Una nova realitat local

Parets amb pintades

El clam del silenci

Detall pintada a la façana Institut El Castell d'Esparreguera

    Una nova realitat local Parets amb pintades. El clam del silenci. De tant en tant trobem alguna que altre pintada en parets de cases o edificis públics en les quals se’ns transmetien alguna queixa o petició. El Mercat Municipal, les parets de les escoles, entre altres, esdevenen les víctimes propiciatòries d’aquests escriptors de llapis gros, que de vegades, ni s’entén allò que diuen o volen dir. 

    Avui he recollit aquesta pintada que situem al carrer Barcelona d’Esparreguera. Un pintada que en aquest cas demanaria la llibertat d’un tal Franki. I ens preguntarem ... Qui caram és aquest Franki? Potser algun alumne cercabregues i sortit de voltes que l’han expulsat de l‘Institut?. Doncs es veu que no... Transcriuré allò que he trobat: 

Font: Viquipèdia [17.05.2009]. 

Francesc Argemí i Anglada. 

    Francesc Argemí i Anglada, més conegut com a Franki, és un jove de Terrassa empresonat actualment a la presó de Can Brians sota l'acusació d'ultratge a la bandera espanyola. Franki fou detingut el 28 d'abril de 2008, en aplicació de la sentència que el condemnà a 2 anys i set mesos de presó, acusat de despenjar i estripar la bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa durant una petita concentració el 2002, a més d'agredir a dos policies locals. El seu cas ha generat un gran ressò social i diversos col·lectius de diferents àmbits han donat suport explícit a l'alliberament del jove, en considerar que tant la sentència com el comportament de les diferents autoritats han estat desproporcionats.

 

    Se'n destaquen diverses accions de suport que es dugueren a terme durant els primers dies de maig de 2008, com per exemple la penjada que van protagonitzar diverses persones a la Sagrada Família, en un pont sobre la B-23, o davant la seu d'Institucions Penitenciàries (Barcelona) o la manifestació davant la seu del PSC, entre d'altres. 

    També hi ha hagut manifestacions i concentracions per exigir-ne la seva llibertat a Terrassa, Sabadell, a la UAB (Vallès Occidental), Institucions Penitenciàries, Brians 2, UB Raval, Gràcia, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), La Garriga, Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), Mataró (Maresme), València (Horta), Palma (Mallorca), Valls (Alt Camp), Vilafranca de Penedès (Alt Penedès), Igualada (Anoia), Alacant (l'Alacantí), Vic (Osona), etc. 

    També s'han presentat (normalment per part de les CUP) mocions per exigir-ne la llibertat. S'han votat a favor de manera majoritària a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Llinars del Vallès (Vallès Oriental), Tortosa (Baix Ebre), Vilanova i la Geltrú (Garraf) i no s'han aprovat però s'han discutit a Manresa (Bages). Així mateix es va fer un concert solidari a Celrà (Gironès). 

    Destaca també el fet que el Col·legi d'Advocats ha qüestionat públicament els delictes d'injúries a la corona i d'ultratge a Espanya. 

    

    El dia 10 de juny, en Franki va rebre el tercer grau penitenciari que li va permetre sortir de les presó de Can Brians-II. Amb aquest tercer grau en Franki gaudeix de llibertat durant el dia, però ha de tornar a dormir a la presó 

 

Pintada a Institut El Castell d'Esparreguera

Pintada a Institut El Castell d'Esparreguera

Font: Kaosenlared.net [10.06.2008] 

El Franki ha sortit en llibertat!! 

El Franki, Francesc Argemí, ha sortit en llibertat aquest matí de la presó Can Brians 2, després que li hagin concedit el tercer grau en règim obert. Es tracta d'una llibertat parcial i vigilada, ja que haurà de dormir algunes nits a la presó que se li assigni (amb tota probabilitat a la presó Model de Barcelona). La seva advocadessa Montserrat Salvador, ha explicat que el Franki dormirà a la presó i però durant el dia podrà reemprendre els seus estudis i la feina. 

    El Franki ha agraït les mobilitzacions per la seva llibertat. A hores d'ara es troba llibertat, però encara ha de formalitzar tràmits sobre la seva situació de captiveri. El Franki ha agraït públicament la lluita de totes les persones i col.lectius que han fet possible aquest alliberament. El Franki va ser detingut i empresonat fa un mes i mig, quan el Tribunal Suprem espanyol va denegar el recurs presentat el 2005. L'empresonament obeïa a una condemna per uns fets de l'any 2002, quan en una cercavila algú va intentar despenjar una bandera espanyola i una de la UE de la casa de la vila de Terrassa. 

    Les mobilitzacions per la seva llibertat, esdevingudes un clam contra la repressió i contra els símbols del poder (contra la bandera espanyola, l'element sagrat que va motivar la seva condemna a mans d'un ex-fiscal militar) han superat totes les expectatives i s'han covertit en les més nombroses i eficaces dels darrers anys. Les accions mediàtiques continuades han posat a la palestra la greu injustícia i les motivacions polítiques espanyolistes d'aquest empresonament. Un fet que ni la premsa del règim ha pogut ocultar com voldria. 

    Que carai, les histories passen.... però les pintades, - si més no algunes -, es queden...

Llibertat per Franki

      

Acció per a demanar la llibertat d'en Franki

Altres pintades que ha rebut el mateix Institut El Cairat d'Esparreguera...

Altres pintades que ha rebut el mateix Institut El Cairat d'Esparreguera...

Dues unces de nacionalisme espanyol....

    Avui en dia ja s’ha esborrat de la memòria col·lectiva l'existència de cap nacionalisme espanyol tot i la seva omnipresència present -que és posat en un pedestal per alguns- esdevindrà com el perfecte exemple de tot allò de bo que pot haver-hi, [evitant d’anomenar-lo nacionalisme espanyol] mentre que els nacionalismes petits, els perifèrics, aquells que defensen les seves arrels, poc més que se'ls satiritza, satanítza i se'ls acusa de tots els mals presents, passats i futurs. Son fins i anomenats sense complexos de terroristes. 

    Els poders dels mitjans de comunicació han arribat a inculcar amb èxit la idea d'associar el mot nacionalisme a coses considerades totalment negatives i associades naturalment només als catalans, bascos i gallecs. Per cert, com si de nacionalisme espanyol mai no hagués existit. Ni hagués matat a ningú. Ni hagués fet cap cosa malament. Ni en el passat, ni en el present ni en el futur. Ni banderes, ni desfilades militars, ni himnes nacional, ni celebracions com el 12 d’octubre i altres, resulta que no son nacionalisme... vet aquí. 

    Com si Ells, d'això, no en tinguessin gens ni mica... 

    Ahir llegia un article que tractava del Tribunal Constitucional i la revisió de l'Estatut Catalunya i com es volien carregat del text allò de "símbols nacionals" de Catalunya, referint-se a La Senyera o a l'himne dels Segadors. 

    És ben compressible tractant-se d'un tribunal ja dividit entre juristes conservadors i progressistes. I no cal recordar la immensa majoria de quin grup és... 

    Possiblement, si parlessin de coses de Castellà no passaria res de res. Però no tractant-se del "toret i la truita de patates" semblant incomoditat deixar fora de lloc a tant acreditats juristes que sembla, estan per sobre de la llei i del poble de Catalunya. 

    Ja veurem com acaben els malabarismes jurídics per continuar mutilant el text sense donar l'aparença de seguir la dinàmica dels darrers 300 anys, i, els malabarismes també que hauran de fer polítics de nostre govern a la Generalitat per salvar la cara, davant la retallada efectuada per els seus padrins ideològics de Madrid. No deixa d'ésser curiós que de vegades, aquests sentiments tant contraposats acumulats des de segles, siguin explotats econòmicament. I aquí ve l'anecdòtica per aquesta web. 

    Si entreu al portal de internet anomenat e-bay, especialitzat en la venda d'article de segona ma, podreu trobar un cas curiós que associa la nostra ciutat d'Esparreguera amb la simbologia nacionalista espanyola 

    És venen unes escombretes de ratolí de internet que ben segur faran les delícies dels més espanyolistes. Amb el nom de la nostra ciutat. És a dir, la bandera espanyola amb el nom d'Esparreguera. 

    És tant sols qüestió de diners.... 

    Ha! L'anècdota és doble, puix l'empresa ni tant sols és del país...

    Show off your local pride with this mousepad of your favorite city!!! We have thousands of cities listed from all over the world. Use store search box on the left to find other cities. If your city is not listed in our store, please contact us as we can do custom work.

Visit our Store

    New custom made high quality mouse pad imprinted using the latest sublimation technology. It is 8 1/2" x 7" in size and 1/8 thick. It has a non skid backing to prevent slipping. It will work with any type of mouse: ball, optical, laser.

    PAYMENT OPTIONS: 

    We accept Paypal worldwide. USA customers ONLY can also pay with a Check or Money Order.

FAST SHIPPING

    Our products are shipped out WORLDWIDE within 48 business hours after receiving full funds. Most times, it will be within 24 hours. We are not responsible for custom delays or custom fees on international orders.

    Returns: If the product was damaged or in the highly unlikely event we sent you a wrong item, we will gladly exchange it for you. Returns must be sent back within 7 days and buyer is responsible for the cost of shipping the item back to us>>.

Felicitacions als nostres lectors...

Es desitja a tots els nostres lectors
unes bones festes de Nadal i de cap d'any,
i que l'Any Nou 2009
resulti ple d'Amor, Pau i Prosperitat.

Telecinco: Atureu el racisme lingüístic!

Benvolgut lector d'aquesta web, 

    A finals del passat mes de juny un grup d’intel·lectuals espanyolistes signaven el Manifiesto por la lengua común, que ben aviat es féu públic entre els mitjans de comunicació. El manifest és un text ofensiu i amb trets propis de racisme lingüístic en què pretén relegar el català, basc i gallec a llengües de segona fila, folklòriques, un estil més propi de l’època franquista que no pas d’una democràcia consolidada. 

Entre els adherits d’aquest manifest hi trobem el canal de televisió Telecinco, un canal privat que actua amb la concessió pública i que ha ofert el seu mitjà per ajudar a difondre el manifest. Com a català donaré ple suport a la Plataforma per la Llengua. És inacceptable la postura de Telecinco i per això et proposem d’enviar la teva queixa - Jo ja ho he fet- a la cadena i als seus principals accionistes. 

    Si ho vols, també pots queixar-te a través del formulari www.telecinco.es/contacta , amb un text personal o copiant i enganxant la carta de sota. A partir d'ara, les meves webs personals utilitzarà exclusivament la llengua catalana. 

    Gràcies per la teva col·laboració.

Carta a Telecinco:

Apreciado Sr. Consejero Delegado Paolo Vasile,

    Le escribo para manifestar mi protesta por la inexistencia de contenidos en catalán en la programación de Telecinco y por la adhesión de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grupo de intelectuales nacionalistas españoles publicó en el periódico EL MUNDO el pasado 23 de junio.

    Este manifiesto exige la negación de derechos a las minorías lingüísticas de España, consagrando al mismo tiempo su desigualdad ante la ley, con el argumento de que el castellano es una lengua superior y que sus hablantes, por lo tanto, deben poseer más derechos que los ciudadanos que hablan el catalán, el gallego o el vasco como primera lengua. Si se hiciese el mismo razonamiento respecto a las mujeres, el manifiesto sería sexista, y si se hiciese en relación con las personas negras, nadie albergaría duda alguna de su carácter racista. En este sentido el manifiesto es contrario a la Constitución española, que proclama la igualdad de todos los ciudadanos ante la ley.

    El manifiesto, pero, no sólo considera a los catalanohablantes, gallegohablantes y vascohablantes como ciudadanos de segunda, sino que manifiesta una posición totalmente contraria a la diversidad cultural y el multilingüismo, realidades plenamente enraizadas en la Europa de nuestros días.

    Opiniones como las del manifiesto son peligrosas porque pueden conducir a la discriminación y a la violencia contra las minorías, acciones de las que por desgracia ya hemos sido testigo en otros contextos y momentos históricos.
La adhesión al manifiesto por parte de su cadena es, en consecuencia, un hecho muy grave, ya que un medio de comunicación privado en régimen de concesión del espacio radioeléctrico público tiene el deber de fomentar los valores democráticos, de tolerancia y de protección y respeto a las minorías.

    Su adhesión a este texto no representa únicamente una enorme falta de respeto contra la lengua y la cultura de algunos de los más populares profesionales que trabajan en Telecinco, sino también contra la misma audiencia de Telecinco en Cataluña, es decir, contra sus propios televidentes.

    Entiendo pues que su emisora nos considera a mí y a cualquier otro televidente catalanohablante, gallegohablante o vascohablante ciudadanos de segunda, y por lo tanto deduzco que no están ustedes interesados en mi consumo televisivo.

    Así pues, les comunico que a partir de ahora procuraré no mirar Telecinco, un comportamiento que recomendaré a mis familiares, amigos y compañeros de trabajo. Por otro lado me reservo el derecho de protestar ante el Ministerio de Industria por el mal uso que realiza Telecinco de su concesión de espacio radioeléctrico público y el derecho de presionar a las empresas anunciantes para que dejen de contratar tiempo de publicidad en Telecinco.

    Cordialmente,

Benvolgut Sr. Conseller Delegat Paolo Vasile,

    Escric per expressar la meva protesta per la manca de continguts en català a la programació de Telecinco i per l’adhesió de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grup d’intel·lectuals nacionalistes van publicar al diari EL MUNDO el proppassat 23 de juny.

    Aquest manifest exigeix la negació de drets a les minories lingüístiques d’Espanya, tot consagrant la seva desigualtat davant la llei, amb l’argument que el castellà és una llengua superior i que els seus parlants, per tant, han de tenir més drets que els ciutadans que parlen el català, el gallec o el basc com a primera llengua. Si es fes el mateix raonament en relació a les dones, el manifest seria sexista; i si es fes en relació a les persones negres, ningú tindria cap dubte del seu caràcter racista. En aquest sentit el manifest és contrari a la Constitució espanyola, que proclama la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.

    El manifest, però, no només considera els catalanoparlants, gallegoparlants i bascoparlants com a ciutadans de segona, sinó que expressa una posició totalment contrària a la diversitat cultural i el multilingüisme, realitats plenament arrelades a l’Europa dels nostres dies. Opinions com les del manifest són perilloses perquè poden conduir a la discriminació i la violència contra les minories, com malauradament ja hem vist en altres contextos i moments històrics.

    L’adhesió de la seva cadena, doncs, és molt greu, perquè un mitjà de comunicació privat en regim de concessió de l’espai radioelèctric públic té el deure de promoure els valors democràtics, de tolerància i de protecció i respecte a les minories. La seva adhesió a aquest text no només és una enorme falta de respecte contra la llengua i la cultura d’alguns dels més populars professionals que treballen a Telecinco, sinó també contra la mateixa audiència de Telecinco a Catalunya, és a dir, els seus propis televidents.

   Entenc que la seva emissora em considera a mi i a qualsevol altre televident catalanoparlant, gallegoparlant o bascoparlant com un ciutadà de segona, i per tant dedueixo que vostès no estan interessats en el meu consum televisiu.

    Així doncs, els comunico que a partir d’ara procuraré no mirar Telecinco, un comportament que recomanaré als meus familiars, amics i companys de feina. D’altra banda, em reservo el dret de protestar davant del Ministeri d’Indústria pel mal ús que fa Telecinco de la seva concessió d’espai radioelèctric públic, i de pressionar les empreses anunciants perquè deixin de contractar temps de publicitat a Telecinco.    

    Ben cordialment,

Lettera a Telecinco:

    Egregio Signor Consigliere Delegato Paolo Vasile,

    Le scrivo per esprimere la mia protesta per l’adesione di Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” [Manifesto per la lingua comune] che un gruppo di intellettuali nazionalisti ha pubblicato sul quotidiano EL MUNDO lo scorso 23 giugno.

    Tale manifesto esige che vengano negati i loro diritti alle minoranze linguistiche della Spagna, sancendo il principio della loro ineguaglianza di fronte alla legge, con l’affermazione della superiorità della lingua castigliana i cui parlanti quindi, dovrebbero essere titolari di maggiori diritti rispetto ai cittadini che parlano il catalano, il galiziano o il basco come prima lingua. Se lo stesso ragionamento venisse applicato alle donne il manifesto sarebbe sessista; e se lo fosse alle persone negre, nessuno nutrirebbe dubbio alcuno sul suo carattere razzista. Si tratta quindi di un manifesto contrario alla Costituzione spagnola, che proclama l’eguaglianza di tutti i cittadini di fronte alla legge.

    Il manifesto però non si limita a considerare i parlanti catalano, galiziano e basco come cittadini di seconda categoria, e si spinge sino ad esprimere una posizione totalmente contraria alla diversità culturale ed al multilinguismo, realtà pienamente radicate nell’Europa dei nostri giorni. Opinioni come quelle del manifesto sono pericolose perché possono condurre alla discriminazione ed alla violenza ai danni delle minoranze, come purtroppo abbiamo già visto in altri contesti e momenti storici.

    L’adesione della sua catena quindi è gravissima, perché un mezzo di comunicazione privato in regime di concessione dello spazio radioelettrico pubblico ha il dovere di promuovere i valori di democrazia, tolleranza, tutela e rispetto delle minoranze. La sua adesione a questo testo non solo rappresenta un’enorme mancanza di rispetto nei confronti della lingua e della cultura di alcuni dei più popolari professionisti che lavorano a Telecinco, ma anche contro lo stesso pubblico di Telecinco in Catalogna, cioè i suoi stessi telespettatori.

    Ne deduco che la sua emittente considera me ed ogni altro telespettatore di lingua catalana, basca o galiziana come un cittadino di seconda classe e che quindi non siete interessati al mio consumo televisivo.

    Le comunico quindi che d’ora in poi farò a meno di guardare Telecinco, un comportamento che raccomanderò ai miei familiari, amici e colleghi di lavoro. D’altra parte mi riservo la facoltà di protestare presso il Ministero d’Industria per l’uso inadeguato che Telecinco fa della sua concessione di spazio radioelettrico e di esercitare pressioni sugli inserzionisti affinché rinuncino alla contrattazione di spazi pubblicitari a Telecinco.

    Cordiali saluti,

Carta al Ministro y al Ministerio de Industria, Turismo y Comercio del Estado Español:

Apreciado Sr. Miguel Sebastián Gascón,

    Escribo para manifestar mi enérgica protesta por la adhesión de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grupo de intelectuales nacionalista españoles publicó en el periódico EL MUNDO el pasado 23 de junio y para pedirle que emita instrucciones a los organismos reguladores de las concesiones de espacio radioeléctrico público para que intervengan ante un uso claramente ilegítimo de este espacio público.

    El manifiesto al que se ha adherido Telecinco exige la negación de derechos a las minorías lingüísticas de España, consagrando al mismo tiempo su desigualdad ante la ley, con el argumento de que el castellano es una lengua superior [?] y que sus hablantes, por lo tanto, deben poseer más derechos que los ciudadanos que hablan el catalán, el gallego o el vasco como primera lengua. Si se hiciese el mismo razonamiento respecto a las mujeres, el manifiesto sería sexista, y si se hiciese en relación con las personas negres, nadie albergaría duda alguna de su carácter racista. En este sentido el manifiesto es contrario a la Constitución española, que proclama la igualdad de todos los ciudadanos ante la ley. El manifiesto, pero, no sólo considera a los catalanohablantes, gallegohablantes y vascohablantes como ciudadanos de segunda, sino que manifiesta una posición totalmente contraria a la diversidad cultural y el multilingüismo, realidades plenamente enraizadas en la Europa de nuestros días. Opiniones como las del manifiesto son peligrosas porque pueden conducir a la discriminación y a la violencia contra las minorías, acciones de las que por desgracia ya hemos sido testigo en otros contextos y momentos históricos.

    Por otro lado, Telecinco no se ha limitado a adherirse públicamente a este texto, sino que su consejero delegado, el Sr. Paolo Vasile, ha ofrecido a los autores del manifiesto las instalaciones de su cadena para difundir estas ideas que, como acabo de decir, son contrarias a los principios democráticos tal y como se entienden actualmente. Este hecho reviste particular gravedad, ya que se trata de una intervención totalmente injustificada e inaceptable en el debate político por parte de un medio de comunicación en régimen de concesión del espacio radioeléctrico público, y por lo tanto constituye un uso abusivo e ilegítimo de su concesión.

    Le ruego, pues, que instruya las medidas legales y administrativas oportunas para que Telecinco rectifique, y que llegue, si es necesario, a las sanciones económicas y a la cancelación de su licencia de emisión.

    Cordialmente,

Carta al Ministre i al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç de l’Estat Espanyol:

Benvolgut Sr. Miguel Sebastián Gascón,

    Escric per expressar la meva enèrgica protesta per l’adhesió de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grup d’intel·lectuals nacionalistes van publicar al diari EL MUNDO el proppassat 23 de juny, i per demanar-li que instrueixi els organismes reguladors de les concessions d’espai radioelèctric públic a intervenir davant d’un ús clarament il•legítim d’aquest espai públic.

    El manifest a què s’ha adherit Telecinco exigeix la negació de drets a les minories lingüístiques d’Espanya, tot consagrant la seva desigualtat davant la llei, amb l’argument que el castellà és una llengua superior i que els seus parlants, per tant, han de tenir més drets que els ciutadans que parlen el català, el gallec o el basc com a primera llengua. Si es fes el mateix raonament en relació a les dones, el manifest seria sexista; i si es fes en relació a les persones negras, ningú tindria cap dubte del seu caràcter racista. En aquest sentit el manifest és contrari a la Constitució espanyola, que proclama la igualtat de tots els ciutadans davant la llei. El manifest, però, no només considera els catalanoparlants, gallegoparlants i bascoparlants com a ciutadans de segona, sinó que expressa una posició totalment contrària a la diversitat cultural i el multilingüisme, realitats plenament arrelades a l’Europa dels nostres dies. Opinions com les del manifest són perilloses perquè poden conduir a la discriminació i la violència contra les minories, com malauradament ja hem vist en altres contextos i moments històrics.

    D’altra banda, Telecinco no s’ha limitat a adherir-se públicament a aquest text, sinó que el seu conseller delegat, el Sr. Paolo Vasile, ha ofert als autors del manifest les instal·lacions de la seva cadena per difondre aquestes idees que, com acabo de dir, són contràries als principis democràtics tal com s’entenen actualment. Aquest fet és especialment greu, ja que es tracta d’una intervenció totalment injustficada i inacceptable en el debat polític per part d’un mitjà de comunicació en règim de concessió de l’espai radioelèctric públic, i per tant constitueix un ús abusiu i il·legítim de la seva concessió.

    Li prego, doncs, que prengui les mesures legals i administratives oportunes perquè Telecinco rectifiqui, arribant si és necessari a les sancions econòmiques i a la cancel•lació de la seva llicència d’emissió.

    Ben cordialment,

Lettera al Ministero d’Industria, Turismo e Commercio dello Stato Spagnolo:

Egregio Signor Miguel Sebastián Gascón,

    Le scrivo per esprimere la mia energica protesta per l’adesione di Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” [Manifesto per la lingua comune] che un gruppo di intellettuali nazionalisti ha pubblicato sul quotidiano EL MUNDO lo scorso 23 giugno e per chiederle l’intervento degli enti regolatori delle concessioni di spazio radioelettrico pubblico in risposta ad un uso così chiaramente illegittimo di questo spazio.

    Il manifesto cui ha aderito Telecinco esige che vengano negati i loro diritti alle minoranze linguistiche della Spagna, sancendo il principio della loro ineguaglianza di fronte alla legge, con l’affermazione della superiorità della lingua castigliana i cui parlanti quindi, dovrebbero essere titolari di maggiori diritti rispetto ai cittadini che parlano il catalano, il galiziano o il basco come prima lingua. Se lo stesso ragionamento venisse applicato alle donne il manifesto sarebbe sessista; e se lo fosse alle persone negre, nessuno nutrirebbe dubbio alcuno sul suo carattere razzista. Si tratta quindi di un manifesto contrario alla Costituzione spagnola, che proclama l’eguaglianza di tutti i cittadini di fronte alla legge.

    Il manifesto però non si limita a considerare i cittadini di lingua catalana, basca e galiziana come cittadini di seconda categoria, e si spinge sino ad esprimere una posizione totalmente contraria alla diversità culturale ed al multilinguismo, realtà pienamente radicate nell’Europa dei nostri giorni. Opinioni come quelle del manifesto sono pericolose perché possono condurre alla discriminazione ed alla violenza ai danni delle minoranze, come purtroppo abbiamo già visto in altri contesti e momenti storici.

    D’altra parte, Telecinco non si è limitata ad offrire la sua pubblica adesione a tale testo ed il suo consigliere delegato, Sig. Paolo Vasile, ha offerto agli autori del manifesto gli impianti della sua catena per la diffusione di queste idee che, come ho già detto, sono contrarie ai principi democratici modernamente intesi. Detta circostanza è di estrema gravità, dato che si tratta di un intervento del tutto ingiustificato ed inaccettabile nel dibattito politico di un mezzo di comunicazione in regime di concessione dello spazio radioelettrico pubblico, che costituisce quindi un uso abusivo ed illegittimo dell’assegnazione.

    La prego quindi di adottare i provvedimenti legali ed amministrativi opportuni affinché Telecinco rettifichi, giungendo se necessario all’imposizione di sanzioni economiche ed alla revoca della licenza di emissione.

Distinti saluti,

Benvolguts senyors/es,

    Escric per informar-los que la cadena de televisió Telecinco, en què vostès anuncien els seus productes i serveis, s’ha adherit al “Manifiesto por la lengua común” que un grup d’intel•lectuals nacionalistes van publicar al diari EL MUNDO el proppassat 23 de juny, i que per aquest motiu he decidit no tornar a sintonitzar aquesta cadena.

    El manifest a què s’ha adherit Telecinco exigeix la negació de drets a les minories lingüístiques d’Espanya, tot consagrant la seva desigualtat davant la llei, amb l’argument que el castellà és una llengua superior i que els seus parlants, per tant, han de tenir més drets que els ciutadans que parlen el català, el gallec o el basc com a primera llengua. Si es fes el mateix raonament en relació a les dones, el manifest seria sexista; i si es fes en relació a les persones negres, ningú tindria cap dubte del seu caràcter racista. En aquest sentit el manifest és contrari a la Constitució espanyola, que proclama la igualtat de tots els ciutadans davant la llei. El manifest, però, no només considera els catalanoparlants, gallegoparlants i bascoparlants com a ciutadans de segona, sinó que expressa una posició totalment contrària a la diversitat cultural i el multilingüisme, realitats plenament arrelades a l’Europa dels nostres dies. Opinions com les del manifest són perilloses perquè poden conduir a la discriminació i la violència contra les minories, com malauradament ja hem vist en altres contextos i moments històrics.

    L’actuació de Telecinco és, en la meva opinió, totalment inacceptable, i és una ofensa i una agressió contra tots els televidents dels territoris espanyols on existeix una llengua pròpia. Com a consumidor, no puc permetre que se m’insulti i se’m consideri un ciutadà de segona.

    Els demano, doncs, que es queixin a Telecinco per la seva actitud discriminatòria contra els seus consumidors i que deixin d’anunciar els seus productes i serveis a Telecinco, ja que és intolerable que una cadena en règim de concessió de l’espai radioelèctric públic es comporti d’aquesta manera. En el cas que Telecinco no rectifiqui i si vostès segueixen contractant temps publicitari a Telecinco, hauré de buscar alternatives als productes que vostès ofereixen.

    Ben cordialment,

Letter to companies advertising on Telecinco:

Dear sir/madam,

    I am writing to inform you that the Telecinco television channel, on which you advertise your products and services, has subscribed to the “Manifesto for the common language” which a group of nationalist intellectuals published in the newspaper El mundo last 23 June, and for which reason I have decided not to watch this channel again.

    The manifesto subscribed to by Telecinco is calling for the denial of the rights of language minorities in Spain, thus endorsing their inequality before the law, with the argument that Spanish is a superior language and that Spanish speakers must therefore have more rights than citizens that speak Catalan, Galician or Basque as their first language. If the same reasoning were applied to women, the manifesto would be sexist; and if it were done so with regard to black people, nobody would doubt its racist nature. In this sense, the manifesto is contrary to the Spanish Constitution, which proclaims the equality of all citizens before the law. However, not only does the manifesto regard Catalan, Galician and Basque speakers as second-class citizens, but also expresses a position that is totally contrary to cultural diversity and multilingualism, a reality which is deeply rooted in modern-day Europe. Opinions such as those contained in the manifesto are dangerous because they can lead to discrimination and violence against minorities, as unfortunately we have already seen in other contexts and moments in history.

    Telecinco's action is, in my opinion, totally unacceptable, and constitutes an offence and an aggression against all television viewers in Spain who speak a language other than Spanish. As a consumer, I cannot tolerate being insulted and regarded as a second-class citizen.

    I therefore call upon you to lodge a complaint with Telecinco on account of its discriminatory attitude towards its consumers and to stop advertising your products and services on Telecinco, since such behaviour by a channel using a concession of the public radioelectric system is intolerable. If Telecinco fails to retract, and you continue to advertise on Telecinco, I will be obliged to seek alternatives to your products.

    Yours sincerely,

Carta a las empresas anunciantes en Telecinco:

Apreciado/a Señor/a,

    Les escribo para informarles de que la cadena de televisión Telecinco, en la que ustedes anuncian sus productos y servicios, se ha adherido al “Manifiesto por la lengua común” que un grupo de intelectuales nacionalistas publicó en el diario EL MUNDO el pasado 23 de junio, y que por este motivo he decidido no volver a sintonizar esta cadena.

    El manifiesto al que se ha adherido Telecinco exige la negación de derechos a las minorías lingüísticas de España, consagrando al mismo tiempo su desigualdad ante la ley, con el argumento de que el castellano es una lengua superior y que sus hablantes, por lo tanto, deben poseer más derechos que los ciudadanos que hablan el catalán, el gallego o el vasco como primera lengua. Si se hiciese el mismo razonamiento respecto a las mujeres, el manifiesto sería sexista, y si se hiciese en relación con las personas negras, nadie albergaría duda alguna de su carácter racista. En este sentido el manifiesto es contrario a la Constitución española, que proclama la igualdad de todos los ciudadanos ante la ley. El manifiesto, pero, no sólo considera a los catalanohablantes, gallegohablantes y vascohablantes como ciudadanos de segunda, sino que manifiesta una posición totalmente contraria a la diversidad cultural y el multilingüismo, realidades plenamente enraizadas en la Europa de nuestros días. Opiniones como las del manifiesto son peligrosas porque pueden conducir a la discriminación y a la violencia contra las minorías, acciones de las que por desgracia ya hemos sido testigo en otros contextos y momentos históricos.

    La actuación de Telecinco es, en mi opinión, totalmente inaceptable, y representa una ofensa y una agresión contra todos los televidentes de los territorios españoles donde existe una lengua propia. Como consumidor, no puedo permitir que se me insulte y se me considere un ciudadano de segunda.

    Les pido, pues, que se quejen a Telecinco por su actitud discriminatoria contra sus consumidores y que dejen de anunciar sus productos y servicios en Telecinco, ya que es intolerable que una cadena en régimen de concesión del espacio radioeléctrico público se comporte de esta manera. En el caso de que Telecinco no rectifique, y si ustedes continúan contratando tiempo publicitario a Telecinco, tendré que buscar alternativas a los productos que ustedes ofrecen.

    Cordialmente,

Lettera alle società che trasmettono spot pubblicitari su Telecinco Egregi:

Signori/e,

    Scrivo per informarvi che la catena televisiva Telecinco, su cui appare la pubblicità dei vostri prodotti e servizi, ha aderito al “Manifiesto por la lengua común” [Manifesto per la lingua comune] che un gruppo di intellettuali nazionalisti ha pubblicato sul quotidiano EL MUNDO lo scorso 23 giugno e che per tale motivo ho deciso di non sintonizzare più questa catena.

    Il manifesto cui ha aderito Telecinco esige che vengano negati i loro diritti alle minoranze linguistiche della Spagna, sancendo il principio della loro ineguaglianza di fronte alla legge, con l’affermazione della superiorità della lingua castigliana i cui parlanti quindi, debbono essere titolari di maggiori diritti rispetto ai cittadini che parlano il catalano, il galiziano o il basco come prima lingua. Se lo stesso ragionamento venisse applicato alle donne il manifesto sarebbe sessista; e se lo fosse alle persone negre, nessuno nutrirebbe dubbio alcuno sul suo carattere razzista. Si tratta quindi di un manifesto contrario alla Costituzione spagnola, che proclama l’eguaglianza di tutti i cittadini di fronte alla legge.

    Il manifesto però non si limita a considerare i parlanti delle lingue catalana, basca e galiziana come cittadini di seconda categoria, e si spinge sino ad esprimere una posizione totalmente contraria alla diversità culturale ed al multilinguismo, realtà pienamente radicate nell’Europa dei nostri giorni. Opinioni come quelle del manifesto sono pericolose perché possono condurre alla discriminazione ed alla violenza ai danni delle minoranze, come purtroppo abbiamo già visto in altri contesti e momenti storici.

    L’iniziativa di Telecinco è, a mio avviso, del tutto inaccettabile e rappresenta un’offesa ed un’aggressione a tutti i telespettatori dei territori spagnoli in cui esiste una lingua propria. Come consumatore non posso accettare di essere insultato e considerato un cittadino di seconda classe.

    Vi chiedo dunque di intervenire presso Telecinco riprovandone il comportamento discriminatorio nei confronti dei vostri consumatori e di ritirare gli spot sui vostri prodotti e servizi da Telecinco, dato che è intollerabile che una catena in regime di concessione dello spazio radioelettrico pubblico si comporti in questo modo. Qualora Telecinco non rettifichi e i vostri prodotti continuino ad essere pubblicizzati su Telecinco, mi vedrò costretto a cercare alternative ai prodotti da voi offerti.

    Cordiali saluti,

Un esparreguerí vuit anys al llibre dels records "Guinness"…

Llongueras l’Esparreguerí de soca-rel i perruquer de vocació 

    Nascut l'any 1936 el Lluís Llongueras i Batlle és un esparreguerí que ha aconseguit amb el seu esforç conquerir els cims més alts de la fama i passar per mèrits propis a la història com un fill d’Esparreguera de més renom universal. 

    Home polifacètic, inquiet, innovador, pioner en el mon de la creació dins de la seva difícil professió, ha estat i és, el perruquer marcat per la genialitat i també l’èxit. Les seves mans i les seves idees han meravellat a varies generacions. Empresari amb visió de futur, Escultor que oferir el seu univers amb les mans. El pintor que fa vibrar els pinzells amb la seva tècnica i els seus colors. I tantes coses més: l'escriptor polivalent; el periodista de l'esperança... i una infinitat més. 

    Conegut internacionalment, el seu nom i les seves mans s'han alternat amb la gent més famosa i VIP del nostre globus. Polítics, reis, magnats, nobles, cineastes, actors de prestigi, artistes…. Famosos i “requetefamosos”, l'han admirat, envejat, cercat... 

Top Hair International by Llongueras 

    Tot i això, el motiu d'aquest article no gira per la seva obra innovadora dins de l'art del pentinat. Sinó més aviat per la curiositat de la seva entrada al llibre dels Records. Més popularment conegut com a "Guinness". 

    Tot va començar com un projecte entre dues persones poc comunes, a qui els unia una estreta amistat: el Lluís Llongueras i el genial pintor Salvador Dalí. Una amistat que produiria un curiós projecte en comú: que el nostre internacional esparreguerí fes una gegantina perruca que servís de cortina en una habitació que el pintor Salvador Dalí dedicava a Mae West al seu Teatre Museu Dalí de Figueres, a Girona, Catalunya. 

    Lluny d'espantar-se per semblant idea, en Llongueras es va ficar fil a la agulla i es posaria a treballar. Més de mil hores que li costaria la realització de la colossal perruca segons diuen els seus cronistes… 

 Lluis Llongueras, el mag de la bellesa  

    Però, una vegada realitzat semblant projecte, la inusual perruca no només gaudiria de l'honor de quedar exposada permanentment al Museu Dalí, -un museu que, recordem-ho, ha rebut més de 10 milions de visitants en els últims 25 anys d'existència- sinó que a més a més, la singular obra del Lluís LLongueras entraria a la història a través del conegut Llibre dels Records Guinness de l'any 1992 per ser la perruca més gran del món. 

    Amb el pas del temps i dels anys, la referida obra va anar envellir. No va poder superar el seu deteriorament. Instal·lada l'any 1976 com a part del muntatge escultòric permanent realitzat per Salvador Dalí i l'arquitecte Óscar Tusquets, amb unes mides de 4'40 x 3'46 metres, transcorreguts ja 25 anys, s'havia convertit en una velleta. Es va fer aconsellable la seva substitució per una de totalment nova. 

    Aquest darrer exemplar s'estrenaria l'11 de gener del 2000 mantenint les característiques de la seva antecessora tot i ser de material acrílic… 

    El rècord que ostentava el nostre Lluís Longueras per la seva perruca a Figueras, segons ha esmentat algun articulista, es perdria durant el mes de març de l’any 2000 a mans d'una perruqueria de la població d'Arenys de Mar anomenada Mar French Moda. Avui aquesta curiositat o anècdota és Patrimoni també de la nostra memòria col·lectiva. 

    Al Lluis Llongueras, se'l pot entendre o no. Aplaudir o criticar. Però les seves creacions mai han deixat indiferent a ningú. 

    I és que hi ha esparreguerins que no tenen ni "un pèl" de babau….

Els concursos de Pintura Ràpida d'Esparreguera...

Un clàssic de la Festa Majors d’estiu

    Per la Festa Major d’estiu d’Esparreguera teníem la celebració del concurs de pintura ràpida d’Esparreguera i posterior exposició. El concurs començava ben d’hora amb el ritual de segellar les teles o suport hom l’artista tenia que treballar posteriorment. Aquesta inscripció i tradicional segellat de teles dels pintors que participaven a les diferents categories tenia lloc a la Biblioteca Popular Beat Domènec Castellet, situada a la plaça de Santa Eulàlia. Bé d'hora. A les 9 del matí. Donant-se per iniciat tot seguit el concurs. 

    Els carrers i places s’omplien de raconets amb cavallets i artistes que a corre-cuita treballaven la seva obra, amb diverses tècniques, materials i estils. Si, feia festa anar fent recorregut i anant descobrint aquells homes i dones que anaven mirant i transferint la seva personal visió de la realitat que veien... 

    Com a atenció als participants forasters -alguns venien de ben lluny- a l'hora de segellar les teles i com a suport dels organitzadors a les arts plàstiques, rebien un entrepà i una beguda perquè esmorzessin mentre pintaven. Les obres s'havien de lliurar-se als organitzadors abans de les 13 hores, ja que es procedia a la deliberació del Jurat per assignar els premis de les diverses categories. Normalment la general, la categoria local i els dos grups de la categoria infantil. 

    Sí, amb un cert romanticisme per les èpoques ja passades sovint recordarem els nostres carrers, carrerons i places com s'omplien d'ansiosos artistes forasters que, carregats amb els seus estris, es movien constantment a la cerca de l'enquadrament encertat o cercant la inspiració, que poguessin captar en la seva obra. 

    Aconseguit localitzat el lloc prometedor, obrien els seus cavallets i caixes de pintures, i començarien a tota velocitat afer feina... Esbossaven, treballaven les ombres, variaven els colors.. El públic que passejava sempre s'aturava per veure aquells artistes que amb la velocitat del llamp movien els seus pinzells, i omplien les teles de tota mena de formes i colors... per posteriorment presentar la seva obra a concurs abans que tanquessin.... 

    A les portes de la Biblioteca, esperarien impacients el veredicte del Jurat artistes participants i publico en general -que si no es feia esperar- normalment tenia lloc a les 14 hores. Els uns esperant el reconeixement de la seva obra i el premi, i els altres poder gaudir de totes les obres presentades i que conformarien l’exposició. Després de la sàvia sentència, la multitud concentrada assaltava l'edifici i es dirigia tota la tropa a la Sala d'Exposicions de la Biblioteca. On els organitzadors i autoritats locals presents feien el solemne lliurament dels premis als artistes guardonats. I donaven per oberta al públic l'exposició de totes les obres artístiques allà dipositades. Era l'exposició de pintura de la Festa Major d’Esparreguera. Una exposició que restaria oberta al nostre públic de deu a quinze dies. No cal dir que tractant-se d'aquestes festes, la sala estaria molt freqüentada per naturals i visitants forasters... 

    Amb el pas dels anys els premis varen anar millorant econòmicament. Apareixent també els anomenats “accèssit” o reconeixement inferior immediata als premis convocats. I també els premis de caràcter especial per fomentar algun aspecte concret. Com seria de fet el tema de l'església romànica de Santa Maria del Puig o aquell altre premi especial destinada a premiar l'obra millor realitzada en tècnica d'aquarel·la... 

    A la dècada dels anys vuitanta es va canviar d'organitzadors i també de la seu on tenia lloc aquest concurs. En desaparèixer l'Associació de Pares de Família passaria a mans de l'Associació de Jubilats i Pensionistes d’Esparreguera i, el segellat de teles -com també l'exposició- tindria lloc a la seva seu, el anomenat “L'Esplai” que en aquells moments era situat al carrer Gran número 78 d'Esparreguera. 

    De fet, aquí trobarem la petita anècdota que recull aquest article: a les bases del concurs i cartells publicitaris de l'esdeveniment es feia constar que el Concurs de Pintura Ràpida l'organitzava “L'Esplai”. No obstant, -i com havia de ser les actes del concurs portarien el capçalera oficial dels seus organitzadors reals. 

    Ens trobaríem doncs, amb la utilització popular del nom del local, més que del nom dels “llogaters”. 

    Em permeto de compartir i transcriure una d’aquelles actes tal com es redactaria en el seu moment: 

“ XVè. Concurs de Pintura Ràpida 

Acta de Fallo del Jurat 

    Reunits els a baix signats a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament i pertanyents als diferents estaments de l’Art, és constitueix Jurat Qualificador del XVè. Concurs de Pintura Ràpida i emeten unànimement el següent veredicte: 

Classificació general: 

1er. Premi Núm. 55     Josep ROIG AGUILO 

2n.  Premi Núm. 43     Josep CAMACHO BAEZA 

3r.   Premi Núm. 15     Montserrat OLIVA SEGURA 

Classificació local: 

1er. Premi Núm. 27     Josep GRAU PIÑOL 

2n.  Premi Núm. 21     Lluís ARTIGAS JORBA 

3r.   Premi Núm. 18     Joaquim CUSCO 

Premi Especial Santa Maria del Puig: 

Núm. 16                        Josep M. QUADRES VICARRA 

Premi Especial Aquarel·la: 

Núm. 27                         Dídac REIS 

Accèssit de 2.000 pessetes: 

Núm. 44                         Francesc GÜRLL MELA 

Premi categoria infantil: 

Fins els 10 anys 

1er. Premi Núm. 8        Jaume PARIS PRATS 

2n.  Premi Núm. 3        Jordi MORATO GARRIGA

de 10 A 14 anys 

1er.   Premi Núm. 25    Marc MONES CERA 

          2n.    Premi Núm.   2    Judit MORATO GARRIGA 

JURAT: 

Raimon LLORT i GASET 

Evarist BENITEZ 

Enric TORRES i MASIP 

Francesca GUITART i COMAPOSADA 

Isidre MONÈS i PONS 

Esparreguera 10 de Juliol de 1983” 

    Al document figuraran també les signatures de Raimon Llort, en qualitat de Director de l'Escola de Belles Arts; la d’Evarist Benítez com a Professor de la mateixa escola; la d'Enric Torres com a Director Artístic de Publicitat, la de Francesc Guitart en la seva qualitat de Artista-Pintor i la d'Isidre Monés com a Artista Il·lustrador. 

    El tema ens donaria per a una segona anècdota força irònica: Podríem dir que els Pares de Família -amb el pas dels anys- es van fer grans. Fins el punt de que un dia esdevenen jubilats i cal esperar que també feliços pensionistes... i perquè no, membres de l'Associació de Jubilats i Pensionistes…. 

    Tot i això, però, han seguit malgrat l’edat al peu del canó, perquè la nostra estimada Esparreguera continués gaudint d'aquesta interessant activitat cultural i artística per la Festa Major: la pintura ràpida...

EL COL·LECTIU ESPARREGUERÍ DE RECERQUES [CER]

Dates que belluguen i el projecte 

“La Nostra Història” sobre Esparreguera... 

Portada Guia d'Entitats de l'any 2006

    Un no pot deixar de sorprendre de l'habitual caos que envolten les coses de la nostra localitat. Per poc suspicaç que un sigui, per molt despistat que es vulgui ser, per molt intranscendent que s'aconsegueixi ser amb un mateix... en revisar la nostra història col·lectiva apareixen coses que no quadren de tota mena: Tornejos esportius que d'un any a l'altre se salten la numeració a la seva edició; inauguracions i re-inauguracions que inexplicablement es repeteixen... concursos... i tantes altres coses més... 

    En aquest run-run quotidià afegiu-hi les dates que sovint poques vegades coincideixen. En fi, una aventura per a tots els gustos... 

    Amb motiu de la Fira d'Entitats d'Esparreguera d'aquest any 2006, va caure a les meves mans una Guia d'Entitats locals editada per l’Ajuntament d’Esparreguera en la que trobaria a la seva pàgina 23 dades sobre el versàtil i entusiasta Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, avui dia sota direcció d'Oriol Achón Casas i la Montserrat Llopart Corsà. 

Dossier Informatiu d'Entitats del 1996

    La esmentada guia ens comparteix i assabenta dels objectius de tant noble entitat: L'estudi, la investigació i la divulgació dels valors culturals del nostre terme municipal, particularment al camp de l'arqueologia, la bibliografia i el patrimoni artístic, fomentant el coneixement de la nostra història en totes les variants. 

    La guia també ens informa que es va fundar aquesta entitat el setembre de l'any 1994 com a fruit de les inquietuds històriques, culturals i artístiques d'un conjunt de persones de la nostra localitat. Tota aquesta informació facilitada per l’Ajuntament d’Esparreguera, es manté en les guies d’altres anys, poc o menys seguint un mateix redactat. Així si reculem a la guia de l’any 2004 –dos anys abans- veurem els mateixos objectius si no fa no fa, i la data de la seva fundació el setembre de l’any 1994. 

    La data de la seva fundació no és coincident amb altres fons informatives. Així si consultem per exemple altre document també editat per l’Ajuntament d’Esparreguera, a l’any 1996 i agafem el seu “Dossier Informatiu d'entitats” i ens situem a la seva pàgina 49, trobarem que el “Col·lectiu Esparreguerí de Recerques ” es va fundar l'any 1995. 

    Reconec que Jo no tinc la data exacta de la seva fundació per oferir-vos. I el primer pensament seria de que es tracta d’una errada de impremta. Tanmateix i deixant la documentació informativa oficial, he de dir que també conservo documents de l'any 1991, [ni del 1995, ni del 1996..] on ja apareix ja el nom i també l'anagrama d'aquesta entitat. Ara ja tenim sobre el paper negre sobre blanc tres anyades... 

    Un d'aquest document seria una carta rebuda per el Lluis Artigas Jorba que era datada a 17 de juny de l'any 1991. En la que ja trobem la capçalera del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques i que deia:

“Apreciat convilatà: 

      Creiem que per la teva trajectòria cultural a la Vila et pots interessar el projecte de configurar una exhaustiva història d'Esparreguera, anomenada “La nostra Història”. L'esborrany de l'obra esmentada es presentarà al concurs que promou la Fundació Enciclopèdia Catalana, “Concurs de premis a la Creació i a la Investigació”. 

    És per aquest motiu que se't convoca a una reunió el dijous 20 de juny a les 20'30 a la Biblioteca Popular. 

       Esperem la vostra assistència i participació en la confecció de l'obra. 

                                                                                                                      Josep Paulo Sàbat.” 

    He de dir que Jo assistiria a aquesta convocatòria que no sé si seria correcte dir que la feia el Josep Paulo, el Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, o els dos conjuntament. 

Una invitació rebuda en un moment molt delicat, en un moment clarament poc adient, donat que tenia ingressada greu la meva Mare a l’Hospital Comarcal de Martorell. 

    Aquesta reunió tindria lloc a la Biblioteca Popular Beat Domènec Castellet d'Esparreguera. Hi varen assistir només un total de dotze persones. Que seguint les agulles del rellotge seuríem al voltant de la taula seriem: 

1.- Josep Paulo i Sàbat, escriptor, articulista, conferenciant, historiador. Que va ser qui va presidir l'acte i era el signant de la convocatòria d’aquesta reunió. 

2.- La senyoreta Carol, aleshores la xicota del meu amic Alex Moll. 

3.- Una noia que no coneixia i desconec el seu nom i cognom. 

4.- El senyor Pere Julià i Subirana, expresident de l'Associació de Veïns de la Zona Esportiva d'Esparreguera, investigador. 

5.- El Lluis Artigas Jorba. 

6.- Josep Puig i Jorba, comerciant, col·leccionista, investigador i escriptor. 

7.- El Lluís Ferrer, dibuixant, col·laborador de varies revistes locals, grafista del carrer Gran de la nostra localitat, i que havia tingut una Agència de Publicitat. Era el corresponsal del Diari de l’Anoia. 

8.- Mariona Masferrer i Ferrer, bibliotecària. 

9.- Josep Mestres, propietari d'un taller mecànic del carrer Feliu Monner, col·leccionista i amant de la història local. 

10.- El senyor Paulo i Sàbat, comerciant i llibreter del carrer Gran cantonada carrer Taquígraf Garriga, i germà de qui presidia aquest acte. 

11.- Maria Rosa Codina i Companys, estudiant d'història; i finalment 

12.- Lluís Moreno i Campon, Llicenciat en Història Contemporània. 

Carta invitació a la reunió

    Varem parlar de les necessitats culturals de la nostra localitat. De la conveniència de recollir, recopilar, estudiar i classificar el nostre patrimoni històric i arqueològic; per evitar-ne la seva pèrdua definitiva, i també de la conveniència de donar-la a conèixer a les noves generacions. 

    Durant aquesta intensa reunió seria presentat presentaria també el projecte d'una obra ambiciosa  -potser massa ambiciosa, pecant del tot irreal en aquells moments-  que pretenia aglutinar tot el saber sobre la nostra localitat en deu volums, i que s'havien de publicar a raó d'un any, des del 1991 fins al 2000. Es tractava, doncs, de formar un equip multidisciplinari que emprengués aquest projecte. 

    El projecte que es presentava ja comptaria amb un esborrany elaborat, un esquelet o fulla de ruta del que hauria d’ésser. Ja que havia de presentar-se a la Fundació Enciclopèdia Catalana com una obra concursant en uns premis de recerca. Un esborrany que presentaria el contingut d’aquesta voluminosa obra formada per 10 volums, i que hauria de portar per nom “La Nostra Història”.

    Val a dir també que segons el projecte inicial cadascun d’aquests volums anuals, estava dividit en quatre apartats: 

 1.- Un, dedicat als segles anteriors o passats. 

 2.- Un segon apartat es dedicava a recordar el nostre segle durant períodes de deu anys. 

 3.- Al tercer capítol, es feia crònica de l'any anterior. 

 4.- Finalment, l'últim apartat es dedicava a recollir la història dels nuclis històrics disseminats per tot el terme municipal. El que podríem anomenar cases de camp o cases de pagès. 

    Us recordaré tot seguit aquí l'estructura o contingut segons el projecte inicial d’aquesta obra [que Jo m’atreviria a dir-li com a menys Enciclopèdia...] “La nostra història” volum per volum: 

Volum 1 

Arqueologia segles IX i X. De l'any 800 al 1000. 

El nostre segle: Anys 1900 al 1910 

Crònica de l'any 1990 

El terme municipal pam a pam: Can Tobella; La Puda 

Data d'edició estimada: Juliol de 1991 

Volum 2 

Segle XI. Anys 1000 al 1100 

El nostre segle: anys 1910 al 1920 

Crònica de l'any 1991 

El terme municipal pam a pam: Els Estrucs; Can Paloma 

Data estimada d'edició: 1992 

Volum 3 

Segle XII Anys 1100 al 1200 

El nostre segle: anys 1920 al 1930 

Crònica de l'any 1992 

El terme municipal pam a pam: Can Castells; Can Vinyals; Font Rosada. 

Data d'edició estimada: 1993 

Volum 4 

Segle XIII Anys 1200 al 1300. 

El nostre segle: anys 1930-1940. 

Crònica de l'any 1993 

El terme municipal pam a pam: Can Sedó; Cordelles; Masies de la Costa. 

Data d'edició estimada: 1994. 

Volum 5 

Segle XIV Anys 1300 al 1400. 

El nostre segle: anys 1940-1950. 

Crònica de l'any 1994 

El terme municipal pam a pam: Can Claramunt; Maset; Can Cortadelles; Ca N’Estruch 

Data estimada d'edició: 1995 

Volum 6 

Segle XV. Anys 1400-1500. 

El nostre segle: anys 1950 al 1960. 

Crònica de l’any 1995. 

El terme municipal pam a pam: Can Llimona; L’Olana; Can Rial; La Casa Nova. 

Data d'edició estimada: 1996 

Volum 7 

Segle XVI. Anys del 1500 al 1600 

El nostre segle: anys 1960-1970. 

El terme municipal pam a pam: Can Parent; Can Batlle; Can Treco; Can Cardús; Mas d'en Gall. 

Data estimada d'edició: 1997 

Volum 8 

Segle XVII. Anys del 1600 al 1700 

El nostre segle: anys 1970-1980. 

Crònica de l’any 1997. 

El terme municipal pam a pam: la Vinya Vella; Can Golart; Can Rubió; Can Àngel; Can Roca. 

Data d'edició estimada: 1998. 

Volum 9 

Segle XVIII. Anys del 1700 al 1800. 

El nostre segle: anys del 1980 al 1990. 

Crònica de l’any 1998. 

El terme municipal pam a pam: Can Comelles; Can Sant Joan; El Batlló. 

Data d'edició estimada: 1999. 

Volum 10 

Segle XIX. Anys del 1800 al 1900. 

El nostre segle: anys del 1990 al 2000. 

Crònica de l’any 1999. 

El terme municipal pam a pam: El nucli urbà. 

Data d'edició estimada: 2000. 

    Com tots podeu veure era un projecte ambiciós per a un equip tan reduït de persones - només dotze- i un temps potser massa limitat. A més, en un mes per molt motivats que estiguéssim, era tècnicament impossible treure'n el primer volum. La reunió tenia lloc el 20 de juny, i la sortida programada era per al juliol del mateix any!!!!. 

    Per la meva part, les circumstàncies familiars m'impedien de col·laborar en engegar aquest projecte local. Per molt altruista i molt entusiasme que pogués tenir tenia problemes al meu davant. De fet, la meva mare moriria aquell mateix mes de juliol. 

    Va ser, doncs, un de tants projectes que s'esvairien a l'aire, com una suau tempesta d'estiu que malgrat la seva càrrega elèctrica i la pluja deixada. Que no aconseguiria de fer florir cap brot ni planta verda... 

    Avui només en queda el record. I aquests documents del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques de l'any 1991 dins una de les pagines de la meva vida. Una anècdota, si voleu, que situa una mica més allunyada la data de creació d'aquesta lloable entitat. El perquè de les dates divergents que apareixen a les publicacions oficials que conformen la nostra història i memòria col·lectiva?. Qui sap. Potser la seva creació seria en una data més antiga que el 1991, i posteriorment, en altre any que pot ser el 1994 o 1995, aquest col·lectiu agafaria una forma associativa més estructurada i amb millor cobertura jurídica. 

    L’anècdota doncs? Que malgrat les dates, siguin unes o altres, aquesta entitat esparreguerina fa un treball constant i desinteressat, digne de les millors consideracions i lloances...