Naixement instal·lat a l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera, aquest Nadal del 2009. [Fotografia Lluis Artigas Jorba.] |
divendres, de desembre 25, 2009
Felicitacions Nadalenques..
dijous, de novembre 26, 2009
En moments de complexitat política
Els esparreguerins que varen anar a comprar el Diari amb la seva tradicional rutina han vist amb sorpresa com un mateix Editorial ha estat publicat en dotze diaris catalans diferents. Un fet inèdit dins la premsa catalana. Més quant cada diari te legítimament diferents punts de vista, i diferents àmbits i zona geogràfica.
Una anècdota per explicar aquí uns anys als mes menuts de casa. Reproduiré l’Editorial tot seguit perquè el guardin íntegrament:
La dignitat de Catalunya
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
Aquest editorial que publica EL PERIÓDICO en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu.
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors..L’expectació és alta.L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort.
Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.
Avanç o retrocésLa definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador.
El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). Els pactes obliguen l’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.
Solidaritat catalana.Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
Publiquen també aquest text:
dilluns, d’agost 03, 2009
Havaneres i canons...
El Canó de Palamós
El canó de Palamós
ben mirat que n’és d’hermós
ja fa temps que està callat.
Ja fa temps que mira el mar
amb el ventre rovellat.
Quatre rodes i un forat.
De la boca del canó
només surten els records
de les guerres d’aquell temps.
Quan la gent de l’Empordà,
de la Selva i el Vallès,
es mataven per no res.
Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.
Si els canons de tot el món
fossin com el vell canó
que tranquil està dormint.
blancs i negres dins el pit
portarien una flor,
la rosa de Jericó.
Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.
Una de les coses divertides de tota ciutat és veure fer allò de projectes que mai acaben de realitzar-se o mai comencen a fer-se. Veure aprovar coses que finalment ningú viurà prou anys per veure-ho realitzat.
He triat expressament aquesta popular Havanera del Mestre Josep Lluís Ortega Monasterio que parla d’aquell vell canó que resta del tot mut a Palamós, com a càntic a la Pau a les nostres terres, per portar a aquestes pagines una anècdota que parla també de coses militars, de canons d’artilleria precisament.
Eren aquells dies dels anys setanta del segle passat. Dies d’esperances i també frustracions en una dècada que avançava a una velocitat vertiginosa. El poble d’Esparreguera vivia també immers en els coneixements nacionals ,i participava també d’aquell ambient del moment.
A Esparreguera el fotògraf de cal Puig al carrer Gran, renovava sovint la seva cartellera exposició de fotografies que, com ritual religiós, aplegava curiosos i nostàlgics d’èpoques passades.
Aquelles vidrieres -tan concorregudes de públic- esdevenia un veritable confessionari de records i també un lloc de trobada, on reviure les nostres entitats, els nostres esports, els esdeveniments locals i les persones...
Amb les fotografies dels comiats dels “Quintos” d’Esparreguera o d’aquells joves que complien amb els seus deures militars obligatoris, començarien les persones que visitaven l'exposició a reviure moments, anècdotes i experiències de joventut, que compartien amb altres persones allí reunides. A veure’s també. I constatar que molt sovint els nostres joves esparreguerins eren enviats a terres africanes. [Val a dir que l'entitat "Agrupació de veterans soldats catalans a Melilla" te la seva seu al mateix lloc, el carrer Gran 35-37 d'Esparreguera, essent responsable de la mateixa en Josep Puig i Jorba. El seu origen cal situar-lo a l'any 1947, per bé que com entitat va ser legalitzada l'any 1986].
A la fi, sorgiria la idea de posar un canó d’artilleria en algun lloc d’Esparreguera per tal de recordar a tots aquells esparreguerins que al llarg de la història havien tingut que servir a l’exèrcit espanyol d’Àfrica.
El projecte seria tirat endavant...
L’alcalde Ignasi Oleart i Comelles feia lectura en el ple ordinari de l’Ajuntament d’Esparreguera del dia 24 de setembre de l’any 1974, d’un escrit signat per 28 esparreguerins -en representació d’uns 300 esparreguerins que en diferents lleves varen complir el Servei Militar en terres africanes- en el que comunicaven el seu desig:
"...d’instal·lar en una plaça o lloc de la població un canó com a símbol permanent de record d’Àfrica i de tot l’Exèrcit Espanyol i tanmateix fer un seguit d’actes patriòtics i populars per la seva inauguració...".
Les gestions realitzades anaven per bon camí, puig Capitania donava plenament suport a aquets projecte, subministrant la peça d’artilleria i el transport. No obstant, en aquell darrer Ajuntament franquista del moment, no tot eren flors i violes. Les coses no anaven tant bé com es podia preveure...
El jove Joan Serra i Alert capitanejava els regidors anomenats del “Terç Familiar” i no estaven disposats a cedir un mil·límetre a qualsevol acte militarista. Així, fidels al populisme que seguien en aquells moments, faran constar que:
"Els Regidors del Terç Familiar Srs. Mestre, Serra i Sardá, coneixent la proposta d’uns esparreguerins sobre l’aixecament d’un monument a l’Exèrcit d’Àfrica i d’altres manifestacions vinculades amb la mateixa, manifesten la seva simpatia pels testimonis que en la mateixa es recorden, presidits por la nostàlgia d’una joventut animosa i entusiasta. No obstant creuen que la posada en marxa dels esmentat projectes no entren dins de la configuració del temps ni del moment actual...".
La seva posició seria doncs, en contra d’aquella petició.
Amb tot, després del corresponent debat la proposta del canó d’Esparreguera seria aprovada per majoria, per be que "fent constar la seva disconformitat els esmentats regidors del “Terç familiar” per les raons de l’escrit anteriorment mencionat".
Amb el vist i plau aconseguit, les gestions seguirien el seu curs....
Com també seguiria el seu curs la història del país i de la vila d’Esparreguera....
El pesat canó seria carregat cap a la Península amb destinació a la nostra vila, i un d’aquells regidors de l’Ajuntament franquista del “Tercio Familiar”, el Joan Serra i Alert, acabaria d’Alcalde independent dins de la llista socialista d’Esparreguera...
Que com acaba aquesta història?
Doncs amb els tradicionals nassos de la gent dedicada a la política. Malgrat l’aprovació en el ple de l’Ajuntament, els nous aires instal·lats a la Casa de la Vila, evitarien la seva instal·lació...
Avui podem parlar d’aquell canó que ningú veié. De canons que, com el d’Esparreguera, sempre esdevindran silenciosos allí on siguin instal·lats o en lloc on es projecti de fer-lo i no s’acabi finalment realitzant. En la Pau eterna...
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.
Qui sap. Si algun Compositor algun dia escriurà una havanera al nostre canó....
diumenge, de maig 17, 2009
Una nova realitat local
Font: Viquipèdia [17.05.2009].Francesc Argemí i Anglada.Francesc Argemí i Anglada, més conegut com a Franki, és un jove de Terrassa empresonat actualment a la presó de Can Brians sota l'acusació d'ultratge a la bandera espanyola. Franki fou detingut el 28 d'abril de 2008, en aplicació de la sentència que el condemnà a 2 anys i set mesos de presó, acusat de despenjar i estripar la bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa durant una petita concentració el 2002, a més d'agredir a dos policies locals. El seu cas ha generat un gran ressò social i diversos col·lectius de diferents àmbits han donat suport explícit a l'alliberament del jove, en considerar que tant la sentència com el comportament de les diferents autoritats han estat desproporcionats.Se'n destaquen diverses accions de suport que es dugueren a terme durant els primers dies de maig de 2008, com per exemple la penjada que van protagonitzar diverses persones a la Sagrada Família, en un pont sobre la B-23, o davant la seu d'Institucions Penitenciàries (Barcelona) o la manifestació davant la seu del PSC, entre d'altres.També hi ha hagut manifestacions i concentracions per exigir-ne la seva llibertat a Terrassa, Sabadell, a la UAB (Vallès Occidental), Institucions Penitenciàries, Brians 2, UB Raval, Gràcia, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), La Garriga, Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), Mataró (Maresme), València (Horta), Palma (Mallorca), Valls (Alt Camp), Vilafranca de Penedès (Alt Penedès), Igualada (Anoia), Alacant (l'Alacantí), Vic (Osona), etc.També s'han presentat (normalment per part de les CUP) mocions per exigir-ne la llibertat. S'han votat a favor de manera majoritària a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Llinars del Vallès (Vallès Oriental), Tortosa (Baix Ebre), Vilanova i la Geltrú (Garraf) i no s'han aprovat però s'han discutit a Manresa (Bages). Així mateix es va fer un concert solidari a Celrà (Gironès).Destaca també el fet que el Col·legi d'Advocats ha qüestionat públicament els delictes d'injúries a la corona i d'ultratge a Espanya.El dia 10 de juny, en Franki va rebre el tercer grau penitenciari que li va permetre sortir de les presó de Can Brians-II. Amb aquest tercer grau en Franki gaudeix de llibertat durant el dia, però ha de tornar a dormir a la presó
Pintada a Institut El Castell d'Esparreguera |
Pintada a Institut El Castell d'Esparreguera |
Font: Kaosenlared.net [10.06.2008]El Franki ha sortit en llibertat!!El Franki, Francesc Argemí, ha sortit en llibertat aquest matí de la presó Can Brians 2, després que li hagin concedit el tercer grau en règim obert. Es tracta d'una llibertat parcial i vigilada, ja que haurà de dormir algunes nits a la presó que se li assigni (amb tota probabilitat a la presó Model de Barcelona). La seva advocadessa Montserrat Salvador, ha explicat que el Franki dormirà a la presó i però durant el dia podrà reemprendre els seus estudis i la feina.El Franki ha agraït les mobilitzacions per la seva llibertat. A hores d'ara es troba llibertat, però encara ha de formalitzar tràmits sobre la seva situació de captiveri. El Franki ha agraït públicament la lluita de totes les persones i col.lectius que han fet possible aquest alliberament. El Franki va ser detingut i empresonat fa un mes i mig, quan el Tribunal Suprem espanyol va denegar el recurs presentat el 2005. L'empresonament obeïa a una condemna per uns fets de l'any 2002, quan en una cercavila algú va intentar despenjar una bandera espanyola i una de la UE de la casa de la vila de Terrassa.Les mobilitzacions per la seva llibertat, esdevingudes un clam contra la repressió i contra els símbols del poder (contra la bandera espanyola, l'element sagrat que va motivar la seva condemna a mans d'un ex-fiscal militar) han superat totes les expectatives i s'han covertit en les més nombroses i eficaces dels darrers anys. Les accions mediàtiques continuades han posat a la palestra la greu injustícia i les motivacions polítiques espanyolistes d'aquest empresonament. Un fet que ni la premsa del règim ha pogut ocultar com voldria.
Altres pintades que ha rebut el mateix Institut El Cairat d'Esparreguera... |
dimecres, de febrer 18, 2009
Dues unces de nacionalisme espanyol....
Show off your local pride with this mousepad of your favorite city!!! We have thousands of cities listed from all over the world. Use store search box on the left to find other cities. If your city is not listed in our store, please contact us as we can do custom work.New custom made high quality mouse pad imprinted using the latest sublimation technology. It is 8 1/2" x 7" in size and 1/8 thick. It has a non skid backing to prevent slipping. It will work with any type of mouse: ball, optical, laser.PAYMENT OPTIONS:We accept Paypal worldwide. USA customers ONLY can also pay with a Check or Money Order.FAST SHIPPINGOur products are shipped out WORLDWIDE within 48 business hours after receiving full funds. Most times, it will be within 24 hours. We are not responsible for custom delays or custom fees on international orders.Returns: If the product was damaged or in the highly unlikely event we sent you a wrong item, we will gladly exchange it for you. Returns must be sent back within 7 days and buyer is responsible for the cost of shipping the item back to us>>.
dimecres, de desembre 24, 2008
Felicitacions als nostres lectors...
dissabte, de juliol 05, 2008
Telecinco: Atureu el racisme lingüístic!
Le escribo para manifestar mi protesta por la inexistencia de contenidos en catalán en la programación de Telecinco y por la adhesión de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grupo de intelectuales nacionalistas españoles publicó en el periódico EL MUNDO el pasado 23 de junio.
Este manifiesto exige la negación de derechos a las minorías lingüísticas de España, consagrando al mismo tiempo su desigualdad ante la ley, con el argumento de que el castellano es una lengua superior y que sus hablantes, por lo tanto, deben poseer más derechos que los ciudadanos que hablan el catalán, el gallego o el vasco como primera lengua. Si se hiciese el mismo razonamiento respecto a las mujeres, el manifiesto sería sexista, y si se hiciese en relación con las personas negras, nadie albergaría duda alguna de su carácter racista. En este sentido el manifiesto es contrario a la Constitución española, que proclama la igualdad de todos los ciudadanos ante la ley.
El manifiesto, pero, no sólo considera a los catalanohablantes, gallegohablantes y vascohablantes como ciudadanos de segunda, sino que manifiesta una posición totalmente contraria a la diversidad cultural y el multilingüismo, realidades plenamente enraizadas en la Europa de nuestros días.
La adhesión al manifiesto por parte de su cadena es, en consecuencia, un hecho muy grave, ya que un medio de comunicación privado en régimen de concesión del espacio radioeléctrico público tiene el deber de fomentar los valores democráticos, de tolerancia y de protección y respeto a las minorías.
Entiendo pues que su emisora nos considera a mí y a cualquier otro televidente catalanohablante, gallegohablante o vascohablante ciudadanos de segunda, y por lo tanto deduzco que no están ustedes interesados en mi consumo televisivo.
Cordialmente,
Aquest manifest exigeix la negació de drets a les minories lingüístiques d’Espanya, tot consagrant la seva desigualtat davant la llei, amb l’argument que el castellà és una llengua superior i que els seus parlants, per tant, han de tenir més drets que els ciutadans que parlen el català, el gallec o el basc com a primera llengua. Si es fes el mateix raonament en relació a les dones, el manifest seria sexista; i si es fes en relació a les persones negres, ningú tindria cap dubte del seu caràcter racista. En aquest sentit el manifest és contrari a la Constitució espanyola, que proclama la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
El manifest, però, no només considera els catalanoparlants, gallegoparlants i bascoparlants com a ciutadans de segona, sinó que expressa una posició totalment contrària a la diversitat cultural i el multilingüisme, realitats plenament arrelades a l’Europa dels nostres dies. Opinions com les del manifest són perilloses perquè poden conduir a la discriminació i la violència contra les minories, com malauradament ja hem vist en altres contextos i moments històrics.
L’adhesió de la seva cadena, doncs, és molt greu, perquè un mitjà de comunicació privat en regim de concessió de l’espai radioelèctric públic té el deure de promoure els valors democràtics, de tolerància i de protecció i respecte a les minories. La seva adhesió a aquest text no només és una enorme falta de respecte contra la llengua i la cultura d’alguns dels més populars professionals que treballen a Telecinco, sinó també contra la mateixa audiència de Telecinco a Catalunya, és a dir, els seus propis televidents.
Egregio Signor Consigliere Delegato Paolo Vasile,
Le scrivo per esprimere la mia protesta per l’adesione di Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” [Manifesto per la lingua comune] che un gruppo di intellettuali nazionalisti ha pubblicato sul quotidiano EL MUNDO lo scorso 23 giugno.
Tale manifesto esige che vengano negati i loro diritti alle minoranze linguistiche della Spagna, sancendo il principio della loro ineguaglianza di fronte alla legge, con l’affermazione della superiorità della lingua castigliana i cui parlanti quindi, dovrebbero essere titolari di maggiori diritti rispetto ai cittadini che parlano il catalano, il galiziano o il basco come prima lingua. Se lo stesso ragionamento venisse applicato alle donne il manifesto sarebbe sessista; e se lo fosse alle persone negre, nessuno nutrirebbe dubbio alcuno sul suo carattere razzista. Si tratta quindi di un manifesto contrario alla Costituzione spagnola, che proclama l’eguaglianza di tutti i cittadini di fronte alla legge.
Il manifesto però non si limita a considerare i parlanti catalano, galiziano e basco come cittadini di seconda categoria, e si spinge sino ad esprimere una posizione totalmente contraria alla diversità culturale ed al multilinguismo, realtà pienamente radicate nell’Europa dei nostri giorni. Opinioni come quelle del manifesto sono pericolose perché possono condurre alla discriminazione ed alla violenza ai danni delle minoranze, come purtroppo abbiamo già visto in altri contesti e momenti storici.
L’adesione della sua catena quindi è gravissima, perché un mezzo di comunicazione privato in regime di concessione dello spazio radioelettrico pubblico ha il dovere di promuovere i valori di democrazia, tolleranza, tutela e rispetto delle minoranze. La sua adesione a questo testo non solo rappresenta un’enorme mancanza di rispetto nei confronti della lingua e della cultura di alcuni dei più popolari professionisti che lavorano a Telecinco, ma anche contro lo stesso pubblico di Telecinco in Catalogna, cioè i suoi stessi telespettatori.
Ne deduco che la sua emittente considera me ed ogni altro telespettatore di lingua catalana, basca o galiziana come un cittadino di seconda classe e che quindi non siete interessati al mio consumo televisivo.
Le comunico quindi che d’ora in poi farò a meno di guardare Telecinco, un comportamento che raccomanderò ai miei familiari, amici e colleghi di lavoro. D’altra parte mi riservo la facoltà di protestare presso il Ministero d’Industria per l’uso inadeguato che Telecinco fa della sua concessione di spazio radioelettrico e di esercitare pressioni sugli inserzionisti affinché rinuncino alla contrattazione di spazi pubblicitari a Telecinco.
Cordiali saluti,
Carta al Ministro y al Ministerio de Industria, Turismo y Comercio del Estado Español:
Escribo para manifestar mi enérgica protesta por la adhesión de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grupo de intelectuales nacionalista españoles publicó en el periódico EL MUNDO el pasado 23 de junio y para pedirle que emita instrucciones a los organismos reguladores de las concesiones de espacio radioeléctrico público para que intervengan ante un uso claramente ilegítimo de este espacio público.
El manifiesto al que se ha adherido Telecinco exige la negación de derechos a las minorías lingüísticas de España, consagrando al mismo tiempo su desigualdad ante la ley, con el argumento de que el castellano es una lengua superior [?] y que sus hablantes, por lo tanto, deben poseer más derechos que los ciudadanos que hablan el catalán, el gallego o el vasco como primera lengua. Si se hiciese el mismo razonamiento respecto a las mujeres, el manifiesto sería sexista, y si se hiciese en relación con las personas negres, nadie albergaría duda alguna de su carácter racista. En este sentido el manifiesto es contrario a la Constitución española, que proclama la igualdad de todos los ciudadanos ante la ley. El manifiesto, pero, no sólo considera a los catalanohablantes, gallegohablantes y vascohablantes como ciudadanos de segunda, sino que manifiesta una posición totalmente contraria a la diversidad cultural y el multilingüismo, realidades plenamente enraizadas en la Europa de nuestros días. Opiniones como las del manifiesto son peligrosas porque pueden conducir a la discriminación y a la violencia contra las minorías, acciones de las que por desgracia ya hemos sido testigo en otros contextos y momentos históricos.
Por otro lado, Telecinco no se ha limitado a adherirse públicamente a este texto, sino que su consejero delegado, el Sr. Paolo Vasile, ha ofrecido a los autores del manifiesto las instalaciones de su cadena para difundir estas ideas que, como acabo de decir, son contrarias a los principios democráticos tal y como se entienden actualmente. Este hecho reviste particular gravedad, ya que se trata de una intervención totalmente injustificada e inaceptable en el debate político por parte de un medio de comunicación en régimen de concesión del espacio radioeléctrico público, y por lo tanto constituye un uso abusivo e ilegítimo de su concesión.
Le ruego, pues, que instruya las medidas legales y administrativas oportunas para que Telecinco rectifique, y que llegue, si es necesario, a las sanciones económicas y a la cancelación de su licencia de emisión.
Carta al Ministre i al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç de l’Estat Espanyol:
Benvolgut Sr. Miguel Sebastián Gascón,
Escric per expressar la meva enèrgica protesta per l’adhesió de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grup d’intel·lectuals nacionalistes van publicar al diari EL MUNDO el proppassat 23 de juny, i per demanar-li que instrueixi els organismes reguladors de les concessions d’espai radioelèctric públic a intervenir davant d’un ús clarament il•legítim d’aquest espai públic.
Li prego, doncs, que prengui les mesures legals i administratives oportunes perquè Telecinco rectifiqui, arribant si és necessari a les sancions econòmiques i a la cancel•lació de la seva llicència d’emissió.
Ben cordialment,
Egregio Signor Miguel Sebastián Gascón,
Le scrivo per esprimere la mia energica protesta per l’adesione di Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” [Manifesto per la lingua comune] che un gruppo di intellettuali nazionalisti ha pubblicato sul quotidiano EL MUNDO lo scorso 23 giugno e per chiederle l’intervento degli enti regolatori delle concessioni di spazio radioelettrico pubblico in risposta ad un uso così chiaramente illegittimo di questo spazio.
Distinti saluti,
Ben cordialment,
Letter to companies advertising on Telecinco:
Dear sir/madam,
Carta a las empresas anunciantes en Telecinco:
Signori/e,
Scrivo per informarvi che la catena televisiva Telecinco, su cui appare la pubblicità dei vostri prodotti e servizi, ha aderito al “Manifiesto por la lengua común” [Manifesto per la lingua comune] che un gruppo di intellettuali nazionalisti ha pubblicato sul quotidiano EL MUNDO lo scorso 23 giugno e che per tale motivo ho deciso di non sintonizzare più questa catena.
dimarts, de juny 17, 2008
Un esparreguerí vuit anys al llibre dels records "Guinness"…
El Miauuuuuu... d'Esparreguera
Un gatet local que al final troba la companyia d’un ratolí La història de la façana de la casa número 36 del carrer Cavallers d’Esparregu...
-
El canó de Palamós, El canó d’Esparreguera El Canó de Palamós El canó de Palamós ben mirat que n’és d’hermós ja fa temps que està callat. J...
-
Un edifici esparreguerí entre dos segles de història: d’Ajuntament franquista a Escola de Música. Una fotografia que vaig fer e...
-
Naixement instal·lat a l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera, aquest Nadal del 2009. [Fotografia Lluis Artigas Jorba.] Desitgem a ...