

                Els antecedents son breus i ben clars. Segons la Llei del Sol vigent tota nova urbanització destinada a vivendes obligava a donar terreny per a ús públic i equipaments, i això no havia passat. D’aquí que donessis llargues i més llargues a les peticions veïnals. De fet La Plana tècnicament era una urbanització il·legal, donat que l’Ajuntament d’Esparreguera havia donat llicències per obres i construïr sense tenir aprovat el Pla Parcial d’aquella zona...

                Per acabar d’adobar l’ambient  d’aquell any de 1976 el Ministeri d’Obres Públiques estava treballant en el desviament de l’antiga Nacional II, que travessava el casc urbà d’Esparreguera,   i com que La Plana sobre el paper no existia  -malgrat estar edifica i amb famílies vivint-hi-  una cinquantena de cases afectades tenien que ensorrar-se.

 

                Les gestions fetes per l’associació de veïns havien aconseguit portar aigua i enllumenat públic. Però en el tema de zones verdes i equipaments segons les informacions periodístiques d’aquells moments no havien tingut cap mena d’èxit. Es queixaven de que <<...ha passat molt de temps i no arriba cap mena de resposta, que de res no hi ha valgut els suggeriments del batlle, les promeses dels promotors, la denúncia a Urbanisme...>>

                Al final s’ocuparia una botiga sense llogar i que restava deshabitada i buida feia dos anys sí o sí...

                I acte seguit, enviarien una carta al batlle d’Esparreguera Ignasi Oleart i Comellas; els Promotors de la urbanització de La Plana, i la Comissió Provincial d’Urbanisme, que deia:

<<En el dia d'avui, i tenint en compte que les diferents i llargues gestions que la Junta de la nostra Associació ha realitzat per aconseguir un local social han resultat infructíferes, reunits en assemblea, hem decidit per cinquanta vots a favor, vuit en contra i una abstenció ocupar una de les tendes, propietat dels promotors, provisionalment, fins que es trobi una solució definitiva a les nostres necessitats de local social.>>

                Val a dir que el primer acte social que es faria en la inaugurada nova seu ocupada per l’associació de veïns seria una castanyada popular. D’aquí el dibuix i els comentaris dels protagonistes que podeu trobar en aquest full informatiu repartit per el poble d’Esparreguera...

                La pressa de la Bastilla ...

                La pressa de la Castanya...

Anècdotes d'una cafeteria...

La “Cafeteria Kermesse” d’Esparreguera

Vida i miracles...

II Concurs Literari Cafeteria Kermesse. Programa bases del concurs. Desembre de 1978. 
Mides 222 x 160 mm. 04 pàgines. Imprès a Minerva-Esparreguera.

III Concurs literari de la Cafeteria Kermesse d'Esparreguera, amb tema lliure i més
categories per participar. Any 1979. Bases bilingües. Mides 223 x 160 mm;
04 pàgines. Imprès a Gráficas Martorell SL.

                Una de les curiositats made in Esparreguera va ser la de poder gaudir per uns anys d’una cafeteria fora de sèrie aquí la nostra vila. Un establiment en alguns aspectes del tot pioner. I més si valorem i considerem la naturalesa d’aquell establiment: la restauració i l’oci.

                Alguns bars i cafeteries de la nostra població tirant llarg a més de la seva activitat normal de servir cafès i begudes, entrepans, i en alguns casos fins i tot dinars i sopars, com a molt, havien organitzat alguna activitat de lleure i oci com campionat d’escacs, de dards o de parxís.

                La Cafeteria Kermesse va ser una excepció durant els anys de la seva activitat entre nosaltres. Situada al carrer de Sant Antoni 56 d’Esparreguera amb sortida i entrada en aquella època per aquest carrer de Sant Antoni i el carrer Francesc Macià, havia destacat per organitzar coses per a molts inaudites recolzat l’esport esparreguerí.

                Al darrera hi havia R. González. Un home d’empenta que va fer moltes coses i ben variades. Va gestionar la cafeteria de la piscina municipal d’Esparreguera. Feia assegurances de la marca Reddis. Va muntar una autoescola que li ficaria el nom de Bugatti. I també portaria la avui desapareguda Cafeteria Kermesse.

                Perquè es una anècdota o curiositat d’Esparreguera?

                Doncs per que feia coses tant estranyes com organitzar un Concurs Literari “Cafeteria Kermesse” amb importants premis. Una experiència que es repetiria al llarg dels anys. O tenir una escuderia pròpia de Karts. Altre escuderia de Motocros. Altre equip de Hoquei. Sense deixar-nos també el seu equip de Futbol Sala en competicions. Que en aquella època seria un dels més bons de la població...

I Carrera de velocitat de Karts organitzat per l’escuderia Kermesse a Can Comelles
d’Esparreguera el 28 d’octubre de 1979.
Cartell 500 x 350 mm. Imprès a Gràfiques Martorell SL.

III Concurs Literari Cafeteria Kermesse. Desembre de 1979. 
Cartell imprès a Gràfiques Martorell SL. Mides 500 x 350 mm. 

                Per aquella cafeteria també es farien trobades culturals i de promoció de fons editorials.

                Aquí us compartiré alguns documents que guardo al meu arxiu. Per exemple les bases del II i III Concurs Literari “Cafeteria Kermesse” de l’any 1978 i 1979. Tot recordant que les bases de l’any 1978 eren castellà i que esmentaven que es podia concursar en la modalitat de poesia i prosa tant en llengua catalana com castellana. Val a dir que aquell va ser un concurs específicament destinat al tema de la ecologia [Un pioner llavors. Ja que es tardaria varies dècades en ficar-se de moda el tema de la ecologia i el canvi climàtic].

                Aquest any 1978 val a dir que la Cafeteria Kermesse seria el patrocinador. Mentre que la organització pràctica aniria a mans de la desapareguda revista esparreguerina “Cap-i-Cua”. En aquella edició també hi va col·laborar l’Ajuntament d’Esparreguera, l’Autoescola Bardes, la Galeria Art 77 del Joan Rius i Raventós; “La Caixa” i la Caixa d’Estalvis de Manresa.

                En canvi en el seu Concurs Literari de l’any 1979 tot i que el cartell i la primera pàgina de les bases seran impreses en castellà, el interior del programa de les bases serà aquesta vegada bilingüe, esmentant les categories de poesia castellana, poesia catalana, premi escolar, i premi exaltació de la naturalesa.

                Recordem també la 1a Carrera de velocitat de Karts al circuit de Can Comelles d’Esparreguera tindria lloc el 28 d’octubre de1979 organitzada per l’Escuderia Kermesse. La competició serviria també per fer la presentació oficial de l’equip de l’Escuderia Kermesse de Karts, en un acte que seria recolzat per la col·laboració de 19 entitats. Que aglutinarien empreses i entitats tan diverses com Cidesa, El Corte Inglés, la Creu Roja, la discoteca La Coloma d’Esparreguera, les Majottes d’Esparreguera entre altres...

Col·loqui sobre Motocròs a càrrec de Toni Elías Campió d’Espanya el 21 de juny de1980.
Organitzat per el Moto Cros Escuderia Kermesse. Cartell 350 x 255 mm.

                El 21 de juny de 1980 el Moto Cros Escuderia Kermesse organitzaria a la sala d’actes de l’Ajuntament d’Esparreguera, que en aquella època es trobaria situada al soterrani de La Casa de la Vila, un col·loqui sobre motocròs que aniria a càrrec de Toni Elías Campió d’Espanya.

                Per la Festa Major d’Esparreguera el diumenge 13 de juliol de 1980 seria també presentat l’equip del Club Hoquei Kermesse que s’enfrontaria al Club Patin Igualada...

 

Presentació del equip Club Hoquei Kermesse el diumenge 13 de juliol de 1980.
Cartell 437 x 320 mm. Imprès  Minerva-Esparreguera.

                Altre acte si be en aquest cas es cultural, seria la presentació del nou Fons Editorial del Institut Gallach SL, que tindria lloc a les instal·lacions de la Cafeteria Kermesse al carrer Sant Antoni 56 d’Esparreguera 21 de juny de 1983.

                El mateix any 1983 l’equip de Fútbol Sala de la Cafeteria Kermesse jugaria la final del Primer Torneig d’Estiu de Fútbol Sala d’Esparreguera. Era el dissabte 30 de juliol de 1983. Tanmateix desconec el resultat final d’aquell enfrontament amb l’equip de La Plana (Esparreguera).

                Per acabar, compartiré amb vosaltres alguns dels cartells i programes editats durant la existència d’aquesta peculiar cafeteria, que tant va recolzar els esports locals i la cultura en general. Aquest documents parlen per Ells mateixos.

                Avui en dia història.

                Avui en dia una anècdota del passat d’Esparreguera...

Actes culturals a la Cafeteria Kermesse. Promoció Cultural LX Aniversari Institut Gallach S.L.
Esparreguera 21 de juny de 1983. Mides 110 x 215 mm.

Final del I Torneig d’Estiu de Fútbol Sala d’Esparreguera el dissabte 30 de juliol de 1983.  
Final entre els equips de La Plana i la cafeteria Kermesse. Cartell 330 x 217 mm.

La Cafeteria Kermese en un programa del novembre de 1979 del meu arxiu.
Recolzant l'obertura del gimnàs i arts marcials Harondo del carrer de Baix d'Esparreguera.

L'Associació Joves d'Esparreguera contra l'Atur

Una excursió a Montserrat

Cartell d'una excursió organitzada per l'Associació Joves d'Esparreguera contra l'Atur
per el diumenge 04 de novembre de 1984.

                L’atur, un flagell de famílies, joves i gent adulta esdevé una malaltia social de primer ordre. Tant en lo moral, com en lo psicològic i sobretot econòmic. L’aturada forçosa de llarga durada fa mal a moltes llars i moltes persones.

                Les crisis econòmiques retornen una i altre vegada deixant llargues llistes de damnificats. I aquí, la nostra volguda Esparreguera, també ha fet estralls al llarg de la història.

                Durant la darrera meitat de segle, ja varies vegades s’han organitzat a nivell local grups, associacions i col·lectiu que cerquen formules imaginatives per tal de sortir de la penúria que significa l’absència d’un treball digne i honrat, que doni la oportunitat de sortir endavant la família en temps de penúria econòmica.

                Val a dir que gairebé mai els polítics han estat a l’alçada d’allò que se’ls demanava. En cap nivell. L’atur de llarga durada, de gent gran i sobretot l’atur femení, es un tema per parlar-ne durant la campanya electoral i en el millor dels casos, allò que es rep son un grapat de engrunes de cara a la galeria.

                Recordo que en una d’aquelles èpoques de crisis que ficaria contra les cordes a moltes famílies d’Esparreguera, i també de la comarca i de tot Catalunya, es va organitzar una columna de treballadors, una Marxa del Baix Llobregat que anava de poble en poble, per demanar una ajuda o subsidi de caire extraordinari contra l'atur. 

                Aquella llarga “Marxa” la va convocar CCOO Comissions Obreres i l’únic partit polític que li va donar suport i es va fer present allí seria el desaparegut partit polític del PSUC. Partit Socialista Unificat de Catalunya. La resta ni va moure un pel ni se’ls va veure. Fossin d’esquerres (i obreristes suposadament) com de centre o de dretes.

                Al final, tot el rebombori va servir per arrancar una ajuda extraordinària de Madrid ben minsa [però absolutament necessària] d’un a tres mesos de subsidi. I prou.

                Tots em sentit la cantarella repetitiva dècada darrera dècada de que qui no treballa es perquè no vol. Que els treballadors son tots uns fluixos i que no volen doblegar l’esquena, I que els obrers prefereixen jeure mirant la Lluna abans que treballar...

                Be, l’article d’avui no va d’aquestes “veritats” tan repetides [veritats també tant falses altrament] sinó de recordar que a Esparreguera també em tingut una bossa crònica d’aturats més o menys registrats. I de que com he dit abans, al llarg del temps em tingut també varies associacions, col·lectius i grups de persones que s’han units davant d’aquest flagell social de la manca d’un lloc de treball i s’han fet visibles, organitzant coses a casa nostra.

                L’Associació Joves d’Esparreguera contra l’Atur va funcionar a la dècada dels anys vuitanta. Avui en dia, a nivell històric poc rastre varen deixar. Atur vol dir sense feina i la butxaca ben buida. I amb la butxaca buida poques coses es poden fer...

                D’aquella època guardo arxivat documents. I un d’aquesta associació, i que avui compartiré amb tots vosaltres. Es tracta d’un modest cartell escrit amb lletres on per la manca de treball organitzarien una Excursió a Montserrat per el diumenge 04 de novembre de 1984. Aquesta activitat, podeu pensar tots vosaltres que seria potser per a uns una excursió, i  potser per altres un veritable peregrinatge...

                El document ens deixaria testimoni també del recorregut que feien. Sortida a 2/4 de 7 del matí de la plaça de l’Ajuntament d’aquí Esparreguera i tornada de Montserrat a les 6 de la tarda. La ruta de la pujada seria el Camí de Sant Jeroni, i la de tornada el Camí de les Coves del Salnitre de Collbató. Tot avisant que en cas de pluja seria el diumenge següent.

                Vet aquí que, a més de l’anècdota de recordar aquesta desapareguda Associació Joves d’Esparreguera contra l’Atur i una de les seves activitats a l’any 1984; tenim una segona anècdota que a més a més es un testimoni històric. Explicaré: Entre els col·laboradors d’aquesta Excursió a Montserrat dels nostres joves, hi varen donar suport només quatre entitats: l’Ajuntament d’Esparreguera i les tres ràdios locals en aquells moments en funcionament. Es a dir, totes, totes, totes les ràdios d’Esparreguera. No havien més...

                Efectivament, els anys 1980-1981 va haver una veritable explosió dels mitjans radiofònics a Catalunya, i podem dir orgullosament que Esparreguera va tenir funcionant tres emissores simultàniament. Una com una cooperativa de comunicació, una comercial, i una municipal.

                Recordem: Ràdio Star (Comercial) que emetria en aquella època en la banda de 101,4 mhz; Ràdio Esparreguera (Municipal) que emetria en la banda de 102,5 mhz; i Ràdio R.K.1 (Comercial) que treballaria en la banda de 103,1 mhz.

                Les tres varen ser tancades o clausurades posteriorment. L’any 1985 només Ràdio Esparreguera tenia la “emissió interrompuda” mentre que les dues restants havien estat clausurades. Vet aquí que Ràdio Esparreguera jugava la partida amb un As a la màniga. Donat que la seva seu estava situada dins de l’edifici de l’Ajuntament...

                Dels Tres mosqueters de les Ones Ràdio Esparreguera seria la única supervivent que arribaria fins els nostres dies.

                Val a dir que la nostra vila havia tingut un antecedent radiofònic: “Radio Escuela del Frente de Juventudes de Esparraguera” que seria la primera estació de ràdio d’Esparreguera, per be que només funcionaria durant la Festa Major de l’any 1958. Tant Ràdio Star com Ràdio R.K.1 varen funcionar varis anys. Avui en dia crec que hauria estat molt bo de haver conservat les seves gravacions. Principalment de caire informatiu, com a fons de informació de caire històric. Però ja se sap. Tothom no veu de la mateixa manera les coses...

                 El record que ens quedaria es aquest: tres ràdios locals al costat dels nostres aturats...

                On eren les demés entitats?

Innocentades esparreguerines

1979: L’Ajuntament d’Esparreguera construeix tres nous pàrquing gratuïts...

Innocentada del 28 de desembre de l'any 1979 a Esparreguera...

Esparreguera veu clarejant el dia un repartiment per els carrers i places de la vila, d’una nota informativa comunicant la creació de tres nous pàrquings al casc urbà. La nota informativa  esmenta que seran localitzats al Barri Font, a la carretera de Piera i en el que “fins ara eren” jardins de la Casa Marimon, situats al carrer de les Eixides.

Aquesta nota informativa que suposadament ha fet la Comissió de Governació de l’Ajuntament d’Esparreguera explica als vilatans que, a partir del proper mes de març, l’Ajuntament d’Esparreguera prohibirà totalment de aparcar als carrers de la nostra població. Per aquest motiu apareix la nova proposta municipal esmentant la creació de tres noves zones d’aparcaments municipals que  “seran en naus cobertes, contaran amb vigilància permanent i tindran un caràcter totalment gratuït”...

Aquesta Comissió Municipal de Governació acabaria el seu comunicat informatiu dient que:  “A causa del nombre no gaire gran de places per concedir, l’Ajuntament comunica a tots els interessats que passin urgentment a presentar la corresponent sol·licitud a les dependències municipals”.

Vet aquí que allò de prohibir l’aparcament als carrers de  la vila no va agradar gens ni mica, però el poder disposar d’una plaça on ficar el vehicle, sota sostre i vigilats, va agradar molt més...

I cames perquè us tenim, vet aquí el reguerol de vilatans passant per la Casa de la Vila per reservar una d’aquelles poques places disponibles...

La pega:  que era el 28 de desembre de 1979...

Diada de Sants Innocents.

Total una altre presa de pel... !!!

Com podeu veure al document que publico, si bé l’esquema de la nota informativa segueix el model, format i color de les que en aquell moment es feien i es repartien, us hauré de cridar l’atenció en el detall de fixar-vos en que l’escut municipal és imprès al reves...

 

L’edifici de les tres histories

Un edifici esparreguerí entre dos segles de història: 

d’Ajuntament franquista a Escola de Música.

Una fotografia que vaig fer exprofès per aquest article..

    Avui recordaré quatres pinzellades d’un edifici prou conegut de la nostra vila. Situat al cèntric carrer de Cavallers d’Esparreguera. Molts pares i mares actualment hi porten els seus fills, puig en Ell tenim l'Escola de Musica d’Esparreguera.

    Un edifici singular de la nostra petita ciutat que ha acollit dins d’Ell -per diverses circumstancies- el pas de varies generacions d’esparreguerins.

    Certament amb l’actual construcció del nou edifici destinat a Escola de Musica al “Castell”, aquest equipament te els seus dies de vida contats...

    Però l’anècdota no seran les genialitats dels nostres músics locals o les seves desafinades, ni els ideals espirituals que pot tenir l’antic art de la dansa. Aquest tema el deixarem per altre moment, si us sembla.

    L’anècdota que vull recordar es lligada a aquest edifici i al dia d’avui, dissabte 24 d’abril de 2010. Te, això si, el seu origen al segle passat...

    Corrien pels carrers de la nostra la vila els aires de canvis culturals i polítics. Principalment entre determinats grups de joves de caràcter inquiet, desitjosos de fer canvis dins d’aquella vella estructura heretada d’anteriors generacions.

    Això seria al carrer. Al nostre encarcarat Ajuntament es seguia la dinàmica de sempre. Malgrat la rutina, teníem un batlle jove i això es notaria puix s’anaven fent coses i millores a la vila.

    Tot però, dins de la única estructura política existent dins del regim franquista.

    Va ser un dia 16 de maig de l’any 1972 -davant l’estat ruïnós de l’edifici que feia d’Ajuntament- el senyor batlle d’Esparreguera exposaria al Ple Municipal la necessitat d’enderrocar l’edifici i bastir-ne un de nou, pel perill que ja suposava per les cases del voltants i les persones, en el cas d’enfonsar-se l’edifici.

    Es passava a donar llur verda al projecte de la construcció d’un nou Ajuntament, encarregant-lo als Serveis Tècnics municipals.

Enderroc de l'antic Ajuntament d'Esparreguera.

    Uns mesos mes tard, en un acte informatiu celebrat el dia 28 de gener de 1973, es detallava les despeses de l’exercici anterior de l’any 1972, i s’esmentaria que les depeses de l'enderrocament del nostre vell Ajuntament -i apuntalament de les cases dels voltants- havien costat un total de 200.311 pessetes del pressupost. I que les obres per bastir el nou edifici es preveia que comencessin durant aquell 1973...

    Un fet polític important tindria lloc durant aquest trasllat i nova edificació de la nostra Casa de La Vila: El 20 de novembre de 1975 moria el dictador Francisco Franco.

    El dia 22 tenia lloc una solemne Missa Funeral celebrada a l’església parroquial de Santa Eulàlia per la mort del que havia estat el Cap de l’Estat. Tot l’Ajuntament en Ple i el Consell Local del “Movimiento”, voltats de les demés autoritats locals ocupen les primeres files. Darrera, fent un ple de gom-a-gom, la gent -ja de peu en els laterals per manca de seients buits-, s’apinyaria en viure en directe aquells moments històrics que, certament, marcarien un abans i un després.

    La premsa del moment treu edicions especials!. La radio i la televisió aboquen constantment informació sobra la figura del finit!. La exaltació del moment ens portaria a veure per televisió avies madrilenyes ploraneres recordant com el “Caudillo” va establir el sistema de pensions per a la vellesa; i altres entrevistats, ens recorden els molts anys de Pau i com -en el seu moment-, el país es lliurarien d’entrar dins de la segona Guerra Mundial...

    Les obres continuarien....

    A l’any 1976 es tenia finalment ja bastida l’estructura bàsica que comprenia el soterrani, la planta baixa i els dos pisos superiors. I es continuava aixecant l’edifici....

    Pot semblar “pitorreo” però, va estar aquest mateix any de 1976 que estant com estaven les obres del nou Ajuntament, que es va fer un acte polític de la col·locació de “la primera” pedra del nou Ajuntament.

    L’acte va estar presidit per el nostre batlle Ignasi Oleart Comellas, i d’acord amb el protocol del moment s’efectuaria la lectura solemne de l’acte per part del Cronista Oficial de la Vila en Francesc Subirana i Ollé. El grupet present no va estar massa nombrós. Autoritats polítiques, autoritats civils, membres de la policia local, i alguns funcionaris de l’ajuntament, i... poqueta cosa mes.

    El lloc de la col·locació de la primera pedra va ser el soterrani de l’edifici, a la sala destinada primerament a sala de conferencies i exposicions, i molts anys mes tard feta servir per altres coses a partir de diverses divisions. La data de la singular primera pedra -i única que Jo sàpiga-  portaria per data la de 1 de març de 1976.

    La inauguració del nou Ajuntament tindria lloc durant la Festa Major d’hivern de la nostra ciutat, un 12 de febrer de 1977. Per be que va tenir mes d’un protagonista. Puig el mateix dia que s’inauguraria el nou Ajuntament, també s’inauguraria la Plaça del Rei. Tot en una Diada en que vàrem tenir diverses personalitats voltant per Esparreguera. Una d’elles Joan Antoni Samaranch -mort fa pocs dies- el popular membre del COI, que llavors era el President de la Diputació de Barcelona. També tindríem per aquí la totalitat de batlles dels voltants, i un seguit d’actes culturals que no ve al cas recordar en aquest article

    Durant tot aquest esdevenir de l’enderrocament i aixecament de l’actual Ajuntament d’Esparreguera, els Serveis Municipals no s’aturarien. L’Ajuntament va llogar una casa pairal al actual carrer dels Cavallers, on instal·laria de manera mes o menys provisional les dependències i oficines municipals durant aquells anys de les obres.

    Com que els treballs en si durarien els darrers anys de la dictadura, i també uns anys dins d’allò que anomenem la transició democràtica, podem dir d’aquest edifici llogat, -que actualment es l’Escola de Música-, que va estar el darrer Ajuntament franquista i el primer Ajuntament democràtic d’Esparreguera....

Fulletó repartit durant el mes d'abril del 2010 a Esparreguera

    La curiositat dona encara mes suc per ficar-lo dins el mon de les anècdotes locals. Puig com sabeu tots la plataforma ciutadana “Esparreguera decideix” la convertiria avui en un dels sis col·legis electorals, on democràticament, la veu del nostre poble participa en la Consulta Popular en la que se’ns pregunta: “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”

    Potser tots els edificis de la nostra petita ciutat tenen la seva petita o gran historia. Però sens dubtes, alguns edificis en tenen mes que altres.

    Com el que avui parlo. Que ha estat seu de la política local franquista, seu de la política local durant la transició, i lloc o seu de la consulta local sobiranista. A cavall de dos segles de política i cultura aquesta anècdota serà ja una part de la nostra memòria col·lectiva...