Es desitja a tots els nostres lectors
unes bones festes de Nadal i de cap d'any,
i que l'Any Nou 2009
resulti ple d'Amor, Pau i Prosperitat.
dimecres, de desembre 24, 2008
Felicitacions als nostres lectors...
dissabte, de juliol 05, 2008
Telecinco: Atureu el racisme lingüístic!
Le escribo para manifestar mi protesta por la inexistencia de contenidos en catalán en la programación de Telecinco y por la adhesión de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grupo de intelectuales nacionalistas españoles publicó en el periódico EL MUNDO el pasado 23 de junio.
Este manifiesto exige la negación de derechos a las minorías lingüísticas de España, consagrando al mismo tiempo su desigualdad ante la ley, con el argumento de que el castellano es una lengua superior y que sus hablantes, por lo tanto, deben poseer más derechos que los ciudadanos que hablan el catalán, el gallego o el vasco como primera lengua. Si se hiciese el mismo razonamiento respecto a las mujeres, el manifiesto sería sexista, y si se hiciese en relación con las personas negras, nadie albergaría duda alguna de su carácter racista. En este sentido el manifiesto es contrario a la Constitución española, que proclama la igualdad de todos los ciudadanos ante la ley.
El manifiesto, pero, no sólo considera a los catalanohablantes, gallegohablantes y vascohablantes como ciudadanos de segunda, sino que manifiesta una posición totalmente contraria a la diversidad cultural y el multilingüismo, realidades plenamente enraizadas en la Europa de nuestros días.
La adhesión al manifiesto por parte de su cadena es, en consecuencia, un hecho muy grave, ya que un medio de comunicación privado en régimen de concesión del espacio radioeléctrico público tiene el deber de fomentar los valores democráticos, de tolerancia y de protección y respeto a las minorías.
Entiendo pues que su emisora nos considera a mí y a cualquier otro televidente catalanohablante, gallegohablante o vascohablante ciudadanos de segunda, y por lo tanto deduzco que no están ustedes interesados en mi consumo televisivo.
Cordialmente,
Aquest manifest exigeix la negació de drets a les minories lingüístiques d’Espanya, tot consagrant la seva desigualtat davant la llei, amb l’argument que el castellà és una llengua superior i que els seus parlants, per tant, han de tenir més drets que els ciutadans que parlen el català, el gallec o el basc com a primera llengua. Si es fes el mateix raonament en relació a les dones, el manifest seria sexista; i si es fes en relació a les persones negres, ningú tindria cap dubte del seu caràcter racista. En aquest sentit el manifest és contrari a la Constitució espanyola, que proclama la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
El manifest, però, no només considera els catalanoparlants, gallegoparlants i bascoparlants com a ciutadans de segona, sinó que expressa una posició totalment contrària a la diversitat cultural i el multilingüisme, realitats plenament arrelades a l’Europa dels nostres dies. Opinions com les del manifest són perilloses perquè poden conduir a la discriminació i la violència contra les minories, com malauradament ja hem vist en altres contextos i moments històrics.
L’adhesió de la seva cadena, doncs, és molt greu, perquè un mitjà de comunicació privat en regim de concessió de l’espai radioelèctric públic té el deure de promoure els valors democràtics, de tolerància i de protecció i respecte a les minories. La seva adhesió a aquest text no només és una enorme falta de respecte contra la llengua i la cultura d’alguns dels més populars professionals que treballen a Telecinco, sinó també contra la mateixa audiència de Telecinco a Catalunya, és a dir, els seus propis televidents.
Egregio Signor Consigliere Delegato Paolo Vasile,
Le scrivo per esprimere la mia protesta per l’adesione di Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” [Manifesto per la lingua comune] che un gruppo di intellettuali nazionalisti ha pubblicato sul quotidiano EL MUNDO lo scorso 23 giugno.
Tale manifesto esige che vengano negati i loro diritti alle minoranze linguistiche della Spagna, sancendo il principio della loro ineguaglianza di fronte alla legge, con l’affermazione della superiorità della lingua castigliana i cui parlanti quindi, dovrebbero essere titolari di maggiori diritti rispetto ai cittadini che parlano il catalano, il galiziano o il basco come prima lingua. Se lo stesso ragionamento venisse applicato alle donne il manifesto sarebbe sessista; e se lo fosse alle persone negre, nessuno nutrirebbe dubbio alcuno sul suo carattere razzista. Si tratta quindi di un manifesto contrario alla Costituzione spagnola, che proclama l’eguaglianza di tutti i cittadini di fronte alla legge.
Il manifesto però non si limita a considerare i parlanti catalano, galiziano e basco come cittadini di seconda categoria, e si spinge sino ad esprimere una posizione totalmente contraria alla diversità culturale ed al multilinguismo, realtà pienamente radicate nell’Europa dei nostri giorni. Opinioni come quelle del manifesto sono pericolose perché possono condurre alla discriminazione ed alla violenza ai danni delle minoranze, come purtroppo abbiamo già visto in altri contesti e momenti storici.
L’adesione della sua catena quindi è gravissima, perché un mezzo di comunicazione privato in regime di concessione dello spazio radioelettrico pubblico ha il dovere di promuovere i valori di democrazia, tolleranza, tutela e rispetto delle minoranze. La sua adesione a questo testo non solo rappresenta un’enorme mancanza di rispetto nei confronti della lingua e della cultura di alcuni dei più popolari professionisti che lavorano a Telecinco, ma anche contro lo stesso pubblico di Telecinco in Catalogna, cioè i suoi stessi telespettatori.
Ne deduco che la sua emittente considera me ed ogni altro telespettatore di lingua catalana, basca o galiziana come un cittadino di seconda classe e che quindi non siete interessati al mio consumo televisivo.
Le comunico quindi che d’ora in poi farò a meno di guardare Telecinco, un comportamento che raccomanderò ai miei familiari, amici e colleghi di lavoro. D’altra parte mi riservo la facoltà di protestare presso il Ministero d’Industria per l’uso inadeguato che Telecinco fa della sua concessione di spazio radioelettrico e di esercitare pressioni sugli inserzionisti affinché rinuncino alla contrattazione di spazi pubblicitari a Telecinco.
Cordiali saluti,
Carta al Ministro y al Ministerio de Industria, Turismo y Comercio del Estado Español:
Escribo para manifestar mi enérgica protesta por la adhesión de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grupo de intelectuales nacionalista españoles publicó en el periódico EL MUNDO el pasado 23 de junio y para pedirle que emita instrucciones a los organismos reguladores de las concesiones de espacio radioeléctrico público para que intervengan ante un uso claramente ilegítimo de este espacio público.
El manifiesto al que se ha adherido Telecinco exige la negación de derechos a las minorías lingüísticas de España, consagrando al mismo tiempo su desigualdad ante la ley, con el argumento de que el castellano es una lengua superior [?] y que sus hablantes, por lo tanto, deben poseer más derechos que los ciudadanos que hablan el catalán, el gallego o el vasco como primera lengua. Si se hiciese el mismo razonamiento respecto a las mujeres, el manifiesto sería sexista, y si se hiciese en relación con las personas negres, nadie albergaría duda alguna de su carácter racista. En este sentido el manifiesto es contrario a la Constitución española, que proclama la igualdad de todos los ciudadanos ante la ley. El manifiesto, pero, no sólo considera a los catalanohablantes, gallegohablantes y vascohablantes como ciudadanos de segunda, sino que manifiesta una posición totalmente contraria a la diversidad cultural y el multilingüismo, realidades plenamente enraizadas en la Europa de nuestros días. Opiniones como las del manifiesto son peligrosas porque pueden conducir a la discriminación y a la violencia contra las minorías, acciones de las que por desgracia ya hemos sido testigo en otros contextos y momentos históricos.
Por otro lado, Telecinco no se ha limitado a adherirse públicamente a este texto, sino que su consejero delegado, el Sr. Paolo Vasile, ha ofrecido a los autores del manifiesto las instalaciones de su cadena para difundir estas ideas que, como acabo de decir, son contrarias a los principios democráticos tal y como se entienden actualmente. Este hecho reviste particular gravedad, ya que se trata de una intervención totalmente injustificada e inaceptable en el debate político por parte de un medio de comunicación en régimen de concesión del espacio radioeléctrico público, y por lo tanto constituye un uso abusivo e ilegítimo de su concesión.
Le ruego, pues, que instruya las medidas legales y administrativas oportunas para que Telecinco rectifique, y que llegue, si es necesario, a las sanciones económicas y a la cancelación de su licencia de emisión.
Carta al Ministre i al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç de l’Estat Espanyol:
Benvolgut Sr. Miguel Sebastián Gascón,
Escric per expressar la meva enèrgica protesta per l’adhesió de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grup d’intel·lectuals nacionalistes van publicar al diari EL MUNDO el proppassat 23 de juny, i per demanar-li que instrueixi els organismes reguladors de les concessions d’espai radioelèctric públic a intervenir davant d’un ús clarament il•legítim d’aquest espai públic.
Li prego, doncs, que prengui les mesures legals i administratives oportunes perquè Telecinco rectifiqui, arribant si és necessari a les sancions econòmiques i a la cancel•lació de la seva llicència d’emissió.
Ben cordialment,
Egregio Signor Miguel Sebastián Gascón,
Le scrivo per esprimere la mia energica protesta per l’adesione di Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” [Manifesto per la lingua comune] che un gruppo di intellettuali nazionalisti ha pubblicato sul quotidiano EL MUNDO lo scorso 23 giugno e per chiederle l’intervento degli enti regolatori delle concessioni di spazio radioelettrico pubblico in risposta ad un uso così chiaramente illegittimo di questo spazio.
Distinti saluti,
Ben cordialment,
Letter to companies advertising on Telecinco:
Dear sir/madam,
Carta a las empresas anunciantes en Telecinco:
Signori/e,
Scrivo per informarvi che la catena televisiva Telecinco, su cui appare la pubblicità dei vostri prodotti e servizi, ha aderito al “Manifiesto por la lengua común” [Manifesto per la lingua comune] che un gruppo di intellettuali nazionalisti ha pubblicato sul quotidiano EL MUNDO lo scorso 23 giugno e che per tale motivo ho deciso di non sintonizzare più questa catena.
dimarts, de juny 17, 2008
Un esparreguerí vuit anys al llibre dels records "Guinness"…
divendres, de setembre 07, 2007
Els concursos de Pintura Ràpida d'Esparreguera...
“ XVè. Concurs de Pintura RàpidaActa de Fallo del JuratReunits els a baix signats a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament i pertanyents als diferents estaments de l’Art, és constitueix Jurat Qualificador del XVè. Concurs de Pintura Ràpida i emeten unànimement el següent veredicte:Classificació general:1er. Premi Núm. 55 Josep ROIG AGUILO2n. Premi Núm. 43 Josep CAMACHO BAEZA3r. Premi Núm. 15 Montserrat OLIVA SEGURAClassificació local:1er. Premi Núm. 27 Josep GRAU PIÑOL2n. Premi Núm. 21 Lluís ARTIGAS JORBA3r. Premi Núm. 18 Joaquim CUSCO
Premi Especial Santa Maria del Puig:Núm. 16 Josep M. QUADRES VICARRA
Premi Especial Aquarel·la:Núm. 27 Dídac REIS
Accèssit de 2.000 pessetes:Núm. 44 Francesc GÜRLL MELA
Premi categoria infantil:Fins els 10 anys1er. Premi Núm. 8 Jaume PARIS PRATS2n. Premi Núm. 3 Jordi MORATO GARRIGA
de 10 A 14 anys1er. Premi Núm. 25 Marc MONES CERA
JURAT:Raimon LLORT i GASETEvarist BENITEZEnric TORRES i MASIPFrancesca GUITART i COMAPOSADAIsidre MONÈS i PONSEsparreguera 10 de Juliol de 1983”
dimecres, d’agost 09, 2006
EL COL·LECTIU ESPARREGUERÍ DE RECERQUES [CER]
Portada Guia d'Entitats de l'any 2006 |
Dossier Informatiu d'Entitats del 1996 |
“Apreciat convilatà:
Creiem que per la teva trajectòria cultural a la Vila et pots interessar el projecte de configurar una exhaustiva història d'Esparreguera, anomenada “La nostra Història”. L'esborrany de l'obra esmentada es presentarà al concurs que promou la Fundació Enciclopèdia Catalana, “Concurs de premis a la Creació i a la Investigació”.És per aquest motiu que se't convoca a una reunió el dijous 20 de juny a les 20'30 a la Biblioteca Popular.Esperem la vostra assistència i participació en la confecció de l'obra.Josep Paulo Sàbat.”
Carta invitació a la reunió |
1.- Un, dedicat als segles anteriors o passats.2.- Un segon apartat es dedicava a recordar el nostre segle durant períodes de deu anys.3.- Al tercer capítol, es feia crònica de l'any anterior.4.- Finalment, l'últim apartat es dedicava a recollir la història dels nuclis històrics disseminats per tot el terme municipal. El que podríem anomenar cases de camp o cases de pagès.
dissabte, de juny 24, 2006
Escriptors, dibuixants i humoristes (1a. part)
Portada Butlletí d'Escacs núm. 59. Abril 1992. |
Dibuix de l'esparreguerí Lluis Artigas Jorba de l'any 1987. Seria publicat cinc anys després, l'any 1992... |
D'altra banda, veiem tornar a reaparèixer la figura o personatge que encarna un aficionat d'escacs, nascut del llapis del Lluis Artigas Jorba anteriorment. Un personatge conegut dels lectors amb el nom de Quimet Pelut. O, el que podríem traduir al castellà com a “Joaquín Peludo” o també com a “Joaquín El Barbas”.
dimarts, de juny 13, 2006
Escriptors, dibuixants i humoristes (2a. part)
Quan per fi ja podem respirar alleujats pel nostre treball acabat, tenim restarà encara però una segona part. La maquetació o disseny de la publicació. Un temps també de treball on de vegades veiem aparèixer les inesperades nuvolades que acompanyats de càrrega elèctrica descarreguen tota mena de pluges i tempestes inesperades.
Quan tot seguia el seu camí, contra pronòstic, apareix aquella notícia inesperada de darrera hora, però que és considerada molt important i apa...! la hem d'incloure amb tota urgència. Tot abans del tancament en la data prevista i abans de que el material, els originals caiguin a mans de la impremta...
I el nostre flamant esquema de butlletí o revista prevista inicialment "se'n va en orris" com se'n va anar el gegantí Titànic a tota velocitat al fons dels gèlids mars del nord. Sí, una altre mena de col·lisió -no d'un iceberg com en el cas del referit vaixell- sinó per l'aparició d’una notícia inesperada...
És per això, que sovint hi va haver un desfasament entre les il·lustracions del nostre esparreguerí, el Lluís Artigas Jorba, i la data de publicació dels seus originals al “Butlletí d’Escacs” de la Federació Catalana d’Escacs. Aquest seria el motiu de que estranyament, en algun número publicat apareix com a dibuixant, però curiosament no apareix publicat cap dibuix. Ni petit ni gros.
Val a dir que era una realitat compartida per tot el trio de il·lustradors d'aquesta revista catalana. Tant el nostre Lluís Artigas Jorba, com l'Esteban Gómez o el Carmelo Plaza.
En cada número que es treia a la llum o publicaria, existia un apartat on apareixien les persones que participaven d’aquell projecte. El seu director, [Antoní López]; el Cap de la Redacció [Marc Ferrer]; i els col·laboradors de cada número, els articulistes, els analistes, els dibuixants i els fotògrafs.... En algun període igualment hi trobaríem els anomenats subscriptors honorífics. Una informació que habitualment apareixia a la segona pàgina o tercera pàgina de cada número publicat.
Recordem ara el número publicat corresponent al mes de juliol de l'any 1992. On apareixeria publicada una altra de les il·lustracions del nostre esparreguerí, que realment havia estat dibuixada i lliurada durant l'any 1987.
Va ser a la pàgina 84 on apareixeria la seva il·lustració gràfica. Un dibuix d’estil continuista, on novament l'autor buscarà la complicitat del lector amb el seu humor habitual del doble sentit com veurem tot seguit:
Aquesta vegada trobarem tres personatges en un hipotètic ring de boxa... Una situació d'entrada estranya i xocant tractant-se d’una revista tècnica i especialitzada en els escacs...
El Lluis Artigas Jorba però, ens presenta la idea principal de fons: la universalitat dels escacs. És ben sabut que els escacs són practicats com a esport o com a activitat d'oci per infinitat de persones. Dels més variats oficis. De la més variada realitat social, econòmica, raça, religió o ideologia. D'aficionats als escacs al llarg de la història en trobarem en tots els nivells i realitats. Entre polítics famosos, intel·lectuals de reconegut prestigi, professionals d’alt nivell, obrers de tota mena i color. Persones adinerades i persones pobres de solemnitat... Músics, militars, sanitaris... Si haguéssim de fer llista d'Ells seria interminable. I, perquè no, aquí hauríem d'incloure també tant a esportistes amateurs com a professionals. Tant esportistes de saló, com els de pràctiques al aire lliure i també en pavellons esportius i gimnasos. Tot i les diferències existents de mentalitat, de classe social o de “rol”, però, tots participen de la mateixa afició i parlen un mateix llenguatge: el dels escacs. I és amb aquestes premisses que no ha de resultar estrany que, d'entrada, se'ns presenti en aquesta il·lustració tres bons aficionats a la boxa, que també ho siguin dels escacs...
Al dibuix del Lluís Artigas Jorba trobarem novament el nostre popular personatge del Quimet Pelut fent aquesta vegada, les funcions d’àrbitre de boxa.
A la instantània, el trobarem observant tot pensatiu l'esportista que jeu ben malparat al terra de la lona. Ddesprés d'haver rebut la pallissa de la seva vida. És a dir, d'haver estat tractat com una baldufa de valent......
El desafortunat esportista, -també aficionat als escacs segons ens ensenya el seu context- jeu a terra amb un bon llistat de lesions: un gros “Abonyegat” al cap, el nas amb sang, dos ulls morats... i alguns queixals pel terra...
A més a més al seu damunt una atmosfera de peces d'escacs blanques i negres voltegen certificant-nos que li han deixat ben bé “Kao” de la lliça de patacades rebudes...
L'autor li murmura al pensatiu arbrite com la tècnica utilitzada per batre del tot al seu desafortunat adversari amb tanta contundència: "Li he fet xec al descoberta..." El que podríem també ampliar com: "Li he donat escac mat a la descoberta...".
Novament observem com el llapis i el text del Lluis Artigas es combinen buscant la complicitat de l'aficionat i també del lector de la revista. Utilitzant una terminologia –un llenguatge– ben conegut dels seus destinataris.
Dibuix de l'esparreguerí Lluis Artigas Jorba de l'any 1987, i publicat l'any 1992. |
Aquí el paral·lelisme que s’ha cercat seria comparar allò que passa sobre el tauler durant una partida de competició, amb aquesta altra disciplina esportiva que és la boxa...
En el món dels escacs s'entén per "escac" l'amenaça directa contra la peça més valuosa de cada esportista: el rei. Si aquest cau, és mort o capturat, la partida finalitza. Tota la batalla, tota l'estratègia, tota tàctica, tots els moviments realitzats s'encaminen a caçar o capturar el rei adversari. D'aquí la seva importància vital. Cal protegir el nostre monarca contra tots els "escacs" ja que, de no aconseguir-lo, la partida podria concloure amb un "escac mat" i mort el rei nostre finalitza la partida en derrota.
El segon terme tècnic utilitzat seria el de “descoberta”, entenent-se per aquesta, el moviment pel qual desplacem una peça de manera que una altra pugui actuar agressivament, o bé capturar impunement una peça adversària. Es produeix llavors una doble amenaça en la qual poden quedar atacades simultàniament dues peces.
Amb aquesta idea de combinació arribaríem al concepte de "escac a la descoberta" que, no és altra cosa que el recurs tàctic poderosíssim, d'atacar simultàniament dues peces. Una d'elles el Rei adversari. Aquest tipus de combinació, per la seva tremenda força pot convertir-se en una maniobra demolidora i decisiva.
El nostre personatge doncs, dirigint-se a l'arbrite ens fa un sinònim entre la idea de la parada o bloqueig i el ràpid contraatac que es practica a la boxa, amb el seu equivalent de fer "escac" desplaçant una peça que fa de barrera entre el rei adversari i la peça que ataca el rei.
Aquí, recollim el pensament de la rapidesa i de la contundència aplicada a aquestes dues disciplines esportives de competició: la boxa i els escacs...
El Miauuuuuu... d'Esparreguera
Un gatet local que al final troba la companyia d’un ratolí La història de la façana de la casa número 36 del carrer Cavallers d’Esparregu...
-
El canó de Palamós, El canó d’Esparreguera El Canó de Palamós El canó de Palamós ben mirat que n’és d’hermós ja fa temps que està callat. J...
-
Un edifici esparreguerí entre dos segles de història: d’Ajuntament franquista a Escola de Música. Una fotografia que vaig fer e...
-
Naixement instal·lat a l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera, aquest Nadal del 2009. [Fotografia Lluis Artigas Jorba.] Desitgem a ...