L'Associació Joves d'Esparreguera contra l'Atur

Una excursió a Montserrat

Cartell d'una excursió organitzada per l'Associació Joves d'Esparreguera contra l'Atur
per el diumenge 04 de novembre de 1984.

                L’atur, un flagell de famílies, joves i gent adulta esdevé una malaltia social de primer ordre. Tant en lo moral, com en lo psicològic i sobretot econòmic. L’aturada forçosa de llarga durada fa mal a moltes llars i moltes persones.

                Les crisis econòmiques retornen una i altre vegada deixant llargues llistes de damnificats. I aquí, la nostra volguda Esparreguera, també ha fet estralls al llarg de la història.

                Durant la darrera meitat de segle, ja varies vegades s’han organitzat a nivell local grups, associacions i col·lectiu que cerquen formules imaginatives per tal de sortir de la penúria que significa l’absència d’un treball digne i honrat, que doni la oportunitat de sortir endavant la família en temps de penúria econòmica.

                Val a dir que gairebé mai els polítics han estat a l’alçada d’allò que se’ls demanava. En cap nivell. L’atur de llarga durada, de gent gran i sobretot l’atur femení, es un tema per parlar-ne durant la campanya electoral i en el millor dels casos, allò que es rep son un grapat de engrunes de cara a la galeria.

                Recordo que en una d’aquelles èpoques de crisis que ficaria contra les cordes a moltes famílies d’Esparreguera, i també de la comarca i de tot Catalunya, es va organitzar una columna de treballadors, una Marxa del Baix Llobregat que anava de poble en poble, per demanar una ajuda o subsidi de caire extraordinari contra l'atur. 

                Aquella llarga “Marxa” la va convocar CCOO Comissions Obreres i l’únic partit polític que li va donar suport i es va fer present allí seria el desaparegut partit polític del PSUC. Partit Socialista Unificat de Catalunya. La resta ni va moure un pel ni se’ls va veure. Fossin d’esquerres (i obreristes suposadament) com de centre o de dretes.

                Al final, tot el rebombori va servir per arrancar una ajuda extraordinària de Madrid ben minsa [però absolutament necessària] d’un a tres mesos de subsidi. I prou.

                Tots em sentit la cantarella repetitiva dècada darrera dècada de que qui no treballa es perquè no vol. Que els treballadors son tots uns fluixos i que no volen doblegar l’esquena, I que els obrers prefereixen jeure mirant la Lluna abans que treballar...

                Be, l’article d’avui no va d’aquestes “veritats” tan repetides [veritats també tant falses altrament] sinó de recordar que a Esparreguera també em tingut una bossa crònica d’aturats més o menys registrats. I de que com he dit abans, al llarg del temps em tingut també varies associacions, col·lectius i grups de persones que s’han units davant d’aquest flagell social de la manca d’un lloc de treball i s’han fet visibles, organitzant coses a casa nostra.

                L’Associació Joves d’Esparreguera contra l’Atur va funcionar a la dècada dels anys vuitanta. Avui en dia, a nivell històric poc rastre varen deixar. Atur vol dir sense feina i la butxaca ben buida. I amb la butxaca buida poques coses es poden fer...

                D’aquella època guardo arxivat documents. I un d’aquesta associació, i que avui compartiré amb tots vosaltres. Es tracta d’un modest cartell escrit amb lletres on per la manca de treball organitzarien una Excursió a Montserrat per el diumenge 04 de novembre de 1984. Aquesta activitat, podeu pensar tots vosaltres que seria potser per a uns una excursió, i  potser per altres un veritable peregrinatge...

                El document ens deixaria testimoni també del recorregut que feien. Sortida a 2/4 de 7 del matí de la plaça de l’Ajuntament d’aquí Esparreguera i tornada de Montserrat a les 6 de la tarda. La ruta de la pujada seria el Camí de Sant Jeroni, i la de tornada el Camí de les Coves del Salnitre de Collbató. Tot avisant que en cas de pluja seria el diumenge següent.

                Vet aquí que, a més de l’anècdota de recordar aquesta desapareguda Associació Joves d’Esparreguera contra l’Atur i una de les seves activitats a l’any 1984; tenim una segona anècdota que a més a més es un testimoni històric. Explicaré: Entre els col·laboradors d’aquesta Excursió a Montserrat dels nostres joves, hi varen donar suport només quatre entitats: l’Ajuntament d’Esparreguera i les tres ràdios locals en aquells moments en funcionament. Es a dir, totes, totes, totes les ràdios d’Esparreguera. No havien més...

                Efectivament, els anys 1980-1981 va haver una veritable explosió dels mitjans radiofònics a Catalunya, i podem dir orgullosament que Esparreguera va tenir funcionant tres emissores simultàniament. Una com una cooperativa de comunicació, una comercial, i una municipal.

                Recordem: Ràdio Star (Comercial) que emetria en aquella època en la banda de 101,4 mhz; Ràdio Esparreguera (Municipal) que emetria en la banda de 102,5 mhz; i Ràdio R.K.1 (Comercial) que treballaria en la banda de 103,1 mhz.

                Les tres varen ser tancades o clausurades posteriorment. L’any 1985 només Ràdio Esparreguera tenia la “emissió interrompuda” mentre que les dues restants havien estat clausurades. Vet aquí que Ràdio Esparreguera jugava la partida amb un As a la màniga. Donat que la seva seu estava situada dins de l’edifici de l’Ajuntament...

                Dels Tres mosqueters de les Ones Ràdio Esparreguera seria la única supervivent que arribaria fins els nostres dies.

                Val a dir que la nostra vila havia tingut un antecedent radiofònic: “Radio Escuela del Frente de Juventudes de Esparraguera” que seria la primera estació de ràdio d’Esparreguera, per be que només funcionaria durant la Festa Major de l’any 1958. Tant Ràdio Star com Ràdio R.K.1 varen funcionar varis anys. Avui en dia crec que hauria estat molt bo de haver conservat les seves gravacions. Principalment de caire informatiu, com a fons de informació de caire històric. Però ja se sap. Tothom no veu de la mateixa manera les coses...

                 El record que ens quedaria es aquest: tres ràdios locals al costat dels nostres aturats...

                On eren les demés entitats?

Innocentades esparreguerines

1979: L’Ajuntament d’Esparreguera construeix tres nous pàrquing gratuïts...

Innocentada del 28 de desembre de l'any 1979 a Esparreguera...

Esparreguera veu clarejant el dia un repartiment per els carrers i places de la vila, d’una nota informativa comunicant la creació de tres nous pàrquings al casc urbà. La nota informativa  esmenta que seran localitzats al Barri Font, a la carretera de Piera i en el que “fins ara eren” jardins de la Casa Marimon, situats al carrer de les Eixides.

Aquesta nota informativa que suposadament ha fet la Comissió de Governació de l’Ajuntament d’Esparreguera explica als vilatans que, a partir del proper mes de març, l’Ajuntament d’Esparreguera prohibirà totalment de aparcar als carrers de la nostra població. Per aquest motiu apareix la nova proposta municipal esmentant la creació de tres noves zones d’aparcaments municipals que  “seran en naus cobertes, contaran amb vigilància permanent i tindran un caràcter totalment gratuït”...

Aquesta Comissió Municipal de Governació acabaria el seu comunicat informatiu dient que:  “A causa del nombre no gaire gran de places per concedir, l’Ajuntament comunica a tots els interessats que passin urgentment a presentar la corresponent sol·licitud a les dependències municipals”.

Vet aquí que allò de prohibir l’aparcament als carrers de  la vila no va agradar gens ni mica, però el poder disposar d’una plaça on ficar el vehicle, sota sostre i vigilats, va agradar molt més...

I cames perquè us tenim, vet aquí el reguerol de vilatans passant per la Casa de la Vila per reservar una d’aquelles poques places disponibles...

La pega:  que era el 28 de desembre de 1979...

Diada de Sants Innocents.

Total una altre presa de pel... !!!

Com podeu veure al document que publico, si bé l’esquema de la nota informativa segueix el model, format i color de les que en aquell moment es feien i es repartien, us hauré de cridar l’atenció en el detall de fixar-vos en que l’escut municipal és imprès al reves...

 

L’edifici de les tres histories

Un edifici esparreguerí entre dos segles de història: 

d’Ajuntament franquista a Escola de Música.

Una fotografia que vaig fer exprofès per aquest article..

    Avui recordaré quatres pinzellades d’un edifici prou conegut de la nostra vila. Situat al cèntric carrer de Cavallers d’Esparreguera. Molts pares i mares actualment hi porten els seus fills, puig en Ell tenim l'Escola de Musica d’Esparreguera.

    Un edifici singular de la nostra petita ciutat que ha acollit dins d’Ell -per diverses circumstancies- el pas de varies generacions d’esparreguerins.

    Certament amb l’actual construcció del nou edifici destinat a Escola de Musica al “Castell”, aquest equipament te els seus dies de vida contats...

    Però l’anècdota no seran les genialitats dels nostres músics locals o les seves desafinades, ni els ideals espirituals que pot tenir l’antic art de la dansa. Aquest tema el deixarem per altre moment, si us sembla.

    L’anècdota que vull recordar es lligada a aquest edifici i al dia d’avui, dissabte 24 d’abril de 2010. Te, això si, el seu origen al segle passat...

    Corrien pels carrers de la nostra la vila els aires de canvis culturals i polítics. Principalment entre determinats grups de joves de caràcter inquiet, desitjosos de fer canvis dins d’aquella vella estructura heretada d’anteriors generacions.

    Això seria al carrer. Al nostre encarcarat Ajuntament es seguia la dinàmica de sempre. Malgrat la rutina, teníem un batlle jove i això es notaria puix s’anaven fent coses i millores a la vila.

    Tot però, dins de la única estructura política existent dins del regim franquista.

    Va ser un dia 16 de maig de l’any 1972 -davant l’estat ruïnós de l’edifici que feia d’Ajuntament- el senyor batlle d’Esparreguera exposaria al Ple Municipal la necessitat d’enderrocar l’edifici i bastir-ne un de nou, pel perill que ja suposava per les cases del voltants i les persones, en el cas d’enfonsar-se l’edifici.

    Es passava a donar llur verda al projecte de la construcció d’un nou Ajuntament, encarregant-lo als Serveis Tècnics municipals.

Enderroc de l'antic Ajuntament d'Esparreguera.

    Uns mesos mes tard, en un acte informatiu celebrat el dia 28 de gener de 1973, es detallava les despeses de l’exercici anterior de l’any 1972, i s’esmentaria que les depeses de l'enderrocament del nostre vell Ajuntament -i apuntalament de les cases dels voltants- havien costat un total de 200.311 pessetes del pressupost. I que les obres per bastir el nou edifici es preveia que comencessin durant aquell 1973...

    Un fet polític important tindria lloc durant aquest trasllat i nova edificació de la nostra Casa de La Vila: El 20 de novembre de 1975 moria el dictador Francisco Franco.

    El dia 22 tenia lloc una solemne Missa Funeral celebrada a l’església parroquial de Santa Eulàlia per la mort del que havia estat el Cap de l’Estat. Tot l’Ajuntament en Ple i el Consell Local del “Movimiento”, voltats de les demés autoritats locals ocupen les primeres files. Darrera, fent un ple de gom-a-gom, la gent -ja de peu en els laterals per manca de seients buits-, s’apinyaria en viure en directe aquells moments històrics que, certament, marcarien un abans i un després.

    La premsa del moment treu edicions especials!. La radio i la televisió aboquen constantment informació sobra la figura del finit!. La exaltació del moment ens portaria a veure per televisió avies madrilenyes ploraneres recordant com el “Caudillo” va establir el sistema de pensions per a la vellesa; i altres entrevistats, ens recorden els molts anys de Pau i com -en el seu moment-, el país es lliurarien d’entrar dins de la segona Guerra Mundial...

    Les obres continuarien....

    A l’any 1976 es tenia finalment ja bastida l’estructura bàsica que comprenia el soterrani, la planta baixa i els dos pisos superiors. I es continuava aixecant l’edifici....

    Pot semblar “pitorreo” però, va estar aquest mateix any de 1976 que estant com estaven les obres del nou Ajuntament, que es va fer un acte polític de la col·locació de “la primera” pedra del nou Ajuntament.

    L’acte va estar presidit per el nostre batlle Ignasi Oleart Comellas, i d’acord amb el protocol del moment s’efectuaria la lectura solemne de l’acte per part del Cronista Oficial de la Vila en Francesc Subirana i Ollé. El grupet present no va estar massa nombrós. Autoritats polítiques, autoritats civils, membres de la policia local, i alguns funcionaris de l’ajuntament, i... poqueta cosa mes.

    El lloc de la col·locació de la primera pedra va ser el soterrani de l’edifici, a la sala destinada primerament a sala de conferencies i exposicions, i molts anys mes tard feta servir per altres coses a partir de diverses divisions. La data de la singular primera pedra -i única que Jo sàpiga-  portaria per data la de 1 de març de 1976.

    La inauguració del nou Ajuntament tindria lloc durant la Festa Major d’hivern de la nostra ciutat, un 12 de febrer de 1977. Per be que va tenir mes d’un protagonista. Puig el mateix dia que s’inauguraria el nou Ajuntament, també s’inauguraria la Plaça del Rei. Tot en una Diada en que vàrem tenir diverses personalitats voltant per Esparreguera. Una d’elles Joan Antoni Samaranch -mort fa pocs dies- el popular membre del COI, que llavors era el President de la Diputació de Barcelona. També tindríem per aquí la totalitat de batlles dels voltants, i un seguit d’actes culturals que no ve al cas recordar en aquest article

    Durant tot aquest esdevenir de l’enderrocament i aixecament de l’actual Ajuntament d’Esparreguera, els Serveis Municipals no s’aturarien. L’Ajuntament va llogar una casa pairal al actual carrer dels Cavallers, on instal·laria de manera mes o menys provisional les dependències i oficines municipals durant aquells anys de les obres.

    Com que els treballs en si durarien els darrers anys de la dictadura, i també uns anys dins d’allò que anomenem la transició democràtica, podem dir d’aquest edifici llogat, -que actualment es l’Escola de Música-, que va estar el darrer Ajuntament franquista i el primer Ajuntament democràtic d’Esparreguera....

Fulletó repartit durant el mes d'abril del 2010 a Esparreguera

    La curiositat dona encara mes suc per ficar-lo dins el mon de les anècdotes locals. Puig com sabeu tots la plataforma ciutadana “Esparreguera decideix” la convertiria avui en un dels sis col·legis electorals, on democràticament, la veu del nostre poble participa en la Consulta Popular en la que se’ns pregunta: “Està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”

    Potser tots els edificis de la nostra petita ciutat tenen la seva petita o gran historia. Però sens dubtes, alguns edificis en tenen mes que altres.

    Com el que avui parlo. Que ha estat seu de la política local franquista, seu de la política local durant la transició, i lloc o seu de la consulta local sobiranista. A cavall de dos segles de política i cultura aquesta anècdota serà ja una part de la nostra memòria col·lectiva...

Felicitacions Nadalenques..

Naixement instal·lat a l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera, aquest Nadal del 2009.
[Fotografia Lluis Artigas Jorba.]

    Desitgem a tots els nostres amics, lectors, simpatitzants i internautes en general, que tingueu un Bon Nadal, unes Bones Festes en família, i un pròsper Any Nou 2010…

En moments de complexitat política

Un mateix Editorial en 12 diaris catalans diferents. 

La resposta de la Societat Civil arriba a les llibreries d’Esparreguera.

    Els esparreguerins que varen anar a comprar el Diari amb la seva tradicional rutina han vist amb sorpresa com un mateix Editorial ha estat publicat en dotze diaris catalans diferents. Un fet inèdit dins la premsa catalana. Més quant cada diari te legítimament diferents punts de vista, i diferents àmbits i zona geogràfica.

    Una anècdota per explicar aquí uns anys als mes menuts de casa. Reproduiré l’Editorial tot seguit perquè el guardin íntegrament:

La dignitat de Catalunya

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
Aquest editorial que publica EL PERIÓDICO en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu.

    Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

.

L’expectació és alta.

    L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort.

    Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

    La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

    No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador.

    El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). Els pactes obliguen l’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

    Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

    Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana.

    Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Publiquen també aquest text: 

La Vanguardia, 

Avui, 

El Punt, 

Diari de Girona, 

Diari de Tarragona, 

Segre, 

La Mañana, 

Regió 7, 

El 9 Nou, 

Diari de Sabadell i 

Diari de Terrassa.

Havaneres i canons...

El canó de Palamós, 

El canó d’Esparreguera

El Canó de Palamós

El canó de Palamós
ben mirat que n’és d’hermós
ja fa temps que està callat.
Ja fa temps que mira el mar
amb el ventre rovellat.
Quatre rodes i un forat.

De la boca del canó
només surten els records
de les guerres d’aquell temps.
Quan la gent de l’Empordà,
de la Selva i el Vallès,
es mataven per no res.

Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.

Si els canons de tot el món
fossin com el vell canó
que tranquil està dormint.
blancs i negres dins el pit
portarien una flor,
la rosa de Jericó.

Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.

    Una de les coses divertides de tota ciutat és veure fer allò de projectes que mai acaben de realitzar-se o mai comencen a fer-se. Veure aprovar coses que finalment ningú viurà prou anys per veure-ho realitzat. 

    He triat expressament aquesta popular Havanera del Mestre Josep Lluís Ortega Monasterio que parla d’aquell vell canó que resta del tot mut a Palamós, com a càntic a la Pau a les nostres terres, per portar a aquestes pagines una anècdota que parla també de coses militars, de canons d’artilleria precisament.

    Eren aquells dies dels anys setanta del segle passat. Dies d’esperances i també frustracions en una dècada que avançava a una velocitat vertiginosa. El poble d’Esparreguera vivia també immers en els coneixements nacionals ,i participava també d’aquell ambient del moment.

    A Esparreguera el fotògraf de cal Puig al carrer Gran, renovava sovint la seva cartellera exposició de fotografies que, com ritual religiós, aplegava curiosos i nostàlgics d’èpoques passades.

    Aquelles vidrieres -tan concorregudes de públic- esdevenia un veritable confessionari de records i també un lloc de trobada, on reviure les nostres entitats, els nostres esports, els esdeveniments locals i les persones...

    Amb les fotografies dels comiats dels “Quintos” d’Esparreguera o d’aquells joves que complien amb els seus deures militars obligatoris, començarien les persones que visitaven l'exposició a reviure moments, anècdotes i experiències de joventut, que compartien amb altres persones allí reunides. A veure’s també. I constatar que molt sovint els nostres joves esparreguerins eren enviats a terres africanes.   [Val a dir que l'entitat "Agrupació de veterans soldats catalans a Melilla" te la seva seu al mateix lloc, el carrer Gran 35-37 d'Esparreguera, essent responsable de la mateixa en Josep Puig i Jorba.     El seu origen cal situar-lo a l'any 1947, per bé que com entitat va ser legalitzada l'any 1986].

    A la fi, sorgiria la idea de posar un canó d’artilleria en algun lloc d’Esparreguera per tal de recordar a tots aquells esparreguerins que al llarg de la història havien tingut que servir a l’exèrcit espanyol d’Àfrica.

    El projecte seria tirat endavant...

    L’alcalde Ignasi Oleart i Comelles feia lectura en el ple ordinari de l’Ajuntament d’Esparreguera del dia 24 de setembre de l’any 1974, d’un escrit signat per 28 esparreguerins -en representació d’uns 300 esparreguerins que en diferents lleves varen complir el Servei Militar en terres africanes- en el que comunicaven el seu desig: 

 "...d’instal·lar en una plaça o lloc de la població un canó com a símbol permanent de record d’Àfrica i de tot l’Exèrcit Espanyol i tanmateix fer un seguit d’actes patriòtics i populars per la seva inauguració...".

    Les gestions realitzades anaven per bon camí, puig Capitania donava plenament suport a aquets projecte, subministrant la peça d’artilleria i el transport. No obstant, en aquell darrer Ajuntament franquista del moment, no tot eren flors i violes. Les coses no anaven tant bé com es podia preveure...

    El jove Joan Serra i Alert capitanejava els regidors anomenats del “Terç Familiar” i no estaven disposats a cedir un mil·límetre a qualsevol acte militarista. Així, fidels al populisme que seguien en aquells moments, faran constar que:

 "Els Regidors del Terç Familiar Srs. Mestre, Serra i Sardá, coneixent la proposta d’uns esparreguerins sobre l’aixecament d’un monument a l’Exèrcit d’Àfrica i d’altres manifestacions vinculades amb la mateixa, manifesten la seva simpatia pels testimonis que en la mateixa es recorden, presidits por la nostàlgia d’una joventut animosa i entusiasta. No obstant creuen que la posada en marxa dels esmentat projectes no entren dins de la configuració del temps ni del moment actual...". 

 

    La seva posició seria doncs, en contra d’aquella petició.

    Amb tot, després del corresponent debat la proposta del canó d’Esparreguera seria aprovada per majoria, per be que "fent constar la seva disconformitat els esmentats regidors del “Terç familiar” per les raons de l’escrit anteriorment mencionat".

    Amb el vist i plau aconseguit, les gestions seguirien el seu curs....

    Com també seguiria el seu curs la història del país i de la vila d’Esparreguera....

    El pesat canó seria carregat cap a la Península amb destinació a la nostra vila, i un d’aquells regidors de l’Ajuntament franquista del “Tercio Familiar”, el Joan Serra i Alert, acabaria d’Alcalde independent dins de la llista socialista d’Esparreguera...

Que com acaba aquesta història?

    Doncs amb els tradicionals nassos de la gent dedicada a la política. Malgrat l’aprovació en el ple de l’Ajuntament, els nous aires instal·lats a la Casa de la Vila, evitarien la seva instal·lació...

    Avui podem parlar d’aquell canó que ningú veié. De canons que, com el d’Esparreguera, sempre esdevindran silenciosos allí on siguin instal·lats o en lloc on es projecti de fer-lo i no s’acabi finalment realitzant. En la Pau eterna...

Escolteu la seva veu
Oh canons de tot el món!
i la gent de tot arreu.
No més guerres ni més morts,
no més bombes ni més foc,
sóc el canó de Palamós.

    Qui sap. Si algun Compositor algun dia escriurà una havanera al nostre canó....

Una nova realitat local

Parets amb pintades

El clam del silenci

Detall pintada a la façana Institut El Castell d'Esparreguera

    Una nova realitat local Parets amb pintades. El clam del silenci. De tant en tant trobem alguna que altre pintada en parets de cases o edificis públics en les quals se’ns transmetien alguna queixa o petició. El Mercat Municipal, les parets de les escoles, entre altres, esdevenen les víctimes propiciatòries d’aquests escriptors de llapis gros, que de vegades, ni s’entén allò que diuen o volen dir. 

    Avui he recollit aquesta pintada que situem al carrer Barcelona d’Esparreguera. Un pintada que en aquest cas demanaria la llibertat d’un tal Franki. I ens preguntarem ... Qui caram és aquest Franki? Potser algun alumne cercabregues i sortit de voltes que l’han expulsat de l‘Institut?. Doncs es veu que no... Transcriuré allò que he trobat: 

Font: Viquipèdia [17.05.2009]. 

Francesc Argemí i Anglada. 

    Francesc Argemí i Anglada, més conegut com a Franki, és un jove de Terrassa empresonat actualment a la presó de Can Brians sota l'acusació d'ultratge a la bandera espanyola. Franki fou detingut el 28 d'abril de 2008, en aplicació de la sentència que el condemnà a 2 anys i set mesos de presó, acusat de despenjar i estripar la bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa durant una petita concentració el 2002, a més d'agredir a dos policies locals. El seu cas ha generat un gran ressò social i diversos col·lectius de diferents àmbits han donat suport explícit a l'alliberament del jove, en considerar que tant la sentència com el comportament de les diferents autoritats han estat desproporcionats.

 

    Se'n destaquen diverses accions de suport que es dugueren a terme durant els primers dies de maig de 2008, com per exemple la penjada que van protagonitzar diverses persones a la Sagrada Família, en un pont sobre la B-23, o davant la seu d'Institucions Penitenciàries (Barcelona) o la manifestació davant la seu del PSC, entre d'altres. 

    També hi ha hagut manifestacions i concentracions per exigir-ne la seva llibertat a Terrassa, Sabadell, a la UAB (Vallès Occidental), Institucions Penitenciàries, Brians 2, UB Raval, Gràcia, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), La Garriga, Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), Mataró (Maresme), València (Horta), Palma (Mallorca), Valls (Alt Camp), Vilafranca de Penedès (Alt Penedès), Igualada (Anoia), Alacant (l'Alacantí), Vic (Osona), etc. 

    També s'han presentat (normalment per part de les CUP) mocions per exigir-ne la llibertat. S'han votat a favor de manera majoritària a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Llinars del Vallès (Vallès Oriental), Tortosa (Baix Ebre), Vilanova i la Geltrú (Garraf) i no s'han aprovat però s'han discutit a Manresa (Bages). Així mateix es va fer un concert solidari a Celrà (Gironès). 

    Destaca també el fet que el Col·legi d'Advocats ha qüestionat públicament els delictes d'injúries a la corona i d'ultratge a Espanya. 

    

    El dia 10 de juny, en Franki va rebre el tercer grau penitenciari que li va permetre sortir de les presó de Can Brians-II. Amb aquest tercer grau en Franki gaudeix de llibertat durant el dia, però ha de tornar a dormir a la presó 

 

Pintada a Institut El Castell d'Esparreguera

Pintada a Institut El Castell d'Esparreguera

Font: Kaosenlared.net [10.06.2008] 

El Franki ha sortit en llibertat!! 

El Franki, Francesc Argemí, ha sortit en llibertat aquest matí de la presó Can Brians 2, després que li hagin concedit el tercer grau en règim obert. Es tracta d'una llibertat parcial i vigilada, ja que haurà de dormir algunes nits a la presó que se li assigni (amb tota probabilitat a la presó Model de Barcelona). La seva advocadessa Montserrat Salvador, ha explicat que el Franki dormirà a la presó i però durant el dia podrà reemprendre els seus estudis i la feina. 

    El Franki ha agraït les mobilitzacions per la seva llibertat. A hores d'ara es troba llibertat, però encara ha de formalitzar tràmits sobre la seva situació de captiveri. El Franki ha agraït públicament la lluita de totes les persones i col.lectius que han fet possible aquest alliberament. El Franki va ser detingut i empresonat fa un mes i mig, quan el Tribunal Suprem espanyol va denegar el recurs presentat el 2005. L'empresonament obeïa a una condemna per uns fets de l'any 2002, quan en una cercavila algú va intentar despenjar una bandera espanyola i una de la UE de la casa de la vila de Terrassa. 

    Les mobilitzacions per la seva llibertat, esdevingudes un clam contra la repressió i contra els símbols del poder (contra la bandera espanyola, l'element sagrat que va motivar la seva condemna a mans d'un ex-fiscal militar) han superat totes les expectatives i s'han covertit en les més nombroses i eficaces dels darrers anys. Les accions mediàtiques continuades han posat a la palestra la greu injustícia i les motivacions polítiques espanyolistes d'aquest empresonament. Un fet que ni la premsa del règim ha pogut ocultar com voldria. 

    Que carai, les histories passen.... però les pintades, - si més no algunes -, es queden...

Llibertat per Franki

      

Acció per a demanar la llibertat d'en Franki

Altres pintades que ha rebut el mateix Institut El Cairat d'Esparreguera...

Altres pintades que ha rebut el mateix Institut El Cairat d'Esparreguera...

Dues unces de nacionalisme espanyol....

    Avui en dia ja s’ha esborrat de la memòria col·lectiva l'existència de cap nacionalisme espanyol tot i la seva omnipresència present -que és posat en un pedestal per alguns- esdevindrà com el perfecte exemple de tot allò de bo que pot haver-hi, [evitant d’anomenar-lo nacionalisme espanyol] mentre que els nacionalismes petits, els perifèrics, aquells que defensen les seves arrels, poc més que se'ls satiritza, satanítza i se'ls acusa de tots els mals presents, passats i futurs. Son fins i anomenats sense complexos de terroristes. 

    Els poders dels mitjans de comunicació han arribat a inculcar amb èxit la idea d'associar el mot nacionalisme a coses considerades totalment negatives i associades naturalment només als catalans, bascos i gallecs. Per cert, com si de nacionalisme espanyol mai no hagués existit. Ni hagués matat a ningú. Ni hagués fet cap cosa malament. Ni en el passat, ni en el present ni en el futur. Ni banderes, ni desfilades militars, ni himnes nacional, ni celebracions com el 12 d’octubre i altres, resulta que no son nacionalisme... vet aquí. 

    Com si Ells, d'això, no en tinguessin gens ni mica... 

    Ahir llegia un article que tractava del Tribunal Constitucional i la revisió de l'Estatut Catalunya i com es volien carregat del text allò de "símbols nacionals" de Catalunya, referint-se a La Senyera o a l'himne dels Segadors. 

    És ben compressible tractant-se d'un tribunal ja dividit entre juristes conservadors i progressistes. I no cal recordar la immensa majoria de quin grup és... 

    Possiblement, si parlessin de coses de Castellà no passaria res de res. Però no tractant-se del "toret i la truita de patates" semblant incomoditat deixar fora de lloc a tant acreditats juristes que sembla, estan per sobre de la llei i del poble de Catalunya. 

    Ja veurem com acaben els malabarismes jurídics per continuar mutilant el text sense donar l'aparença de seguir la dinàmica dels darrers 300 anys, i, els malabarismes també que hauran de fer polítics de nostre govern a la Generalitat per salvar la cara, davant la retallada efectuada per els seus padrins ideològics de Madrid. No deixa d'ésser curiós que de vegades, aquests sentiments tant contraposats acumulats des de segles, siguin explotats econòmicament. I aquí ve l'anecdòtica per aquesta web. 

    Si entreu al portal de internet anomenat e-bay, especialitzat en la venda d'article de segona ma, podreu trobar un cas curiós que associa la nostra ciutat d'Esparreguera amb la simbologia nacionalista espanyola 

    És venen unes escombretes de ratolí de internet que ben segur faran les delícies dels més espanyolistes. Amb el nom de la nostra ciutat. És a dir, la bandera espanyola amb el nom d'Esparreguera. 

    És tant sols qüestió de diners.... 

    Ha! L'anècdota és doble, puix l'empresa ni tant sols és del país...

    Show off your local pride with this mousepad of your favorite city!!! We have thousands of cities listed from all over the world. Use store search box on the left to find other cities. If your city is not listed in our store, please contact us as we can do custom work.

Visit our Store

    New custom made high quality mouse pad imprinted using the latest sublimation technology. It is 8 1/2" x 7" in size and 1/8 thick. It has a non skid backing to prevent slipping. It will work with any type of mouse: ball, optical, laser.

    PAYMENT OPTIONS: 

    We accept Paypal worldwide. USA customers ONLY can also pay with a Check or Money Order.

FAST SHIPPING

    Our products are shipped out WORLDWIDE within 48 business hours after receiving full funds. Most times, it will be within 24 hours. We are not responsible for custom delays or custom fees on international orders.

    Returns: If the product was damaged or in the highly unlikely event we sent you a wrong item, we will gladly exchange it for you. Returns must be sent back within 7 days and buyer is responsible for the cost of shipping the item back to us>>.

Felicitacions als nostres lectors...

Es desitja a tots els nostres lectors
unes bones festes de Nadal i de cap d'any,
i que l'Any Nou 2009
resulti ple d'Amor, Pau i Prosperitat.

Telecinco: Atureu el racisme lingüístic!

Benvolgut lector d'aquesta web, 

    A finals del passat mes de juny un grup d’intel·lectuals espanyolistes signaven el Manifiesto por la lengua común, que ben aviat es féu públic entre els mitjans de comunicació. El manifest és un text ofensiu i amb trets propis de racisme lingüístic en què pretén relegar el català, basc i gallec a llengües de segona fila, folklòriques, un estil més propi de l’època franquista que no pas d’una democràcia consolidada. 

Entre els adherits d’aquest manifest hi trobem el canal de televisió Telecinco, un canal privat que actua amb la concessió pública i que ha ofert el seu mitjà per ajudar a difondre el manifest. Com a català donaré ple suport a la Plataforma per la Llengua. És inacceptable la postura de Telecinco i per això et proposem d’enviar la teva queixa - Jo ja ho he fet- a la cadena i als seus principals accionistes. 

    Si ho vols, també pots queixar-te a través del formulari www.telecinco.es/contacta , amb un text personal o copiant i enganxant la carta de sota. A partir d'ara, les meves webs personals utilitzarà exclusivament la llengua catalana. 

    Gràcies per la teva col·laboració.

Carta a Telecinco:

Apreciado Sr. Consejero Delegado Paolo Vasile,

    Le escribo para manifestar mi protesta por la inexistencia de contenidos en catalán en la programación de Telecinco y por la adhesión de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grupo de intelectuales nacionalistas españoles publicó en el periódico EL MUNDO el pasado 23 de junio.

    Este manifiesto exige la negación de derechos a las minorías lingüísticas de España, consagrando al mismo tiempo su desigualdad ante la ley, con el argumento de que el castellano es una lengua superior y que sus hablantes, por lo tanto, deben poseer más derechos que los ciudadanos que hablan el catalán, el gallego o el vasco como primera lengua. Si se hiciese el mismo razonamiento respecto a las mujeres, el manifiesto sería sexista, y si se hiciese en relación con las personas negras, nadie albergaría duda alguna de su carácter racista. En este sentido el manifiesto es contrario a la Constitución española, que proclama la igualdad de todos los ciudadanos ante la ley.

    El manifiesto, pero, no sólo considera a los catalanohablantes, gallegohablantes y vascohablantes como ciudadanos de segunda, sino que manifiesta una posición totalmente contraria a la diversidad cultural y el multilingüismo, realidades plenamente enraizadas en la Europa de nuestros días.

    Opiniones como las del manifiesto son peligrosas porque pueden conducir a la discriminación y a la violencia contra las minorías, acciones de las que por desgracia ya hemos sido testigo en otros contextos y momentos históricos.
La adhesión al manifiesto por parte de su cadena es, en consecuencia, un hecho muy grave, ya que un medio de comunicación privado en régimen de concesión del espacio radioeléctrico público tiene el deber de fomentar los valores democráticos, de tolerancia y de protección y respeto a las minorías.

    Su adhesión a este texto no representa únicamente una enorme falta de respeto contra la lengua y la cultura de algunos de los más populares profesionales que trabajan en Telecinco, sino también contra la misma audiencia de Telecinco en Cataluña, es decir, contra sus propios televidentes.

    Entiendo pues que su emisora nos considera a mí y a cualquier otro televidente catalanohablante, gallegohablante o vascohablante ciudadanos de segunda, y por lo tanto deduzco que no están ustedes interesados en mi consumo televisivo.

    Así pues, les comunico que a partir de ahora procuraré no mirar Telecinco, un comportamiento que recomendaré a mis familiares, amigos y compañeros de trabajo. Por otro lado me reservo el derecho de protestar ante el Ministerio de Industria por el mal uso que realiza Telecinco de su concesión de espacio radioeléctrico público y el derecho de presionar a las empresas anunciantes para que dejen de contratar tiempo de publicidad en Telecinco.

    Cordialmente,

Benvolgut Sr. Conseller Delegat Paolo Vasile,

    Escric per expressar la meva protesta per la manca de continguts en català a la programació de Telecinco i per l’adhesió de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grup d’intel·lectuals nacionalistes van publicar al diari EL MUNDO el proppassat 23 de juny.

    Aquest manifest exigeix la negació de drets a les minories lingüístiques d’Espanya, tot consagrant la seva desigualtat davant la llei, amb l’argument que el castellà és una llengua superior i que els seus parlants, per tant, han de tenir més drets que els ciutadans que parlen el català, el gallec o el basc com a primera llengua. Si es fes el mateix raonament en relació a les dones, el manifest seria sexista; i si es fes en relació a les persones negres, ningú tindria cap dubte del seu caràcter racista. En aquest sentit el manifest és contrari a la Constitució espanyola, que proclama la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.

    El manifest, però, no només considera els catalanoparlants, gallegoparlants i bascoparlants com a ciutadans de segona, sinó que expressa una posició totalment contrària a la diversitat cultural i el multilingüisme, realitats plenament arrelades a l’Europa dels nostres dies. Opinions com les del manifest són perilloses perquè poden conduir a la discriminació i la violència contra les minories, com malauradament ja hem vist en altres contextos i moments històrics.

    L’adhesió de la seva cadena, doncs, és molt greu, perquè un mitjà de comunicació privat en regim de concessió de l’espai radioelèctric públic té el deure de promoure els valors democràtics, de tolerància i de protecció i respecte a les minories. La seva adhesió a aquest text no només és una enorme falta de respecte contra la llengua i la cultura d’alguns dels més populars professionals que treballen a Telecinco, sinó també contra la mateixa audiència de Telecinco a Catalunya, és a dir, els seus propis televidents.

   Entenc que la seva emissora em considera a mi i a qualsevol altre televident catalanoparlant, gallegoparlant o bascoparlant com un ciutadà de segona, i per tant dedueixo que vostès no estan interessats en el meu consum televisiu.

    Així doncs, els comunico que a partir d’ara procuraré no mirar Telecinco, un comportament que recomanaré als meus familiars, amics i companys de feina. D’altra banda, em reservo el dret de protestar davant del Ministeri d’Indústria pel mal ús que fa Telecinco de la seva concessió d’espai radioelèctric públic, i de pressionar les empreses anunciants perquè deixin de contractar temps de publicitat a Telecinco.    

    Ben cordialment,

Lettera a Telecinco:

    Egregio Signor Consigliere Delegato Paolo Vasile,

    Le scrivo per esprimere la mia protesta per l’adesione di Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” [Manifesto per la lingua comune] che un gruppo di intellettuali nazionalisti ha pubblicato sul quotidiano EL MUNDO lo scorso 23 giugno.

    Tale manifesto esige che vengano negati i loro diritti alle minoranze linguistiche della Spagna, sancendo il principio della loro ineguaglianza di fronte alla legge, con l’affermazione della superiorità della lingua castigliana i cui parlanti quindi, dovrebbero essere titolari di maggiori diritti rispetto ai cittadini che parlano il catalano, il galiziano o il basco come prima lingua. Se lo stesso ragionamento venisse applicato alle donne il manifesto sarebbe sessista; e se lo fosse alle persone negre, nessuno nutrirebbe dubbio alcuno sul suo carattere razzista. Si tratta quindi di un manifesto contrario alla Costituzione spagnola, che proclama l’eguaglianza di tutti i cittadini di fronte alla legge.

    Il manifesto però non si limita a considerare i parlanti catalano, galiziano e basco come cittadini di seconda categoria, e si spinge sino ad esprimere una posizione totalmente contraria alla diversità culturale ed al multilinguismo, realtà pienamente radicate nell’Europa dei nostri giorni. Opinioni come quelle del manifesto sono pericolose perché possono condurre alla discriminazione ed alla violenza ai danni delle minoranze, come purtroppo abbiamo già visto in altri contesti e momenti storici.

    L’adesione della sua catena quindi è gravissima, perché un mezzo di comunicazione privato in regime di concessione dello spazio radioelettrico pubblico ha il dovere di promuovere i valori di democrazia, tolleranza, tutela e rispetto delle minoranze. La sua adesione a questo testo non solo rappresenta un’enorme mancanza di rispetto nei confronti della lingua e della cultura di alcuni dei più popolari professionisti che lavorano a Telecinco, ma anche contro lo stesso pubblico di Telecinco in Catalogna, cioè i suoi stessi telespettatori.

    Ne deduco che la sua emittente considera me ed ogni altro telespettatore di lingua catalana, basca o galiziana come un cittadino di seconda classe e che quindi non siete interessati al mio consumo televisivo.

    Le comunico quindi che d’ora in poi farò a meno di guardare Telecinco, un comportamento che raccomanderò ai miei familiari, amici e colleghi di lavoro. D’altra parte mi riservo la facoltà di protestare presso il Ministero d’Industria per l’uso inadeguato che Telecinco fa della sua concessione di spazio radioelettrico e di esercitare pressioni sugli inserzionisti affinché rinuncino alla contrattazione di spazi pubblicitari a Telecinco.

    Cordiali saluti,

Carta al Ministro y al Ministerio de Industria, Turismo y Comercio del Estado Español:

Apreciado Sr. Miguel Sebastián Gascón,

    Escribo para manifestar mi enérgica protesta por la adhesión de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grupo de intelectuales nacionalista españoles publicó en el periódico EL MUNDO el pasado 23 de junio y para pedirle que emita instrucciones a los organismos reguladores de las concesiones de espacio radioeléctrico público para que intervengan ante un uso claramente ilegítimo de este espacio público.

    El manifiesto al que se ha adherido Telecinco exige la negación de derechos a las minorías lingüísticas de España, consagrando al mismo tiempo su desigualdad ante la ley, con el argumento de que el castellano es una lengua superior [?] y que sus hablantes, por lo tanto, deben poseer más derechos que los ciudadanos que hablan el catalán, el gallego o el vasco como primera lengua. Si se hiciese el mismo razonamiento respecto a las mujeres, el manifiesto sería sexista, y si se hiciese en relación con las personas negres, nadie albergaría duda alguna de su carácter racista. En este sentido el manifiesto es contrario a la Constitución española, que proclama la igualdad de todos los ciudadanos ante la ley. El manifiesto, pero, no sólo considera a los catalanohablantes, gallegohablantes y vascohablantes como ciudadanos de segunda, sino que manifiesta una posición totalmente contraria a la diversidad cultural y el multilingüismo, realidades plenamente enraizadas en la Europa de nuestros días. Opiniones como las del manifiesto son peligrosas porque pueden conducir a la discriminación y a la violencia contra las minorías, acciones de las que por desgracia ya hemos sido testigo en otros contextos y momentos históricos.

    Por otro lado, Telecinco no se ha limitado a adherirse públicamente a este texto, sino que su consejero delegado, el Sr. Paolo Vasile, ha ofrecido a los autores del manifiesto las instalaciones de su cadena para difundir estas ideas que, como acabo de decir, son contrarias a los principios democráticos tal y como se entienden actualmente. Este hecho reviste particular gravedad, ya que se trata de una intervención totalmente injustificada e inaceptable en el debate político por parte de un medio de comunicación en régimen de concesión del espacio radioeléctrico público, y por lo tanto constituye un uso abusivo e ilegítimo de su concesión.

    Le ruego, pues, que instruya las medidas legales y administrativas oportunas para que Telecinco rectifique, y que llegue, si es necesario, a las sanciones económicas y a la cancelación de su licencia de emisión.

    Cordialmente,

Carta al Ministre i al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç de l’Estat Espanyol:

Benvolgut Sr. Miguel Sebastián Gascón,

    Escric per expressar la meva enèrgica protesta per l’adhesió de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grup d’intel·lectuals nacionalistes van publicar al diari EL MUNDO el proppassat 23 de juny, i per demanar-li que instrueixi els organismes reguladors de les concessions d’espai radioelèctric públic a intervenir davant d’un ús clarament il•legítim d’aquest espai públic.

    El manifest a què s’ha adherit Telecinco exigeix la negació de drets a les minories lingüístiques d’Espanya, tot consagrant la seva desigualtat davant la llei, amb l’argument que el castellà és una llengua superior i que els seus parlants, per tant, han de tenir més drets que els ciutadans que parlen el català, el gallec o el basc com a primera llengua. Si es fes el mateix raonament en relació a les dones, el manifest seria sexista; i si es fes en relació a les persones negras, ningú tindria cap dubte del seu caràcter racista. En aquest sentit el manifest és contrari a la Constitució espanyola, que proclama la igualtat de tots els ciutadans davant la llei. El manifest, però, no només considera els catalanoparlants, gallegoparlants i bascoparlants com a ciutadans de segona, sinó que expressa una posició totalment contrària a la diversitat cultural i el multilingüisme, realitats plenament arrelades a l’Europa dels nostres dies. Opinions com les del manifest són perilloses perquè poden conduir a la discriminació i la violència contra les minories, com malauradament ja hem vist en altres contextos i moments històrics.

    D’altra banda, Telecinco no s’ha limitat a adherir-se públicament a aquest text, sinó que el seu conseller delegat, el Sr. Paolo Vasile, ha ofert als autors del manifest les instal·lacions de la seva cadena per difondre aquestes idees que, com acabo de dir, són contràries als principis democràtics tal com s’entenen actualment. Aquest fet és especialment greu, ja que es tracta d’una intervenció totalment injustficada i inacceptable en el debat polític per part d’un mitjà de comunicació en règim de concessió de l’espai radioelèctric públic, i per tant constitueix un ús abusiu i il·legítim de la seva concessió.

    Li prego, doncs, que prengui les mesures legals i administratives oportunes perquè Telecinco rectifiqui, arribant si és necessari a les sancions econòmiques i a la cancel•lació de la seva llicència d’emissió.

    Ben cordialment,

Lettera al Ministero d’Industria, Turismo e Commercio dello Stato Spagnolo:

Egregio Signor Miguel Sebastián Gascón,

    Le scrivo per esprimere la mia energica protesta per l’adesione di Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” [Manifesto per la lingua comune] che un gruppo di intellettuali nazionalisti ha pubblicato sul quotidiano EL MUNDO lo scorso 23 giugno e per chiederle l’intervento degli enti regolatori delle concessioni di spazio radioelettrico pubblico in risposta ad un uso così chiaramente illegittimo di questo spazio.

    Il manifesto cui ha aderito Telecinco esige che vengano negati i loro diritti alle minoranze linguistiche della Spagna, sancendo il principio della loro ineguaglianza di fronte alla legge, con l’affermazione della superiorità della lingua castigliana i cui parlanti quindi, dovrebbero essere titolari di maggiori diritti rispetto ai cittadini che parlano il catalano, il galiziano o il basco come prima lingua. Se lo stesso ragionamento venisse applicato alle donne il manifesto sarebbe sessista; e se lo fosse alle persone negre, nessuno nutrirebbe dubbio alcuno sul suo carattere razzista. Si tratta quindi di un manifesto contrario alla Costituzione spagnola, che proclama l’eguaglianza di tutti i cittadini di fronte alla legge.

    Il manifesto però non si limita a considerare i cittadini di lingua catalana, basca e galiziana come cittadini di seconda categoria, e si spinge sino ad esprimere una posizione totalmente contraria alla diversità culturale ed al multilinguismo, realtà pienamente radicate nell’Europa dei nostri giorni. Opinioni come quelle del manifesto sono pericolose perché possono condurre alla discriminazione ed alla violenza ai danni delle minoranze, come purtroppo abbiamo già visto in altri contesti e momenti storici.

    D’altra parte, Telecinco non si è limitata ad offrire la sua pubblica adesione a tale testo ed il suo consigliere delegato, Sig. Paolo Vasile, ha offerto agli autori del manifesto gli impianti della sua catena per la diffusione di queste idee che, come ho già detto, sono contrarie ai principi democratici modernamente intesi. Detta circostanza è di estrema gravità, dato che si tratta di un intervento del tutto ingiustificato ed inaccettabile nel dibattito politico di un mezzo di comunicazione in regime di concessione dello spazio radioelettrico pubblico, che costituisce quindi un uso abusivo ed illegittimo dell’assegnazione.

    La prego quindi di adottare i provvedimenti legali ed amministrativi opportuni affinché Telecinco rettifichi, giungendo se necessario all’imposizione di sanzioni economiche ed alla revoca della licenza di emissione.

Distinti saluti,

Benvolguts senyors/es,

    Escric per informar-los que la cadena de televisió Telecinco, en què vostès anuncien els seus productes i serveis, s’ha adherit al “Manifiesto por la lengua común” que un grup d’intel•lectuals nacionalistes van publicar al diari EL MUNDO el proppassat 23 de juny, i que per aquest motiu he decidit no tornar a sintonitzar aquesta cadena.

    El manifest a què s’ha adherit Telecinco exigeix la negació de drets a les minories lingüístiques d’Espanya, tot consagrant la seva desigualtat davant la llei, amb l’argument que el castellà és una llengua superior i que els seus parlants, per tant, han de tenir més drets que els ciutadans que parlen el català, el gallec o el basc com a primera llengua. Si es fes el mateix raonament en relació a les dones, el manifest seria sexista; i si es fes en relació a les persones negres, ningú tindria cap dubte del seu caràcter racista. En aquest sentit el manifest és contrari a la Constitució espanyola, que proclama la igualtat de tots els ciutadans davant la llei. El manifest, però, no només considera els catalanoparlants, gallegoparlants i bascoparlants com a ciutadans de segona, sinó que expressa una posició totalment contrària a la diversitat cultural i el multilingüisme, realitats plenament arrelades a l’Europa dels nostres dies. Opinions com les del manifest són perilloses perquè poden conduir a la discriminació i la violència contra les minories, com malauradament ja hem vist en altres contextos i moments històrics.

    L’actuació de Telecinco és, en la meva opinió, totalment inacceptable, i és una ofensa i una agressió contra tots els televidents dels territoris espanyols on existeix una llengua pròpia. Com a consumidor, no puc permetre que se m’insulti i se’m consideri un ciutadà de segona.

    Els demano, doncs, que es queixin a Telecinco per la seva actitud discriminatòria contra els seus consumidors i que deixin d’anunciar els seus productes i serveis a Telecinco, ja que és intolerable que una cadena en règim de concessió de l’espai radioelèctric públic es comporti d’aquesta manera. En el cas que Telecinco no rectifiqui i si vostès segueixen contractant temps publicitari a Telecinco, hauré de buscar alternatives als productes que vostès ofereixen.

    Ben cordialment,

Letter to companies advertising on Telecinco:

Dear sir/madam,

    I am writing to inform you that the Telecinco television channel, on which you advertise your products and services, has subscribed to the “Manifesto for the common language” which a group of nationalist intellectuals published in the newspaper El mundo last 23 June, and for which reason I have decided not to watch this channel again.

    The manifesto subscribed to by Telecinco is calling for the denial of the rights of language minorities in Spain, thus endorsing their inequality before the law, with the argument that Spanish is a superior language and that Spanish speakers must therefore have more rights than citizens that speak Catalan, Galician or Basque as their first language. If the same reasoning were applied to women, the manifesto would be sexist; and if it were done so with regard to black people, nobody would doubt its racist nature. In this sense, the manifesto is contrary to the Spanish Constitution, which proclaims the equality of all citizens before the law. However, not only does the manifesto regard Catalan, Galician and Basque speakers as second-class citizens, but also expresses a position that is totally contrary to cultural diversity and multilingualism, a reality which is deeply rooted in modern-day Europe. Opinions such as those contained in the manifesto are dangerous because they can lead to discrimination and violence against minorities, as unfortunately we have already seen in other contexts and moments in history.

    Telecinco's action is, in my opinion, totally unacceptable, and constitutes an offence and an aggression against all television viewers in Spain who speak a language other than Spanish. As a consumer, I cannot tolerate being insulted and regarded as a second-class citizen.

    I therefore call upon you to lodge a complaint with Telecinco on account of its discriminatory attitude towards its consumers and to stop advertising your products and services on Telecinco, since such behaviour by a channel using a concession of the public radioelectric system is intolerable. If Telecinco fails to retract, and you continue to advertise on Telecinco, I will be obliged to seek alternatives to your products.

    Yours sincerely,

Carta a las empresas anunciantes en Telecinco:

Apreciado/a Señor/a,

    Les escribo para informarles de que la cadena de televisión Telecinco, en la que ustedes anuncian sus productos y servicios, se ha adherido al “Manifiesto por la lengua común” que un grupo de intelectuales nacionalistas publicó en el diario EL MUNDO el pasado 23 de junio, y que por este motivo he decidido no volver a sintonizar esta cadena.

    El manifiesto al que se ha adherido Telecinco exige la negación de derechos a las minorías lingüísticas de España, consagrando al mismo tiempo su desigualdad ante la ley, con el argumento de que el castellano es una lengua superior y que sus hablantes, por lo tanto, deben poseer más derechos que los ciudadanos que hablan el catalán, el gallego o el vasco como primera lengua. Si se hiciese el mismo razonamiento respecto a las mujeres, el manifiesto sería sexista, y si se hiciese en relación con las personas negras, nadie albergaría duda alguna de su carácter racista. En este sentido el manifiesto es contrario a la Constitución española, que proclama la igualdad de todos los ciudadanos ante la ley. El manifiesto, pero, no sólo considera a los catalanohablantes, gallegohablantes y vascohablantes como ciudadanos de segunda, sino que manifiesta una posición totalmente contraria a la diversidad cultural y el multilingüismo, realidades plenamente enraizadas en la Europa de nuestros días. Opiniones como las del manifiesto son peligrosas porque pueden conducir a la discriminación y a la violencia contra las minorías, acciones de las que por desgracia ya hemos sido testigo en otros contextos y momentos históricos.

    La actuación de Telecinco es, en mi opinión, totalmente inaceptable, y representa una ofensa y una agresión contra todos los televidentes de los territorios españoles donde existe una lengua propia. Como consumidor, no puedo permitir que se me insulte y se me considere un ciudadano de segunda.

    Les pido, pues, que se quejen a Telecinco por su actitud discriminatoria contra sus consumidores y que dejen de anunciar sus productos y servicios en Telecinco, ya que es intolerable que una cadena en régimen de concesión del espacio radioeléctrico público se comporte de esta manera. En el caso de que Telecinco no rectifique, y si ustedes continúan contratando tiempo publicitario a Telecinco, tendré que buscar alternativas a los productos que ustedes ofrecen.

    Cordialmente,

Lettera alle società che trasmettono spot pubblicitari su Telecinco Egregi:

Signori/e,

    Scrivo per informarvi che la catena televisiva Telecinco, su cui appare la pubblicità dei vostri prodotti e servizi, ha aderito al “Manifiesto por la lengua común” [Manifesto per la lingua comune] che un gruppo di intellettuali nazionalisti ha pubblicato sul quotidiano EL MUNDO lo scorso 23 giugno e che per tale motivo ho deciso di non sintonizzare più questa catena.

    Il manifesto cui ha aderito Telecinco esige che vengano negati i loro diritti alle minoranze linguistiche della Spagna, sancendo il principio della loro ineguaglianza di fronte alla legge, con l’affermazione della superiorità della lingua castigliana i cui parlanti quindi, debbono essere titolari di maggiori diritti rispetto ai cittadini che parlano il catalano, il galiziano o il basco come prima lingua. Se lo stesso ragionamento venisse applicato alle donne il manifesto sarebbe sessista; e se lo fosse alle persone negre, nessuno nutrirebbe dubbio alcuno sul suo carattere razzista. Si tratta quindi di un manifesto contrario alla Costituzione spagnola, che proclama l’eguaglianza di tutti i cittadini di fronte alla legge.

    Il manifesto però non si limita a considerare i parlanti delle lingue catalana, basca e galiziana come cittadini di seconda categoria, e si spinge sino ad esprimere una posizione totalmente contraria alla diversità culturale ed al multilinguismo, realtà pienamente radicate nell’Europa dei nostri giorni. Opinioni come quelle del manifesto sono pericolose perché possono condurre alla discriminazione ed alla violenza ai danni delle minoranze, come purtroppo abbiamo già visto in altri contesti e momenti storici.

    L’iniziativa di Telecinco è, a mio avviso, del tutto inaccettabile e rappresenta un’offesa ed un’aggressione a tutti i telespettatori dei territori spagnoli in cui esiste una lingua propria. Come consumatore non posso accettare di essere insultato e considerato un cittadino di seconda classe.

    Vi chiedo dunque di intervenire presso Telecinco riprovandone il comportamento discriminatorio nei confronti dei vostri consumatori e di ritirare gli spot sui vostri prodotti e servizi da Telecinco, dato che è intollerabile che una catena in regime di concessione dello spazio radioelettrico pubblico si comporti in questo modo. Qualora Telecinco non rettifichi e i vostri prodotti continuino ad essere pubblicizzati su Telecinco, mi vedrò costretto a cercare alternative ai prodotti da voi offerti.

    Cordiali saluti,